Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

Símbols franquistes

El què fer amb la simbologia franquista és un tema que no ha estat tancat d’una manera definitiva i satisfactòria en el nostre país. Segurament, podríem pensar, que és la conseqüència en la manera peculiar de gestionar la Transició d’un règim dictatorial a un altre de democràtic que ha permès que quedessin molts interrogants oberts. No obstant, analitzant-ho des d’una visió molt més general, podem observar que, molts països que han tingut règims dictatorials i autoritaris, han tingut i tenen dificultats en com fer la gestió del seu passat polític.

En el cas espanyol, el punt d’arrancada en com tractar la simbologia franquista, comença amb Ley de la Memoria Histórica (Ley 52/2007 de 26 de Diciembre) que donava una resposta en l’article 15.1, però que la contrarestava en l’article 15.2 quan exonerava la retirada dels símbols per raons “...artísticas, arquitectónicas o artístico-religiosas protegidas por la ley.” Diversos ajuntaments han utilitzat l’article 15.2 per no retirar determinats símbols o per tornar-los a reinstal·lar.

Artículo 15. Símbolos y monumentos públicos.
  1. Las Administraciones públicas, en el ejercicio de sus competencias, tomarán las medidas oportunas para la retirada de escudos, insignias, placas y otros objetos o menciones conmemorativas de exaltación, personal o colectiva, de la sublevación militar, de la Guerra Civil y de la represión de la Dictadura. Entre estas medidas podrá incluirse la retirada de subvenciones o ayudas públicas.
  2. Lo previsto en el apartado anterior no será de aplicación cuando las menciones sean de estricto recuerdo privado, sin exaltación de los enfrentados, o cuando concurran razones artísticas, arquitectónicas o artístico-religiosas protegidas por la ley.
  3. El Gobierno colaborará con las Comunidades Autónomas y las Entidades Locales en la elaboración de un catálogo de vestigios relativos a la Guerra Civil y la Dictadura a los efectos previstos en el apartado anterior.
  4. Las Administraciones públicas podrán retirar subvenciones o ayudas a los propietarios privados que no actúen del modo previsto en el apartado 1 de este artículo.

En   aquest   context, i donant  compliment  al  punt  1  de  l’article  15,  segons  el  qual les administracions públiques han de  prendre mesures  per a la retirada dels símbols franquistes, la  Direcció  General  de  la  Memòria  Democràtica  de  la  Generalitat  de  Catalunya, a  través  del Memorial Democràtic, es va plantejar l’any 2008 la necessitat d’elaborar un cens o inventari de la simbologia i iconografia franquista que encara resta a l’espai públic de Catalunya.

En el cas de la ciutat de Lleida es van aportar dades en la confecció del Cens del mes de juny de 2010, en les revisions posteriors de 2019 i 2021. A continuació detallem quins són els símbols franquistes que resten a la nostra ciutat.

Catedral Nova.jpg

Placa de pedra incrustada a la façana de la Catedral Nova, al costat de l'accés principal. Conté una inscripció gravada en lletres majúscules. Carrer del Bisbe.

Carretera LL-11.JPG

Placa en record a les víctimes afusellades del bàndol nacional. És de pedra d'uns 70 cm d'ample i 50 cm de llarg. Façana exterior orientada a la carretera LL-11.

Carrer República del Paraguai.JPG

Sigles de l'Obra Sindical del Hogar (OSH) a la reixa de la porta d'un bloc corresponent a un grup d'habitatges. Carrer República del Paraguai, carrer Universitat, plaça dels Gramàtics i carrer Sant Martí.

Efígie de Franco. Carrer Almodí Vell..jpg

Efígie de Franco. Carrer Almodí Vell...jpg

Efígie de Franco. Carrer Almodí Vell

Efígie de Franco. Carrer Almodí Vell (1).JPG

Rètol amb el text ESPAÑA UNA! GRANDE! LIBRE! Carrer Almodí Vell.

Departament de Sant Josep del cementiri de Lleida.jpg

Monument de grans dimensions que configura la porta d'entrada al Departament de Sant Josep del cementiri de Lleida, en el qual trobem les fosses comunes dels afusellats del bàndol nacional i republicà, a més de les víctimes dels bombardejos de 1937 a Lleida. Està format per un mur amb diferents entrades rematat per un obelisc. Avinguda Francesc Bordalba Montardit.

Gardeny.JPG

Escut d'Espanya amb l'àliga de Sant Joan a la façana de l'antiga residència de suboficials de la base militar Gaspar de Portolà. Es tracta d'un relleu en pedra de 2 m x 2 m aproximadament, situat a la part superior de l'edifici, sobresortint del mateix coronament d'aquest. Parc de Gardeny.

Conca de Barberà a.JPG

Relleu del símbol de la Central Nacional Sindicalista, format per un pic, una espiga i una palma, juntament amb les sigles entrellaçades de l'Obra Sindical de l'Hogar situades al mig de la representació del pic. Carrer Conca de Barberà.

Anton Claret.JPG

Retolació del grup d'habitatges 1º de Octubre. Es tracta d'una placa de marbre de 50 cm per 70 cm aproximadament, subjecta a la paret amb quatre claus piramidals de ferro. Plaça Sant Antoni Maria Claret.

Grupo Hermanos Franco Gaminde.jpg

Es tracta d'una placa rectangular d'uns tres metres d'amplària i un d'alçada. Actualment es troba pintada amb el mateix color que la façana dels blocs. Hi figura el nom del grup, l'any de construcció i el nombre d'habitatges. Grupo Hermanos Franco Gaminde.

Més imatges

Contingut relacionat