Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

Dictadura (1939-1975)

La dictadura franquista s’inicia amb la derrota republicana de 1939 fins a la mort del dictador l’any 1975. Treballen els camps de treball a la ciutat, el cementiri de Lleida, la repressió franquista, el poder econòmic i polític del franquisme, etc.

El què fer amb la simbologia franquista és un tema que no ha estat tancat d’una manera definitiva i satisfactòria en el nostre país. Segurament, podríem pensar, que és la conseqüència en la manera peculiar de gestionar la Transició d’un règim dictatorial a un altre de democràtic que ha permès que quedessin molts interrogants oberts. No obstant, analitzant-ho des d’una visió molt més general, podem observar que, molts països que han tingut règims dictatorials i autoritaris, han tingut i tenen dificultats en com fer la gestió del seu passat polític.

En el cas espanyol, el punt d’arrancada en com tractar la simbologia franquista, comença amb Ley de la Memoria Histórica (Ley 52/2007 de 26 de Diciembre) que donava una resposta en l’article 15.1, però que la contrarestava en l’article 15.2 quan exonerava la retirada dels símbols per raons “...artísticas, arquitectónicas o artístico-religiosas protegidas por la ley.” Diversos ajuntaments han utilitzat l’article 15.2 per no retirar determinats símbols o per tornar-los a reinstal·lar.

Artículo 15. Símbolos y monumentos públicos.
  1. Las Administraciones públicas, en el ejercicio de sus competencias, tomarán las medidas oportunas para la retirada de escudos, insignias, placas y otros objetos o menciones conmemorativas de exaltación, personal o colectiva, de la sublevación militar, de la Guerra Civil y de la represión de la Dictadura. Entre estas medidas podrá incluirse la retirada de subvenciones o ayudas públicas.
  2. Lo previsto en el apartado anterior no será de aplicación cuando las menciones sean de estricto recuerdo privado, sin exaltación de los enfrentados, o cuando concurran razones artísticas, arquitectónicas o artístico-religiosas protegidas por la ley.
  3. El Gobierno colaborará con las Comunidades Autónomas y las Entidades Locales en la elaboración de un catálogo de vestigios relativos a la Guerra Civil y la Dictadura a los efectos previstos en el apartado anterior.
  4. Las Administraciones públicas podrán retirar subvenciones o ayudas a los propietarios privados que no actúen del modo previsto en el apartado 1 de este artículo.

En   aquest   context, i donant  compliment  al  punt  1  de  l’article  15,  segons  el  qual les administracions públiques han de  prendre mesures  per a la retirada dels símbols franquistes, la  Direcció  General  de  la  Memòria  Democràtica  de  la  Generalitat  de  Catalunya, a  través  del Memorial Democràtic, es va plantejar l’any 2008 la necessitat d’elaborar un cens o inventari de la simbologia i iconografia franquista que encara resta a l’espai públic de Catalunya.

En el cas de la ciutat de Lleida es van aportar dades en la confecció del Cens del mes de juny de 2010, en les revisions posteriors de 2019 i 2021. A continuació detallem quins són els símbols franquistes que resten a la nostra ciutat.

Catedral Nova.jpg

Placa de pedra incrustada a la façana de la Catedral Nova, al costat de l'accés principal. Conté una inscripció gravada en lletres majúscules. Carrer del Bisbe.

Carretera LL-11.JPG

Placa en record a les víctimes afusellades del bàndol nacional. És de pedra d'uns 70 cm d'ample i 50 cm de llarg. Façana exterior orientada a la carretera LL-11.

Carrer República del Paraguai.JPG

Sigles de l'Obra Sindical del Hogar (OSH) a la reixa de la porta d'un bloc corresponent a un grup d'habitatges. Carrer República del Paraguai, carrer Universitat, plaça dels Gramàtics i carrer Sant Martí.

Efígie de Franco. Carrer Almodí Vell..jpg

Efígie de Franco. Carrer Almodí Vell...jpg

Efígie de Franco. Carrer Almodí Vell

Efígie de Franco. Carrer Almodí Vell (1).JPG

Rètol amb el text ESPAÑA UNA! GRANDE! LIBRE! Carrer Almodí Vell.

Departament de Sant Josep del cementiri de Lleida.jpg

Monument de grans dimensions que configura la porta d'entrada al Departament de Sant Josep del cementiri de Lleida, en el qual trobem les fosses comunes dels afusellats del bàndol nacional i republicà, a més de les víctimes dels bombardejos de 1937 a Lleida. Està format per un mur amb diferents entrades rematat per un obelisc. Avinguda Francesc Bordalba Montardit.

Gardeny.JPG

Escut d'Espanya amb l'àliga de Sant Joan a la façana de l'antiga residència de suboficials de la base militar Gaspar de Portolà. Es tracta d'un relleu en pedra de 2 m x 2 m aproximadament, situat a la part superior de l'edifici, sobresortint del mateix coronament d'aquest. Parc de Gardeny.

Conca de Barberà a.JPG

Relleu del símbol de la Central Nacional Sindicalista, format per un pic, una espiga i una palma, juntament amb les sigles entrellaçades de l'Obra Sindical de l'Hogar situades al mig de la representació del pic. Carrer Conca de Barberà.

Anton Claret.JPG

Retolació del grup d'habitatges 1º de Octubre. Es tracta d'una placa de marbre de 50 cm per 70 cm aproximadament, subjecta a la paret amb quatre claus piramidals de ferro. Plaça Sant Antoni Maria Claret.

Grupo Hermanos Franco Gaminde.jpg

Es tracta d'una placa rectangular d'uns tres metres d'amplària i un d'alçada. Actualment es troba pintada amb el mateix color que la façana dels blocs. Hi figura el nom del grup, l'any de construcció i el nombre d'habitatges. Grupo Hermanos Franco Gaminde.

Més imatges

Contingut relacionat

7 de febrer de 2022

Es va realitzar l'acte de commemoració dels 50 anys de la constitució de l'Assemblea de les Terres de Lleida. Aquest acte va tenir lloc a la sala Alfred Perenya (avinguda de Blondel, 64) a  les 19.00 hores.
Aquesta entitat catalanista va ser la branca lleidatana de l'Assemblea de Catalunya, una de les principals organitzacions antifranquistes del nostre país.

Més imatges

13 de març de 2022

Un cop acabada la Guerra Civil espanyola, el règim franquista inicia una etapa de repressió entre els considerats contraris.

Quatre dones: la Maria, l'Annita, la Dolores i la Teodora son jutjades, condemnades a presó i, seguint la política de dispersió de presoners de la maquinària franquista, i traslladades al Convent de les Oblates de Tarragona, convertit en presó. Soles, allunyades de les seves famílies i suportant dures condicions carceràries acabaran els seus dies enterrades a la fossa comuna del Cementiri de Tarragona.

L’actriu Rosa Andreu va realitzar una interpretació magistral i va estar acompanyada pel músic Ferran Barrios.

Més imatges

16 de març de 2022

El règim franquista va crear a Espanya un sistema carcerari per castigar, controlar i explotar als perdedors de la Guerra Civil. No només eren els enemics als quals s’havia d’aplicar penes de presó sinó que havien de contribuir a la reconstrucció del país de la manera més salvatge i econòmica possible. Carlos Hernández, periodista i expert en comunicació empresarial i política, ha identificat uns 296 centres de reclusió on es creu que hi van passar entre 70.000 i un milió de persones. Llocs sinistres on les persones recloses  passaven gana, patien tortures i estaven envoltats de malalties que podien acabar en la mort.

El mateix Carlos Hernández diu que les xifres de 10.000 morts que han recopilat determinats estudis poden ser sobreposades de llarg. Qualsevol lloc podia servir com centre d’empresonament: plaça de braus, convents, fabriques, camps de futbol, etc. Recordem a Lleida el Turó de Gardeny, el Turó de la Seu Vella, el Seminari Vell o una empresa de conserves entre altres.

Més imatges

Entre els anys 1938 i 1978, milers de persones van tenir causes judicials obertes als Tribunals Militars que van actuar a Catalunya.   

  • Coneixes alguna persona que va ser víctima de la repressió franquista?
  • Vols demanar la nul·litat d'aquesta causa judicial?  
  • L'Ajuntament de Lleida està preparant un acte de reconeixement i reparació en el que s'entregaran els certificats de nul·litat d'aquests processos judicials. 
  • Es realitzarà a la Sala de la Canonja de la Seu Vella de Lleida, el diumenge 25 de setembre a les 11:30 hores.
  • També poden demanar aquest document, persones de fora de la ciutat de Lleida.

   

Si vols demanar més informació, pots contactar amb:  

Memòria Democràtica-Ajuntament de Lleida  
Telèfon: 973 700 457  
Correu electrònic: memoriademocratica@paeria.cat


Més imatges  

20 de setembre de 2022 a les 19:00 hores Sala Jaume Magre (c. Bisbe Torres, 2)

El dimarts 20 de setembre es durà a terme la conferència “I si la Guerra Civil es va estendre fins l’any 1952? La Guàrdia Civil i la lluita antiguerrillera (1936-1952).  Des de l'estiu de 1936 la Guàrdia Civil va quedar com l’organització militar preferent per a combatre a les guerrilles republicanes en totes les rereguardes rebels. A partir d’abril de 1939 Espanya va experimentar una guerra després de la guerra, una continuació del conflicte armat en la seva forma irregular que va enfrontar al Nou Estat amb les guerrilles republicanes fins a 1952. El dictador va utilitzar aquesta guerra per refermar el seu poder i  la lluita antiguerrillera desplegada per la Guàrdia Civil es va convertir en una autèntica guerra d'eliminació en la qual es van cometre possibles crims de guerra i contra la humanitat.


Més imatges

25 de març de 2021

La simbologia franquista encara és ben present en molts municipis catalans comportant postures diferents i controvertides sobre quin ha de ser el seu destí final. El Cens de Simbologia Franquista de Catalunya, presentat l’any 2010, va constituir un projecte pioner d’identificació, classificació i documentació de la simbologia franquista, concebut com una eina de coneixement i de gestió. El Memorial Democràtic, una dècada després, està actualitzant el Cens de 2010 i l’està ampliant a 150 municipis més.

En la conferència es presentaran propostes per a la reinterpretació democràtica d’alguns elements del cens i també s’exposaran arguments –a partir de casos de Catalunya i d’altres països- per contribuir a la presa de decisions, entre la retirada i la reinterpretació. L’acte es realitzarà a la Sala Jaume Magre (c/ Bisbe Torres, 2). Hi participaran Josep Font Sentias i Anna Santamaría López, responsables de la Xarxa d’Espais de Memòria del Memorial Democràtic  de Catalunya.

Més imatges

22 de maig de 2021

Aquest itinerari va ser guiat per l'economista Ramon Morell Rosell. Es va fer una ruta virtual que comprendrà el període que va des de l'època de l'estraperlo fins a arribar a la primera crisi del petroli passant pel poder de l'Opus i el desarrollismo. Ens endinsarem dins del poder econòmic, amb la informació de la qual es disposa, a Lleida, on estaven els interessos i privilegis més importants seguint la cronologia que han marcat els esdeveniments més importants, en l'àmbit econòmic, en els 36 anys que van de la finalització de la guerra a la mort del dictador.

Més imatges

9 de desembre de 2021

L'extrema dreta té una importància creixent, en la mesura que guanya presència institucional i els seus partits tendeixen a deixar de ser forces "antisistema" per esdevenir partits de govern. Definir aquest sector ideològic avui és difícil. Assistim al retorn del feixisme o a un fenomen nou? Fins a quin punt és important la dimensió populista del seu discurs? Quina és la seva situació a Europa? Aquesta conferència vol oferir claus per a comprendre aquestes qüestions i presentar una visió panoràmica, a grans trets, per tal d'entendre aquesta realitat política.

Per tal donar resposta a tots aquests múltiples interrogants, Memòria Democràtica de l’Ajuntament de Lleida ha organitzat una conferència a càrrec d’un dels millors especialistes en l’extrema dreta, Xavier Casals Meseguer, professor d’història de la Universitat Ramon Llull.

Més imatges

30 de març de 2019

El dia 30 de març es va desenvolupar uns dels Itineraris per a la recuperació de la Memòria Democràtica de Lleida. En concret, és va realitzar el trajecte que vincula diversos espais de la nostra ciutat amb  “La repressió franquista”. Aquesta activitat va estar guiada per l’especialista de la Lleida republicana, Joan Sagués San José i s’iniciarà a l’escultura FITA, dedicada als deportats lleidatans als camps nazis, situada al número 55 del carrer Jaume II. A continuació, es va visitar el turó de Gardeny que va ser un dels llocs que van acollir presoners republicans. Desprès es va caminar fins a la plaça Cervantes, on hi havia la Presó Provincial. Seguidament es va pujar fins al turó de la Seu Vella i  la ruta va continuar pel Seminari, que van ser un dels altres espais de tancament de presoners i es va acabar la visita guiada a l’antiga seu del Casal de la Joventut Republicana que va ser caserna de la Guardia Civil.

Durant els transcurs d’aquesta ruta de més de 6 quilòmetres, els participants van poder gaudir d’un itinerari de memòria guiat per la ciutat de Lleida i, alhora, ampliar coneixements històrics, escoltant les explicacions de l’historiador, Joan Sagués.

Aquest itinerari va ser el primer dels recorreguts de Memòria Democràtica que s’aniran desenvolupant de manera periòdica a Lleida amb l’afany d’oferir uns continguts que vinculin de manera estreta la cultura, la història i el coneixement de la nostra ciutat.

Més imatges

 

Contingut relacionat