Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

Servei Territorial de Carreteres de Lleida

Rambla d'Aragó, 4, Lleida

L'evident falta de formalismes jurídics no es pot continuar sostenint, com s'havia fet tradicionalment, que el tribunal actuava de manera arbitrària i sense més criteri que la venjança o un impuls criminal. La fiscalia documentava, si bé de manera molt sumària, les acusacions que pesaven contra aquells que havien estat denunciats i detinguts.

Un decret d'Andreu Nin, conseller de Justícia de la Generalitat, del 13 d'octubre de 1936, va crear els tribunals populars. Tot i que no s'adequaven plenament a la legislació republicana, eren molt diferents del tribunal que fins aleshores havia funcionat a Lleida.

Els jurats, sempre els mateixos, eren anomenats pels partits del Front Popular i els sindicats CNT, UGT i Unió de Rabassaires, però era presidit per un jurista (no necessàriament per un jutge); l'acusat tenia dret a ser assistit per un advocat i podia presentar testimonis que li fossin favorables; i –no era una qüestió menor- les sentències de mort havien de ser confirmades pel govern de la Generalitat.

El canvi va coincidir amb un nou trasllat, aquesta vegada a la rambla d'Aragó, a l'antiga seu del Banc d'Espanya. Sens dubte, aquest canvi tenia molt a veure amb el fet que l'ajuntament havia recuperat moltes de les seves funcions i activitats.

Més imatges

Fotos cedides pel Servei d'Audiovisuals i Arxiu Fotogràfic de l'Institut d'Estudis Ilerdencs-Fons Ramon Rius.