2026

Pol Morillas va analitzar els reptes globals en una nova sessió dels Debats de Memòria

La Regidoria de Drets Civils va celebrar el dimarts 27 de gener de 2026 una nova sessió dels Debats de Memòria amb la conferència “Un món en transició... cap on?”, a càrrec de Pol Morillas Bassedas, director del Barcelona Centre for International Affairs (CIDOB). L’acte es va dur a terme a la Sala Alfred Perenya i va reunir unes 85 persones.

Morillas va examinar l’escenari internacional marcat pel retorn de Donald Trump a la Casa Blanca, la intervenció dels Estats Units a Veneçuela, l’ambició geopolítica sobre Groenlàndia, la guerra d’Ucraïna, la inestabilitat al Pròxim Orient i la rivalitat creixent entre Washington i Beijing. Segons l’analista, aquests esdeveniments van configurar un món cada vegada més tens i allunyat de la manera europea d’entendre les relacions internacionals.

En aquest context, Morillas va destacar que la Unió Europea es va veure obligada a madurar políticament i estratègicament a gran velocitat, mentre afrontava l’auge de moviments nacionalistes i una nova Estratègia de Seguretat dels Estats Units que va situar Europa com un actor a contenir. El ponent va subratllar que el gran repte del vell continent va ser resistir, cohesionar-se i redefinir el seu paper en un ordre global canviant.

La conferència va oferir una anàlisi profunda i accessible sobre els desequilibris del món actual i va confirmar l’interès creixent del públic per entendre els processos que condicionen el present i el futur d’Europa.

Informació:

Departament de Drets Civils
Telèfon: 973700457
a/e: memoriademocratica@paeria.cat

Més imatges

- DEBATS DE MEMÒRIA -

El Departament de Drets Civils de la Paeria va presentar una nova edició dels Debats de Memòria, que tingué lloc el dimarts 24 de març de 2026, amb la conferència “Conspirar és gratis: per què les teories de la conspiració ens sedueixen?”, a càrrec del professor de la Universidad Rey Juan Carlos de Madrid, Luis Pablo Francescutti Pérez.

Per què les teories de la conspiració generen tanta controvèrsia i preocupació? Què explica la seva creixent popularitat? I fins a quin punt Espanya participa de l’auge global del pensament conspiracionista? Aquestes són algunes de les qüestions que Francescutti abordà, evitant la condemna fàcil i les simplificacions davant d’un fenomen complex i profundament arrelat en la cultura política contemporània.

Al llarg de la conferència, Francescutti va analitzar com les teories de la conspiració no són un fenomen recent, sinó que tingueren una llarga trajectòria històrica que arrenca ja a la il·lustració i que va deixar una empremta notable en la manera com interpretem els processos polítics i socials. S’hi va destacar especialment el paper de les teories que han servit de model fundacional per a moltes altres, com el mite del complot jueu mundial o les especulacions sobre l’actuació de l’anomenat “Estat Profund” en l’assassinat de John F. Kennedy. Aquests relats van esdevenir autèntics arquetips per entendre com es construeixen les narratives conspiratives.

Francescutti reflexionà també sobre els motius que fan que aquests relats continuïn sent tan atractius avui: la capacitat d’oferir explicacions simples davant realitats complexes, la comoditat de poder assenyalar un culpable clar o la falsa sensació de controlar un món percebut com a incert. Així mateix, va examinar l’impacte determinant de les xarxes socials, que han convertit moltes conspiracions en narratives virals i altament emocionalitzades.

Pel que fa al context espanyol, la conferència va analitzar com Espanya participa del creixement global del pensament conspiracionista, i de quina manera aquestes narratives s’infiltren en els debats polítics, mediàtics i culturals actuals. Des de les interpretacions alternatives sobre la Transició fins a les conspiracions entorn dels atemptats de l’11-M o del canvi climàtic, Francescutti va mostrar que no es tracta de fenòmens passatgers, sinó de peces d’un ecosistema comunicatiu que condiciona la qualitat del debat democràtic.

L’objectiu de la conferència va ser oferir eines per comprendre millor un fenomen que influeix en la política, en la percepció pública de la veritat i en les dinàmiques socials, contribuint així a un debat més crític i informat.

Llicenciat en Antropologia i doctor en Sociologia, Pablo Francescutti és professor titular de Periodisme d’Anàlisi i Opinió a la Universidad Rey Juan Carlos (Madrid). Durant anys va compaginar el periodisme amb la docència universitària. Les seves línies d’investigació se centren en el discurs periodístic, la teoria social del temps i la comunicació social de la ciència. Ha publicat una quinzena d’assaigs, entre els quals destaquen La pantalla profètica (Cátedra), La història del futur (Alianza Editorial) i Teories de la conspiració: història i societat a través del prisma del complot (Comares).

L’acte va començar a les 19.00 h i es realitzà a la sala Jaume Magre (C/ Bisbe Torres, 2).

No cal inscripció prèvia.

Informació:

Departament de Drets Civils
Telèfon: 973700457
a/e: memoriademocratica@paeria.cat

Més imatges