Servei Territorial de Carreteres de Lleida
L'evident falta de formalismes jurídics no es pot continuar sostenint, com s'havia fet tradicionalment, que el tribunal actuava de manera arbitrària i sense més criteri que la venjança o un impuls criminal. La fiscalia documentava, si bé de manera molt sumària, les acusacions que pesaven contra aquells que havien estat denunciats i detinguts.
Un decret d'Andreu Nin, conseller de Justícia de la Generalitat, del 13 d'octubre de 1936, va crear els tribunals populars. Tot i que no s'adequaven plenament a la legislació republicana, eren molt diferents del tribunal que fins aleshores havia funcionat a Lleida.
Els jurats, sempre els mateixos, eren anomenats pels partits del Front Popular i els sindicats CNT, UGT i Unió de Rabassaires, però era presidit per un jurista (no necessàriament per un jutge); l'acusat tenia dret a ser assistit per un advocat i podia presentar testimonis que li fossin favorables; i –no era una qüestió menor- les sentències de mort havien de ser confirmades pel govern de la Generalitat.
El canvi va coincidir amb un nou trasllat, aquesta vegada a la rambla d'Aragó, a l'antiga seu del Banc d'Espanya. Sens dubte, aquest canvi tenia molt a veure amb el fet que l'ajuntament havia recuperat moltes de les seves funcions i activitats.
Fotos cedides pel Servei d'Audiovisuals i Arxiu Fotogràfic de l'Institut d'Estudis Ilerdencs-Fons Ramon Rius.
