2025

-DOCUMENTALS DE MEMÒRIA-

Aquest documental va revelara la magnitud desconeguda de la repressió nazi contra els exiliats espanyols, especialment a França on uns 70.000 republicans van treballar forçats sota el règim de Vichy i l'ocupació alemanya entre 1940 i 1944. De la mà dels principals historiadors especialitzats en aquest tema, encara en fase de recerca, es recupera la història oblidada d'aquests Rotspanier -literalment traduït com a “rojos espanyols”-, nom amb el qual els alemanys cridaven als republicans espanyols. Desenes de milers van treballar en duríssimes condicions per a construir les cinc enormes bases de submarins i els tres mil búnquers que configuren el Muro Atlàntic i que encara romanen en la costa francesa. També es recupera la memòria d'aquells exiliats amb la veu dels seus descendents, que reivindiquen la necessitat de treure'ls de l'oblit i en molts casos també el reconeixement per la seva participació activa en la lluita per l'alliberament de França del jou nazi.

Documental dirigit per Rafael Guerrero Moreno (Granada, 1957). Periodista. Llicenciat en Periodisme per la Facultat de Ciències de la Informació de la Universitat Complutense de Madrid en 1979 i doctor en Història per la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Sevilla. Des de 2006 fins a 2021 va dirigir i va presentar el programa setmanal La Memòria, únic espai en la ràdio espanyola dedicat a la memòria històrica, en Canal Sud Ràdio i Ràdio Andalusia Informació. També ha estat director de continguts i guionista en dos documentals històrics: 'De la cruz al martillo' (2018) sobre els capellans obrers a Espanya i Andalusia i ‘El complot de Tablada’ (2019). Amb el suport del Govern d'Espanya, de la Diputació de Cádiz, de la Universitat Rovira i Virgili (Tarragona) i l'associació Nouvelle Aquitaine Andalousie, ha dirigit  el documental ‘Rotspanier, els esclaus espanyols del nazisme’ (2023).

El documental va estar presentat per Jaume Camps Girona (Alcover, 1989), professor associat de Didàctica de les Ciències Socials, llicenciat en Història per la URV, màster sobre Ciències Socials pel Desenvolupament: cultures i desenvolupament a l’Àfrica. Doctorand en processos de descolonització i problemes en la construcció de nous estats, concretament sobre el nacionalisme marroquí. Membre del Centre d’Estudis sobre Conflictes Socials. 

Informació i inscripcions:

Departament de Drets Civils
Telèfon: 973700457
a/e: memoriademocratica@paeria.cat

Més imatges

SEGONA SESSIÓ

Donada la gran demanda d’entrades per la sessió d les 18.00 h, el departament de Memòria Democràtica de l’Ajuntament de Lleida, ha programat una segona sessió del documental “Rotspanier. Els esclaus espanyols del nazisme” del director Rafael Guerrero.

 

Informació i inscripcions:

Departament de Drets Civils
Telèfon: 973700457
a/e: memoriademocratica@paeria.cat

Més imatges

-ITINERARIS PER A LA RECUPERACIÓ DE LA MEMÒRIA DEMOCRÀTICA DE LLEIDA-

El tossal de Gardeny amb el seu castell templer, fort modern i casernes recents és el complement de la silueta urbana de Lleida, presidida pel tossal de la Seu Vella sobre el riu Segre. Aquest contrapunt paisatgístic el té també patrimonialment parlant. Des de l'època romana fins a la darrera Guerra Civil ha estat protagonista dels diferents conflictes bèl·lics que ha viscut la ciutat de Lleida. El castell templer és la seva icona d'època medieval, però hi ha molt més a descobrir. La seva relació amb la milícia culmina amb la construcció de les casernes d'Infanteria i d'Artilleria, avui equipaments municipals, que permeteren recuperar la Seu Vella per la societat civil.

L’itinerari va estar guiat pel Joan Ramon González Pérez, arqueòleg.

L’acte ha estat organitzat per l’Ajuntament de Lleida, a través de l’àrea de Memòria Democràtica i compta amb la col·laboració del Centre Excursionista de Lleida.

Informació i inscripcions:

Departament de Drets Civils
Telèfon: 973700457
a/e: memoriademocratica@paeria.cat

Centre Excursionista de Lleida
Telèfon: 973242329
a/e: cel@cel.cat

Més imatges

 -DEBATS DE MEMÒRIA-

Res ha marcat tant la nostra història recent com la dictadura franquista. Ni segueix tan present a l'Espanya actual. Nicolás Sesma va iniciar el seu relat del franquisme a partir de la caiguda de Lleida el 3 d’abril de 1938 quan Serrano Suñer va considerar com l'anuncia de "la guerra arriba a la fi”. El conferenciant va fer un recorregut per les principals característiques de la dictadura franquista, les seves lògiques de repressió, el seu personal polític i la seva evolució fins a la mort del dictador i la recuperació de les llibertats. Ens va explicar una història de la dictadura, el protagonisme de la qual ja no recau exclusivament en el general Francisco Franco, sinó en el conjunt dels espanyols i que, abans de res, posarà definitivament en qüestió el mite d'una Espanya singularment diferent.

La conferència va estar a càrrec de Nicolás Sesma (Vitòria, 1977) i professor titular en la Universitat Grenoble Alps.

Informació:

Departament de Drets Civils
Telèfon: 973700457
a/e: memoriademocratica@paeria.cat

Més imatges

-DEBATS DE MEMÒRIA-

En pensar en la participació dels i les espanyoles a la Resistència a França, a molts i moltes de nosaltres ens venen al cap imatges dels vehicles de la Nou descendint els Camps Eliseus en un París abarrotat que celebrava el seu alliberament. Tot i això, durant dècades, la reconstrucció a la carta de la història de la Resistència a França, les memòries dels excombatents i els seus familiars, i finalment, la creació i consolidació a Espanya, en els darrers 20 anys, d'una important indústria cultural vertebrada al voltant d'una sèrie de construccions positives han condicionat el coneixement que tenim de la participació espanyola a la Resistència el paradigma de la qual resideix en les imatges de l'alliberament de París a càrrec d'un grapat de republicans espanyols: la Nueve.

Aquestes llegendes i relats interessants es van posar en qüestió en aquesta xerrada que tenia per objectiu acostar-nos a tots i a totes la història i la(es) memòria(s) dels i les espanyoles que entre 1939 i 1945 que es van enfrontar, amb i sense les armes a la mà, a Hitler i els seus socis a Europa.

La conferència va ser a càrrec de Diego Gaspar Celaya que és professor d'Història Contemporània a la Universitat de Saragossa.

No cal fer inscripció prèvia.

Informació:

Departament de Drets Civils
Telèfon: 973700457
a/e: memoriademocratica@paeria.cat

Més imatges

Espectacle de música i textos que revisita la memòria històrica des d’una mirada crítica i artística. És una proposta escènica creada per Jaume Belló, amb l’acompanyament musical de Pancho Marrodán, la veu poètica de Núria Pujol i la participació de Sílvia Solé de la Companyia La Màxima.

Aquest espectacle parteix de la copla, gènere musical popular que, durant el franquisme, va esdevenir eina de moralització i control social, especialment sobre el cos i el rol de la dona. A través del cinema, la ràdio i l’espectacle, la copla va contribuir a reforçar la doble moral imposada per l’Església i l’Estat, dins d’un projecte demogràfic que subordinava les dones a una funció reproductiva i domèstica.

Per reviure aquesta atmosfera, Belló dona veu a Mancarena Delacrú, alter ego de José Manuel Gómez Ferrer, un transformista lleidatà que, entre 1958 i 1965, va representar obres crítiques sobre la copla i el règim franquista en un local clandestí de la ciutat. Fill d’un guàrdia civil i marcat per una discapacitat física —va perdre la mà dreta de petit—, Mancarena va trobar refugi i llibertat en el món de l’espectacle.

Amb una posada en escena que combina teatre, música i poesia, Mancarena Delacrú. La mà esquerra de la copla és un homenatge a les veus silenciades i una reflexió sobre la memòria, el gènere i la resistència cultural.

Informació i inscripcions:

Departament de Drets Civils
Telèfon: 973700457
a/e: memoriademocratica@paeria.cat

Més imatges