Ajuntament de Lleida
El Tribunal Popular es va traslladar al Palau de la Paeria aprofitant que en aquell moment l'activitat de l'ajuntament estava sota mínims.
El «primer» Tribunal Popular (agost-novembre de 1936) va tenir, si es compara amb les formes jurídiques habituals, una composició i un funcionament força informal.
De fet funcionava com un «tribunal per jurats» on aquest eren militants de les organitzacions obreres, de composició variable i de nomenament més aviat incert.
Així i tot, el president sempre va ser el mateix, Josep Larroca (conegut com «el Manco»), un ferroviari de la CNT, mentre fiscals ho van ser Francesc Pelegrí i Agustí Martín, tots dos també ferroviaris i tots dos militants del POUM.
La contundència de les sentències –la lògica del tribunal abocava substancialment a què l'acusat només pogués ser considerat culpable, cosa que comportava la pena de mort, o innocent i era posat immediatament en llibertat- i la personalitat dels jutjats, feia que les actuacions del Tribunal Popular fossin molt concorregudes i les seves decisions van despertar una gran expectació.
Fotos cedides pel Servei d'Audiovisuals i Arxiu Fotogràfic de l'Institut d'Estudis Ilerdencs-Fons Ramon Rius.
