Dictadura (1939-1975)
Símbols franquistes
El què fer amb la simbologia franquista és un tema que no ha estat tancat d’una manera definitiva i satisfactòria en el nostre país. Segurament, podríem pensar, que és la conseqüència en la manera peculiar de gestionar la Transició d’un règim dictatorial a un altre de democràtic que ha permès que quedessin molts interrogants oberts. No obstant, analitzant-ho des d’una visió molt més general, podem observar que, molts països que han tingut règims dictatorials i autoritaris, han tingut i tenen dificultats en com fer la gestió del seu passat polític.
En el cas espanyol, el punt d’arrancada en com tractar la simbologia franquista, comença amb Ley de la Memoria Histórica (Ley 52/2007 de 26 de Diciembre) que donava una resposta en l’article 15.1, però que la contrarestava en l’article 15.2 quan exonerava la retirada dels símbols per raons “...artísticas, arquitectónicas o artístico-religiosas protegidas por la ley.” Diversos ajuntaments han utilitzat l’article 15.2 per no retirar determinats símbols o per tornar-los a reinstal·lar.
-
Las Administraciones públicas, en el ejercicio de sus competencias, tomarán las medidas oportunas para la retirada de escudos, insignias, placas y otros objetos o menciones conmemorativas de exaltación, personal o colectiva, de la sublevación militar, de la Guerra Civil y de la represión de la Dictadura. Entre estas medidas podrá incluirse la retirada de subvenciones o ayudas públicas.
-
Lo previsto en el apartado anterior no será de aplicación cuando las menciones sean de estricto recuerdo privado, sin exaltación de los enfrentados, o cuando concurran razones artísticas, arquitectónicas o artístico-religiosas protegidas por la ley.
-
El Gobierno colaborará con las Comunidades Autónomas y las Entidades Locales en la elaboración de un catálogo de vestigios relativos a la Guerra Civil y la Dictadura a los efectos previstos en el apartado anterior.
-
Las Administraciones públicas podrán retirar subvenciones o ayudas a los propietarios privados que no actúen del modo previsto en el apartado 1 de este artículo.
En aquest context, i donant compliment al punt 1 de l’article 15, segons el qual les administracions públiques han de prendre mesures per a la retirada dels símbols franquistes, la Direcció General de la Memòria Democràtica de la Generalitat de Catalunya, a través del Memorial Democràtic, es va plantejar l’any 2008 la necessitat d’elaborar un cens o inventari de la simbologia i iconografia franquista que encara resta a l’espai públic de Catalunya.
En el cas de la ciutat de Lleida es van aportar dades en la confecció del Cens del mes de juny de 2010, en les revisions posteriors de 2019 i 2021. A continuació detallem quins són els símbols franquistes que resten a la nostra ciutat.
Placa de pedra incrustada a la façana de la Catedral Nova, al costat de l'accés principal. Conté una inscripció gravada en lletres majúscules. Carrer del Bisbe.
Placa en record a les víctimes afusellades del bàndol nacional. És de pedra d'uns 70 cm d'ample i 50 cm de llarg. Façana exterior orientada a la carretera LL-11.
Sigles de l'Obra Sindical del Hogar (OSH) a la reixa de la porta d'un bloc corresponent a un grup d'habitatges. Carrer República del Paraguai, carrer Universitat, plaça dels Gramàtics i carrer Sant Martí.
Efígie de Franco. Carrer Almodí Vell
Rètol amb el text ESPAÑA UNA! GRANDE! LIBRE! Carrer Almodí Vell.
Monument de grans dimensions que configura la porta d'entrada al Departament de Sant Josep del cementiri de Lleida, en el qual trobem les fosses comunes dels afusellats del bàndol nacional i republicà, a més de les víctimes dels bombardejos de 1937 a Lleida. Està format per un mur amb diferents entrades rematat per un obelisc. Avinguda Francesc Bordalba Montardit.
Escut d'Espanya amb l'àliga de Sant Joan a la façana de l'antiga residència de suboficials de la base militar Gaspar de Portolà. Es tracta d'un relleu en pedra de 2 m x 2 m aproximadament, situat a la part superior de l'edifici, sobresortint del mateix coronament d'aquest. Parc de Gardeny.
Relleu del símbol de la Central Nacional Sindicalista, format per un pic, una espiga i una palma, juntament amb les sigles entrellaçades de l'Obra Sindical de l'Hogar situades al mig de la representació del pic. Carrer Conca de Barberà.
Retolació del grup d'habitatges 1º de Octubre. Es tracta d'una placa de marbre de 50 cm per 70 cm aproximadament, subjecta a la paret amb quatre claus piramidals de ferro. Plaça Sant Antoni Maria Claret.
Es tracta d'una placa rectangular d'uns tres metres d'amplària i un d'alçada. Actualment es troba pintada amb el mateix color que la façana dels blocs. Hi figura el nom del grup, l'any de construcció i el nombre d'habitatges. Grupo Hermanos Franco Gaminde.
2024
ITINERARI: NORMANDIA, EL DESEMBARCAMENT 1944-2024. MÚSICA DEGENERADA INTERPRETADA PER PIXIE & DIXIE I JAM SESSION AMB ELS REBELDES DEL SWING
- ITINERARIS PER A LA RECUPERACIÓ DE LA MEMÒRIA DEMOCRÀTICA DE LLEIDA -
L’Ajuntament de Lleida va organtizar un nou Itinerari per a la Recuperació de la Memòria Democràtica que es dir a terme el dissabte 8 de juny. El Departament de Drets Civils va preparar l’itinerari ”Normandia, el desembarcament 1944-2024” que va ser guiat per Terra Enllà que va oferir un viatge virtual per la història i els espais del desembarcament de Normandia, una de les principals operacions militars de la Segona Guerra Mundial, que va permetre accelerar la caiguda del nazisme.
L'itinerari va relatar la complexa operació amfíbia i terrestre, les claus i evolució del combat, històries personals de civils i soldats i la memòria que se n'ha derivat, amb el territori de divulgació històrica més destacat de França i un dels principals d'Europa. Avui, el conjunt de platges preservades, estructures defensives, cementiris, museus i memorials constitueixen un espai de visita que atrau milions de persones d'arreu del món.
En el mateix acte es van poder gaudir d’altres activitats com l’actuació del grup musical lleidatà Pixie & Dixie i una jam session amb Els Rebeldes del Swing que van interpretar diverses peces musicals de swing, un tipus de música considerada “música degenerada” pel nazisme.
Durant l’acte es va fer una degustació de coca de recapte i cervesa artesana per a les persones que es van inscriure a l’Itinerari.
Inscripcions i informació: (Acte gratuït amb inscripció prèvia)
Departament de Drets Civils
Telèfon: 973700457
a/e: memoriademocratica@paeria.cat
Centre Excursionista de Lleida
Telèfon: 973242329
a/e: cel@cel.cat
QUÈ N’HEM DE FER DELS MONUMENTS FRANQUISTES?
- DEBATS DE MEMÒRIA -
L’autor de la conferència analitza les diverses propostes al voltant dels monuments franquistes. Els retirem de l’espai públic per destruir-los o tancar-los sine die en un magatzem municipal, com ordena la Llei de Memòria Democràtica i preconitza majoritàriament l’esquerra? O els deixem com estan i no fem res de res, com proposa per norma general la dreta d’aquest país? Però no podria ser que una i altra opció fossin variants polaritzades d’una mateixa impotència o negativa a encarar el passat? Hem de pensar, doncs, que no hi ha cap altra alternativa?
La conferència va estar a càrrec de Daniel Rico Camps, professor d’Història de l’Art a la Universitat Autònoma de Barcelona. És especialista en art i epigrafia medievals, però també s’ocupa de la història i el concepte de patrimoni cultural. Ha publicat ¿Quién teme a Francisco Franco? Memoria, patrimonio, democracia (Anagrama).
Informació:
Departament de Drets Civils
Telèfon: 973700457
a/e: memoriademocratica@paeria.cat
L’ENTERRADOR
– OBRA DE TEATRE -
La proposta de “L’enterrador” és una obra teatral de ficció que es basa lliurement en les vivències de diverses persones, entre elles les de Leoncio Badia Navarro conegut també com “l’enterrador de Paterna”, de les quals ha quedat constància en nombrosos reportatges de premsa escrita i ràdio, com l’episodi V de la sèrie Vidas enterrades, emès en el programa “A vivir que son dos días” de la Cadena SER, a partir d’una recerca realitzada per la periodista Conchi Cejudo. Com a opció artística i amb la voluntat d’aportar a la proposta un tractament plenament respectuós, no es fa menció ni a llocs ni a persones reals. L’espectacle pretén també ser un homenatge a totes les persones, en molts casos herois anònims, que amb la seva determinació van deixar testimoni d’humanitat i dignitat en mig de l’horror i la barbàrie de la Guerra Civil i la postguerra.
L’actor Pepe Zapata s’ha format al Col·legi del Teatre. A la Universitat de Barcelona mentre estudiava Filologia Anglesa -creant la companyia Passport Theatre-, ha seguit classes amb professors com Txiqui Berraondo, Manuel Lillo, Mercè Lleixà, Jordi Mesalles, Boris Rotenstein i Berty Tovías. Ha format part del Teatre Kaddish, és membre fundador de la companyia Teatre KM0 Bluelegged i ha treballat habitualment amb directors com ara Boris Rotenstein i Josep Costa.
En teatre, alguns dels muntatges professionals més destacats en què ha participat són Trivial de Pope Lorenzo, Esbarjo de Manuel Veiga, Antígona de Jean Anouilh, Bent de Martin Sherman, Tot al seu moment de David Ives, Cadena alimentària de Nicky Silver, Lorca mix de Ga Lorca, En alta mar de Slawomir Mrozek, El vals de Baltimore de Paula VoĀel, La cantatriu calba d'Eugène Ionesco, Qui tem a Virginia Wolf? d'Edward Albee, Amor de Liudmila Petruxevskaia, i Danny i el profund mar blau de J. P. Shanley (premi a la millor interpretació a la Mostra de Teatre Jovee 1991 de la Generalitat de Catalunya).
Informació i inscripcions:
Departament de Drets Civils
Telèfon: 973700457
INAUGURACIÓ DE LA NOVA PLACA EN HOMENATGE ALS AFUSELLTAS DE L’ALBAGÉS
- Espais de Memòria -
Memòria Democràtica de l’Ajuntament de Lleida va inaugurar la nova placa del monument als afusellats de la població de l'Albagés que estan enterrats en el cementiri de Lleida. Aquest monument va ser inaugurat el 30 de març de 1980, sent una de les primeres actuacions de recuperació de la Memòria Democràtica que es van realitzar a les comarques de Lleida. Vol recordar als 11 veïns d'aquesta població de les Garrigues que van ser afusellats en aquest espai de Lleida entre el juliol de 1939 i l'agost de 1940.
La placa original del monument s’havia anat deteriorant en el transcurs del temps i s'han dut a terme les gestions pertinents per substituir aquest element arquitectònic amb el vistiplau dels familiars.
En aquest acte van assistir familiars d’aquestes persones, representants de l'Ajuntament de Lleida i de l'Albagés. Es va fer entrega del document de Reparació jurídica de les víctimes del franquisme elaborat per la Generalitat de Catalunya.
Informació:
Departament de Drets Civils
Telèfon: 973700457
a/e: memoriademocratica@paeria.cat
508 DIES
- Pel·lícula documental sobre Cristina Zalba i la dona en la lluita antifeixista -
El documental narra la relació entre el maquis lleidatà, Antoni Figueras “Crispin” i Cristina Zalba, masovera del Mas La Sala d’Oix (La Garrotxa).
El 31 de desembre del 1944, al mas Puigvert de Sant Iscle de Colltort, després d’una delació, es va produir una emboscada de la Guàrdia Civil sobre el grup de guerrillers que s’hi havien apropat per comprar menjar. De resultes de l’enfrontament, va quedar ferit de mort el maqui anomenat Palau i Crispín va rebre un tret a la cama, però va poder fugir muntanya amunt. Va restar amagat fins que, el 12 de gener del 1945, va arribar a l’ermita de Santa Bàrbara de Pruneres, on es va refugiar. L’endemà, es va dirigir al mas La Sala, on va trucar a la porta per demanar aixopluc, aigua i menjar. No només el van acollir i guarir les ferides. Cristina Zalba va viatjar fins a Granollers, on Figueras tenia uns oncles, per comunicar-se amb ells i fer-los saber que era viu. La masovera també va contactar amb el pare, que vivia a Lleida. El 7 de juny del 1946, la Cristina va acompanyar l’Antoni fins al coll de les Falgueres, per on podria passar a l’Estat francès. A trenc d’alba, es van acomiadar al coll amb una emocionant abraçada. No es van tornar a veure mai més.
Aquest documental és una producció de l’Amical d’Antics Guerrillers de Catalunya i narra la història de la relació entre Antoni Figueras i Cristina Zalba. Aquesta entitat és hereva de la històrica Amical que durant molts anys va aplegar a molts dels guerrillers i resistents que van lluitar per la democràcia i contra el franquisme durant la II Guerra Mundial fins a principis dels anys 50. Des del 2019, desapareguts els vells lluitadors, una nova Junta ha pres el relleu i ha desenvolupat tota una tasca de manteniment i difusió de la seva història i promovent diversos projectes relacionats amb la recuperació de la seva memòria. El documental serà presentat per Raül Valls president de l’Amical d’Antics Guerrillers des de l’any 2019.
Informació i inscripcions:
Departament de Drets Civils
Telèfon: 973700457
a/e: memoriademocratica@paeria.cat
2023
MITE I BIOGRAFIA: LA INVENCIÓ DEL GENERALÍSIMO
El Departament de Drets Civils de l’Ajuntament de Lleida organitza una nova edició de Debats de Memòria.
En aquesta conferència, Javier Rodrigo Sánchez s'acosta als mecanismes de construcció dels diferents mites que van envoltar la figura de Franco.
Des d'una anàlisi a partir dels seus diferents noms, Rodrigo analitzà la invenció de la biografia de Franco, i com la seva vida es va convertir per part dels seus propagandistes i biògrafs, però també per part de molts altres mitjans, en una història de predestinació i providencialisme: en la història del Generalísimo.
Javier Rodrigo Sánchez (1977), investigador ICREA Acadèmia i catedràtic acreditat a la Universitat Autònoma de Barcelona. Doctor en Història a l'Institut Universitari Europeu de Florència, autor de més de 10 llibres.
Inscripció:
Memòria Democràtica-Ajuntament de Lleida.
Tel. 973700457 o a l'a/e: memoriademocratica@paeria.cat.
PROJECCIÓ DEL DOCUMENTAL: “CISQUET I EL SEU GERMÀ”
"CISQUET I EL SEU GERMÀ" ens apropa a la història de la resistència guerrillera contra el franquisme a la primeria dels anys 40 a través de la vida de Francesc Serrat Pujolar "Cisquet", un jove olotí exiliat a França que es va comprometre políticament, va lluitar contra el nazisme a la Resistència Francesa i posteriorment va participar en el maquis a Catalunya enquadrat en els grups del PCE-PSUC. El documental ho fa de la mà del testimoni del seu germà, exiliat també a França, Miquel Serrat Pujolar, i és fruit d'una recerca de l'Amical Antics Guerrillers de Catalunya i del suport de l'Ajuntament d'Olot.
Raül Valls, llicenciat en Filosofia i president de l'Amical Antics Guerrillers de Catalunya des de la seva recomposició del 2019.
L'Amical Antics Guerrillers de Catalunya és hereva directa de la història Amical que durant molts anys aplegava a molts dels guerrillers i resistents que van lluitar per la democràcia i contra el franquisme durant la II Guerra Mundial i fins a principis dels anys cinquanta. Des del 2019, desapareguts aquells vells lluitadors, una nova junta ha pres el relleu i ha desenvolupat tota una tasca de manteniment i recuperació de les rutes d'infiltració, llibres, guies excursionistes, exposicions, documentals, audiovisuals, xerrades, etc.; amb l'objectiu que aquella lluita heroica i els homes i les dones que la van protagonitzar no caiguin de nou dins les penombres d'un injust oblit.
✍ Activitat gratuïta amb inscripció obligatòria a:
Memòria Democràtica-Ajuntament de Lleida
tel. 973700457
a/e: memoriademocratica@paeria.cat
ITINERARIS DE RESISTÈNCIA I MEMÒRIA ANTIFRANQUISTA (1940-1950) - 1a part -
L’Àrea de Memòria Democràtica de l’Ajuntament de Lleida va organitzar un nou itinerari per a la Recuperació de la Memòria Democràtica anomenat “Itineraris de resistència i memòria antifranquista (1940-1950)”.
Els itineraris de resistència i memòria antifranquista formen part de la Lleida invisibilitzada, conseqüentment força oblidada, que convé recuperar per a l’imaginari col·lectiu de la ciutat. Aquesta circumstància és encara més accentuada pel que fa als anys del primer franquisme quan la repressió i les estratègies de control de la dictadura eren més contundents i violentes.
En aquest primer itinerari del 15 d’abril (que es va començar davant l'actual Caixa Forum, antic cinema Viñes) vam recórrer aquells paisatges que durant els anys quaranta i cinquanta significaren espurnes de resistència política i cívico-social. El 27 de maig de 2023 es va dur a terme un segon itinerari comprès entre els anys 1960 al 1970.
L’Itinerari va estar guiat per l'Antonieta Jarne Mòdol, Doctorada en Història.
Per poder participar d'aquest itinerari havia de fer-ser una inscripció a:
✍ Memòria Democràtica-Ajuntament de Lleida
☎️ 973700457
📧 memoriademocratica@paeria.cat
✍ Centre Excursionista de Lleida
☎️ 973242329
📧 cel@cel.cat
ITINERARIS DE RESISTÈNCIA I MEMÒRIA ANTIFRANQUISTA (1960-1970) -2A PART-
L’Àrea de Memòria Democràtica de l’Ajuntament de Lleida va organitzar un nou itinerari per a la Recuperació de la Memòria Democràtica anomenat “Itineraris de resistència i memòria antifranquista (1960-1970)”.
Aquest segon itinerari de memòria antifranquista es va centrar en les causes dels profunds canvis que feien possible una nova etapa de mobilització de resistència i lluita contra la dictadura franquista. El context dels anys seixanta i setanta permeté l’enfortiment de la clandestinitat ja existent i l’aparició de noves contestacions que anaren ampliant les estratègies i els paisatges socials opositors. Si bé el final de la dictadura i l’obertura de l’etapa postfranquista foren escenari d’importants avenços en les lluites polítiques i socials, la llibertat vigilada marcà indefectiblement la naturalesa i els límits d’aquestes conquestes. El 15 d'abril 2023 es va dur a terme el primer itinerari comprès entre els anys 1940 al 1950.
L’Itinerari va estar guiat per l'Antonieta Jarne Mòdol, Doctorada en Història.
Per poder participar d'aquest itinerari havia de fer-ser una inscripció a:
✍ Memòria Democràtica-Ajuntament de Lleida
☎️ 973700457
📧 memoriademocratica@paeria.cat
✍ Centre Excursionista de Lleida
☎️ 973242329
📧 cel@cel.cat
LA CONNEXIÓ ENTRE L'ESPANYA FRANQUISTA I L'ALEMANYA NAZI, 1936-1945
📣 LA CONNEXIÓ ENTRE L’ESPANYA FRANQUISTA I L'ALEMANYA NAZI, 1936-1945
📆 22 de juny de 2023 a les 19.00 h.
📍 Sala Jaume Magre (c. Bisbe Torres, 2. Lleida)
El Departament de Drets Civils va organitzar una nova edició de Debats de Memòria.
En aquesta conferència es van analitzar les connexions personals, institucionals i polítiques entre Espanya i Alemanya sense les quals resulta incomprensible la manera en què es va donar la construcció del règim franquista entre 1936 i 1945, centrant-se sobretot en els anys de la Segona Guerra Mundial i qüestionant la idea mateixa de la neutralitat espanyola al conflicte. Es van tractar amb algunes reflexions sobre el llegat de l'Alemanya nazi a la història de l'Espanya contemporània i el no reconeixement per part de l'estat alemany de les seves responsabilitats en la destrucció de la democràcia espanyola dels anys 30.
Va estar conduïda pel David Alegre Lorenz. Professor d’història de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Informació:
✍ Memòria Democràtica-Ajuntament de Lleida.
☎️ 973700457
📧 memoriademocratica@paeria.cat
LA LLEIDA YE-YÉ
L’itinerari va ser en format virtual i va estar guiat pels autors del llibre “Quan Lleida era ye-yé. Música moderna i societat (1960-1975), Àlex Oró, Javier de Castro i Josep Maria Ruiz.
Aquest Itinerari de Memòria va explicar de quina manera l'esclat de la beatlemania arreu del món i les seves conseqüències a la ciutat de Lleida va provocar un canvi d’actituds dels joves reflectits amb una estètica indumentària i capil·lar certament trencadores acompanyats d’uns nous hàbits de comportament per part dels adolescents que la generació dels seus pares no va acabar d'entendre ni d'acceptar. Locals com Scarlet, Tiffanys, Cavern-3 o grups com Los Ibaceta, Odin Grup o The Crowns, es van reviure en aquest Itinerari.
Tot seguit, la pastisseria Serra i la marca de cerveses Torrent Beer ens van oferir una degustació gratuïta de coca de recapte i cervesa artesana per a totes les persones inscrites a l’Itinerari.
Per acabar l’acte, vam gaudir de l’actuació de Nasty Lovers que ens en van oferir una banda sonora amb la millor música de les darreres dècades amb les cançons de Lou Reed, The White Stripes, Talking Heads, Cat Stevens, Paul Anka o Rolling Stones.
EL ROBATORI DE NADONS DURANT EL FRANQUISME
El Departament de Drets Civils ha organitzat una nova edició de Debats de Memòria.
Durant dècades al nostre país es va produir un robatori continuat de nadons que es desenvolupa en diverses fases. S’inicia com un mecanisme estrictament polític, repressiu, de persecució dels vençuts durant la Guerra Civil, i té lloc bàsicament a les presons. Aquest tipus de procediments estaran en vigor del 1938 al 1952.
Més tard, el robatori de nadons serveix com una eina de càstig i de control cap a les dones que no acompleixen els cànons establerts per l’Església catòlica. Es prenen els nadons, sobretot, a les dones solteres. Aquesta fase dura del 1952 al 1977. Amb els anys tot canvia i es transforma en un negoci fins a l’any 1996, quan es reforma la llei d’adopció i fa gairebé impossible el robatori.
Per tal donar llum a tots aquests fets, hem convidat a dos dels millors especialistes que treballen en l’Observatori de les Desaparicions Forçades de Menors.
Neus Roig Pruñonosa és doctora en Ciències Humanes i Socials i antropòloga. Està especialitzada en estudi de l’estructura política, social i religiosa que va fomentar el robatori de nadons durant la dictadura i part de la democràcia espanyola. Actualment, presideix l'Observatori de les Desaparicions Forçades de Menors (ODFM), presentat a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona l'octubre del 2016, i forma part de la Càtedra Interuniversitària de la Comunitat Valenciana de Memòria Democràtica. És autora del llibre “No llores que vas a ser feliz. El tráfico de bebés en España: de la represión al negocio (1936-1996)”.
Santiago Castellà Surribas és Llicenciat en Dret (1991), Llicenciat en Ciències Polítiques (1995) per la UNED. Màster en Pau, Seguretat i Defensa (2004) per l'Institut Universitari General Gutiérrez Mellado-UNED i Doctor en Dret per la Universitat de Barcelona (2002). Va ser degà de la Facultat de Ciències Jurídiques de la Universitat Rovira i Virgili del 2003 al 2006 i vicerector de Relacions Externes de la mateixa universitat el 2006. Investigador actiu a la Universitat de Rovira i Virgili en les línies de Protecció internacional de les minories ètniques, nacionals, lingüístiques i religioses i protecció internacional del medi ambient.
Informació:
✍ Memòria Democràtica-Ajuntament de Lleida.
☎️ 973700457
📧 memoriademocratica@paeria.cat
2022
50 anys de l'Assemblea de les Terres de Lleida
Es va realitzar l'acte de commemoració dels 50 anys de la constitució de l'Assemblea de les Terres de Lleida. Aquest acte va tenir lloc a la sala Alfred Perenya (avinguda de Blondel, 64) a les 19.00 hores.
Aquesta entitat catalanista va ser la branca lleidatana de l'Assemblea de Catalunya, una de les principals organitzacions antifranquistes del nostre país.
Obra de teatre "Memòria de les oblidades"
Un cop acabada la Guerra Civil espanyola, el règim franquista inicia una etapa de repressió entre els considerats contraris.
Quatre dones: la Maria, l'Annita, la Dolores i la Teodora son jutjades, condemnades a presó i, seguint la política de dispersió de presoners de la maquinària franquista, i traslladades al Convent de les Oblates de Tarragona, convertit en presó. Soles, allunyades de les seves famílies i suportant dures condicions carceràries acabaran els seus dies enterrades a la fossa comuna del Cementiri de Tarragona.
L’actriu Rosa Andreu va realitzar una interpretació magistral i va estar acompanyada pel músic Ferran Barrios.
ELS CAMPS DE CONCENTRACIÓ DE FRANCO
El règim franquista va crear a Espanya un sistema carcerari per castigar, controlar i explotar als perdedors de la Guerra Civil. No només eren els enemics als quals s’havia d’aplicar penes de presó sinó que havien de contribuir a la reconstrucció del país de la manera més salvatge i econòmica possible. Carlos Hernández, periodista i expert en comunicació empresarial i política, ha identificat uns 296 centres de reclusió on es creu que hi van passar entre 70.000 i un milió de persones. Llocs sinistres on les persones recloses passaven gana, patien tortures i estaven envoltats de malalties que podien acabar en la mort.
El mateix Carlos Hernández diu que les xifres de 10.000 morts que han recopilat determinats estudis poden ser sobreposades de llarg. Qualsevol lloc podia servir com centre d’empresonament: plaça de braus, convents, fabriques, camps de futbol, etc. Recordem a Lleida el Turó de Gardeny, el Turó de la Seu Vella, el Seminari Vell o una empresa de conserves entre altres.
Reparació jurídica de les víctimes del Franquisme.
Entre els anys 1938 i 1978, milers de persones van tenir causes judicials obertes als Tribunals Militars que van actuar a Catalunya.
- Coneixes alguna persona que va ser víctima de la repressió franquista?
- Vols demanar la nul·litat d'aquesta causa judicial?
- L'Ajuntament de Lleida prepara un acte de reconeixement i reparació en el que s'entreguen els certificats de nul·litat d'aquests processos judicials.
- Es va realitzar a la Sala de la Canonja de la Seu Vella de Lleida, el diumenge 25 de setembre a les 11:30 hores.
- També poden demanar aquest document, persones de fora de la ciutat de Lleida.
Més informació:
Memòria Democràtica-Ajuntament de Lleida
Telèfon: 973 700 457
Correu electrònic: memoriademocratica@paeria.cat
“I si la Guerra Civil es va estendre fins l’any 1952? La Guàrdia Civil i la lluita antiguerrillera (1936-1952)”
El passat dimarts 20 de setembre es va dur a terme a la Sala Jaume Magre de Lleida, la conferència “I si la Guerra Civil es va estendre fins a l’any 1952?. La Guàrdia Civil i la lluita antiguerrillera (1936-1952)” conduïda per l'historiador Arnau Álvarez Pasalodos.
Des de l'estiu de 1936 la Guàrdia Civil va quedar com l’organització militar preferent per a combatre a les guerrilles republicanes en totes les rereguardes rebels. A partir d’abril de 1939 Espanya va experimentar una guerra després de la guerra, una continuació del conflicte armat en la seva forma irregular que va enfrontar al Nou Estat amb les guerrilles republicanes fins a 1952. El dictador va utilitzar aquesta guerra per refermar el seu poder i la lluita antiguerrillera desplegada per la Guàrdia Civil es va convertir en una autèntica guerra d'eliminació en la qual es van cometre possibles crims de guerra i contra la humanitat.
Més imatges
Del cementiri de Lleida al Valle de los Caídos
El dimecres 19 d’octubre es va realitzar conferència “Del cementiri de Lleida al Valle de los Caídos”.
Dins del cementiri de Lleida una gran fossa militar acollí centenars de soldats dels dos exèrcits morts al front de batalla o a causa de les ferides que no aconseguiren guarir. D’aquest espai sortirien les 502 despulles que va ser traslladades al Valle de los Caídos en compliment de l’ordre donada pel general Franco.
La conferència va estar conduïda per la Queralt Solé Barjau. És doctora en història contemporània i professora del Departament d’Història i Arqueologia a la Universitat de Barcelona, on també és secretària acadèmica. Va explicar de com es van dur a terme els trasllats de restes de morts durant la guerra des del cementiri de Lleida al Valle de los Caídos, i va analitzar el que el monument franquista pretenia en fer aquests trasllats.
Així mateix, es va analitzar el monument en si, el perquè del seu emplaçament i les circumstàncies que envolten la idea i execució del que s’ha convertit en la fossa més gran de la guerra civil i que es manté plenament identificat amb el franquisme, encara que el dictador en fos exhumat l’any 2019.
LA BRIGADA POLÍTICOSOCIAL. GUÀRDIA PRETORIANA DEL FRANQUISME?
El 16 de novembre de 2022 es va dur a terme la conferència "La Brigada PoliticoSocial. Guàrdia pretoriana del franquisme?" a la sala Jaume Magre (C. Bisbe Torres, 2 de Lleida).
La Brigada PoliticoSocial, la policia política de la dictadura franquista, va ser l'encarregada de registrar, aturar, torturar i empresonar tots aquells, obrers, estudiants, intel·lectuals, advocats, artistes, que gosaven lluitar contra la dictadura franquista al llarg de tot el règim.
La conferència va estar conduïda pel Sr. Pablo Alcántara Pérez (Avilés, 1992). Graduat en Història per la Universitat d'Oviedo, Màster en Història Contemporània per la Universitat Autònoma de Madrid, Doctor en Història amb nota cum laude a la Universitat Autònoma de Madrid amb la tesi doctoral "El águila gris: la policía política durante la dictadura franquista en Madrid y Asturias (1956-1976)". Ha escrit articles tant de recerca científica com de divulgació per a diaris i revistes com eldiario.es, Público El Salto, Nortes, Història Actual, Hispània Nova, La nostra Història. Ha participat en congressos nacionals i internacionals sobre franquisme, transició, repressió franquista. Ha participat en el pòdcast d'Història i Memòria Històrica Recuperant Memòria. Ha escrit els llibres "La lucha contra el franquismo en Asturias" i "La Secreta de Franco".
A través del seu llibre "La Secreta de Franco" (Espasa, 2022) ha fet una anàlisi en totes les seves dimensions del que eren aquests agents. La idea de la conferència va ser, a través del que ha estudiat a la seva tesi doctoral i a l'obra. Va desgranar el que va ser aquesta policia, les seves relacions internacionals amb la Gestapo i la CIA, els seus mètodes de tortura, el seu "aparell intel·lectual", la seva anàlisi sobre la societat del moment i dels moviments d'oposició, el pas de la policia de la dictadura a la democràcia. Tot això per fer un mosaic complet sobre aquest aparell policial i la seva importància dins del que era la repressió franquista.
2021
Què fem amb els símbols franquistes? Entre la retirada i la reinterpretació democràtica.
La simbologia franquista encara és ben present en molts municipis catalans comportant postures diferents i controvertides sobre quin ha de ser el seu destí final. El Cens de Simbologia Franquista de Catalunya, presentat l’any 2010, va constituir un projecte pioner d’identificació, classificació i documentació de la simbologia franquista, concebut com una eina de coneixement i de gestió. El Memorial Democràtic, una dècada després, està actualitzant el Cens de 2010 i l’està ampliant a 150 municipis més.
En la conferència es presentaran propostes per a la reinterpretació democràtica d’alguns elements del cens i també s’exposaran arguments –a partir de casos de Catalunya i d’altres països- per contribuir a la presa de decisions, entre la retirada i la reinterpretació. L’acte es realitzarà a la Sala Jaume Magre (c/ Bisbe Torres, 2). Hi participaran Josep Font Sentias i Anna Santamaría López, responsables de la Xarxa d’Espais de Memòria del Memorial Democràtic de Catalunya.
Franquisme i Poder Econòmic a Lleida
Aquest itinerari va ser guiat per l'economista Ramon Morell Rosell. Es va fer una ruta virtual que comprendrà el període que va des de l'època de l'estraperlo fins a arribar a la primera crisi del petroli passant pel poder de l'Opus i el desarrollismo. Ens endinsarem dins del poder econòmic, amb la informació de la qual es disposa, a Lleida, on estaven els interessos i privilegis més importants seguint la cronologia que han marcat els esdeveniments més importants, en l'àmbit econòmic, en els 36 anys que van de la finalització de la guerra a la mort del dictador.
L’extrema dreta d’avui: Una perspectiva europea
L'extrema dreta té una importància creixent, en la mesura que guanya presència institucional i els seus partits tendeixen a deixar de ser forces "antisistema" per esdevenir partits de govern. Definir aquest sector ideològic avui és difícil. Assistim al retorn del feixisme o a un fenomen nou? Fins a quin punt és important la dimensió populista del seu discurs? Quina és la seva situació a Europa? Aquesta conferència vol oferir claus per a comprendre aquestes qüestions i presentar una visió panoràmica, a grans trets, per tal d'entendre aquesta realitat política.
Per tal donar resposta a tots aquests múltiples interrogants, Memòria Democràtica de l’Ajuntament de Lleida ha organitzat una conferència a càrrec d’un dels millors especialistes en l’extrema dreta, Xavier Casals Meseguer, professor d’història de la Universitat Ramon Llull.
2022
Actualment no hi ha elements dins d'aquesta carpeta.
2019
La Repressió Franquista
El dia 30 de març es va desenvolupar uns dels Itineraris per a la recuperació de la Memòria Democràtica de Lleida. En concret, és va realitzar el trajecte que vincula diversos espais de la nostra ciutat amb “La repressió franquista”. Aquesta activitat va estar guiada per l’especialista de la Lleida republicana, Joan Sagués San José i s’iniciarà a l’escultura FITA, dedicada als deportats lleidatans als camps nazis, situada al número 55 del carrer Jaume II. A continuació, es va visitar el turó de Gardeny que va ser un dels llocs que van acollir presoners republicans. Desprès es va caminar fins a la plaça Cervantes, on hi havia la Presó Provincial. Seguidament es va pujar fins al turó de la Seu Vella i la ruta va continuar pel Seminari, que van ser un dels altres espais de tancament de presoners i es va acabar la visita guiada a l’antiga seu del Casal de la Joventut Republicana que va ser caserna de la Guardia Civil.
Durant els transcurs d’aquesta ruta de més de 6 quilòmetres, els participants van poder gaudir d’un itinerari de memòria guiat per la ciutat de Lleida i, alhora, ampliar coneixements històrics, escoltant les explicacions de l’historiador, Joan Sagués.
Aquest itinerari va ser el primer dels recorreguts de Memòria Democràtica que s’aniran desenvolupant de manera periòdica a Lleida amb l’afany d’oferir uns continguts que vinculin de manera estreta la cultura, la història i el coneixement de la nostra ciutat.