Cementiri de Lleida
Les sentències de mort s'executaven davant d'una de les tàpies interiors del cementiri la matinada següent al seu pronunciament.
Les víctimes eren sepultades en una fosa comuna oberta molt a prop del lloc d'afusellament i cobertes, per motius d'higiene, per una capa de calç viva. El 1954 aquesta fosa es va monumentalitzada.
En aquell lloc, un cop acabada la guerra es va alçar un monument commemoratiu que l'ajuntament democràtic va reconvertir en homenatge a totes les víctimes del període bèl·lic i postbèl·lic.
La tipologia dels processats pel «primer» Tribunal Popular era molt semblant als assassinats en les «saques» de juliol-agost. Polítics de dretes, alguns compromesos amb el cop d'Estat; empresaris i propietaris rurals acusats de ser enemics de la classe treballadora; usurers; gent de dretes més o menys implicada en la repressió dels fets d'octubre de 1934 o en els més recents d'aquell juliol; i d'altres persones amb acusacions molt més imprecises. Els pocs clergues que van arribar a ser jutjats van corre sorts distintes. També van córrer sorts diferents algunes persones acusades de ser catòliques, de manera que difícilment es pot afirmar que en aquesta qüestió el tribunal apliques tothora el mateix criteri.
Fotos cedides pel Servei d'Audiovisuals i Arxiu Fotogràfic de l'Institut d'Estudis Ilerdencs-Fons Ramon Rius.
