2024

- ITINERARIS PER A LA RECUPERACIÓ DE LA MEMÒRIA DEMOCRÀTICA DE LLEIDA -

L’Ajuntament de Lleida va organtizar un nou Itinerari per a la Recuperació de la Memòria Democràtica que es dir a terme el dissabte 8 de juny. El Departament de Drets Civils va preparar l’itinerari ”Normandia, el desembarcament 1944-2024” que va ser guiat per Terra Enllà que va oferir un viatge virtual per la història i els espais del desembarcament de Normandia, una de les principals operacions militars de la Segona Guerra Mundial, que va permetre accelerar la caiguda del nazisme.

L'itinerari va relatar la complexa operació amfíbia i terrestre, les claus i evolució del combat, històries personals de civils i soldats i la memòria que se n'ha derivat, amb el territori de divulgació històrica més destacat de França i un dels principals d'Europa. Avui, el conjunt de platges preservades, estructures defensives, cementiris, museus i memorials constitueixen un espai de visita que atrau milions de persones d'arreu del món.

En el mateix acte es van poder gaudir d’altres activitats com l’actuació del grup musical lleidatà Pixie & Dixie  i una jam session amb Els Rebeldes del Swing que van interpretar diverses peces musicals de swing, un tipus de música considerada “música degenerada” pel nazisme.

Durant l’acte es va fer una degustació de coca de recapte i cervesa artesana per a les persones que es van inscriure a l’Itinerari.

Inscripcions i informació: (Acte gratuït amb inscripció prèvia)

Departament de Drets Civils
Telèfon: 973700457
a/e: memoriademocratica@paeria.cat

Centre Excursionista de Lleida
Telèfon: 973242329
a/e: cel@cel.cat

Més imatges

- DEBATS DE MEMÒRIA -

📣 QUÈ N’HEM DE FER DELS MONUMENTS FRANQUISTES?
📆 10 d’octubre de 2024 a les 19.00 h.
 📍  Sala Jaume Magre (C. Bisbe Torres, 2)

L’autor de la conferència analitza les diverses propostes al voltant dels monuments franquistes. Els retirem de l’espai públic per destruir-los o tancar-los sine die en un magatzem municipal, com ordena la Llei de Memòria Democràtica i preconitza majoritàriament l’esquerra? O els deixem com estan i no fem res de res, com proposa per norma general la dreta d’aquest país? Però no podria ser que una i altra opció fossin variants polaritzades d’una mateixa impotència o negativa a encarar el passat? Hem de pensar, doncs, que no hi ha cap altra alternativa?

La conferència va estar a càrrec de Daniel Rico Camps, professor d’Història de l’Art a la Universitat Autònoma de Barcelona. És especialista en art i epigrafia medievals, però també s’ocupa de la història i el concepte de patrimoni cultural. Ha publicat ¿Quién teme a Francisco Franco? Memoria, patrimonio, democracia (Anagrama).

Informació:

Departament de Drets Civils
Telèfon: 973700457
a/e: memoriademocratica@paeria.cat

Més imatges

– OBRA DE TEATRE -

La proposta de “L’enterrador” és una obra teatral de ficció que es basa lliurement en les vivències de diverses persones, entre elles les de Leoncio Badia Navarro conegut també com “l’enterrador de Paterna”, de les quals ha quedat constància en nombrosos reportatges de premsa escrita i ràdio, com l’episodi V de la sèrie Vidas enterrades, emès en el programa “A vivir que son dos días” de la Cadena SER, a partir d’una recerca realitzada per la periodista Conchi Cejudo. Com a opció artística i amb la voluntat d’aportar a la proposta un tractament plenament respectuós, no es fa menció ni a llocs ni a persones reals. L’espectacle pretén també ser un homenatge a totes les persones, en molts casos herois anònims, que amb la seva determinació van deixar testimoni d’humanitat i dignitat en mig de l’horror i la barbàrie de la Guerra Civil i la postguerra.

L’actor Pepe Zapata s’ha format al Col·legi del Teatre. A la Universitat de Barcelona mentre estudiava Filologia Anglesa -creant la companyia Passport Theatre-, ha seguit classes amb professors com Txiqui Berraondo, Manuel Lillo, Mercè Lleixà, Jordi Mesalles, Boris Rotenstein i Berty Tovías. Ha format part del Teatre Kaddish, és membre fundador de la companyia Teatre KM0 Bluelegged i ha treballat habitualment amb directors com ara Boris Rotenstein i Josep Costa.

En teatre, alguns dels muntatges professionals més destacats en què ha participat són Trivial de Pope Lorenzo, Esbarjo de Manuel Veiga, Antígona de Jean Anouilh, Bent de Martin Sherman, Tot al seu moment de David Ives, Cadena alimentària de Nicky Silver, Lorca mix de Ga Lorca, En alta mar de Slawomir Mrozek, El vals de Baltimore de Paula VoĀel, La cantatriu calba d'Eugène Ionesco, Qui tem a Virginia Wolf? d'Edward Albee, Amor de Liudmila Petruxevskaia, i Danny i el profund mar blau de J. P. Shanley (premi a la millor interpretació a la Mostra de Teatre Jovee 1991 de la Generalitat de Catalunya). 

Informació i inscripcions:

Departament de Drets Civils
Telèfon: 973700457

a/e: memoriademocratica@paeria.cat

Més imatges

- Espais de Memòria -

Informació:

Departament de Drets Civils
Telèfon: 973700457
a/e: memoriademocratica@paeria.cat

Més imatges

- Pel·lícula documental sobre Cristina Zalba i la dona en la lluita antifeixista -

El documental narra la relació entre el maquis lleidatà, Antoni Figueras “Crispin” i Cristina Zalba, masovera del Mas La Sala d’Oix (La Garrotxa).

El 31 de desembre del 1944, al mas Puigvert de Sant Iscle de Colltort, després d’una delació, es va produir una emboscada de la Guàrdia Civil sobre el grup de guerrillers que s’hi havien apropat per comprar menjar. De resultes de l’enfrontament, va quedar ferit de mort el maqui anomenat Palau i Crispín va rebre un tret a la cama, però va poder fugir muntanya amunt. Va restar amagat fins que, el 12 de gener del 1945, va arribar a l’ermita de Santa Bàrbara de Pruneres, on es va refugiar. L’endemà, es va dirigir al mas La Sala, on va trucar a la porta per demanar aixopluc, aigua i menjar. No només el van acollir i guarir les ferides. Cristina Zalba va viatjar fins a Granollers, on Figueras tenia uns oncles, per comunicar-se amb ells i fer-los saber que era viu. La masovera també va contactar amb el pare, que vivia a Lleida. El 7 de juny del 1946, la Cristina va acompanyar l’Antoni fins al coll de les Falgueres, per on podria passar a l’Estat francès. A trenc d’alba, es van acomiadar al coll amb una emocionant abraçada. No es van tornar a veure mai més.

Aquest documental és una producció de l’Amical d’Antics Guerrillers de Catalunya i narra la història de la relació entre Antoni Figueras i Cristina Zalba. Aquesta entitat és hereva de la històrica Amical que durant molts anys va aplegar a molts dels guerrillers i resistents que van lluitar per la democràcia i contra el franquisme durant la II Guerra Mundial fins a principis dels anys 50. Des del 2019, desapareguts els vells lluitadors, una nova Junta ha pres el relleu i ha desenvolupat tota una tasca de manteniment i difusió de la seva història i promovent diversos projectes relacionats amb la recuperació de la seva memòria. El documental serà presentat per Raül Valls president de l’Amical d’Antics Guerrillers des de l’any 2019.

Informació i inscripcions:

Departament de Drets Civils
Telèfon: 973700457
a/e: memoriademocratica@paeria.cat

Més imatges