2022
50 anys de l'Assemblea de les Terres de Lleida
Es va realitzar l'acte de commemoració dels 50 anys de la constitució de l'Assemblea de les Terres de Lleida. Aquest acte va tenir lloc a la sala Alfred Perenya (avinguda de Blondel, 64) a les 19.00 hores.
Aquesta entitat catalanista va ser la branca lleidatana de l'Assemblea de Catalunya, una de les principals organitzacions antifranquistes del nostre país.
Obra de teatre "Memòria de les oblidades"
Un cop acabada la Guerra Civil espanyola, el règim franquista inicia una etapa de repressió entre els considerats contraris.
Quatre dones: la Maria, l'Annita, la Dolores i la Teodora son jutjades, condemnades a presó i, seguint la política de dispersió de presoners de la maquinària franquista, i traslladades al Convent de les Oblates de Tarragona, convertit en presó. Soles, allunyades de les seves famílies i suportant dures condicions carceràries acabaran els seus dies enterrades a la fossa comuna del Cementiri de Tarragona.
L’actriu Rosa Andreu va realitzar una interpretació magistral i va estar acompanyada pel músic Ferran Barrios.
ELS CAMPS DE CONCENTRACIÓ DE FRANCO
El règim franquista va crear a Espanya un sistema carcerari per castigar, controlar i explotar als perdedors de la Guerra Civil. No només eren els enemics als quals s’havia d’aplicar penes de presó sinó que havien de contribuir a la reconstrucció del país de la manera més salvatge i econòmica possible. Carlos Hernández, periodista i expert en comunicació empresarial i política, ha identificat uns 296 centres de reclusió on es creu que hi van passar entre 70.000 i un milió de persones. Llocs sinistres on les persones recloses passaven gana, patien tortures i estaven envoltats de malalties que podien acabar en la mort.
El mateix Carlos Hernández diu que les xifres de 10.000 morts que han recopilat determinats estudis poden ser sobreposades de llarg. Qualsevol lloc podia servir com centre d’empresonament: plaça de braus, convents, fabriques, camps de futbol, etc. Recordem a Lleida el Turó de Gardeny, el Turó de la Seu Vella, el Seminari Vell o una empresa de conserves entre altres.
Reparació jurídica de les víctimes del Franquisme.
Entre els anys 1938 i 1978, milers de persones van tenir causes judicials obertes als Tribunals Militars que van actuar a Catalunya.
- Coneixes alguna persona que va ser víctima de la repressió franquista?
- Vols demanar la nul·litat d'aquesta causa judicial?
- L'Ajuntament de Lleida prepara un acte de reconeixement i reparació en el que s'entreguen els certificats de nul·litat d'aquests processos judicials.
- Es va realitzar a la Sala de la Canonja de la Seu Vella de Lleida, el diumenge 25 de setembre a les 11:30 hores.
- També poden demanar aquest document, persones de fora de la ciutat de Lleida.
Més informació:
Memòria Democràtica-Ajuntament de Lleida
Telèfon: 973 700 457
Correu electrònic: memoriademocratica@paeria.cat
“I si la Guerra Civil es va estendre fins l’any 1952? La Guàrdia Civil i la lluita antiguerrillera (1936-1952)”
El passat dimarts 20 de setembre es va dur a terme a la Sala Jaume Magre de Lleida, la conferència “I si la Guerra Civil es va estendre fins a l’any 1952?. La Guàrdia Civil i la lluita antiguerrillera (1936-1952)” conduïda per l'historiador Arnau Álvarez Pasalodos.
Des de l'estiu de 1936 la Guàrdia Civil va quedar com l’organització militar preferent per a combatre a les guerrilles republicanes en totes les rereguardes rebels. A partir d’abril de 1939 Espanya va experimentar una guerra després de la guerra, una continuació del conflicte armat en la seva forma irregular que va enfrontar al Nou Estat amb les guerrilles republicanes fins a 1952. El dictador va utilitzar aquesta guerra per refermar el seu poder i la lluita antiguerrillera desplegada per la Guàrdia Civil es va convertir en una autèntica guerra d'eliminació en la qual es van cometre possibles crims de guerra i contra la humanitat.
Més imatges
Del cementiri de Lleida al Valle de los Caídos
El dimecres 19 d’octubre es va realitzar conferència “Del cementiri de Lleida al Valle de los Caídos”.
Dins del cementiri de Lleida una gran fossa militar acollí centenars de soldats dels dos exèrcits morts al front de batalla o a causa de les ferides que no aconseguiren guarir. D’aquest espai sortirien les 502 despulles que va ser traslladades al Valle de los Caídos en compliment de l’ordre donada pel general Franco.
La conferència va estar conduïda per la Queralt Solé Barjau. És doctora en història contemporània i professora del Departament d’Història i Arqueologia a la Universitat de Barcelona, on també és secretària acadèmica. Va explicar de com es van dur a terme els trasllats de restes de morts durant la guerra des del cementiri de Lleida al Valle de los Caídos, i va analitzar el que el monument franquista pretenia en fer aquests trasllats.
Així mateix, es va analitzar el monument en si, el perquè del seu emplaçament i les circumstàncies que envolten la idea i execució del que s’ha convertit en la fossa més gran de la guerra civil i que es manté plenament identificat amb el franquisme, encara que el dictador en fos exhumat l’any 2019.
LA BRIGADA POLÍTICOSOCIAL. GUÀRDIA PRETORIANA DEL FRANQUISME?
El 16 de novembre de 2022 es va dur a terme la conferència "La Brigada PoliticoSocial. Guàrdia pretoriana del franquisme?" a la sala Jaume Magre (C. Bisbe Torres, 2 de Lleida).
La Brigada PoliticoSocial, la policia política de la dictadura franquista, va ser l'encarregada de registrar, aturar, torturar i empresonar tots aquells, obrers, estudiants, intel·lectuals, advocats, artistes, que gosaven lluitar contra la dictadura franquista al llarg de tot el règim.
La conferència va estar conduïda pel Sr. Pablo Alcántara Pérez (Avilés, 1992). Graduat en Història per la Universitat d'Oviedo, Màster en Història Contemporània per la Universitat Autònoma de Madrid, Doctor en Història amb nota cum laude a la Universitat Autònoma de Madrid amb la tesi doctoral "El águila gris: la policía política durante la dictadura franquista en Madrid y Asturias (1956-1976)". Ha escrit articles tant de recerca científica com de divulgació per a diaris i revistes com eldiario.es, Público El Salto, Nortes, Història Actual, Hispània Nova, La nostra Història. Ha participat en congressos nacionals i internacionals sobre franquisme, transició, repressió franquista. Ha participat en el pòdcast d'Història i Memòria Històrica Recuperant Memòria. Ha escrit els llibres "La lucha contra el franquismo en Asturias" i "La Secreta de Franco".
A través del seu llibre "La Secreta de Franco" (Espasa, 2022) ha fet una anàlisi en totes les seves dimensions del que eren aquests agents. La idea de la conferència va ser, a través del que ha estudiat a la seva tesi doctoral i a l'obra. Va desgranar el que va ser aquesta policia, les seves relacions internacionals amb la Gestapo i la CIA, els seus mètodes de tortura, el seu "aparell intel·lectual", la seva anàlisi sobre la societat del moment i dels moviments d'oposició, el pas de la policia de la dictadura a la democràcia. Tot això per fer un mosaic complet sobre aquest aparell policial i la seva importància dins del que era la repressió franquista.