Guerra Civil (1936-1939)

-DEBATS DE MEMÒRIA-

“On són?” Aquesta és la pregunta que es fan milers de persones respecte dels seus familiars morts durant la Guerra Civil espanyola. Assassinats a la rereguarda, afusellats per la dictadura franquista o, principalment, morts al front o en un hospital. De la majoria, mai no se n’ha conegut el lloc d’enterrament.

Aquesta mostra produïda per la Direcció General de Memòria Democràtica de la Generalitat i comissariada per la historiadora Queralt Solé, està pensada per donar a conèixer a la ciutadania què està fent la Generalitat de Catalunya respecte a les fosses comunes i què ha fet amb anterioritat. S’hi destaquen també les exhumacions que va iniciar la Generalitat republicana durant la mateixa Guerra Civil. Així mateix, informa dels resultats d’aquestes actuacions i posa tres exemples de famílies que cerquen o han cercat i localitzat el seu familiar desaparegut durant la guerra.

Per tal de donar a conèixer d’una manera més detallada el contingut dels elements exposats, Memòria Democràtica de l’Ajuntament de Lleida amb la col·laboració de la Biblioteca Pública s’han preparat tota una sèrie de visites guiades destinades tant al públic escolar com al general. Aquestes visites estan guiades per l’empresa Iltirta Arqueologia SL que està especialitzada a realitzar les excavacions de les fosses de la Guerra Civil a Catalunya.

Les visites guiades estan programades dins de l’horari de treball de la Biblioteca Pública de Lleida i hi haurà la possibilitat de fer-les amb anglès, francès i llenguatge de signes.

Es duran a terme al Claustre de la Biblioteca Pública entre el 31 d’octubre de 2024 i el 18 de gener de 2025 i per assistir-hi s’ha de fer inscripció prèvia.

Informació i inscripcions:

Departament de Drets Civils
Telèfon: 973700457
a/e: memoriademocratica@paeria.cat

Més imatges

El Departament de Drets Civils de l'Ajuntament de Lleida i la Biblioteca Pública de Lleida va organitzat les visites guiades de l’exposició  ON SÓN? 85 ANYS D’EXHUMACIONS DE FOSSES COMUNES DE LA GUERRA CIVIL A CATALUNYA.

“On són?” Aquesta és la pregunta que es fan milers de persones respecte dels seus familiars morts durant la Guerra Civil espanyola. Assassinats a la rereguarda, afusellats per la dictadura franquista o, principalment, morts al front o en un hospital. De la majoria, mai no se n’ha conegut el lloc d’enterrament.

Aquesta mostra produïda per la Direcció General de Memòria Democràtica de la Generalitat i comissariada per la historiadora Queralt Solé, està pensada per donar a conèixer a la ciutadania què està fent la Generalitat de Catalunya respecte a les fosses comunes i què ha fet amb anterioritat.

Per tal de donar a conèixer d’una manera més detallada el contingut dels elements exposats, Memòria Democràtica de l’Ajuntament de Lleida amb la col·laboració de la Biblioteca Pública van preparar tota una sèrie de visites guiades destinades tant al públic escolar com al general. Aquestes visites van estar guiades per l’empresa Iltirta Arqueologia SL que està especialitzada en realitzar les excavacions de les fosses de la Guerra Civil a Catalunya.

Les visites guiades van estar programades dins de l’horari de treball de la Biblioteca Pública de Lleida i hi vam tenir la possibilitat de fer-les amb anglès, francès i llenguatge de signes.

Aquestes visites es van començar a fer el 31 d’octubre de 2024 i es van dur a terme fins el 18 de gener de 2025 al Claustre de la Biblioteca Pública, per assistir-hi s’havia de fer inscripció prèvia.

DATES I HORARIS DE VISITES:

• 08/01/2025 INS. JOSEP LLADONOSA.
• 16/01/2025 INS. JOSEP LLADONOSA.
• 18/01/2025 A LES 11.00 h. (Amb aquesta visita es va donar per finalitzada l’exposició)

Inscripció obligatòria:

Departament de Drets Civils
Telèfon: 973700457
a/e: memoriademocratica@paeria.cat

Més imatges

Aquestes jornades van vesar sobre les Brigades Internacionals a les terres de Lleida i la seva contribució en la defensa de les llibertats. Ens ofereixen un marc de reflexió i debat sobre l’impacte i les conseqüències de les guerres, i ens han d’ajudar a conèixer quines estratègies hem d’implementar, justament en aquests temps convulsos, per preservar la Memòria com antídot. Tenint molt presents els principis i valors proclamats per l’ONU, per fer del Coneixement i el Reconeixement, la no Repetició. Aquestes Jornades Internacionals ens permeten compartir instruments que fins ara s’han anat implementant i recollir noves aportacions amb dimensió europea i, també, reconèixer i senyalitzar llocs de memòria en el territori.

En el marc de les Jornades es va inaugurar l’exposició Brigades Internacionals i Multilingüisme,  exposada al Claustre de l’Hemeroteca de la Biblioteca Pública de Lleida, fins al 31 de maig de 2025.

Les Jornades organitzades per l’Amical de les Brigades Internacionals, tenen el suport de Memòria Democràtica de la regidoria de Drets Civils de l’Ajuntament de Lleida, el Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya i la col·laboració de l’Ajuntament d’Almacelles, el Centre Excursionista de Lleida, l’Amical de Mauthausen i altres camps, la Biblioteca Pública de Lleida, la Universitat de Barcelona-CRAI Pavelló de la República, el Sistema d'Informació Digital sobre les Brigades Internacionals de la Universitat de Barcelona i la Universitat de Lleida.

L’Amical de les Brigades Internacionals de Catalunya és una entitat sense ànim de lucre. El seu fi és reconèixer, preservar i divulgar el paper històric de les dones i homes procedents d’arreu del món, que van venir a Espanya i van integrar les Brigades Internacionals, defensant la II República del cop militar feixista que va provocar la Guerra a Espanya (1936-1939).

Inscripció prèvia obligatòria:amicalbrigadesinternacionals@gmail.com
Informació: amicalbrigadesinternacionals@gmail.com

Díptic del programa de les Jornades

Més imatges

INAUGURACIÓ: 3 DE MAIG A LES 19.00 h.

EXPOSICIÓ: DEL 3 AL 16 DE MAIG DE 2025

-DOCUMENTALS DE MEMÒRIA-

Informació i inscripció:

Departament de Drets Civils
Telèfon: 973700457
a/e: memoriademocratica@paeria.cat

-EXPOSICIÓ-

DEBATS DE MEMÒRIA 

L'estratègia repressiva franquista posada en pràctica a partir del cop d'estat del 18 de juliol del 1936 va desenvolupar mecanismes complexos de càstig físic i psicològic. Dins del sistema punitiu franquista va existir un procediment específic aplicat a les dones republicanes. En aquesta conferència es presenta una anàlisi de la repressió patida per les dones durant la Guerra Civil i la dictadura franquista a Espanya. 

La conferència va estar guiada per la Laura Muñoz-Encinar. Especialista en Arqueologia del Conflicte Contemporani i Antropologia forense, el seu àmbit de recerca se centra en els processos repressius de les guerres del segle XX a Espanya i Europa.

Més informació:

Memòria Democràtica de l’Ajuntament de Lleida - Departament de Drets Civils
Telèfon: 973700457
a/e: memoriademocratica@paeria.cat

Més imatges

ITINERARI

El departament de Drets Civils de l’Ajuntament de Lleida amb la col·laboració del Centre Excursionista de Lleida, va organitzar un nou itinerari per a la Recuperació de la Memòria Democràtica que va estar guiat per l’investigador del Front del Segre, Pol Galitó Martí.

En el transcurs d’aquest Itinerari vam fer un pas enrere en el temps, al mes de maig de 1938, en plena Guerra Civil i ens vam traslladar a aquest territori per visitar les posicions republicanes de Palous, situades davant el centre de resistència franquista del Merengue, on vam visitar les restes de fortificacions que van construir els sapadors de XVIIIè Cos d'Exèrcit Republicà davant el cap de pont de Balaguer. 

Tot seguit vam visitar la posició franquista del Merengue i el seu entramat de trinxeres. Ens vam posar en la pell dels soldats republicans de la 27 Divisió reforçada amb joves de 17 i 18 anys i no tan joves de 34 anys quan, a finals de maig, van avançar per conquerir-lo, sense èxit, sota la pluja de foc de les forces franquistes que, situades a dalt del tossal, van deixar centenars de morts i ferits al vessant est d'aquesta posició.

El tossal del Merengue, l'any 1985, es va convertir a proposta dels combatents de l'Associació de la Lleva del Biberó 41 en lloc de pelegrinatge per retre homenatge a tots els soldats que hi van lluitar i morir. 

Pol Galitó, investigador de la Guerra Civil a Catalunya i Aragó, especialment en el territori del Front del Segre. Presideix l'Associació d'Estudiosos del Front del Segre. L’any 2000 va intervenir i aportar material audiovisual per l'edició del reportatge del programa Línia 900 de TVE "Tras las huellas de la Guerra Civil". El 2005 a proposta del Departament d'Història Contemporània de la Universitat de Lleida va executar el projecte de recuperació i senyalització, de l'espai del Merengue i tomba de Camarasa. A més ha participat en documentals de TV, conferències i visites guiades explicant la guerra al Front del Segre. 

INSCRIPCIÓ PRÈVIA / MÉS INFORMACIÓ:

• Centre Excursionista de Lleida: ☎️ 973242329 📧 cel@cel.cat  

• Departament de Drets Civils. Memòria Democràtica-Ajuntament de Lleida: ☎️ 973700457 📧 memoriademocratica@paeria.cat

Més imatges

- PROJECCIÓ DOCUMENTAL -

El 4 de gener de 1939, en els darrers dies de la Guerra Civil Espanyola, Tarragona i, especialment, el recinte portuari, va patir diversos bombardejos executats per l'aviació legionària italiana i, principalment, pels avions de la Legió Condor alemanya. Un dels bombarders que actuava en aquella incursió sobre la ciutat, un Heinkel 111, B2, va desaparèixer després d'haver mantingut una aferrissada lluita amb els caces republicans.

Al llarg de vuitanta anys, el seu destí ha estat un misteri i són diverses les fonts que des de la seva desaparició esmentaven que l'aeronau hauria caigut al mar després del combat. I és cert que, davant de la punta de la Mora, a Tarragona, hi ha les restes d'un avió Heinkel 111, afonat a trenta metres de profunditat, a prop de la costa. D‘ençà que van ser arrossegades per una barca de pesca de Tarragona l’any 1979, aquestes restes submergides han alimentat la creença que es tractava del Heinkel 111 abatut aquell llunyà 4 de gener de 1939, mentre bombardejava la ciutat. L'historiador naval i documentalista submarí i capbussador, Josep Maria Castellví, ja fa quasi quaranta anys que va capbussar-se per primer cop en aquest derelicte, cridat per a fer-ne la identificació i davant dels dubtes que li generaven l'observació d'algunes estructures de la nau i de les incongruències que sempre hi havia hagut en la seva procedència, juntament amb l'historiador Alfons Tejero, ha efectuat un estudi exhaustiu i meticulós de les restes fins a esbrinar la veritable història de l’aparell i les circumstàncies de la seva pèrdua.

El documental “Perseguint el Granuja” vol descobrir si són realment les restes que hi ha sota el mar, a Tarragona, les del Heinkel 111 de la Guerra Civil espanyola.

Josep Maria Castellví va estudiar Geografia i Història a la UdL (UB). Membre de SONARS (Sociedad Nacional de Arqueología Subacuàtica). És instructor de busseig i especialista en busseig tècnic, ha intervingut en nombroses exploracions i campanyes arqueològiques subaquàtiques i ha publicat nombrosos articles en revistes especialitzades. Durant catorze anys ha treballat amb l‘equip del programa de TVE "Al Filo de Io Imposible" com a operador de càmera submarí de profunditat. Ha obtingut diversos guardons internacionals com a realitzador independent de documentals de temàtica submarina. Des del 1998, ha dirigit a terme un projecte d'investigació al golf de Sant Jordi, al mar de l‘Ebre, documentant i explorant, principalment, les restes de la Primera i la Segona Guerra Mundial que hi ha allí enfonsades, d’on han sorgit diversos projectes documentals a TVE i a TV3. Ha publicat diversos llibres d’història naval i d’arqueologia subaquàtica.

L'entrada va ser gratuïta amb inscripció prèvia obligatòria.

INSCRIPCIÓ PRÈVIA  / MÉS INFORMACIÓ:

Departament de Drets Civils. Memòria Democràtica-Ajuntament de Lleida:

☎️ 973700457 📧 memoriademocratica@paeria.cat

Més imatges

L’Ajuntament de Lleida va organitzar un nou Itinerari per a la Recuperació de la Memòria Democràtica que va estar guiat i interpretat pels membres del Projecte Incordis de Manresa. Va començar a les 10.30 h a la plaça de la Sardana del Turó de la Seu Vella.

En aquest projecte, Incordis ens proposa fer un recorregut de cançons per llocs de la nostra ciutat que van tenir en diversos moments un paper destacat en l’esdevenir col·lectiu. L’Itinerari de Memòria va estar centrat en el període de la República i de la Guerra Civil. Es van escollir una sèrie de punts de la ciutat, a cadascun dels quals es va fer una parada, es va explicar la significació del lloc en concret i es va cantar una cançó.  La ruta que va seguir aquest Itinerari va ser la següent: la plaça de la Sardana, la plaça Cervantes, la plaça de la Catedral, l’avinguda de Blondel, la plaça de la Paeria, la passarel·la del Liceu Escolar i va finalitzar davant l’escultura FITA al carrer Jaume II. Desenes de cantaires van interpretar cançons com Corrandes d’exili, Ay Carmela i Grandola Vila Morena entre altres.

Incordis és un col·lectiu de persones que formen part de l’Ateneu La Sèquia de Manresa, que des del 2013 es troben per cantar un repertori que ha estat significatiu en uns llocs i uns moments històrics molt diversos com a expressió de grups que han anhelat i lluitat per la justícia i la millora de les seves societats. Han cantat les lluites per la propietat de la terra o contra l’esclavatge i la discriminació racial; l’exili i les migracions; la consciència de gènere; o la manca d’habitatges dignes. I ho han fet amb himnes immensament populars o amb cançons amb prou feines conegudes, però totes elles plenes de consciència, compromís i lluita.

Les persones interessades es van inscriure:

Departament de Drets Civils
Telèfon: 973700457
a/e: memoriademocratica@paeria.cat 

Centre Excursionista de Lleida
Telèfon: 973242329
a/e: cel@cel.cat

Més imatges

(Vídeos cedits per la Sra. Assumpció Gutiérrez)

- ITINERARIS PER A LA RECUPERACIÓ DE LA MEMÒRIA DEMOCRÀTICA DE LLEIDA -

La població del Soleràs (les Garrigues) va ser escollida per l’Exèrcit Republicà  per instal·lar-hi dos centres mèdics durant la Batalla de l’Ebre. Concretament, van ser un hospital on es realitzaven intervencions quirúrgiques i un centre de recuperació de ferits. A més, el cementiri del poble va ser utilitzat com a fossa comuna en la qual van ser enterrats 146 individus tant del bàndol republicà, rebel i veïns del poble. En aquest espai, entre l’octubre del 2017 i el maig del 2018, es van realitzar diverses intervencions em les quals hi va participar un equip científic format per arqueòlegs, antropòlegs i historiadors per exhumar els diversos cossos  enterrats.

Aquest Itinerari va començar davant de l'Ajuntament, des d'allí ens dirigirem cap a Casa Seró (on els soldats es recuperaven de les ferides i les intervencions quirúrgiques), vam passar per la rectoria (on es realitzaven les intervencions quirúrgiques) i finalment ens vam dirigir al cementiri vell del Soleràs, on s'ubicaven les fosses, tant dels soldats republicans que no van sobreviure a les ferides, com d'alguns civils morts en un bombardeig el 25 de desembre del 38 i dels soldats rebels que van morir per la zona un cop el poble ja estava en mans de l'exèrcit rebel (finals de desembre del 38-primers de gener del 39). Un cop finalitzada la visita vam tornr cap a l'Ajuntament.

La ruta va estar guiada per Iltirta Arqueologia SL. És una empresa fundada a finals de 2008, especialitzada en la gestió, difusió i investigació del patrimoni arqueològic i cultural. Es tracta d'un equip d'arqueòlegs amb base al Segrià que es dedica a l’execució de projectes d’intervenció preventiva sobre el patrimoni arqueològic, la catalogació del patrimoni cultural, la consolidació i restauració de restes arqueològiques, la confecció i avaluació de projectes culturals, la didàctica de l’arqueologia, el foment del turisme cultural i la museïtzació del patrimoni. Des de l'estiu de 2017 i per encàrrec de la Direcció General de Memòria Democràtica de la Generalitat de Catalunya han estat gestionant el "Servei de localització, recuperació i anàlisi antropològica i genètica de restes òssies humanes de la Guerra Civil i la dictadura franquista", efectuant intervencions arqueològiques i exhumacions de víctimes per tot el territori català.

Informació i inscripcions:

Departament de Drets Civils
Telèfon: 973700457
a/e: memoriademocratica@paeria.cat 

Centre Excursionista de Lleida
Telèfon: 973242329
a/e: cel@cel.cat

Més imatges

- DEBATS DE MEMÒRIA -

El Departament de Drets Civils de l’Ajuntament de LLeida va organitzar una nova conferència dins del marc de Debats de Memòria Democràtica.

Aquest acte va estar vinculat a l’exposició que es feia a la Biblioteca Pública de Lleida fins el 18 de gener de 2025. L'eix va ser l’exposició, però es van ampliar alguns dels seus àmbits, com el que feia referència a la violència a la rereguarda de Catalunya; la monumentalització franquista del territori amb la implantació de la dictadura; les exhumacions esdevingudes els anys setanta després de la mort de Franco o la situació actual de les exhumacions al Valle de Cuelgamuros.

La conferència va anar a càrrec de Queralt Solé i Barjau, doctora en història contemporània i professora del Departament d’Història i Arqueologia a la Universitat de Barcelona, on també és secretària acadèmica.

Informació:

Departament de Drets Civils
Telèfon: 973700457
a/e: memoriademocratica@paeria.cat

Més imatges

-DEBATS DE MEMÒRIA-

El Departament de Drets Civils de l’Ajuntament de Lleida i la Biblioteca Pública van organitzar la inauguració d'aquesta exposició.

“On són?” Aquesta és la pregunta que es fan milers de persones respecte dels seus familiars morts durant la Guerra Civil espanyola. Assassinats a la rereguarda, afusellats per la dictadura franquista o, principalment, morts al front o en un hospital. De la majoria, mai no se n’ha conegut el lloc d’enterrament.

La proposta expositiva està comissariada per la historiadora i professora Queralt Solé Barjau, i consta de sis àmbits que tenen com a eix central les fosses comunes, i els desapareguts i les seves famílies:  història i antecedents, l’actualitat, relats familiars, una fossa comuna , el mapa de fosses i la metodologia científica.

L’exposició és una producció de la Direcció General de Memòria Democràtica de la Generalitat de Catalunya i la seva portada a la ciutat és gràcies a la col·laboració entre Memòria Democràtica de l’Ajuntament de Lleida i la Biblioteca Pública.

Està exposada fins el dia 18 de gener de 2025 dins de l’horari de la Biblioteca Pública de Lleida.

Informació:

Departament de Drets Civils
Telèfon: 973700457
a/e: memoriademocratica@paeria.cat

Més imatges

-DEBATS DE MEMÒRIA-

“On són?” Aquesta és la pregunta que es fan milers de persones respecte dels seus familiars morts durant la Guerra Civil espanyola. Assassinats a la rereguarda, afusellats per la dictadura franquista o, principalment, morts al front o en un hospital. De la majoria, mai no se n’ha conegut el lloc d’enterrament.

Aquesta mostra produïda per la Direcció General de Memòria Democràtica de la Generalitat i comissariada per la historiadora Queralt Solé, està pensada per donar a conèixer a la ciutadania què està fent la Generalitat de Catalunya respecte a les fosses comunes i què ha fet amb anterioritat. S’hi destaquen també les exhumacions que va iniciar la Generalitat republicana durant la mateixa Guerra Civil. Així mateix, informa dels resultats d’aquestes actuacions i posa tres exemples de famílies que cerquen o han cercat i localitzat el seu familiar desaparegut durant la guerra.

Per tal de donar a conèixer d’una manera més detallada el contingut dels elements exposats, Memòria Democràtica de l’Ajuntament de Lleida amb la col·laboració de la Biblioteca Pública s’han preparat tota una sèrie de visites guiades destinades tant al públic escolar com al general. Aquestes visites estan guiades per l’empresa Iltirta Arqueologia SL que està especialitzada a realitzar les excavacions de les fosses de la Guerra Civil a Catalunya.

Les visites guiades estan programades dins de l’horari de treball de la Biblioteca Pública de Lleida i hi haurà la possibilitat de fer-les amb anglès, francès i llenguatge de signes.

Es duran a terme al Claustre de la Biblioteca Pública entre el 31 d’octubre de 2024 i el 18 de gener de 2025 i per assistir-hi s’ha de fer inscripció prèvia.

Informació i inscripcions:

Departament de Drets Civils
Telèfon: 973700457
a/e: memoriademocratica@paeria.cat

Més imatges

El Departament de Drets Civils de l'Ajuntament de Lleida i la Biblioteca Pública de Lleida va organitzar unes visites guiades de l’exposició  ON SÓN? 85 ANYS D’EXHUMACIONS DE FOSSES COMUNES DE LA GUERRA CIVIL A CATALUNYA.

“On són?” Aquesta és la pregunta que es fan milers de persones respecte dels seus familiars morts durant la Guerra Civil espanyola. Assassinats a la rereguarda, afusellats per la dictadura franquista o, principalment, morts al front o en un hospital. De la majoria, mai no se n’ha conegut el lloc d’enterrament.

L’exposició és una producció de la Direcció General de Memòria Democràtica de la Generalitat de Catalunya i la seva portada a la ciutat va estar gràcies a la col·laboració entre Memòria Democràtica de l’Ajuntament de Lleida i la Biblioteca Pública.

DATES I HORARIS DE VISITES REALITZADES:

• 13/11/2024 A LES 18.00 h.
• 27/11/2024 A LES 18.00 h.
• 28/11/2024 INS. ALMENAR.
• 10, 12 i 13/12/2024 INS. MÀRIUS TORRES.
• 12/12/2024 INS. GUINDÀVOLS.
• 17/12/2024 A LES 18.00 h.

Inscripció obligatòria:

Departament de Drets Civils
Telèfon: 973700457
a/e: memoriademocratica@paeria.cat

Més imatges

El documental  recull la història de la fossa de la guerra civil situada a l’antic mas de Santa Magdalena, a Móra d’Ebre. Entre el desembre de 2020 i el juliol de 2021 els treballs d’excavació van poder recuperar les restes humanes de 177 excombatents de la Batalla de l’Ebre. ‘La llibreta del Dr. Gras’ explica el cas de la família de l’excombatent Josep Aubeso Rovira, un jove barceloní que, amb 34 anys, va anar a lluitar al front de l’Ebre, on va morir pocs dies després que comencessin els combats de la Batalla de l’Ebre.

Més de vuitanta anys després, l’única pista del seu destí és a una antiga llibreta del cirurgià de l’exèrcit republicà Miquel Gras i Artero.

Aquest documental és un treball conjunt de Produccions Ventdedalt, formada per Júlia Albacar, David Barrera i el periodista Andreu Prunera, i reivindica la importància de continuar treballant per la recuperació i la dignificació dels desapareguts durant la Guerra Civil i el franquisme, i també la necessitat de continuar endavant amb un pla d’exhumació de fosses que permetrà retornar les restes dels soldats morts a les seves famílies.

L’acte va ser gratuït amb inscripció prèvia.

Informació i inscripcions:

Departament de Drets Civils
Telèfon: 973700457
a/e: memoriademocratica@paeria.cat

Més imatges

- DEBATS DE MEMÒRIA -

En aquesta conferència, Assumpta Castillo va oferir un recull de dades generals entorn de les dinàmiques de violència que van tenir lloc en la rereguarda republicana durant la guerra civil de 1936-1939: xifres, actors, models i indrets d’execució en els casos de violència letal, dinàmiques de violència sacrofòbica, dinàmiques de violència sexuada, violències vinculades a la pressió econòmica sobre determinats grups socials, implicació institucional en els actes de violència, entre altres.

D’altra banda, es van detalls entorn al perfil, trajectòries, contextos i motivacions de la multiplicitat d’actors que van perpetrar actes de violència durant aquest període en la rereguarda de la República.

La intenció era oferir algunes dades sobre la realitat material d’alguns d’aquests individus, la seva pertinença familiar, grupal o comunitària, o bé sobre el seu origen extracomunitari (els “forasters” de pas, com se solen anomenar en nombrosos relats del període i posteriors, de manera més o menys encertada). També respecte al seu paper en el teixit de violències desplegades a partir de juliol del 36, com a inductors, executors i executores, o bé com a executors “oportuns”.

L’objectiu últim va ser encaixar aquests comportaments en dinàmiques més àmplies de violència supralocal, de classe, entre iguals, violència com a defensa pròpia o respecte a la qüestió sempre controvertida de la decisiva utilitat de la violència en temps de guerra i revolució.

Informació:

Departament de Drets Civils
Telèfon: 973700457
a/e: memoriademocratica@paeria.cat

Més imatges

El procés de recuperació de la Memòria Democràtica va comportar la construcció de diversos centres o museus dedicats a explicar determinats fets del nostre passat com són el Museu Memorial de l’Exili de la Jonquera o el Centre d’Interpretació 115 Dies dins de l’estructura del COMEBE que vol recordar “la batalla de l’Ebre”. 

Fa uns mesos, es va constituir a Lleida, la Plataforma d’Entitats Lleida 1936 que demana la creació d'un Centre d'Interpretació de la Guerra Civil i la Postguerra a la ciutat de Lleida.

Per poder donar resposta a determinats interrogants que comporta la gestació d’un centre d’aquestes característiques, hem pensat que seria interessant portar a un especialista que va participar en la creació d’un dels centres de referència del nostre país, el MUME de La Jonquera. 

La conferència va estar a càrrec de l’Enric Pujol i Casademont, doctor en Filosofia i Lletres –especialitat d’Història– per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), i periodista. Ha estat professor de la UAB, adscrit al Departament d’Història Moderna i Contemporània, i forma part del Consell Científic i Pedagògic del MUME des de l’any 2009. Va ser una de les persones encarregades de dur a terme el projecte de museïtzació d’aquest espai. El setembre de 2021 és nomenat director del MUME fins el gener de 2023. També és membre numerari de la Secció Històrico-Arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans des de 2016.

INFORMACIÓ I INSCRIPCIÓ:
Departament de Drets Civils
Telèfon: 973700457
a/e: memoriademocratica@paeria.cat

Més imatges

Itineraris per a la recuperació de la Memòria Democràtica de Lleida.

És un Itinerari per conèixer de prop els vestigis bèl·lics que la Guerra Civil Espanyola van deixar en aquests indrets de la comarca de la Noguera.

Durant l’Itinerari es va visitar el mirador del Morinyol (Bellcaire d’Urgell) des d'on es pot contemplar, en tota la seva extensió, el que va ser el cap de pont de Balaguer. Aquest espai fou escenari de violents combats durant l'ofensiva republicana de maig de 1938. Es van poder conèixer els Tossals de les trinxeres de Montgai on es troben un conjunt de fortificacions de l’Exèrcit Republicà i es va  recórrer un sector que formava part d'un centre de resistència del sistema defensiu republicà al Front del Segre.

La ruta va estar guiada per Pol Galitó. Investigador de la Guerra Civil a Catalunya i Aragó, especialment en el territori del Front del Segre. Actualment, presideix l'Associació d'Estudiosos del Front del Segre. L’any 2000 va intervenir i aportar material audiovisual per l'edició del reportatge del programa Línia 900 de TVE "Tras las huellas de la Guerra Civil". El 2005 a proposta del Departament d'Història Contemporània de la Universitat de Lleida va executar el projecte de recuperació i senyalització, de l'espai del Merengue i tomba de Camarasa. A més ha participat en documentals de TV, conferències i visites guiades explicant la guerra al Front del Segre.

L’Itinerari va començar a les 10:00 hores al Morinyol.

IMPORTANT:
Activitat gratuïta. Es va fer sortida col·lectiva de vehicles per a persones que no coneixien la ruta o no tenien mitjans per arribar-hi.

Inscripció prèvia a:
Memòria Democràtica-Ajuntament de Lleida 973700457 - a/e memoriademocratica@paeria.cat 
Centre Excursionista de Lleida 973242329 - a/e: cel@cel.cat

 Més imatges

Les aigües de l’oblit, publicat el maig de 2022 per Pagès Editors, explica la història del Ciudad de Barcelona i dels brigadistes internacionals que hi viatjaven el 30 de maig de 1937. Aquell dia el vaixell va ser atacat per un submarí franquista que el va enfonsar davant la costa de Malgrat de Mar. En el llibre es ressegueixen les biografies d’aquests homes que havien deixat la feina, la família i una vida aparentment segura per venir a lluitar contra el feixisme mentre els seus governs miraven cap a una altra banda i els declaraven fora de la llei.

La Voz Ahogada Projecte Escènic és la companyia fundada a Barcelona l’any 2017 pels actors de teatre i televisió Iván Campillo i Mireia Clemente i actualment compta amb un equip artístic format per artistes de referència com les actrius Laura Sancho, el coreògraf Máximo Hita o el músic Jorge Sarraute. La companyia té com a objectiu la recerca i la difusió de la memòria històrica mitjançant les arts escèniques i les activitats pedagògiques. Col·laboren amb entitats memorialistes com l’ACEPF o l’Amical de les Brigades Internacionals de Catalunya, amb historiadors, testimonis reals i altres agents de participació ciutadana. Han realitzat muntatges com “A Voz Ahogada. Un homenatge a Miguel Hernández”, “Una nova primavera. La història de les Brigades Internacionals”, “Dones Lliures”, o “En Bangkok también hay ratas”, primer premi La Filadora 2021.

Més imatges

El Departament de Drets Civils va organitzar una nova edició de Debats de Memòria.

Durant la xerrada es va explicar el paper de l'arqueologia forense en les fosses de la Guerra Civil Espanyola. Es va donar resposta a algunes qüestions, com, què s’ha aconseguit amb les actuacions de recuperació de restes òssies? O com i per què s’han obert algunes i d’altres encara no? Què ens queda per investigar? Quins són els reptes de futur en les intervencions de les fosses comunes del darrer conflicte bèl·lic?

Ens vam apropar a la memòria d’algunes emblemàtiques exhumacions per a recuperar les víctimes represaliades durant la Guerra Civil amb la intenció de retornar les restes òssies i els materials als seus familiars. Els casos que es van relatar, han estat les intervencions més emblemàtiques arreu de l'Estat i les més significatives de Catalunya.

La conferència va ser a càrrec de Jordi Ramos Ruiz, arqueòleg.

✍Informació:
Memòria Democràtica-Ajuntament de Lleida
☎️ 973700457
📧 memoriademocratica@paeria.cat.

Més imatges

El dia 19 de maig de 2023, el Secretario de Estado de Memoria Democrática, Fernando Martínez López va visitar els Espais de Memòria del cementiri de Lleida. Durant la visita se li va explicar els 7 punts de Memòria que estan situats en aquest indret.  

La visita va ser guiada per la historiadora, la Conxita Mir Curcó que juntament amb el Joan Sagués San José van realitzar l'estudi de les fosses del cementiri, l'any 2010. També van assistir diversos membres de la Corporació Municipal, el Subdelegat del Govern a Lleida i el membre del Comitè Internacional de Mauthausen, Josep San Martín Boncompte.

Més imatges

El Departament de Drets Civils de l’Ajuntament de Lleida i l’Institut d’Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida van organitzar la representació d’aquest espectacle. Un recital poètic i musical que va repassar la trajectòria literària i personal del poeta i dramaturg universal, Federico García Lorca. 

L’espectacle va fer un recorregut per poemes i fragments d’obres teatrals com Bodas de Sangre, Mariana Pineda, La casa de Bernarda Alba o Yerma, entre altres. També va repassar algunes composicions de músics que va admirar i cançons populars que van recuperar i harmonitzar, com Reflejo de luna de Paco de Lucía, Soleares de Joaquín Turina, Nana de Sevilla o La Tarara, etc. 

Carles Herraiz, a la guitarra, combinada amb la veu Gina Raymat, van repassar aquestes pinzellades de la vida i obra de l’autor andalús.

L'acte va ser gratuït i sense inscripció prèvia.

INFORMACIÓ:
Memòria Democràtica-Ajuntament de Lleida
Telèfon: 973700457
Correu electrònic: memoriademocratica@paeria.cat

Carles Herraiz va néixer a Barcelona i es va iniciar en la música als set anys, quan va assistir a les seves primeres classes de guitarra a Santa Coloma de Gramenet, Dos anys més tard va començar els estudis musicals al Conservatori de Badalona on va estudiar guitarra amb Sebastián Villalta i Vicenç Mayol. Els va finalitzar al Conservatori Superior Municipal de Barcelona amb matrícula d’honor. A partir d'aquí, va continuar la seva formació amb el mestre José Tomàs, a Alacant, i a l’Escola d’Arts Musicals Luthier, a Barcelona. Carles Herraiz ha actuat com a solista, amb grups de música de cambra i orquestres simfòniques, la seva interpretació ha estat premiada en concursos nacionals i internacionals d'Espanya i Itàlia. Des de l'any 1995 és professor del Conservatori Municipal de Lleida.

Gina Raymat. Presentadora, comunicadora i videoperiodista amb una llarga experiència a diferents mitjans de premsa local: Lleida Televisió, Radio Lleida-Cadena Ser, Onda Cero, Antena 3 Ràdio, COPE Lleida, entre altres. Actriu amateur a les companyies teatrals AEM i TOAR i rapsoda amb els espectacles “Poesia i punt” i “Federico García Lorca, un poeta amb ànima de músic”.

Més imatges

ITINERARI: JUSTÍCIA I REVOLUCIÓ. EL TRIBUNAL POPULAR DE LLEIDA (1936-1937)

Aquest itinerari va estar conduït per l’historiador, Jaume Barrull Pelegrí, un dels millors coneixedors de la història d’aquest Tribunal.

El Tribunal Popular es va constituir el 18 d’agost de 1936, fracassat el cop d’estat i difuminades les institucions republicanes. En aquest organisme de justícia revolucionària es poden comprendre totes les convulsions que va viure la República en guerra, des del 18 de juliol de 1936 fins als fets de maig de 1937.

Aquest Itinerari es va fer en format virtual al Mercat del Pla al setembre de l’any 2020, i amb aquest s'ha pogut gaudir de la possibilitat de realitzar-lo de manera presencial.

L’itinerari va començar a les 11.00 h. i va tenir una durada de 90 minuts. 

ACTE GRATUÏT -  INSCRIPCIÓ PRÈVIA

Informació i inscripcions:

Drets Civils de l'Ajuntament de Lleida
Telèfon: 973700457
a/e: memoriademocratica@paeria.cat

Centre Excursionista de Lleida
Telèfon: 973242329
a/e:cel@cel.cat

Més imatges

19 de setembre de 2020, Itinerari virtual

Els enfrontaments per la capital meridional de l'Aragó no només canviarien el curs de la Guerra Civil, en destruir les millors unitats i les reserves republicanes i deixar als colpistes el camí obert fins a la Mediterrània i el Ponent català, sinó que a més a més suposarien un salt qualitatiu pel que fa al nombre de baixes, les condicions climàtiques en què es va combatre, la quantitat i qualitat del material bèl·lic emprat i les formes d'actuar.

L’autor de la conferència anomena aquesta batalla “el Stalingrad espanyol”.

El dia 22 de febrer de 1938 finalitzaven les operacions militars i quedava la porta oberta per a l’ocupació de Lleida el 3 d’abril.

La conferència va estar conduïda pel  David Alegre Lorenz, professor d’història de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Més imatges

Frederica Montseny va ser una dona que va lluitar en un món d’homes. Una persona compromesa amb una ideologia que rebutjava la figura de l’Estat, però, per compromís amb la República, va acceptar ser ministra de Sanitat i Assistència Social.

L’anarquisme arribava al poder. Fou testimoni de les lluites internes de les organitzacions republicanes i de la derrota final de la República. Va viure a l’exili fins a l’any 1977 fins que va poder tornar al nostre país.

La conferència va estar realitzada per Elvira Siurana Zaragoza, de coneguda trajectòria en l’activisme social en les nostres contrades.

Més imatges

Itineraris per a la recuperació de la Memòria democràtica de Lleida

En aquest itinerari vam poder conèixer de prop els vestigis bèl·lics que la Guerra Civil Espanyola va deixar al Turó de la Seu Vella així com l’empremta i les conseqüències que la guerra va comportar tant en l’antiga catedral com en el castell reial.

Durant el recorregut vam poder visitar un niu de metralladores situat al carrer Camp de Mart, un búnquer localitzat sota el Baluard de Louvigny i un refugi antiaeri, ambdós tancats habitualment al públic. Ens vam passejar per les dues plataformes antiaèries construïdes en el Baluard del Rei i en el Baluard de la Reina i entrarem al Castell del Rei per veure les pintures murals que tropes regulars marroquines van deixar en un dels murs de l’antiga Sala de Corts.

La ruta va finalitzar a la Seu Vella, convertida en un camp de concentració de presoners republicans des d’abril de 1938 a l’agost de 1940 i, per tant, un espai idoni per fer memòria democràtica.

Aquest itinerari va estar conduït per la Núria Piqué, arqueòloga de formació.

Més imatges

El Tossal de Moradilla és un turó situat al costat de la carretera LL-11 direcció Els Alamús. És un element de gran valor històric, on trobem fortificacions militars de la Guerra Civil amb les restes d’un enorme búnquer de metralladores i un conjunt de trinxeres.

Era un dels espais de defensa del Front del Segre. L’investigador de la Guerra Civil, Pol Galitó ens va fer un recorregut per aquestes restes al mateix temps que ens va explicar del seu valor arquitectònic i militar.

També és un lloc privilegiat per entendre l’ofensiva contra Catalunya de desembre de 1938 i la fugida de la població civil.

Més imatges

El maig de 1938, al voltant de 2.500 homes s'amuntegaven a les brigades del penal del fort de San Cristóbal (Navarra). Entre els reclusos hi havia presos polítics i presoners de guerra que vivien en condicions infrahumanes i sota permanent amenaça de tortura o execució.

El diumenge 22 de maig d'aquell any, el calendari marcava la festa de santa Rita, patrona dels impossibles, quan 795 van aconseguir escapar-se de la històrica fortalesa. Aquesta gran evasió republicana no va ser una fugida improvisada i va provocar un enorme impacte a les autoritats franquistes.

Davant la idea que, en plena Guerra Civil, “un grapat de presos desnodrits i apallissats” prengués una de les presons més segures de l'Espanya franquista, els seus responsables van ordenar una ferotge cacera dels fugats en què van participar soldats, guàrdies civils, carlins, falangistes i civils.

Conferència conduïda per l’autor d’un dels llibres més interessants que s’han publicat de Memòria Democràtica en els darrers mesos, “La gran evasión española”.

Alejandro Torrús López (autor), Cap d'Opinió del diari digital Público. Durant anys va ser responsable de la informació de Memòria Històrica a l'esmentat diari on va ser premiat amb la distinció de l'Associació Pro Drets Humans Espanya el 2017.

Més imatges

L’Ajuntament de Lleida va organitzar un nou Itinerari per a la Recuperació de la Memòria Democràtica. El Departament de Drets Civils va preparar l’itinerari ”Adolescents en guerra, la lleva del biberó-41 al Segre i l’Ebre” que va estar guiat per Terra Enllà.

Aquest Itinerari de Memòria va recórrer les petjades de la lleva de biberó-41 que, massivament, fou mobilitzada l’abril de 1938 en plena Guerra Civil. Adolescents de 17 i 18 anys cridats a files, sense experiència prèvia, i lleialtats diverses, que van patir el seu primer bateig de foc als combats del front del Segre el maig de 1938 i que, poc temps després, participarien en la sagnant batalla de l’Ebre.

Dècades més tard, els supervivents crearien una associació per rememorar el combat, honrar els morts en el camp de batalla i apel·lar a un futur no violent. La seva tasca fou ingent durant molts anys, amb actes massius i iniciatives pioneres a Catalunya en la recuperació de la memòria de la Guerra Civil. Avui, els seus últims supervivents són encara objecte d’atenció mediàtica, però el seu llegat ha de perdurar per sempre més.

En el mateix acte es van poder gaudir d’altres activitats com l’actuació del grup musical Guerrilla Folk amb l’espectacle “Lletres des del front” amb un recull de cançons que es cantaven i s’escoltaven durant la lluita al front de guerra. Per acabar l’acte hi va haver una degustació gratuïta de coca de recapte i cervesa artesana per a les persones inscrites a l’Itinerari.

L’acte va estar organitzat per l’Ajuntament de Lleida, a través de l’àrea de Memòria Democràtica i amb la col·laboració del Centre Excursionista de Lleida.

Més imatges

L'any 2022 es va commemorar el centenari del naixement d’un dels poetes més importants de la Catalunya contemporània, Gabriel Ferrater Soler. Per recordar aquesta efemèride, Memòria Democràtica de l’ajuntament de Lleida va presentar l’espectacle de música i poesia “In Memoriam de Gabriel Ferrater” al Cafè del Teatre de l'Escorxador de Lleida.

In Memoriam és una mena de compte enrere de poemes en què Ferrater rememora records juvenils en ple franquisme o la immediata postguerra, de quan era adolescent al breu exili familiar a França i, finalment, a la Guerra Civil.

Va estar interpretat pel grup Quatre Gotes:
Xavier Miró: veu -- Andrés Noarde: guitarra -- Daniel Llandrich: guitarra.
Direcció artística de l’escriptora Carme Martí.

Més imatges

L’Ajuntament de Lleida va organitzar un nou itinerari per a la Recuperació de la Memòria Democràtica: “Descobreix els vestigis de la Guerra Civil de l’aeròdrom d’Alfés”

Aquest acte va estar organitzat per l’Ajuntament de Lleida, a través de l’àrea de Memòria Democràtica i compta amb la col·laboració del Centre Excursionista de Lleida.

L'entorn de la Timoneda d'Alfés és una meravella natural que justifica plenament una passejada per la contrada. Amb la realització d’aquest Itinerari, vam voler sumar-hi un nou valor afegit, descobrir els vestigis de la Guerra Civil que guarda la Timoneda.

Durant la caminada es va parlar del context de l'aeròdrom i l'aviació durant el conflicte. Vam visitar refugis, antiaeris, un curiós grafit, dipòsits de l'època i la localització del polvorí. En acabar el recorregut vam tenir una visió diferent de la Timoneda i del patrimoni històric del Front del Segre.

Aquesta ruta va estar guiada per Joan Ramon Segura Radigales, professor de primària jubilat. Fou president del Centre Excursionista de Lleida. Caminant pel Montsec va descobrir trinxeres que durant els anys vuitanta del segle passat que no va saber contextualitzar, ja que mai havia estudiat la Guerra Civil. A partir d'aquell moment es va sentir atret pel tema i ha anat recollint vestigis bèl·lics en els llibres “25 excursions pel front del Pallars” (ed. Cossetània) premiat amb el premi Vèrtex de la FEEC (guardó que ha guanyat en 4 ocasions) i “Itineraris pel front del Segre “(ed. Pagés). Pertany al Grup de Memòria Històrica del Centre Excursionista de Lleida. També és membre de la Plataforma Lleida 1936 que té com a finalitat aconseguir la creació d'un Centre d'Interpretació de la Guerra Civil i la postguerra a Lleida.

Es va poder gaudir d'aquest itinerari, amb la inscripció prèvia al Centre Excursionista de Lleida i al departament de Memòria Democràtica de l'Ajuntament de Lleida. 

Més imatges

El 14 de desembre de 2022 va venir a Lleida el responsable de la Xarxa d’Espais de Memòria del Memorial Democràtic de la Generalitat, Josep Font. La seva vinguda a Lleida estava motivada pel contingut de la Resolució 505/XIV del Parlament de Catalunya, sobre la senyalització i conservació dels vestigis de la Batalla del Segre a l’entorn de la Bordeta, a Lleida aprovada el dia 27 d’octubre de 2022. Aquesta Resolució consta de dos punts:

El Parlament de Catalunya insta el Govern a:

1. a) Assessorar des del punt de vista històric i per mitjà del Memorial Democràtic la Paeria de Lleida (Segrià) sobre les tasques necessàries per a conservar, consolidar i senyalitzar les posicions defensives de la Batalla del Segre que es conserven a l’entorn de la serra del Puigdevall, als afores de la Bordeta, i estudiar-ne la integració en la Xarxa d’Espais de Memòria Democràtica de Catalunya.

2. b) Valorar, per mitjà del Memorial Democràtic, l’interès de recuperar i posar en valor amb una intervenció arqueològica i una posterior museïtzació algunes de les posicions defensives de la Batalla del Segre.

El tècnic del Memorial ha d’elaborar un Informe per tal de valorar l’estat dels vestigis i quines opcions d’intervenció es poden fer.

Va estar acompanyat pel tècnic de Memòria Democràtica de la Paeria i per dos membres del Grup de Memòria del Centre Excursionista de Lleida. Es van visitar 4 espais (1 línia de trinxeres i 3 búnquers) situats a la serra de Puigdevall que es troba al costat del barri de La Bordeta de Lleida.

Més imatges

El dia 8 de març es commemora el Dia Internacional de les Dones. Per aquest motiu des de Memòria Democràtica de l’Ajuntament de Lleida s’ha programat la representació de l’obra de teatre 36+1 de la Companyia Inútils Mots. L’actriu Maria Pla posa en escena una teatralització de poemes de Ricard Creus. A través d’una actuació intensa i electritzant ens ofereix una visió íntima dels fets que es van produir a partir del 18 de juliol de 1936. Parla de la guerra, de la postguerra, i de la lluita silenciosa que va portar a la recuperació de les llibertats democràtiques. L’esdevenir d’un temps amb textos d’un home narrats per una dona.

La representació teatral es va dur a terme al Cafè del Teatre de l’Escorxador.

Més imatges

El 27 de març de 1938 les tropes del general Franco havien arribat a Fraga i Torrente de Cinca en aquesta última població els rebels van travessar el riu i ocupar la primera població catalana, Massalcoreig.

Les ordres d'aquestes tropes eren les d'avançar pel corredor entre la carretera de la Jonquera i el riu Segre per ocupar, la ciutat de Lleida, i convertir el riu en la línia de front que havia de separar els dos exèrcits enfrontats.

Durant nou mesos el riu Segre es va convertir en testimoni privilegiat dels enfrontaments entre les forces lleials a la República i les franquistes.

Vuitanta-tres anys després es realitza un recorregut audiovisual per les restes bèl·liques existents i a la vegada van recordar la història dels combats que hi van tenir lloc i de la resistència de l'Exèrcit Republicà per impedir l'ocupació de Lleida.

L’itinerari “Lleida, 1938: la Guerra Civil arriba al riu Segre” va ser guiat pel Pol Galitó Martí especialista en el Front del Segre.

Més imatges

El Departament de Drets Civils de l’Ajuntament de Lleida i l’Associació per a la Interpretació de l’Horta de Lleida van presentar el curtmetratge educatiu "La maleta de l’Horta" a la Granja Pifarré (partida de la Caparrella) en format de cinema a la fresca.

Es tracta d’un projecte conjunt de Memòria Democràtica a l’Horta de Lleida. El format del projecte ha estat un curtmetratge rodat a l’Horta per actors i actrius amateurs lleidatanes. Aquest producte audiovisual té associada una guia didàctica per instituts i escoles amb l’objectiu de presentar les causes i conseqüències de la Guerra Civil Espanyola i la seva afectació directa a Lleida. Tot per obrir debat i reflexió, entre els joves, sobre aquest període històric. Els materials audiovisuals i didàctics del projecte estaran a disposició de docents dels centres educatius de Ponent a partir del curs 2021-22.

Més imatges

Aquest itinerari ofereix un recorregut per les causes i desenvolupament de l'operació militar, incidint en la diversitat dels seus combatents en edat, ideologia i motivacions, i la visita als principals espais de combat.

Més imatges

Presentació/Estudi de l’estat de dignificació de les fosses dels cementiris de la demarcació de Lleida.

L’espai de memòria del Cementiri de Lleida és un dels més importants de Catalunya perquè reuneix  en un mateix recorregut una gran fossa militar que va recollir les víctimes del front de guerra que durant diversos mesos va dividir la ciutat de Lleida; dues grans fosses que acullen morts de les repressions revolucionària i franquista; una fossa civil, amb les víctimes dels bombardejos de l’aviació franquista, en especial el realitzat el dia 2 de novembre de 1937, així com diversos monuments simbòlics, entre els quals destaca l’inaugurat l’any 1983, dedicat als republicans deportats que van morir al camp de concentració de Mauthausen. Per realitzar aquesta ruta de memòria es partí de la consideració dels cementiris com a espais de dol i memòria, en la línia que marcà la Xarxa d’Espais de Memòria Democràtica de Catalunya impulsada per la Generalitat.

A Lleida, la iniciativa de memòria en l’espai públic va partir de tres institucions públiques: el Memorial Democràtic, l’Ajuntament de la ciutat i la Universitat de Lleida, coordinades a l’hora d’emprendre les tasques de documentació, senyalització i dignificació de les fosses comunes de la guerra i la Dictadura i  que acompanya aquestes darreres, en el marc d’una història explicada en la ruta de memòria inaugurada el 28 d’octubre del 2010.

L’acte es va presentar a la sala Jaume Magre. En aquest estudi es fa una revisió de l’estat d’aquests espais així com una sèrie de recomanacions per millorar la seva conservació.

Més imatges

L’historiador Jaume Barrull ens traslladà de manera virtual, als tres espais de la ciutat que van ser la seu del Tribunal: el Palau de la Diputació, el Palau de la Paeria i un edifici situat a la Rambla d’Aragó, per explicar com el Tribunal Popular es va constituir el 18 d’agost de 1936, fracassat el cop d’estat i difuminades les institucions republicanes. En aquest organisme de justícia revolucionària es poden comprendre les convulsions que va viure la República en guerra a la nostra ciutat des del 18 de juliol de 1936 fins als fets de maig de 1937.

 Més imatges

29 d'octubre de 2023, Itinerari presencial

Es va realitzar uns dels Itineraris per a la Recuperació de la Memòria Democràtica de Lleida, trajecte a través dels diversos Espais de Memòria del cementiri de la nostra ciutat que estan vinculats amb la Guerra Civil Espanyola, la posterior repressió franquista i la deportació als camps de concentració nazis. Aquesta activitat va començar a les 16:00 h i va ser guiada per l'especialista de la Lleida republicana i en la recerca acadèmica de les fosses del cementiri, l'historiador, Joan Sagués San José.

L'Itinerari es va iniciar a la porta d'entrada, situada a l'Avinguda Francesc Bordalba, per continuar pels monuments a les víctimes de la repressió revolucionària, les víctimes dels bombardejos, els combatents i civils morts durant la guerra, les víctimes de la repressió franquista i els deportats als camps de concentració nazis.

Joan Sagués San José és doctor en Història Contemporània per la Universitat de Lleida (2001). La seva feina d'investigació s'ha centrat fonamentalment a la Guerra Civil a Catalunya, la repressió franquista i l'anàlisi de la memòria dels anys de la guerra i la dictadura.

Ha participat en diverses activitats i projectes de recerca organitzats pel Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya i el Servei d'Història, Documentació i Patrimoni de la Universitat de Lleida.

Més imatges

L'any 2018 va fer vuitanta anys del trencament del Front d'Aragó i l'arribada de la guerra a la ciutat de Lleida, amb tot l'horror i destrucció que això va comportar.
Es tracta d'un fet vital per entendre la nostra ciutat de mitjans del segle XX, tant a escala del sofriment humà com de l'impacte urbanístic que va patir Lleida.
A partir del 3 d'abril de 1938, la ciutat va quedar dividida pel riu en dues parts, actuant com a frontera i com a camp de batalla entre les forces militars enfrontades, fins al trencament definitiu de les línies republicanes el desembre de 1938, data que fou l'inici del fi de la Guerra Civil a Catalunya.

Més imatges