Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

Transició Democràtica (1975-1982)

La mort del dictador obre l’etapa de la Transició Democràtica que compren fins a l’any 1982 amb la victòria electoral del PSOE. Dins d’aquest període es treballa l’extrema dreta, els moviments socials, les noves institucions democràtiques, etc.
15 de juny de 2022 a les 19.00 h. Sala Jaume Magre (C. Bisbe Torres, 2)

El Departament de Drets Civils de l’Ajuntament de Lleida organitza una nova edició dels Debats de Memòria, on recorda algunes de les organitzacions polítiques que van tenir protagonisme durant la transició democràtica i que s’han anat diluint en el temps.

Sota el títol ‘Els oblidats de la Transició Democràtica’, s’ha convidat a Antoni Aluja, Mercè Ciutat i Pere Culleré, referents del teixit cultural, polític i social de Lleida, perquè donin la seva opinió sobre els motius que van dur a la desaparició d’organitzacions com Partit Carlí, Partit del Treball i Front Nacional i aportin la seva reflexió sobre la Transició.

El 15 de juny es compleixen 45 anys de la realització de les primeres eleccions democràtiques que es desenvolupaven al nostre país des de febrer de 1936. No tots els partits es van poder presentar en igualtat de condicions, però si que van representar un pas endavant en la desarticulació del règim franquista i en la consolidació de l’anomenada Transició Democràtica. No tots els partits van sortir beneficiats d’aquella lluita electoral. Algunes organitzacions polítiques, que havien jugat un paper destacat en la vida sociopolítica de la ciutat, van veure com anaven perdent suports i acabaven sent expulsades de la vida política al no obtenir una presència en la vida institucional.

Mès imatges

Contingut relacionat

Notícies Paeria

24 de febrer de 2021

Es va dur a terme la conferència El cop del 23-F, 40 anys després: Més claredat o més confusió? Aquest any es commemoren els quaranta anys de l’intent de cop d’estat amb l‘ocupació del Congrés dels Diputats per membres de la Guàrdia Civil comandats pel tinent coronel Antonio Tejero i els posteriors moviments de tropes que es van produir en diferents casernes militars del país.

Aquest fet encara arrossega molts interrogants al voltant del cop d’estat. Per això des de Memòria Democràtica de l’Ajuntament de Lleida es va organitzar una conferència a càrrec d’un dels millors especialistes en la Transició i l’extrema dreta espanyola, Xavier Casals Meseguer, professor d’història de la Universitat Ramon Llull.

L’acte va ser presentat per Josep Pau Pernau, diputat a Madrid en aquella data.

Es va dur a terme a la Sala Jaume Magre (c/ Bisbe Torres, 2) de Lleida.

Més imatges

23 de gener de 2020

La Transició Democràtica Espanyola va ser un dels períodes més interessants i convulsos de la nostra història contemporània. Durant aquests anys es van posar en marxa una sèrie de mecanismes i acords que buscaven liquidar el franquisme, una vegada mort el Dictador, i portar al país cap al club de les democràcies liberals occidentals de la manera menys traumàtica possible. Això va comportar tot un conjunt de mesures i acords que van ser acceptats per la major part dels grups socials i polítics d’aquella època, però que, al mateix temps, van deixar una sèrie d’escletxes i ferides que en els darrers anys han reaparegut de manera  punyent. Els diversos successos que s’han produït a Catalunya en els darrers anys és un exemple de la controvèrsia que encara comporta parlar del període de la Transició Democràtica.

Per això, des de Memòria Democràtica de l’Ajuntament de Lleida, vam considerar d’interès organitzar una Taula de Reflexió al voltant de la Transició Democràtica a la qual que poguessin participar diverses persones que van estar vinculades a organitzacions polítiques d’aquella època. Hem escollit a 4 personatges per intentar cobrir un ampli espectre ideològic tenir un conjunt divers d’opinions:

   - Sr. Antoni Siurana Zaragoza, Alcalde de Lleida, Conseller d’Agricultura, diputat al Parlament de Catalunya i membre del PSC

   - Sra. Magda Ballester Sirvent, regidora de l'Ajuntament de Lleida  i membre del PSUC

   - Sr. Manuel de Sárraga Gómez, diputat al Congrés de Diputats i membre d’UCD i CDS

   - Sr. Josep Guàrdia Rufié, membre del Partit del Treball de Catalunya (PTC)

Més imatges

26 al 28 de març de 2015

La novena edició del Congrés de Convivència a la Ciutat-Memorial Xavier Aluja es va iniciar al Saló de Plens de la Paeria amb la conferència inaugural a càrrec del reconegut periodista Manuel Campo Vidal, qui ha dissertat sobre la transició democràtica des de la perspectiva de la societat civil i l’obra política de la transició. L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, va ser l’encarregat de presentar el conferenciant, de qui n’ha destacat la seva àmplia trajectòria professional. El paer en cap també va voler recordar la figura de qui fou regidor de drets civils de la Paeria, Xavier Aluja, i va destacar el seu intens treball per la igualtat de les persones. Un treball, segons Àngel Ros, que “sense dubte ha contribuït a la cohesió social de la ciutat”. Campo Vidal, guardonat amb el Premi Ondas el 2012 i actual president de l’Acadèmia de les Arts i les Ciències de la Televisió, va destacar, durant la seva intervenció, el paper de la societat civil en la transició democràtica i com en l’actualitat, quaranta anys després, la societat espanyola vol agafar, una altra vegada, la paraula.

 

El Congrés de la Convivència a la Ciutat, que duu el nom de qui fou regidor de Drets Civils de l’Ajuntament de Lleida, Xavier Aluja, reflexiona anualment sobre temes relacionats amb la ciutadania. En les diferents edicions celebrades fins ara s’han tractat qüestions com els drets culturals i lingüístics, els drets i deures de la ciutadania, els drets emergents, l’economia i les polítiques socials, o els reptes de la societat del coneixement, entre d’altres. Tots aquests àmbits formen part dels debats sobre el Dret a la Ciutat i són recollits a la Carta de Ciutadania de Lleida. La carta constitueix el marc de referència fonamental del congrés.

 

El Congrés de Convivència a la Ciutat – Memorial Xavier Aluja compta per primer any amb la participació de la Universitat de Lleida, que es convertirà en la seu d’algunes de les activitats programades. D’aquesta forma, es construeix un marc de col·laboració entre l’espai divulgatiu que pretén ser el congrés i l’espai acadèmic historiogràfic de la universitat. El congrés va rebré també el suport del Consorci del Turó de la Seu Vella, que cedirà un espai i oferirà una visita guiada.

La inauguració del congrés també ha comptat amb la presència del rector de la Universitat de Lleida, Roberto Fernández, i la regidora de Drets Civils (d’aquest moment), Cooperació i Igualtat de la Paeria, M. Rosa Ball.

Més imatges

Web: Notícies » Ajuntament de Lleida » El periodista Manuel Campo Vidal reflexiona sobre la transició democràtica en l’inici del 9è Congrés de Convivència a la Ciutat-Memorial Xavier Aluja (paeria.cat)

Contingut relacionat

9è Congrés de la Convivència a la Ciutat. Memorial Xavier Aluja

L'any 2013 es va començar a elaborar la primera proposta de realitzar una exposició sobre la Transició Democràtica a la ciutat de Lleida que veuria llum el febrer de 2015 al Museu de La Panera fins al mes de maig del mateix any.

Els actes concrets de l'exposició es varen tancar el juny de 2015 amb la realització de les últimes entrevistes.


El 30 d'octubre de 2014, se celebra una reunió oberta a la ciutadania al Centre Cívic del Centre Històric. Més d'una seixantena de lleidatans i lleidatanes van assistir a la trobada que va ser presidida per Antoni Siurana, exalcalde i president del Consell Assessor.

Primera reunió

Després de mesos de treball i recollida de material, l’exposició va quedar configurada en la següent estructura expositiva:

El mural de pòsters i cartells. Al vestíbul de l’entrada de l’edifici de La Panera es visualitzaven els primers espais documentals a les parets laterals. Aquest indret anomenat “Actors-Crèdits” constava del lateral dret folrat amb desenes de pòsters i cartells de l’època de la Transició de temàtiques sindicals, polítiques i culturals.

Mural de pòsters i cartells

- El mural de crèdits. El lateral esquerre estava conformat per un panell blanc de vinil en què estaven escrits els noms de totes les persones que van participar en el projecte, tant en el vessant organitzatiu com participatiu. Al costat del mural, una pantalla de televisió anava reproduint les imatges d'una part del material cedit, amb el nom de la persona o de l'entitat cedent.

Mural crèdits

L’espai “Tempus”. Volia ser una contextualització a través de diversos elements visuals sobre la Transició Democràtica a la ciutat de Lleida. Aquesta sala es dividia en tres elements.

Per un costat, hi havia dues pantalles de televisió que anaven oferint imatges i so de fets de l’època de la Transició. En la primera pantalla, s’anaven combinant notícies publicades per diaris locals amb imatges audiovisuals, tant nacionals com internacionals, del període 1975-1982.

La segona pantalla reproduïa audiovisuals cedits per diversos arxius privats de la ciutat que mostraven diferents estampes d’aquells anys.

La paret frontal de la sala “Tempus” estava estampada amb desenes d’adhesius dels anys setanta, cedits per un particular. Al peu dels adhesius hi havia els anomenats objectes singulars, conformats per instruments tan diversos com una guitarra, un casc de bomber, una ràdio, un exemplar de la Constitució de 1979, una boina carlina, la foto del primer ajuntament democràtic de la ciutat de Lleida, una reproducció de la primera acta municipal, una perforadora de bitllets d’autobús, entre altres.

Mural enganxines

La zona contigua era l’anomenada “Espais” i estava dividida en diverses estances. En la part lateral dreta trobàvem un gran mural de vinil blanc amb el nom escrit de diversos partits, organitzacions i sindicats que varen actuar en el període de la Transició a Lleida.

Al final de la mateixa paret hi havia col·locada una pissarra per poder-hi escriure comentaris o propostes al voltant de l’exposició. En la part central hi destacava una figura triangular en la qual hi havia inserides diferents fotografies de la ciutat d’aquells anys i la seva transformació urbanística actual. A la part lateral esquerra de la sala hi havia fotografies de determinats indrets de la ciutat i reproduccions de portades de diaris de Lleida. Entre aquestes ubicacions destaca el Clot de les Granotes, les vies del tren i la zona del riu Segre.

En aquesta sala començava la prestatgeria que envoltava els diferents espais i que donava cabuda als documents cedits. Damunt de la prestatgeria hi havia col·locades diverses fotografies de la Lleida de la Transició.

Noms partits

Vista sala

La següent sala també s’anomenava “Espais” i era una continuació de l’estança anterior. En el lateral dret continuava la prestatgeria i el filat de fotos de la sala anterior i comunicava amb l’espai que albergava l’obra de l’artista madrileny Sánchez Castillo. La part del lateral esquerre estava presidida per l’obra pictòrica d’Enric Garsaball, “Lleida, any 1525”, pintada a partir de les referències de la documentació de l’historiador Josep Lladonosa i que va ser cedida pel Museu d’Art Jaume Morera. La part inferior del quadre estava engalanada amb documentació referent a altres espais urbans de la ciutat com el Canyeret, les Casetes de Gardeny i el Turó de la Seu Vella. Entre aquesta variada documentació hi destacava l’obra d’Albert Coma Estadella, “No Canyeret”, cedida per la seva vídua, Mary Coma. A continuació, un altre mural de documentació omplia la paret amb fotografies i plànols de l’antic Seminari, l’actual Rectorat de la Universitat de Lleida. Aquest espai estava acompanyat per dues vitrines que contenien diversos plànols del Pla General d’Urbanisme de la ciutat. Al mig de la sala, una altra figura triangular folrada amb diferents fotografies urbanístiques, omplia l’espai.

Quadre Garsaball

Triangle amb fotografies

L’última sala que conformava l’exposició s’anomenava “Síntesis” i estava diferenciada en dos espais. A la part esquerra, una doble prestatgeria donava aixopluc a material divers. Per un costat, hi havia unes 30 caràtules de discos que representaven la banda sonora d’aquells anys, tant en l’aspecte de la música nacional com internacional. A la part inferior, una altra prestatgeria composta de diversos nivells, donava cabuda a revistes de Lleida, que comprenien un període més enllà de la Transició: des de revistes anteriors a la República fins a revistes dels anys vuitanta.

En la part oposada de les prestatgeries s’hi trobava un llençol de forma trapezoidal, denominat “Binomis” que, de manera conceptual, recollia, amb paraules concretes, l’esperit d’aquells anys: “Democràcia,” “Censura” o “Repressió”, entre moltes altres. En l’elaboració d’aquest apartat hi van participar, de manera activa, 19 membres de la convocatòria ciutadana.

Mural discos

Mural binomis

La sala més gran de La Panera estava ocupada per diverses obres de l’artista de Madrid, Fernando Sánchez Castillo.

Sanchez Castillo

L’exposició es va inaugurar el dimecres 18 de febrer de 2015.

Inauguració

Una de les activitats paral·leles que es va desenvolupar durant l’exposició va ser la realització de visites guiades a diversos grups.

Visites guiades 1

Visites guiades 2

L’exposició “La Transició democràtica a Lleida” va coincidir amb la temàtica prevista pel 9è Congrés de Convivència a la Ciutat, “Memorial Xavier Aluja”, que estava relacionada amb aquest període tan especial de la nostra ciutat. El contingut del Congrés “La Transició democràtica a debat” permetia situar el debat sobre el canvi polític des de la perspectiva global dels moviments polítics, socials, veïnals i les iniciatives civils que, amb desig renovador i actiu, van protagonitzar uns anys de canvis significatius per a la ciutat de Lleida i del país. En la novena edició del Congrés es va considerar interessant construir un marc col·laboratiu entre l'espai de reflexió i debat  que vol ser un Congrés amb l'espai acadèmic, que és la Universitat de Lleida. De ben segur que, el fet d’aproximar-nos al debat de la Transició des d'aquesta doble perspectiva, va permetre enriquir-nos en l'aprofundiment d'un relat plural sobre la memòria històrica del país, amb la mirada oberta cap als reptes de futur de la nostra societat.

2015 03 28_Cartell Congrés

Congrés

L'exposició també va comportar la redacció i la publicació d'un catàleg d'articles i fotografies sota el nom "Actors-Context-Temps-Espais-Síntesis". Aquesta publicació recull textos de diverses persones vinculades a l'organització de l'exposició i que, des de diferents àmbits i disciplines, aporten el seu pensament i la seva reflexió sobre el període històric de la Transició a la ciutat de Lleida. La part documental va acompanyada de diverses fotografies, entre les quals destaca la il·lustració de la portada, obra de Pere Terrado, que es va convertir en la imatge icònica del projecte.

2015 05_Catàleg

El dossier educatiu forma part del projecte de l’exposició de “La Transició democràtica a Lleida”. Dins d’aquest projecte, estava prevista la realització d’un material educatiu que pogués ser utilitzat pel professorat dels Instituts de Secundària de la ciutat de Lleida. El dossier posa en lletra el que s’explica en l’exposició del Centre La Panera. El fil argumental del material educatiu es realitza a través del concepte de societat civil per explicar el recorregut que van tenir les diferents formes d’expressió social, cultural i política a la nostra ciutat durant el període dels canvis democràtics.

Dossier educatiu

Més imatges