Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

Congressos de convivència a la ciutat de Lleida Memorial Xavier Aluja

El Congrés de la Convivència a la Ciutat, que des de la quarta edició duu el nom de qui fou regidor de Drets Civils de l’Ajuntament de Lleida, Xavier Aluja, reconegut com a l’impulsor d’aquesta trobada, reflexiona anualment sobre temes relacionats amb la ciutadania. S'ha de remarcar que Xavier Aluja va ser regidor de la Paeria de l’any 2003 al 2008, encapçalant l’àrea de Drets Civils, Cooperació i Immigració des que es va incorporar a la corporació municipal fins al 2007. Amb una dilatada trajectòria en el món associatiu, cultural i veïnal, també destaca el seu impuls en la creació de l’Assemblea Municipal de les Religions. En les diferents edicions celebrades fins ara s’han tractat moltes qüestions com els drets i deures de la ciutadania, els drets emergents, els drets socials, l’economia i les polítiques socials, o els reptes de la societat del coneixement, entre d’altres. Tots aquests àmbits formen part dels debats sobre el Dret a la Ciutat i són recollits a la Carta de Ciutadania de Lleida. La carta constitueix el marc de referència fonamental del congrés.
Celebrat els dies 22, 23 i 24 de novembre del 2018. "Exili i deportació als camps de concentració nazis: del contingut històric a la pràctica educativa."

Seguint la línia de treball de recuperació de la Memòria Democràtica en l'àmbit de l'exili i de la deportació, l'any 2018 es va realitzar el 12è Congrés de Convivència a la Ciutat, Memorial Xavier Aluja, dedicat a un dels fets més brutals de la història de la humanitat: els camps de concentració nazis. És un tema ampli i complex i es va centrar en un aspecte que ens toca de ple com a ciutadans d'un país que va viure sota la bota de la dictadura: l'exili republicà i la posterior deportació als camps nazis. No és tema llunyà, ja que va afectar i costar la vida a milers de republicans, alguns nascuts a Lleida. Van formar part de les llargues files de derrotats que buscaren refugi a França, però sent atrapats i maltractats en el mirall de jocs i d'estratègies prèvies a la II Guerra Mundial. Per a molts refugiats, el camí van ser els camps de deportació al sud de França, les Companyies de Treballadors Estrangers i l'enviament final als camps nazis, de manera molt especial a Mauthausen i a tot el seu sistema de subcamps.
El 12è Congrés entroncà de manera conseqüent en el treball de Memòria Democràtica de l'Ajuntament de Lleida. Per una part, en la tasca de reviure el passat explicant-ho a través de la veu de diversos especialistes, seguint una línia temporal-geogràfica-històrica que ens porta des de la repressió franquista, a l'exili a França fins a arribar al cor del monstre, els camps de la mort nazis. No vam quedar-nos en l'explicació històrica sinó que, a més, vam fer una aposta per a la transmissió de tots aquests conceptes a les generacions més joves que són les que hauran de lluitar perquè el que va passar entre 1939 i 1945 no torni a succeir mai més. Per això, el dissabte 24 de novembre es dedicà a donar a conèixer diferents propostes pedagògiques d'Instituts de Secundària sobre el tema de l'exili i la deportació. Professorat i experts tant de les terres de Lleida com d'altres parts del territori, donaren a conèixer els seus sistemes de treball a l'aula.

Més imatges

Contingut relacionat

Celebrat el 15 i 16 de desembre del 2017 "Diversitat sexual i de gènere"

L'onzè Congrés de Convivència a la Ciutat Memorial Xavier Aluja va estar dedicat al dret a no discriminació per orientació sexual i identitat de gènere.
El tinent d'alcalde i regidor de Participació Ciutadana, Drets Civils i Cooperació, Joan Gómez, va presidir la presentació de la trobada, que va tindre lloc a Lleida els dies 15 i 16 de desembre.
Gómez va destacar que el Congrés "pretén visualitzar i normalitzar allò que ja és normal, que la gent conegui que a la ciutat hi ha diferents visions de la sexualitat i comportaments en qüestions de gènere i conèixer més a fons tots plegats quina és la realitat".
L'organització d'aquestes jornades compta amb la participació de l'entitat Colors de Ponent i sorgeix d'una proposta del Consell Municipal pels Drets de les Persones LGBTIQ.
La presidenta de Colors de Ponent, Sandra Castro, va explicar que van decidir treballar la qüestió del dret a la no discriminació en relació amb altres drets civils amb els quals s'entrellaça, com són el dret a l'educació, a la salut, a l'atenció integral, la llibertat religiosa o el dret al treball.
La presentació del Memorial Xavier Aluja va comptar amb la presència de familiars del desaparegut Xavier Aluja. En el seu nom, Jaume Aluja va destacar que el seu germà sempre va treballar per promoure les relacions ciutadanes i entre col·lectius de la ciutat i que la qüestió de gènere era un dels temes que el preocupava. "És un tema que fins ara no s'havia treballat i crec que ara és un moment oportú per fer-ho. A ell li hauria agradat molt", ha assenyalat.
El Congrés es va obrir el divendres 15 a les set hores de la tarda a la Sala Jaume Magre, amb la inauguració i una conferència a càrrec de José Antonio Langarita Adiego, titulada "De l'univers de la gran ciutat a les perifèries urbanosexuals.
La resignificació de la diversitat sexual i de gènere des de les ciutats petites". Després va haver-hi una activitat complementària a la cafeteria Destapa't, amb sopar, projecció de dos curtmetratges i debat amb Alba Salmerón, la directora del curt "Herois", que tracta sobre l'assetjament per motius de gènere.
El dissabte es va celebrar una jornada de treball a l'aula 3.01 de l'Edifici Polivalent del Campus de Cappont de la UdL.
Hi va haver una conferència introductòria sobre la ideologia de gènere, a càrrec del politòleg i activista trans Viktor Navarro. A partir de les 12.00 hores hi va haver tres workshops simultanis sobre els diferents drets.
A la tarda, a les 16.00 hores, va tindre lloc un espai de reflexió interreligiós, amb tres persones gais, una catòlica, una protestant evangèlica i una musulmana, que van explicar sobre la seva experiència de convivència entre la seva orientació sexual i la seva confessió religiosa.
Van participar Krzysztof Charamsateòleg que va ser fet fora del Vaticà quan va fer públic que era gai, el també teòleg evangèlic Carlos Osma i Diana Al-Rahmoun Font, filòloga i investigadora siriocatalana.
La jornada es va tancar amb una conferència titulada "El devenir público del cuerpo queer", que va oferir una xerrada sobre la perspectiva que vol "trencar fronteres sobre el binarisme de gènere, ja que aquesta limitació imposada és l'origen de la discriminació", va assenyalar Sandra Castro.

Més imatges

Contingut relacionat

Celebrat el 26, 27, 28 d'abril del 2016 "Reflexions sobre l'avui i el demà de la democràcia participativa als municipis"

El 10è CONGRÉS DE LA CONVIVÈNCIA A LA CIUTAT, MEMORIAL XAVIER ALUJA vol reflexionar sobre el vessant aplicat de la participació ciutadana als municipis, quins agents socials interactuen, les formes i els mitjans de la participació, l'anàlisi d'experiències i els límits que planteja, entre altres.

Paral·lelament, pretén aportar aprenentatges que puguin incorporar-se a la praxi participativa de les ciutats i que siguin susceptibles de ser inclosos en els reglaments normatius que la regulen.

D'acord amb els anteriors propòsits, el congrés està adreçat a la ciutadania en general, a persones amb responsabilitat política o tècnica de les administracions públiques i, especialment, a tota mena d'associacions i col·lectius, que tinguin interès per debatre qüestions vinculades amb la millora de la qualitat democràtica en la presa de decisions públiques i en el nou model de gestió que aquest fet comporta.

Més imatges

 

 

Va tenir lloc del 26 al 28 de març del 2015, i va comptar amb la col·laboració de la Universitat de Lleida

La novena edició del Congrés de Convivència a la Ciutat-Memorial Xavier Aluja es va iniciar al Saló de Plens de la Paeria amb la conferència inaugural a càrrec del reconegut periodista Manuel Campo Vidal, qui va dissertar sobre la transició democràtica des de la perspectiva de la societat civil i l’obra política de la transició. L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, va ser l’encarregat de presentar el conferenciant, de qui n’ha destacat la seva àmplia trajectòria professional. El paer en cap també va voler recordar la figura de qui fou regidor de Drets Civils de la Paeria, Xavier Aluja, i va destacar el seu intens treball per la igualtat de les persones. Un treball, segons Àngel Ros, que “sense dubte ha contribuït a la cohesió social de la ciutat”. Campo Vidal, guardonat amb el Premi Ondas el 2012 i actual president de l’Acadèmia de les Arts i les Ciències de la Televisió, va destacar, durant la seva intervenció, el paper de la societat civil en la transició democràtica i com en l’actualitat, quaranta anys després, la societat espanyola vol agafar, una altra vegada, la paraula.

 

El Congrés de la Convivència a la Ciutat, que duu el nom de qui fou regidor de Drets Civils de l’Ajuntament de Lleida, Xavier Aluja, reflexiona anualment sobre temes relacionats amb la ciutadania. En les diferents edicions celebrades fins ara s’han tractat qüestions com els drets culturals i lingüístics, els drets i deures de la ciutadania, els drets emergents, l’economia i les polítiques socials, o els reptes de la societat del coneixement, entre d’altres. Tots aquests àmbits formen part dels debats sobre el Dret a la Ciutat i són recollits a la Carta de Ciutadania de Lleida. La carta constitueix el marc de referència fonamental del congrés.

 

El Congrés de Convivència a la Ciutat – Memorial Xavier Aluja va comptar per primer any amb la participació de la Universitat de Lleida, que es convertirà en la seu d’algunes de les activitats programades. D’aquesta forma, es va construir un marc de col·laboració entre l’espai divulgatiu que pretén ser el congrés i l’espai acadèmic historiogràfic de la universitat. El congrés va rebré també el suport del Consorci del Turó de la Seu Vella, que cedirà un espai i oferirà una visita guiada.

La inauguració del congrés també ha comptat amb la presència del rector de la Universitat de Lleida, Roberto Fernández, i la regidora de Drets Civils (d’aquest moment), Cooperació i Igualtat de la Paeria, M. Rosa Ball.

Més imatges

Web: Notícies » Ajuntament de Lleida » El periodista Manuel Campo Vidal reflexiona sobre la transició democràtica en l’inici del 9è Congrés de Convivència a la Ciutat-Memorial Xavier Aluja (paeria.cat)

Contingut relacionat

El certamen va tenir lloc del 27 al 29 de març de 2014, va estar dedicat a l’àmbit dels drets culturals i lingüístics al segle XXI

El Congrés de Convivència a la Ciutat-Memorial Xavier Aluja es va celebrar enguany la vuitena edició consolidant-se com un dels espais anuals de reflexió a Lleida. La tinenta d'alcalde i regidora de Benestar Social, Montse Mínguez, la regidora de Drets Civils, Maria Rosa Ball, el director del Consorci del Turó de la Seu Vella, Josep Tort, i la família de Xavier Aluja -la seva dona, Rosabel Escartín, i el seu germà, Jaume Aluja-, van presentar les novetats del certamen dedicat, en aquesta ocasió, a l'àmbit dels drets culturals i lingüístics al segle XXI. L'Ajuntament de Lleida, a través d'aquest congrés pretén, any rere any, treballar i debatre sobre temes tan di­versos com la qüestió dels drets i deures de la ciutadania, els drets emergents, l'economia i les polítiques socials, o els reptes de la societat del coneixement, entre d'altres. Tots aquests àmbits formen part dels debats sobre el Dret a la Ciutat i són recollits a la Carta de Ciutadania de Llei­da. La carta és, doncs, el marc de referència fonamental d'aquesta jornada, que té la voluntat de continuar treballant per la cohesió en un temps de transformació social com el que vivim.

Montse Mínguez va recordar la figura de Xavier Aluja i va explicar que el congrés se centrarà en la cultura i la llengua des del punt de vista del món local i des de la proximitat. Per la seva banda, Maria Rosa Ball va remarcar que l'edició d'enguany serà especialment emotiva, "ja que la inauguració del congrés coincideix amb la data en què Xavier Aluja ens va deixar". La família es va mostrar molt agraïda per l'organització d'aquesta iniciativa que, a més a més, coincideix amb unes dades molt assenyalades per tots els seus familiars i amics.

El congrés està centrat en els drets culturals i lingüístics al segle XXI

La conferència inaugural del certamen, va tindre lloc el dia 27 al Saló de Plens de l'Ajuntament de Lleida, tractarà sobre els reptes de la societat catalana, a càrrec de Josep Ramoneda, filòsof, periodista i escriptor, i posteriorment va tindre lloc una actuació musical al Cafè del Teatre de l'Escorxador, amb música en viu de Feliu Ventura i Borja Penalba.

L'endemà va tindre lloc les taules rodones i els debats, que es van realitzar a la Sala Aldref Perenya de la Regidoria de Cultura. La primera, a les 10 hores, tracte sobre la cultura i la identitat en les societats complexes, a càrrec d'Agustí Colomines, historiador i director de la Càtedra Josep Termes de Lideratge, Ciutadania i Identitats a la Universitat de Barcelona. La segona conferència va tractar sobre el present i futur de la llengua, a càrrec de Josep Murgades, filòleg i traductor, catedràtic de literatura catalana contemporània a la Universitat de Barcelona.

La tarda va haver-hi una taula rodona sobre espais culturals i ciutadans d'empoderament, de la mà de Simona Levi, artista, activista, directora de Conservas i fundadora de X.net, i d'Itziar González, arquitecta experta en participació ciutadana, urbanisme i polítiques públiques d'intervenció integral a la ciutat. El darrer debat aprofundirà en el reconeixement dels drets lingüístics i culturals als estats europeus, una reflexió a càrrec d'Oriol Ramón, secretari general del Comitè de Seguiment de la Declaració Universal de Drets Lingüístics i membre de la junta del CIEMEN, i Eva Pons, professora de Dret Constitucional a la Universitat de Barcelona.

Dissabte 29 de març, el congrés va ser traslladat a la Canonja de la Seu Vella i es va iniciar amb un debat polític vers la llengua i la cultura, amb la presència de Francés Boya, senador pel Grup Parlamentari Entesa pel Progrés de Catalunya i exsíndic dera Val d'Aran, i José Maria Becana, senador pel Grup Parlamentari Socialista –Grup Territorial d'Aragó. Posteriorment va haver-hi una taula rodona sobre els drets lingüístics i culturals en l'àmbit local: un decàleg d'acció per al futur. El congrés va finalitzar amb una actuació de música en viu a càrrec de Tornaveus, polifonies tradicionals femenines i mixtes de Catalunya. Tots els assistents van gaudir, a més, d'una visita guiada al conjunt monumental de la Seu Vella de Lleida.

Més imatges

Web: https://www.paeria.cat/cat/ajuntament/noticies.asp?Detall=true&IdNoticia=19628

Celebrat el 2 i 3 d’abril de 2013 "De la societat de la informació a societat del coneixement"

El concepte de societat del coneixement apareix fruit de l'evolució de la societat de la informació, i avui en dia és innegable que vivim i formem part activa d'aquesta. Com passa amb totes les transformacions i canvis de paradigma, la societat del coneixement ens planteja reptes i oportunitats. Un dels reptes importants té a veure amb el volum i finalitat que donem a la gran quantitat d'informació que circula diàriament per les nostres vides i que està al nostre abast. La transmissió de dades sense finalitat i intencionalitat resulta poc útil, aquesta és la diferència fonamental entre la societat de la informació i la societat del coneixement.

Més imatges

Celebrat l'1 i 2 de març de 2012 "De l’economia global a la ciutat"

Amb la crisi econòmica actual i les conseqüències que ha generat, estem avesats a sentir parlar de crisi del deute, especulació de mercats financers, retallades públiques per a frenar aquest deute, etc. Tanmateix, hi ha molts d'aquests elements que escapen de la nostra comprensió. Per exemple, en sabem ben poc de les mesures que els Estats han anat prenent a fi de protegir-se de l'especulació d'aquests mercats i quins efectes té aquest fet en nosaltres i en les polítiques de l'Estat del Benestar com salut, prestacions socials, pensions públiques o educació.

Hi ha un altre element a contemplar de manera central: els efectes dels canvis econòmics i socials també han generat canvis en el sistema de valors predominant. Sovint es parla dels efectes de la postmodernitat, de la creixent tendència a la individualització, de la fragmentació social, del model de societat-consum de masses, de les noves identitats derivades, etc.

En aquesta 6a edició del Congrés de convivència a la Ciutat. Memorial Xavier Aluja es pretén reflexionar sobre aquests aspectes des de la proximitat local, sota la idea que, la ciutat, en l'actual món globalitzat, és l'espai de major intercanvi econòmic, social, polític i cultural.

Una de les constatacions de l'actual crisi econòmica és que l'economia global i l'economia política té efectes reals i tangibles en les nostres vides, fins a un punt insospitat per a molts de nosaltres.

A la ciutat, al territori local en definitiva, és on es viu més intensament el conflicte derivat, però també és on es reco­neixen les pràctiques d'innovació i les alternatives en temps de crisi. La ciutat és, en definitiva, aquell espai ideal que ha de donar cabuda a tothom, és l'espai per excel·lència de garantia i exercici de la ciutadania.

Més imatges

Celebrat el 14 de desembre del 2010 "Drets socials"

L'any 2010 es va iniciar la V edició del Congrés de Convivència a la Ciutat.
Continuant amb la línia de l'any anterior, el Congrés va adquirir una nova dimensió i es va plantejar a través del format d'una jornada com a marc de reflexió i debat entorn els drets socials.
Si ens remuntem a l'any passat, cal recordar que el IV Congrés de Convivència a la Ciutat va ser el marc de presentació de la Carta de la Ciutadania de Lleida, compromís municipal d'elaboració d'una Carta de Drets i Deures de la Ciutadania de Lleida en sintonia amb l'esperit de la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat. En el IV Congrés es van debatre qüestions bàsiques com la convivència i la cohesió social vinculades a la proposta de la Carta.
En aquests moments la Carta de la ciutadania de Lleida, està pendent de nomenar la Comissió de Salvaguarda, òrgan de suport a la Sindicatura Municipal, per fer-la plenament efectiva en l'àmbit de la ciutat.
En aquest V Congrés de Convivència a la Ciutat l'objectiu principal era establir un espai de diàleg entorn un dels àmbits de la Carta de la Ciutadania: els drets socials, i vincular-ho a les transformacions socials que viuen avui en dia les ciutats.

Més imatges

Celebrat el 10 de desembre de 2009 "Carta de la Ciutadania de Lleida i Dret a la ciutat"


A la 4a edició del Congrés de Convivència a la Ciutat, congrés que en el 2009 es va fer en memòria del regidor Xavier Aluja, impulsor de la iniciativa.
La primera i segona edició van estar pensades com una proposta per a la reflexió dels marcs d'interculturalitat i diversitat de la nostra societat. En la tercera edició del congrés es va considerar oportú introduir un espai de diàleg per aprofundir en qüestions bàsiques com el reconeixement dels drets humans i emergents a la ciutat, les responsabilitats ciutadanes en l'espai públic, la convivència i les possibilitats de repensar la ciutat com un marc de referència i pertinença. En el IV Congrés de Convivència a la Ciutat, tanmateix, ens vam endinsar en una nova realitat a la nostra ciutat, l'elaboració i redacció de La Carta de la Ciutadania de Lleida, i es va celebrar el dia 10 de desembre coincidint amb la commemoració del Dia Internacional dels Drets Humans.
Partint de les conclusions extretes del darrer any, en el IV Congrés es va voler plantejar un nou espai de discussió obert a la ciutadania i als seus agents polítics, econòmics i socials que va permetre continuar amb la voluntat de debat definida l'any anterior. La redacció i divulgació de la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat en què, posteriorment, s'han inspirat diverses cartes municipals de ciutadania, ha obert un marc de treball que ha permès integrar el lligam social dins l'espai públic. En el IV Congrés es va analitzar qüestions com el dret a la ciutat i la relació entre ciutat, urbanisme i drets humans, i va estar el marc de presentació de la Carta de la Ciutadania de Lleida, instrument polític que vol promoure els drets humans, amb la plena efectivitat dels drets civils, polítics, econòmics, culturals, socials i ambientals en l'àmbit de la ciutat. El document posa en relleu la importància central dels valors de la convivència, la cohesió i la igualtat en les polítiques municipals i en l'aplicació d'aquestes, i reforça el valor de la noció de ciutadania i d'espai públic de convivència i solidaritat d'acord amb els drets i deures de tots els habitants de la ciutat, ja que, una carta municipal d'aquestes característiques, és una eina que potencialment va permetre treballar amb la mateixa ciutadania el principi i objectiu de la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat: la igualtat i l'augment de la consciència ciutadana. La importància de vincular els diversos elements de diversitat a la ciutat en un mateix àmbit de treball és una tasca que només es pot emprendre des de la convicció que la ciutadania n'és l'element protagonista i, el reconeixement i promoció dels drets humans i emergents, l'eina per a possibilitar-ho.
El IV Congrés de Convivència a la Ciutat, es va realitzar en un dels espais més simbòlics de Lleida com és la Seu Vella, va comptar amb la participació, entre altres, de Brigitte Colin, responsable de Migracions Internacionals i Polítiques Multiculturals de la UNESCO, qui va convidar a la ciutat de Lleida a participar en el Fòrum Urbà Mundial que es va celebrar a Rio de Janeiro en el mes de març de 2010.

Més imatges

Celebrat el 6 i 7 de maig de 2008 "Reconeixement de drets i responsabilitats ciutadanes en l’espai públic"

L’objectiu principal del Congrés era establir un espai de debat previ a la redacció de la Carta de la ciutadania, que permeti la reflexió i la participació ciutadana en qüestions bàsiques de ciutadania: el reconeixement de drets i responsabilitats a la ciutat. 

Es pretén introduir un espai de diàleg per aprofundir en la reflexió d’aquestes qüestions bàsiques com el reconeixement dels drets humans i emergents a la ciutat, les responsabilitats ciutadanes en l’espai públic, la convivència i les possibilitats de repensar la ciutat com un marc de referència i pertinença. La ciutat és un espai per a desenvolupar la dimensió més propera d’aplicació dels drets humans i des d’aquesta noció bàsica, aquestes jornades pretenen oferir un espai de discussió obert a la ciutadania i als seus agents polítics, econòmics i socials.

Més imatges

Celebrat el 15 i 16 de març del 2007

Els dies 15 i 16 de març va tenir lloc a la ciutat de Lleida el II Congrés de Bones Pràctiques per al Civisme i la Convivència, va ser organitzat per la Regidora de Drets Civils, Cooperació i Immigració de l'Ajuntament de Lleida i el col·legi Oficial de Diplomats en Treball Social i Assistents Socials de Catalunya.

La finalitat del congrés era analitzar els canvis constants de la societat actual, és necessari reflexionar per tal de poder analitzar les transformacions que això significa i poder compartir experiències en diversos àmbits d'actuació encaminades a crear un clima de major diàleg i convivència.

OBJECTIUS DEL II CONGRÉS

• Abordar fora dels paràmetres de la convencionalitat, els reptes i les oportunitats, així com els conflictes que es detecten que són fruit de les relacions de convivència, en un marc de diversitat.


• Conèixer actuacions de col·lectius diversos que poden ser identificades com a bones pràctiques.

• Afavorir un espai de debat per a la prevenció i gestió del conflicte.

• L'any que Lleida és capital de la Cultura Catalana ens plantegem abordar diversos aspectes relacionats amb la diversitat com són el diàleg entre religions, la cultura comunicativa i aspectes que relacionen cultura i convivència. Emmarcat en un espai geogràfic de l'euromediterrània.

• L'escola és un dels espais on la diversitat es posa més de manifest, ja que és un dels primers agents de socialització. En aquest sentit volem valorar quina és la realitat actual de les aules i dels centres educatius, així com reconèixer experiències dutes a terme pels mateixos alumnes com a persones actives per la millora de la convivència.

• El fet migratori s'ha de considerar des de dos vessants: les persones que cerquen una millora de les seves condicions de vida en els països del primer món, però també al mateix temps a les societats d'on procedeixen. En aquest sentit, cal treballar per tal que aconsegueixin un desenvolupament propi. En aquest Congrés es donaran a conèixer diverses experiències en aquest sentit.

La presentació va ser a càrrec de la senyora Asha Miró, escriptora, i la conferència inaugural la farà el senyor Senén Florensa, director de l'Institut Europeu de la Mediterrània.

Celebrat el 23 i 24 de març del 2006

En primer lloc van destacar la riquesa i pluralitat de les intervencions fetes tant pels ponents com per als participants en el Congrés.
Com sempre es dóna en temes que mouen tantes persones i un alt grau de motivació com el que es va viure en aquells dos dies, el temps s'ha quedat curt i per això volem agrair especialment l'esforç de concreció que han fet tots els ponents i els participants a l'hora de fer intervencions.

Al llarg del congrés van aparèixer tot un seguit d'idees i conceptes que tot seguit tractarem de sintetitzar:

Es va exposar la importància de la creació, des dels ens públics, de polítiques de proximitat, encaminades a afavorir la convivència, i per això cal una veritable voluntat i compromís polític.

Es pot parlar de bones pràctiques quan es donen actuacions polítiques i amb les suficients dotacions econòmiques.

En concret:

- Un treball transversal, que suposi la implicació de totes les àrees i departaments.
- La concreció de polítiques d'abast generalista.
- Claredat. Informació, comunicació, sensibilització i transparència que generin confiança, diàleg, trencant estereotips.
- Augmentar i descentralitzar els recursos i la seva gestió, per distribuir-los segons les demandes i necessitats reals.
- La formació continuada i suport als professionals en la seva tasca, i per últim,
-
 La implicació i motivació de la ciutadania mitjançant la seva participació activa, treballant en col·laboració amb la xarxa associativa.

Es va parlar de la necessitat d'una ciutadania activa, en concret de les dones i dels diferents estils de vida, del jove i els reptes de cara a les seves perspectives de futur i per últim de la xarxa associativa, com a element per afavorir la convivència i la cohesió social.