2024
DESENTERRANT LA REPRESSIÓ DE GÈNERE: LA VIOLÈNCIA EXERCIDA SOBRE LES DONES DURANT LA GUERRA CIVIL I LA DICTADURA FRANQUISTA A ESPANYA
DEBATS DE MEMÒRIA
L'estratègia repressiva franquista posada en pràctica a partir del cop d'estat del 18 de juliol del 1936 va desenvolupar mecanismes complexos de càstig físic i psicològic. Dins del sistema punitiu franquista va existir un procediment específic aplicat a les dones republicanes. En aquesta conferència es presenta una anàlisi de la repressió patida per les dones durant la Guerra Civil i la dictadura franquista a Espanya.
La conferència va estar guiada per la Laura Muñoz-Encinar. Especialista en Arqueologia del Conflicte Contemporani i Antropologia forense, el seu àmbit de recerca se centra en els processos repressius de les guerres del segle XX a Espanya i Europa.
Més informació:
Memòria Democràtica de l’Ajuntament de Lleida - Departament de Drets Civils
Telèfon: 973700457
a/e: memoriademocratica@paeria.cat
ITINERARI: ESCENARIS DE GUERRA AL FRONT DEL SEGRE: EL MERENGUE I PALOUS
ITINERARI
El departament de Drets Civils de l’Ajuntament de Lleida amb la col·laboració del Centre Excursionista de Lleida, va organitzar un nou itinerari per a la Recuperació de la Memòria Democràtica que va estar guiat per l’investigador del Front del Segre, Pol Galitó Martí.
En el transcurs d’aquest Itinerari vam fer un pas enrere en el temps, al mes de maig de 1938, en plena Guerra Civil i ens vam traslladar a aquest territori per visitar les posicions republicanes de Palous, situades davant el centre de resistència franquista del Merengue, on vam visitar les restes de fortificacions que van construir els sapadors de XVIIIè Cos d'Exèrcit Republicà davant el cap de pont de Balaguer.
Tot seguit vam visitar la posició franquista del Merengue i el seu entramat de trinxeres. Ens vam posar en la pell dels soldats republicans de la 27 Divisió reforçada amb joves de 17 i 18 anys i no tan joves de 34 anys quan, a finals de maig, van avançar per conquerir-lo, sense èxit, sota la pluja de foc de les forces franquistes que, situades a dalt del tossal, van deixar centenars de morts i ferits al vessant est d'aquesta posició.
El tossal del Merengue, l'any 1985, es va convertir a proposta dels combatents de l'Associació de la Lleva del Biberó 41 en lloc de pelegrinatge per retre homenatge a tots els soldats que hi van lluitar i morir.
Pol Galitó, investigador de la Guerra Civil a Catalunya i Aragó, especialment en el territori del Front del Segre. Presideix l'Associació d'Estudiosos del Front del Segre. L’any 2000 va intervenir i aportar material audiovisual per l'edició del reportatge del programa Línia 900 de TVE "Tras las huellas de la Guerra Civil". El 2005 a proposta del Departament d'Història Contemporània de la Universitat de Lleida va executar el projecte de recuperació i senyalització, de l'espai del Merengue i tomba de Camarasa. A més ha participat en documentals de TV, conferències i visites guiades explicant la guerra al Front del Segre.
INSCRIPCIÓ PRÈVIA / MÉS INFORMACIÓ:
- Centre Excursionista de Lleida: ☎️ 973242329 📧 cel@cel.cat
- Departament de Drets Civils. Memòria Democràtica-Ajuntament de Lleida: ☎️ 973700457 📧 memoriademocratica@paeria.cat
PERSEGUINT EL GRANUJA. (PROJECCIÓ DOCUMENTAL)
- PROJECCIÓ DOCUMENTAL -
El 4 de gener de 1939, en els darrers dies de la Guerra Civil Espanyola, Tarragona i, especialment, el recinte portuari, va patir diversos bombardejos executats per l'aviació legionària italiana i, principalment, pels avions de la Legió Condor alemanya. Un dels bombarders que actuava en aquella incursió sobre la ciutat, un Heinkel 111, B2, va desaparèixer després d'haver mantingut una aferrissada lluita amb els caces republicans.
Al llarg de vuitanta anys, el seu destí ha estat un misteri i són diverses les fonts que des de la seva desaparició esmentaven que l'aeronau hauria caigut al mar després del combat. I és cert que, davant de la punta de la Mora, a Tarragona, hi ha les restes d'un avió Heinkel 111, afonat a trenta metres de profunditat, a prop de la costa. D‘ençà que van ser arrossegades per una barca de pesca de Tarragona l’any 1979, aquestes restes submergides han alimentat la creença que es tractava del Heinkel 111 abatut aquell llunyà 4 de gener de 1939, mentre bombardejava la ciutat. L'historiador naval i documentalista submarí i capbussador, Josep Maria Castellví, ja fa quasi quaranta anys que va capbussar-se per primer cop en aquest derelicte, cridat per a fer-ne la identificació i davant dels dubtes que li generaven l'observació d'algunes estructures de la nau i de les incongruències que sempre hi havia hagut en la seva procedència, juntament amb l'historiador Alfons Tejero, ha efectuat un estudi exhaustiu i meticulós de les restes fins a esbrinar la veritable història de l’aparell i les circumstàncies de la seva pèrdua.
El documental “Perseguint el Granuja” vol descobrir si són realment les restes que hi ha sota el mar, a Tarragona, les del Heinkel 111 de la Guerra Civil espanyola.
Josep Maria Castellví va estudiar Geografia i Història a la UdL (UB). Membre de SONARS (Sociedad Nacional de Arqueología Subacuàtica). És instructor de busseig i especialista en busseig tècnic, ha intervingut en nombroses exploracions i campanyes arqueològiques subaquàtiques i ha publicat nombrosos articles en revistes especialitzades. Durant catorze anys ha treballat amb l‘equip del programa de TVE "Al Filo de Io Imposible" com a operador de càmera submarí de profunditat. Ha obtingut diversos guardons internacionals com a realitzador independent de documentals de temàtica submarina. Des del 1998, ha dirigit a terme un projecte d'investigació al golf de Sant Jordi, al mar de l‘Ebre, documentant i explorant, principalment, les restes de la Primera i la Segona Guerra Mundial que hi ha allí enfonsades, d’on han sorgit diversos projectes documentals a TVE i a TV3. Ha publicat diversos llibres d’història naval i d’arqueologia subaquàtica.
L'entrada va ser gratuïta amb inscripció prèvia obligatòria.
INSCRIPCIÓ PRÈVIA / MÉS INFORMACIÓ:
Departament de Drets Civils. Memòria Democràtica-Ajuntament de Lleida:
☎️ 973700457 📧 memoriademocratica@paeria.cat
DINÀMIQUES DE VIOLÈNCIA A LA REREGUARDA REPUBLICANA DURANT LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-1938)
- DEBATS DE MEMÒRIA -
Informació:
Departament de Drets Civils
Telèfon: 973700457
a/e: memoriademocratica@paeria.cat
RUTA DE CANÇONS A L'ENTORN D'UNA GUERRA-PROJECTE INCORDIS DE MANRESA
L’Ajuntament de Lleida va organitzar un nou Itinerari per a la Recuperació de la Memòria Democràtica que va estar guiat i interpretat pels membres del Projecte Incordis de Manresa. Va començar a les 10.30 h a la plaça de la Sardana del Turó de la Seu Vella.
En aquest projecte, Incordis ens proposa fer un recorregut de cançons per llocs de la nostra ciutat que van tenir en diversos moments un paper destacat en l’esdevenir col·lectiu. L’Itinerari de Memòria va estar centrat en el període de la República i de la Guerra Civil. Es van escollir una sèrie de punts de la ciutat, a cadascun dels quals es va fer una parada, es va explicar la significació del lloc en concret i es va cantar una cançó. La ruta que va seguir aquest Itinerari va ser la següent: la plaça de la Sardana, la plaça Cervantes, la plaça de la Catedral, l’avinguda de Blondel, la plaça de la Paeria, la passarel·la del Liceu Escolar i va finalitzar davant l’escultura FITA al carrer Jaume II. Desenes de cantaires van interpretar cançons com Corrandes d’exili, Ay Carmela i Grandola Vila Morena entre altres.
Incordis és un col·lectiu de persones que formen part de l’Ateneu La Sèquia de Manresa, que des del 2013 es troben per cantar un repertori que ha estat significatiu en uns llocs i uns moments històrics molt diversos com a expressió de grups que han anhelat i lluitat per la justícia i la millora de les seves societats. Han cantat les lluites per la propietat de la terra o contra l’esclavatge i la discriminació racial; l’exili i les migracions; la consciència de gènere; o la manca d’habitatges dignes. I ho han fet amb himnes immensament populars o amb cançons amb prou feines conegudes, però totes elles plenes de consciència, compromís i lluita.
Les persones interessades es van inscriure:
Departament de Drets Civils
Telèfon: 973700457
a/e: memoriademocratica@paeria.cat
Centre Excursionista de Lleida
Telèfon: 973242329
a/e: cel@cel.cat
(Vídeos cedits per la Sra. Assumpció Gutiérrez)
LA FOSSA DE LA GUERRA CIVIL I L’HOSPITAL REPUBLICÀ DE EL SOLERÀS
- ITINERARIS PER A LA RECUPERACIÓ DE LA MEMÒRIA DEMOCRÀTICA DE LLEIDA -
La població del Soleràs (les Garrigues) va ser escollida per l’Exèrcit Republicà per instal·lar-hi dos centres mèdics durant la Batalla de l’Ebre. Concretament, van ser un hospital on es realitzaven intervencions quirúrgiques i un centre de recuperació de ferits. A més, el cementiri del poble va ser utilitzat com a fossa comuna en la qual van ser enterrats 146 individus tant del bàndol republicà, rebel i veïns del poble. En aquest espai, entre l’octubre del 2017 i el maig del 2018, es van realitzar diverses intervencions em les quals hi va participar un equip científic format per arqueòlegs, antropòlegs i historiadors per exhumar els diversos cossos enterrats.
Aquest Itinerari va començar davant de l'Ajuntament, des d'allí ens dirigirem cap a Casa Seró (on els soldats es recuperaven de les ferides i les intervencions quirúrgiques), vam passar per la rectoria (on es realitzaven les intervencions quirúrgiques) i finalment ens vam dirigir al cementiri vell del Soleràs, on s'ubicaven les fosses, tant dels soldats republicans que no van sobreviure a les ferides, com d'alguns civils morts en un bombardeig el 25 de desembre del 38 i dels soldats rebels que van morir per la zona un cop el poble ja estava en mans de l'exèrcit rebel (finals de desembre del 38-primers de gener del 39). Un cop finalitzada la visita vam tornr cap a l'Ajuntament.
La ruta va estar guiada per Iltirta Arqueologia SL. És una empresa fundada a finals de 2008, especialitzada en la gestió, difusió i investigació del patrimoni arqueològic i cultural. Es tracta d'un equip d'arqueòlegs amb base al Segrià que es dedica a l’execució de projectes d’intervenció preventiva sobre el patrimoni arqueològic, la catalogació del patrimoni cultural, la consolidació i restauració de restes arqueològiques, la confecció i avaluació de projectes culturals, la didàctica de l’arqueologia, el foment del turisme cultural i la museïtzació del patrimoni. Des de l'estiu de 2017 i per encàrrec de la Direcció General de Memòria Democràtica de la Generalitat de Catalunya han estat gestionant el "Servei de localització, recuperació i anàlisi antropològica i genètica de restes òssies humanes de la Guerra Civil i la dictadura franquista", efectuant intervencions arqueològiques i exhumacions de víctimes per tot el territori català.
Informació i inscripcions:
Departament de Drets Civils
Telèfon: 973700457
a/e: memoriademocratica@paeria.cat
Centre Excursionista de Lleida
Telèfon: 973242329
a/e: cel@cel.cat
ON SÓN? DESAPAREGUTS I FOSSES COMUNES DE LA GUERRA CIVIL A CATALUNYA DEBATS DE MEMÒRIA
- DEBATS DE MEMÒRIA -
El Departament de Drets Civils de l’Ajuntament de LLeida organitza una nova conferència dins del marc de Debats de Memòria Democràtica.
Aquesta, està vinculada a l’exposició que hi ha a la Biblioteca Pública de Lleida fins el 18 de gener de 2025. Té com a eix l’exposició, però ampliarà algun dels seus àmbits, com el que fa referència a la violència a la rereguarda de Catalunya; la monumentalització franquista del territori amb la implantació de la dictadura; les exhumacions esdevingudes els anys setanta després de la mort de Franco o la situació actual de les exhumacions al Valle de Cuelgamuros.
La conferència serà a càrrec de Queralt Solé i Barjau, doctora en història contemporània i professora del Departament d’Història i Arqueologia a la Universitat de Barcelona, on també és secretària acadèmica.
Informació:
Departament de Drets Civils
Telèfon: 973700457
a/e: memoriademocratica@paeria.cat
INAUGURACIÓ: ON SÓN? 85 ANYS D’EXHUMACIONS DE FOSSES COMUNES DE LA GUERRA CIVIL A CATALUNYA
-DEBATS DE MEMÒRIA-
El Departament de Drets Civils de l’Ajuntament de Lleida i la Biblioteca Pública van organitzar la inauguració d'aquesta exposició.
“On són?” Aquesta és la pregunta que es fan milers de persones respecte dels seus familiars morts durant la Guerra Civil espanyola. Assassinats a la rereguarda, afusellats per la dictadura franquista o, principalment, morts al front o en un hospital. De la majoria, mai no se n’ha conegut el lloc d’enterrament.
La proposta expositiva està comissariada per la historiadora i professora Queralt Solé Barjau, i consta de sis àmbits que tenen com a eix central les fosses comunes, i els desapareguts i les seves famílies: història i antecedents, l’actualitat, relats familiars, una fossa comuna , el mapa de fosses i la metodologia científica.
L’exposició és una producció de la Direcció General de Memòria Democràtica de la Generalitat de Catalunya i la seva portada a la ciutat és gràcies a la col·laboració entre Memòria Democràtica de l’Ajuntament de Lleida i la Biblioteca Pública.
Està exposada fins el dia 18 de gener de 2025 dins de l’horari de la Biblioteca Pública de Lleida.
Informació:
Departament de Drets Civils
Telèfon: 973700457
a/e: memoriademocratica@paeria.cat
EXPOSICIÓ: ON SÓN? 85 ANYS D’EXHUMACIONS DE FOSSES COMUNES DE LA GUERRA CIVIL A CATALUNYA
-DEBATS DE MEMÒRIA-
“On són?” Aquesta és la pregunta que es fan milers de persones respecte dels seus familiars morts durant la Guerra Civil espanyola. Assassinats a la rereguarda, afusellats per la dictadura franquista o, principalment, morts al front o en un hospital. De la majoria, mai no se n’ha conegut el lloc d’enterrament.
Aquesta mostra produïda per la Direcció General de Memòria Democràtica de la Generalitat i comissariada per la historiadora Queralt Solé, està pensada per donar a conèixer a la ciutadania què està fent la Generalitat de Catalunya respecte a les fosses comunes i què ha fet amb anterioritat. S’hi destaquen també les exhumacions que va iniciar la Generalitat republicana durant la mateixa Guerra Civil. Així mateix, informa dels resultats d’aquestes actuacions i posa tres exemples de famílies que cerquen o han cercat i localitzat el seu familiar desaparegut durant la guerra.
Per tal de donar a conèixer d’una manera més detallada el contingut dels elements exposats, Memòria Democràtica de l’Ajuntament de Lleida amb la col·laboració de la Biblioteca Pública s’han preparat tota una sèrie de visites guiades destinades tant al públic escolar com al general. Aquestes visites estan guiades per l’empresa Iltirta Arqueologia SL que està especialitzada a realitzar les excavacions de les fosses de la Guerra Civil a Catalunya.
Les visites guiades estan programades dins de l’horari de treball de la Biblioteca Pública de Lleida i hi haurà la possibilitat de fer-les amb anglès, francès i llenguatge de signes.
Es duran a terme al Claustre de la Biblioteca Pública entre el 31 d’octubre de 2024 i el 18 de gener de 2025 i per assistir-hi s’ha de fer inscripció prèvia.
Informació i inscripcions:
Departament de Drets Civils
Telèfon: 973700457
a/e: memoriademocratica@paeria.cat
VISITES GUIADES: ON SÓN? 85 ANYS D’EXHUMACIONS DE FOSSES COMUNES DE LA GUERRA CIVIL A CATALUNYA
El Departament de Drets Civils de l'Ajuntament de Lleida i la Biblioteca Pública de Lleida ha organitzat les visites guiades de l’exposició ON SÓN? 85 ANYS D’EXHUMACIONS DE FOSSES COMUNES DE LA GUERRA CIVIL A CATALUNYA.
“On són?” Aquesta és la pregunta que es fan milers de persones respecte dels seus familiars morts durant la Guerra Civil espanyola. Assassinats a la rereguarda, afusellats per la dictadura franquista o, principalment, morts al front o en un hospital. De la majoria, mai no se n’ha conegut el lloc d’enterrament.
L’exposició és una producció de la Direcció General de Memòria Democràtica de la Generalitat de Catalunya i la seva portada a la ciutat és gràcies a la col·laboració entre Memòria Democràtica de l’Ajuntament de Lleida i la Biblioteca Pública.
DATES I HORARIS DE VISITES:
- 13/11/2024 A LES 18.00 h.
- 27/11/2024 A LES 18.00 h.
(Inscripcions fins a les 14.00 h del dia de la visita)
Inscripció obligatòria:
Departament de Drets Civils
Telèfon: 973700457
a/e: memoriademocratica@paeria.cat
LA LLIBRETA DEL DR. GRAS
Informació i inscripcions:
Departament de Drets Civils
Telèfon: 973700457
a/e: memoriademocratica@paeria.cat