Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

Guerra Civil (1936-1939)

Aquesta etapa s’inicia amb la revolta militar del 18 de juliol de 1936 fins a la caiguda de la República l’abril de 1939. A Lleida cal destacar que el període republicà s’acaba el dia 3 d’abril de 1938 amb l’entrada de les tropes rebels a la ciutat. En aquest període es treballa el cop d’estat del 18 de juliol, el Tribunal Popular de Lleida, El Front del Segre, la Batalla de l’Ebre, els bombardejos de Lleida, etc.
22 de febrer de 2022

La Batalla de Terol i l'enfonsament del front d'Aragó: el punt d'inflexió de la Guerra Civil (desembre de 1937-març de 1938).

Els enfrontaments per la capital meridional de l'Aragó no només canviarien el curs de la Guerra Civil, en destruir les millors unitats i les reserves republicanes i deixar als colpistes el camí obert fins a la Mediterrània i el Ponent català, sinó que a més a més suposarien un salt qualitatiu pel que fa al nombre de baixes, les condicions climàtiques en què es va combatre, la quantitat i qualitat del material bèl·lic emprat i les formes d'actuar. L’autor de la conferència anomena aquesta batalla “el Stalingrad espanyol”. El dia 22 de febrer de 1938 finalitzaven les operacions militars i quedava la porta oberta per a l’ocupació de Lleida el 3 d’abril.

 

La conferència va estar conduïda pel  David Alegre Lorenz, professor d’història de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Més imatges

10 de març de 2022

Frederica Montseny va ser una dona que va lluitar en un món d’homes. Una persona compromesa amb una ideologia que rebutjava la figura de l’Estat, però, per compromís amb la República, va acceptar ser ministra de Sanitat i Assistència Social. L’anarquisme arribava al poder. Fou testimoni de les lluites internes de les organitzacions republicanes i de la derrota final de la República. Va viure a l’exili fins a l’any 1977 fins que va poder tornar al nostre país.

La conferència va estar realitzada per Elvira Siurana Zaragoza, de coneguda trajectòria en l’activisme social en les nostres contrades.

Més imatges

19 de març de 2022

Itineraris per la recuperació de la Memòria democràtica de Lleida

En aquest itinerari vam poder conèixer de prop els vestigis bèl·lics que la Guerra Civil Espanyola va deixar al Turó de la Seu Vella així com l’empremta i les conseqüències que la guerra va comportar tant en l’antiga catedral com en el castell reial.

Durant el recorregut vam poder visitar un niu de metralladores situat al carrer Camp de Mart, un búnquer localitzat sota el Baluard de Louvigny i un refugi antiaeri, ambdós tancats habitualment al públic. Durant el recorregut ens vam passejar per les dues plataformes antiaèries construïdes en el Baluard del Rei i en el Baluard de la Reina i entrarem al Castell del Rei per vam veure les pintures murals que tropes regulars marroquines van deixar en un dels murs de l’antiga Sala de Corts. La ruta va finalitzar a la Seu Vella, convertida en un camp de concentració de presoners republicans des d’abril de 1938 a l’agost de 1940 i, per tant, un espai idoni per fer memòria democràtica.

Aquest itinerari va estar conduït per la Núria Piqué, arqueòloga de formació.

Més imatges

24 d’abril de 2022

El Tossal de Moradilla és un turó situat al costat de la carretera LL-11 direcció Els Alamús. És un element de gran valor històric, on hi trobem fortificacions militars de la Guerra Civil amb les restes d’un enorme búnquer de metralladores i un conjunt de trinxeres.

Era un dels espais de defensa del Front del Segre. L’investigador de la Guerra Civil, Pol Galitó ens fa un recorregut per aquestes restes al mateix temps que ens explicarà el seu valor arquitectònic i militar. També és un lloc privilegiat per entendre l’ofensiva contra Catalunya de desembre de 1938 i la fugida de la població civil.

Més imatges

3 de juny de 2022

El maig de 1938, al voltant de 2.500 homes s'amuntegaven a les brigades del penal del fort de San Cristóbal (Navarra). Entre els reclusos hi havia presos polítics i presoners de guerra que vivien en condicions infrahumanes i sota permanent amenaça de tortura o execució.

El diumenge 22 de maig d'aquell any, el calendari marcava la festa de santa Rita, patrona dels impossibles, quan 795 van aconseguir escapar-se de la històrica fortalesa. Aquesta gran evasió republicana no va ser una fugida improvisada i va provocar un enorme impacte a les autoritats franquistes.

Davant la idea que, en plena Guerra Civil, “un grapat de presos desnodrits i apallissats” prengués una de les presons més segures de l'Espanya franquista, els seus responsables van ordenar una ferotge cacera dels fugats en què van participar soldats, guàrdies civils, carlins, falangistes i civils.

Conferència conduïda per l’autor d’un dels llibres més interessants que s’han publicat de Memòria Democràtica en els darrers mesos, La gran evasión española. Alejandro Torrús López és Cap d'Opinió del diari digital Público. Durant anys va ser responsable de la informació de Memòria Històrica a l'esmentat diari on va ser premiat amb la distinció de l'Associació Pro Drets Humans Espanya el 2017.

Més imatges

15 de juliol de 2022

L’Ajuntament de Lleida va organitzar un nou Itinerari per a la Recuperació de la Memòria Democràtica. El Departament de Drets Civils va preparar l’itinerari ”Adolescents en guerra, la lleva del biberó-41 al Segre i l’Ebre” que va estar guiat per Terra Enllà.

Aquest Itinerari de Memòria va recórrer les petjades de la lleva de biberó-41 que, massivament, fou mobilitzada l’abril de 1938 en plena Guerra Civil. Adolescents de 17 i 18 anys cridats a files, sense experiència prèvia, i lleialtats diverses, que van patir el seu primer bateig de foc als combats del front del Segre el maig de 1938 i que, poc temps després, participarien en la sagnant batalla de l’Ebre.

Dècades més tard, els supervivents crearien una associació per rememorar el combat, honrar els morts en el camp de batalla i apel·lar a un futur no violent. La seva tasca fou ingent durant molts anys, amb actes massius i iniciatives pioneres a Catalunya en la recuperació de la memòria de la Guerra Civil. Avui, els seus últims supervivents són encara objecte d’atenció mediàtica, però el seu llegat ha de perdurar per sempre més.

En el mateix acte es van poder gaudir d’altres activitats com l’actuació del grup musical Guerrilla Folk amb l’espectacle “Lletres des del front” amb un recull de cançons que es cantaven i s’escoltaven durant la lluita al front de guerra. Per acabar l’acte hi va haver una degustació gratuïta de coca de recapte i cervesa artesana per a les persones inscrites a l’Itinerari.

L’acte va estar organitzat per l’Ajuntament de Lleida, a través de l’àrea de Memòria Democràtica i amb la col·laboració del Centre Excursionista de Lleida.

Més imatges

7 de març de 2021

El dia 8 de març es commemora el Dia Internacional de les Dones. Per aquest motiu des de Memòria Democràtica de l’Ajuntament de Lleida s’ha programat la representació de l’obra de teatre 36+1 de la Companyia Inútils Mots. L’actriu Maria Pla posa en escena una teatralització de poemes de Ricard Creus. A través d’una actuació intensa i electritzant ens ofereix una visió íntima dels fets que es van produir a partir del 18 de juliol de 1936. Parla de la guerra, de la postguerra, i de la lluita silenciosa que va portar a la recuperació de les llibertats democràtiques. L’esdevenir d’un temps amb textos d’un home narrats per una dona.

La representació teatral es va dur a terme al Cafè del Teatre de l’Escorxador.

Més imatges

3 de juliol de 2021

El Departament de Drets Civils de l’Ajuntament de Lleida i l’Associació per a la Interpretació de l’Horta de Lleida van presentar el curtmetratge educatiu "La maleta de l’Horta" a la Granja Pifarré (partida de la Caparrella) en format de cinema a la fresca.

Es tracta d’un projecte conjunt de Memòria Democràtica a l’Horta de Lleida. El format del projecte ha estat un curtmetratge rodat a l’Horta per actors i actrius amateurs lleidatanes. Aquest producte audiovisual té associada una guia didàctica per instituts i escoles amb l’objectiu de presentar les causes i conseqüències de la Guerra Civil Espanyola i la seva afectació directa a Lleida. Tot per obrir debat i reflexió, entre els joves, sobre aquest període històric. Els materials audiovisuals i didàctics del projecte estaran a disposició de docents dels centres educatius de Ponent a partir del curs 2021-22.

Més imatges

16 de juliol de 2021

Aquest itinerari ofereix un recorregut per les causes i desenvolupament de l'operació militar, incidint en la diversitat dels seus combatents en edat, ideologia i motivacions, i la visita als principals espais de combat.

Més imatges

Contingut relacionat

27 de març de 2021

El 27 de març de 1938 les tropes del general Franco havien arribat a Fraga i Torrente de Cinca en aquesta última població els rebels van travessar el riu i ocupar la primera població catalana, Massalcoreig.

Les ordres d'aquestes tropes eren les d'avançar pel corredor entre la carretera de la Jonquera i el riu Segre per ocupar, la ciutat de Lleida, i convertir el riu en la línia de front que havia de separar els dos exèrcits enfrontats.

Durant nou mesos el riu Segre es va convertir en testimoni privilegiat dels enfrontaments entre les forces lleials a la República i les franquistes.

Vuitanta-tres anys després es realitza un recorregut audiovisual per les restes bèl·liques existents i a la vegada van recordar la història dels combats que hi van tenir lloc i de la resistència de l'Exèrcit Republicà per impedir l'ocupació de Lleida.

L’itinerari “Lleida, 1938: la Guerra Civil arriba al riu Segre” va ser guiat pel Pol Galitó Martí especialista en el Front del Segre.

Més imatges

6 d’octubre de 2020

Presentació/Estudi de l’estat de dignificació de les fosses dels cementiris de la demarcació de Lleida.

L’espai de memòria del Cementiri de Lleida és un dels més importants de Catalunya perquè reuneix  en un mateix recorregut una gran fossa militar que va recollir les víctimes del front de guerra que durant diversos mesos va dividir la ciutat de Lleida; dues grans fosses que acullen morts de les repressions revolucionària i franquista; una fossa civil, amb les víctimes dels bombardejos de l’aviació franquista, en especial el realitzat el dia 2 de novembre de 1937, així com diversos monuments simbòlics, entre els quals destaca l’inaugurat l’any 1983, dedicat als republicans deportats que van morir al camp de concentració de Mauthausen. Per realitzar aquesta ruta de memòria es partí de la consideració dels cementiris com a espais de dol i memòria, en la línia que marcà la Xarxa d’Espais de Memòria Democràtica de Catalunya impulsada per la Generalitat.

A Lleida, la iniciativa de memòria en l’espai públic va partir de tres institucions públiques: el Memorial Democràtic, l’Ajuntament de la ciutat i la Universitat de Lleida, coordinades a l’hora d’emprendre les tasques de documentació, senyalització i dignificació de les fosses comunes de la guerra i la Dictadura i  que acompanya aquestes darreres, en el marc d’una història explicada en la ruta de memòria inaugurada el 28 d’octubre del 2010.

L’acte es va presentar a la sala Jaume Magre. En aquest estudi es fa una revisió de l’estat d’aquests espais així com una sèrie de recomanacions per millorar la seva conservació.

Més imatges

19 d'octubre de 2019

Es va realitzar uns dels Itineraris per a la Recuperació de la Memòria Democràtica de Lleida, trajecte a través dels diversos Espais de Memòria del cementiri de la nostra ciutat que estan vinculats amb la Guerra Civil Espanyola, la posterior repressió franquista i la deportació als camps de concentració nazis. Aquesta activitat va començar a les 16:00 h i va ser guiada per l'especialista de la Lleida republicana i en la recerca acadèmica de les fosses del cementiri, l'historiador, Joan Sagués San José.

L'Itinerari es va iniciar a la porta d'entrada, situada a l'Avinguda Francesc Bordalba, per continuar pels monuments a les víctimes de la repressió revolucionària, les víctimes dels bombardejos, els combatents i civils morts durant la guerra, les víctimes de la repressió franquista i els deportats als camps de concentració nazis.

Joan Sagués San José és doctor en Història Contemporània per la Universitat de Lleida (2001). La seva feina d'investigació s'ha centrat fonamentalment a la Guerra Civil a Catalunya, la repressió franquista i l'anàlisi de la memòria dels anys de la guerra i la dictadura.

Ha participat en diverses activitats i projectes de recerca organitzats pel Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya i el Servei d'Història, Documentació i Patrimoni de la Universitat de Lleida.

Més imatges

Contingut relacionat

8 d'abril de 2018

L'any 2018 va fer vuitanta anys del trencament del Front d'Aragó i l'arribada de la guerra a la ciutat de Lleida, amb tot l'horror i destrucció que això va comportar.
Es tracta d'un fet vital per entendre la nostra ciutat de mitjans del segle XX, tant a escala del sofriment humà com de l'impacte urbanístic que va patir Lleida.
A partir del 3 d'abril de 1938, la ciutat va quedar dividida pel riu en dues parts, actuant com a frontera i com a camp de batalla entre les forces militars enfrontades, fins al trencament definitiu de les línies republicanes el desembre de 1938, data que fou l'inici del fi de la Guerra Civil a Catalunya.

Més imatges

Contingut relacionat