2023
MITE I BIOGRAFIA: LA INVENCIÓ DEL GENERALÍSIMO
El Departament de Drets Civils de l’Ajuntament de Lleida organitza una nova edició de Debats de Memòria.
En aquesta conferència, Javier Rodrigo Sánchez s'acosta als mecanismes de construcció dels diferents mites que van envoltar la figura de Franco.
Des d'una anàlisi a partir dels seus diferents noms, Rodrigo analitzà la invenció de la biografia de Franco, i com la seva vida es va convertir per part dels seus propagandistes i biògrafs, però també per part de molts altres mitjans, en una història de predestinació i providencialisme: en la història del Generalísimo.
Javier Rodrigo Sánchez (1977), investigador ICREA Acadèmia i catedràtic acreditat a la Universitat Autònoma de Barcelona. Doctor en Història a l'Institut Universitari Europeu de Florència, autor de més de 10 llibres.
Inscripció:
Memòria Democràtica-Ajuntament de Lleida.
Tel. 973700457 o a l'a/e: memoriademocratica@paeria.cat.
PROJECCIÓ DEL DOCUMENTAL: “CISQUET I EL SEU GERMÀ”
"CISQUET I EL SEU GERMÀ" ens apropa a la història de la resistència guerrillera contra el franquisme a la primeria dels anys 40 a través de la vida de Francesc Serrat Pujolar "Cisquet", un jove olotí exiliat a França que es va comprometre políticament, va lluitar contra el nazisme a la Resistència Francesa i posteriorment va participar en el maquis a Catalunya enquadrat en els grups del PCE-PSUC. El documental ho fa de la mà del testimoni del seu germà, exiliat també a França, Miquel Serrat Pujolar, i és fruit d'una recerca de l'Amical Antics Guerrillers de Catalunya i del suport de l'Ajuntament d'Olot.
Raül Valls, llicenciat en Filosofia i president de l'Amical Antics Guerrillers de Catalunya des de la seva recomposició del 2019.
L'Amical Antics Guerrillers de Catalunya és hereva directa de la història Amical que durant molts anys aplegava a molts dels guerrillers i resistents que van lluitar per la democràcia i contra el franquisme durant la II Guerra Mundial i fins a principis dels anys cinquanta. Des del 2019, desapareguts aquells vells lluitadors, una nova junta ha pres el relleu i ha desenvolupat tota una tasca de manteniment i recuperació de les rutes d'infiltració, llibres, guies excursionistes, exposicions, documentals, audiovisuals, xerrades, etc.; amb l'objectiu que aquella lluita heroica i els homes i les dones que la van protagonitzar no caiguin de nou dins les penombres d'un injust oblit.
✍ Activitat gratuïta amb inscripció obligatòria a:
Memòria Democràtica-Ajuntament de Lleida
tel. 973700457
a/e: memoriademocratica@paeria.cat
ITINERARIS DE RESISTÈNCIA I MEMÒRIA ANTIFRANQUISTA (1940-1950) - 1a part -
L’Àrea de Memòria Democràtica de l’Ajuntament de Lleida va organitzar un nou itinerari per a la Recuperació de la Memòria Democràtica anomenat “Itineraris de resistència i memòria antifranquista (1940-1950)”.
Els itineraris de resistència i memòria antifranquista formen part de la Lleida invisibilitzada, conseqüentment força oblidada, que convé recuperar per a l’imaginari col·lectiu de la ciutat. Aquesta circumstància és encara més accentuada pel que fa als anys del primer franquisme quan la repressió i les estratègies de control de la dictadura eren més contundents i violentes.
En aquest primer itinerari del 15 d’abril (que es va començar davant l'actual Caixa Forum, antic cinema Viñes) vam recórrer aquells paisatges que durant els anys quaranta i cinquanta significaren espurnes de resistència política i cívico-social. El 27 de maig de 2023 es va dur a terme un segon itinerari comprès entre els anys 1960 al 1970.
L’Itinerari va estar guiat per l'Antonieta Jarne Mòdol, Doctorada en Història.
Per poder participar d'aquest itinerari havia de fer-ser una inscripció a:
✍ Memòria Democràtica-Ajuntament de Lleida
☎️ 973700457
📧 memoriademocratica@paeria.cat
✍ Centre Excursionista de Lleida
☎️ 973242329
📧 cel@cel.cat
ITINERARIS DE RESISTÈNCIA I MEMÒRIA ANTIFRANQUISTA (1960-1970) -2A PART-
L’Àrea de Memòria Democràtica de l’Ajuntament de Lleida va organitzar un nou itinerari per a la Recuperació de la Memòria Democràtica anomenat “Itineraris de resistència i memòria antifranquista (1960-1970)”.
Aquest segon itinerari de memòria antifranquista es va centrar en les causes dels profunds canvis que feien possible una nova etapa de mobilització de resistència i lluita contra la dictadura franquista. El context dels anys seixanta i setanta permeté l’enfortiment de la clandestinitat ja existent i l’aparició de noves contestacions que anaren ampliant les estratègies i els paisatges socials opositors. Si bé el final de la dictadura i l’obertura de l’etapa postfranquista foren escenari d’importants avenços en les lluites polítiques i socials, la llibertat vigilada marcà indefectiblement la naturalesa i els límits d’aquestes conquestes. El 15 d'abril 2023 es va dur a terme el primer itinerari comprès entre els anys 1940 al 1950.
L’Itinerari va estar guiat per l'Antonieta Jarne Mòdol, Doctorada en Història.
Per poder participar d'aquest itinerari havia de fer-ser una inscripció a:
✍ Memòria Democràtica-Ajuntament de Lleida
☎️ 973700457
📧 memoriademocratica@paeria.cat
✍ Centre Excursionista de Lleida
☎️ 973242329
📧 cel@cel.cat
LA CONNEXIÓ ENTRE L'ESPANYA FRANQUISTA I L'ALEMANYA NAZI, 1936-1945
📣 LA CONNEXIÓ ENTRE L’ESPANYA FRANQUISTA I L'ALEMANYA NAZI, 1936-1945
📆 22 de juny de 2023 a les 19.00 h.
📍 Sala Jaume Magre (c. Bisbe Torres, 2. Lleida)
El Departament de Drets Civils va organitzar una nova edició de Debats de Memòria.
En aquesta conferència es van analitzar les connexions personals, institucionals i polítiques entre Espanya i Alemanya sense les quals resulta incomprensible la manera en què es va donar la construcció del règim franquista entre 1936 i 1945, centrant-se sobretot en els anys de la Segona Guerra Mundial i qüestionant la idea mateixa de la neutralitat espanyola al conflicte. Es van tractar amb algunes reflexions sobre el llegat de l'Alemanya nazi a la història de l'Espanya contemporània i el no reconeixement per part de l'estat alemany de les seves responsabilitats en la destrucció de la democràcia espanyola dels anys 30.
Va estar conduïda pel David Alegre Lorenz. Professor d’història de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Informació:
✍ Memòria Democràtica-Ajuntament de Lleida.
☎️ 973700457
📧 memoriademocratica@paeria.cat
LA LLEIDA YE-YÉ
L’itinerari va ser en format virtual i va estar guiat pels autors del llibre “Quan Lleida era ye-yé. Música moderna i societat (1960-1975), Àlex Oró, Javier de Castro i Josep Maria Ruiz.
Aquest Itinerari de Memòria va explicar de quina manera l'esclat de la beatlemania arreu del món i les seves conseqüències a la ciutat de Lleida va provocar un canvi d’actituds dels joves reflectits amb una estètica indumentària i capil·lar certament trencadores acompanyats d’uns nous hàbits de comportament per part dels adolescents que la generació dels seus pares no va acabar d'entendre ni d'acceptar. Locals com Scarlet, Tiffanys, Cavern-3 o grups com Los Ibaceta, Odin Grup o The Crowns, es van reviure en aquest Itinerari.
Tot seguit, la pastisseria Serra i la marca de cerveses Torrent Beer ens van oferir una degustació gratuïta de coca de recapte i cervesa artesana per a totes les persones inscrites a l’Itinerari.
Per acabar l’acte, vam gaudir de l’actuació de Nasty Lovers que ens en van oferir una banda sonora amb la millor música de les darreres dècades amb les cançons de Lou Reed, The White Stripes, Talking Heads, Cat Stevens, Paul Anka o Rolling Stones.
EL ROBATORI DE NADONS DURANT EL FRANQUISME
El Departament de Drets Civils ha organitzat una nova edició de Debats de Memòria.
Durant dècades al nostre país es va produir un robatori continuat de nadons que es desenvolupa en diverses fases. S’inicia com un mecanisme estrictament polític, repressiu, de persecució dels vençuts durant la Guerra Civil, i té lloc bàsicament a les presons. Aquest tipus de procediments estaran en vigor del 1938 al 1952.
Més tard, el robatori de nadons serveix com una eina de càstig i de control cap a les dones que no acompleixen els cànons establerts per l’Església catòlica. Es prenen els nadons, sobretot, a les dones solteres. Aquesta fase dura del 1952 al 1977. Amb els anys tot canvia i es transforma en un negoci fins a l’any 1996, quan es reforma la llei d’adopció i fa gairebé impossible el robatori.
Per tal donar llum a tots aquests fets, hem convidat a dos dels millors especialistes que treballen en l’Observatori de les Desaparicions Forçades de Menors.
Neus Roig Pruñonosa és doctora en Ciències Humanes i Socials i antropòloga. Està especialitzada en estudi de l’estructura política, social i religiosa que va fomentar el robatori de nadons durant la dictadura i part de la democràcia espanyola. Actualment, presideix l'Observatori de les Desaparicions Forçades de Menors (ODFM), presentat a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona l'octubre del 2016, i forma part de la Càtedra Interuniversitària de la Comunitat Valenciana de Memòria Democràtica. És autora del llibre “No llores que vas a ser feliz. El tráfico de bebés en España: de la represión al negocio (1936-1996)”.
Santiago Castellà Surribas és Llicenciat en Dret (1991), Llicenciat en Ciències Polítiques (1995) per la UNED. Màster en Pau, Seguretat i Defensa (2004) per l'Institut Universitari General Gutiérrez Mellado-UNED i Doctor en Dret per la Universitat de Barcelona (2002). Va ser degà de la Facultat de Ciències Jurídiques de la Universitat Rovira i Virgili del 2003 al 2006 i vicerector de Relacions Externes de la mateixa universitat el 2006. Investigador actiu a la Universitat de Rovira i Virgili en les línies de Protecció internacional de les minories ètniques, nacionals, lingüístiques i religioses i protecció internacional del medi ambient.
Informació:
✍ Memòria Democràtica-Ajuntament de Lleida.
☎️ 973700457
📧 memoriademocratica@paeria.cat