Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

22 de febrer de 2022

La Batalla de Terol i l'enfonsament del front d'Aragó: el punt d'inflexió de la Guerra Civil (desembre de 1937-març de 1938).

Els enfrontaments per la capital meridional de l'Aragó no només canviarien el curs de la Guerra Civil, en destruir les millors unitats i les reserves republicanes i deixar als colpistes el camí obert fins a la Mediterrània i el Ponent català, sinó que a més a més suposarien un salt qualitatiu pel que fa al nombre de baixes, les condicions climàtiques en què es va combatre, la quantitat i qualitat del material bèl·lic emprat i les formes d'actuar. L’autor de la conferència anomena aquesta batalla “el Stalingrad espanyol”. El dia 22 de febrer de 1938 finalitzaven les operacions militars i quedava la porta oberta per a l’ocupació de Lleida el 3 d’abril.

 

La conferència va estar conduïda pel  David Alegre Lorenz, professor d’història de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Més imatges

10 de març de 2022

Frederica Montseny va ser una dona que va lluitar en un món d’homes. Una persona compromesa amb una ideologia que rebutjava la figura de l’Estat, però, per compromís amb la República, va acceptar ser ministra de Sanitat i Assistència Social. L’anarquisme arribava al poder. Fou testimoni de les lluites internes de les organitzacions republicanes i de la derrota final de la República. Va viure a l’exili fins a l’any 1977 fins que va poder tornar al nostre país.

La conferència va estar realitzada per Elvira Siurana Zaragoza, de coneguda trajectòria en l’activisme social en les nostres contrades.

Més imatges

19 de març de 2022

Itineraris per la recuperació de la Memòria democràtica de Lleida

En aquest itinerari vam poder conèixer de prop els vestigis bèl·lics que la Guerra Civil Espanyola va deixar al Turó de la Seu Vella així com l’empremta i les conseqüències que la guerra va comportar tant en l’antiga catedral com en el castell reial.

Durant el recorregut vam poder visitar un niu de metralladores situat al carrer Camp de Mart, un búnquer localitzat sota el Baluard de Louvigny i un refugi antiaeri, ambdós tancats habitualment al públic. Durant el recorregut ens vam passejar per les dues plataformes antiaèries construïdes en el Baluard del Rei i en el Baluard de la Reina i entrarem al Castell del Rei per vam veure les pintures murals que tropes regulars marroquines van deixar en un dels murs de l’antiga Sala de Corts. La ruta va finalitzar a la Seu Vella, convertida en un camp de concentració de presoners republicans des d’abril de 1938 a l’agost de 1940 i, per tant, un espai idoni per fer memòria democràtica.

Aquest itinerari va estar conduït per la Núria Piqué, arqueòloga de formació.

Més imatges

24 d’abril de 2022

El Tossal de Moradilla és un turó situat al costat de la carretera LL-11 direcció Els Alamús. És un element de gran valor històric, on hi trobem fortificacions militars de la Guerra Civil amb les restes d’un enorme búnquer de metralladores i un conjunt de trinxeres.

Era un dels espais de defensa del Front del Segre. L’investigador de la Guerra Civil, Pol Galitó ens fa un recorregut per aquestes restes al mateix temps que ens explicarà el seu valor arquitectònic i militar. També és un lloc privilegiat per entendre l’ofensiva contra Catalunya de desembre de 1938 i la fugida de la població civil.

Més imatges

3 de juny de 2022

El maig de 1938, al voltant de 2.500 homes s'amuntegaven a les brigades del penal del fort de San Cristóbal (Navarra). Entre els reclusos hi havia presos polítics i presoners de guerra que vivien en condicions infrahumanes i sota permanent amenaça de tortura o execució.

El diumenge 22 de maig d'aquell any, el calendari marcava la festa de santa Rita, patrona dels impossibles, quan 795 van aconseguir escapar-se de la històrica fortalesa. Aquesta gran evasió republicana no va ser una fugida improvisada i va provocar un enorme impacte a les autoritats franquistes.

Davant la idea que, en plena Guerra Civil, “un grapat de presos desnodrits i apallissats” prengués una de les presons més segures de l'Espanya franquista, els seus responsables van ordenar una ferotge cacera dels fugats en què van participar soldats, guàrdies civils, carlins, falangistes i civils.

Conferència conduïda per l’autor d’un dels llibres més interessants que s’han publicat de Memòria Democràtica en els darrers mesos, La gran evasión española. Alejandro Torrús López és Cap d'Opinió del diari digital Público. Durant anys va ser responsable de la informació de Memòria Històrica a l'esmentat diari on va ser premiat amb la distinció de l'Associació Pro Drets Humans Espanya el 2017.

Més imatges