Itinerari: Justícia i Revolució: El Tribunal Popular de Lleida (1936-1937) - Setembre 2020 (Virtual), Octubre 2023 (Presencial) -El 19 de juliol de 1936, la guarnició de Lleida es va sumar al cop d'Estat contra la República. El seu fracàs va provocar l'ensulsiada de l'aparell de l'Estat i l'inici d'un procés que s'ha qualificat de revolucionari. Aquest procés va anar acompanyat d'una important onada de violència, en tant en un bàndol com en l'altre. Amb la diferència que mentre a la zona lleial, la violència va contribuir a debilitar, encara més, les institucions republicanes i a la rebel va reforçar l'aparell repressiu de l'Estat fins a cotes inversemblants. Sovint s'ha argumentat que aquest primer esclat de violència va ser espontani i protagonitzat per element incontrolats. Una afirmació absolutament falsa pel que fa a la zona sota control militar. Molt discutible si ens referim al camp revolucionari: en un primer moment hi ha una certa espontaneïtat, però els protagonistes dels fets eren gent armada pels sindicats o partits obrers i sovint militants d'aquestes organitzacions. La responsabilitat de les organitzacions obreres és encara més notable en les quatre grans «saques» que a Lleida hi va haver entre el 25 de juliol i el 25 agost, durant les quals van ser assassinats militars i polítics compromesos amb el cop d'Estat, qualificats militants de dretes, persones considerades enemigues de la classe treballadora i clergues (el 55,47 per cent del total). Fotos cedides pel Servei d'Audiovisuals i Arxiu Fotogràfic de l'Institut d'Estudis Ilerdencs-Fons Ramon Rius.https://dretscivils.paeria.cat/memoria-democratica/itineraris/itinerari-justicia-i-revolucio-el-tribunal-popular-de-lleida-1936-1937https://dretscivils.paeria.cat/memoria-democratica/itineraris/itinerari-justicia-i-revolucio-el-tribunal-popular-de-lleida-1936-1937/@@images/image/large
Itinerari: Justícia i Revolució: El Tribunal Popular de Lleida (1936-1937) - Setembre 2020 (Virtual), Octubre 2023 (Presencial) -
El 19 de juliol de 1936, la guarnició de Lleida es va sumar al cop d'Estat contra la República. El seu fracàs va provocar l'ensulsiada de l'aparell de l'Estat i l'inici d'un procés que s'ha qualificat de revolucionari. Aquest procés va anar acompanyat d'una important onada de violència, en tant en un bàndol com en l'altre. Amb la diferència que mentre a la zona lleial, la violència va contribuir a debilitar, encara més, les institucions republicanes i a la rebel va reforçar l'aparell repressiu de l'Estat fins a cotes inversemblants. Sovint s'ha argumentat que aquest primer esclat de violència va ser espontani i protagonitzat per element incontrolats. Una afirmació absolutament falsa pel que fa a la zona sota control militar. Molt discutible si ens referim al camp revolucionari: en un primer moment hi ha una certa espontaneïtat, però els protagonistes dels fets eren gent armada pels sindicats o partits obrers i sovint militants d'aquestes organitzacions. La responsabilitat de les organitzacions obreres és encara més notable en les quatre grans «saques» que a Lleida hi va haver entre el 25 de juliol i el 25 agost, durant les quals van ser assassinats militars i polítics compromesos amb el cop d'Estat, qualificats militants de dretes, persones considerades enemigues de la classe treballadora i clergues (el 55,47 per cent del total). Fotos cedides pel Servei d'Audiovisuals i Arxiu Fotogràfic de l'Institut d'Estudis Ilerdencs-Fons Ramon Rius.
