Exili
2021
PEL·LÍCULA "JOSEP"
Es realitzà a Lleida la Commemoració del dia de les Víctimes de l’Holocaust. Dins dels actes programats per Memòria Democràtica del Departament de Drets Civils de l’Ajuntament de Lleida hi ha la projecció del film d’animació “Josep.”
Es tracta d’una pel·lícula d'animació franco-espanyola que compta amb el segell del Festival de Canes i que dirigeix el dibuixant francès, Aurel. S'ha estrenat en diversos països amb un gran èxit de taquilla. El fil indaga en un episodi espinós de la nostra història: la Retirada dels exiliats republicans cap a França i l'existència de camps de concentració per a refugiats espanyols en aquest país durant els primers anys del franquisme.
A Nation in Retreat, la retirada vista per les agències internacionals
Sota el títol “A Nation in Retreat, la retirada vista per les agències internacionals” es va poder veure a la Biblioteca Pública del 14 de setembre al 27 de novembre, període durant el qual també es van organitzar diverses activitats.
El departament de Memòria Democràtica de la regidoria d’Educació, Cooperació, Drets Civils i Feminismes de l'Ajuntament de Lleida enceta la tardor 2021 plena d’activitats dedicades a difondre el debat i el record sobre alguns dels fets més traumàtics del segle XX, com són l’exili causat per la Guerra Civil i els camps de concentració nazis de la Segona Guerra Mundial.
El programa d’activitats de Memòria de la tardor 2021 van estar:
- Del 14 de setembre al 27 de novembre: Exposició a la Biblioteca Pública de Lleida “A Nation in Retreat, la retirada vista per les agències internacionals” (Inauguració 14 de setembre a les 18.00 h)
- 9 d’octubre: Acte d’homenatge a Neus Català. (12.00 h)
Lloc: c. Neus Català, a Pardinyes.
- 15 d’octubre: Conferència Els primers exilis de la Guerra Civil, 1936: "Els Catalans de Gènova”, a càrrec de Rubén Doll-Petit. (19.00 h)
Lloc: Sala Jaume Magre.
- 17 d’octubre: Espectacle musical, literari i audiovisual “Exilio”, amb Alex Brendemühl a la veu i Nora Buschmann a la guitarra. (19.00 h)
Lloc: Cafè del Teatre de l’Escorxador.
- 23 d’octubre: Itinerari per a la recuperació de la memòria democràtica amb la ruta virtual “Viatge al cor del terror nazi: els camps de concentració i extermini”.
El ponent és el Sr. Juan Manuel Calvo Gascón, president de l’Amical de Mauthausen i altres camps. (19.00 h)
Lloc: Mercat del Pla.
- 28 d’octubre: Conferència “L’Exili 1939, de la retirada a la diàspora”, amb el Sr. Jordi Gaitx Moltó. (19.00 h)
Lloc: Sala Jaume Magre.
- 25 de novembre: Conferència “La literatura de l’Exili”, amb la Sra. Maria Bohigas Sales. (19.00 h)
Lloc: Biblioteca Pública de Lleida.
- 26 de novembre: Conferència “La resistència Republicana a França”, amb el Sr. Henri Farreny (Amicale de Guerrilleros Espagnols en France), el Sr. Fernando Sánchez i el Sr. Raymond Cubells (Amicale des Anciens Internés du Camp du Vernet d’Ariège). (19.00 h)
Lloc: Sala Jaume Magre.
Els primers exilis de la Guerra Civil, 1936: "Els Catalans de Gènova"
L'estiu de 1936 milers de catalans van fugir del país, escapant de la violència revolucionària generada després del fracàs del cop d'estat del 18 de juliol. Aquests «Catalans de Gènova» van romandre a l'estranger esperant que la guerra finalitzés. Amb tot, quan el conflicte va acabar molts d'ells ja s'havien adherit a la causa franquista i hi havien col·laborat econòmicament, personalment i professionalment. Finalment, a principi de 1939, van tornar tot darrere de les tropes franquistes disposades a recuperar les seves propietats, a contribuir a la configuració del Nuevo Estado i a oblidar qualsevol expressió passada de reivindicació cultural o exercici de catalanisme polític.
La conferència va anar a càrrec de Rubèn Doll-Petit, llicenciat en Història Contemporània. Ha estat tècnic responsable dels Espais de Memòria de Girona del Memorial Democràtic de Catalunya i entre 2013-2016, va ocupar el càrrec d'historiador i responsable del Centre de Documentació del Memorial del Camp de Ribesaltes (França) i Comissari de diverses exposicions. En l'actualitat és membre del Consell Científic del Museu Memorial de l'Exili.
Espectacle EXILIO
Va arribar a Lleida l’espectacle EXILIO que va comptar amb la participació de l’actor, Alex Brendemühl i la guitarrista, Nora Buschmann. Aquests dos artistes van col·laborar en la creació d’un programa poètic-musical a partir de textos i peces musicals entorn de l’exili resultant de la Guerra Civil espanyola. Va ser un recorregut a través dels textos de Federico García Lorca, Rafael Albertí, José Hierro, Salvador Espriu i Maria Zambrano entre altres. Acompanyat de peces musicals de Manuel de Falla, Joaquín Rodrigo, Isaac Albèniz, etc. Aquesta part poètic-musical anirà guarnida amb imatges de Josep Bartolí, Louis Llech, Josep Narro, Manuel Moros i Samuel Nacar.
Exilio va ser un espectacle inèdit a les nostres terres.
L'Exili de 1939, de la Retirada a la Diàspora
L'exili republicà de l'any 1939 va suposar la sortida precipitada de Catalunya de gairebé mig milió de persones, entre personal militar i civils que fugien de la previsible repressió franquista. Aquella retirada massiva ben aviat cristal·litzà en un immens sistema de camps de concentració i altres llocs per a l'internament de les persones refugiades a França. A les portes de la Segona Guerra Mundial, en canvi, França es volgué desprendre del màxim de refugiats possibles, de manera que s'inicia una diàspora que esquitxarà el món d'exiliats i exiliades catalans.
La conferència va anar a càrrec de Jordi Gaitx Moltó, llicenciat en Història i graduat superior en Arxivística i Gestió de Documents. Ha investigat temes relacionats amb la història social i política del segle XX. És autor del llibre L’exili del Baix Empordà al 1939, curador de Josep Irla i Bosch. Memòries d’un president a l’exili, curador de Memòria de la República i la Guerra Civil. El testimoni de Lluís Ros i Medir (1932-1938), coautor de La Guerra Civil a Santa Cristina d’Aro (1936-1939) i coordinador d’Agustí Calvet i Pascual “Gaziel” (1887-1964). Periodista i escriptor guixolenc, entre d’altres. A banda d'això, ha realitzat al voltant de seixanta articles i conferències. Treballa de tècnic arxiver de l’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro, és professor associat de la Universitat de Girona i ho ha estat també a l’ensenyament secundari. Alhora, és membre del Consell Científic i Pedagògic del Museu Memorial de l’Exili.
La Literatura de l'Exili Republicà
L'Exili de l'any 1939 suposà la sortida precipitada de Catalunya de gairebé mig milió de persones, entre personal militar i civils que fugien de la previsible repressió franquista.
Entre aquests exiliats hi destacà una gran quantitat d'intel·lectuals que fugiren de la barbàrie franquista.
Personatges de la talla de Mercè Rodoreda, Josep Carner, María Zambrano o Rafael Alberti buscaren refugi en altres contrades on poder continuar amb la seva producció literària amb total llibertat.
Per tal de parlar d'aquest tema tan desconegut, vindrà a Lleida Maria Bohigas Sales, néta de Joan Sales (autor de la novel·la Incerta glòria) i directora de l'editorial Club Editor.
La Memòria de l’Exili Republicà a França
L'Exili de l'any 1939 suposà la sortida precipitada de Catalunya de gairebé mig milió de persones, entre personal militar i civils que fugien de la previsible repressió franquista.
Moltes d’aquelles persones que fugien de la derrota republicana confiaven en tornar al seu país ben aviat. No obstant, acabada la II Guerra Mundial, va queda ben palès que el nou sistema de poder internacional configurat després de 1945 deixava al marge les esperances republicanes de fer fora al dictador.
Això va comportar la creació d’una xarxa d’entitats a França que mantinguessin la lluita i la memòria de la II República.
La conferència serà a càrrec d’Henri Farreny, President de l'Amicale des Anciens Guérilleros Espagnols a France-Forces Françaises de l'Intérieur (AAGEF-FFI) i Raymond Cubells i Fernando Sánchez membres l’Amicale des Anciens Internés du camp du Vernet d’Ariège.
2020
Presentació del llibre: "Itineraris de la Retirada de 1939"
El Departament de Drets Civils organitzà la presentació del llibre “Itineraris de la retirada de 1939” amb el director del Museu Memorial de l’Exili de La Jonquera, Alfons Quera i el responsable de la Xarxa d’Espais de Memòria del Memorial Democràtic, Josep Font.
Entre els mesos de gener i febrer de 1939 centenars de milers de persones van fugir cap a França escapant de la guerra i de l’avanç de l’exèrcit franquista. Per diversos passos fronterers van creuar civils i militars que esperaven ser acollits i protegits per les autoritats franceses. En canvi, van trobar una hostilitat i rebuig que va conduir a milers de persones als camps de concentració del sud de França i a la dispersió de famílies senceres per tot el territori francès. Noms com Argelès-sur-Mer, Barcarès, Rivesaltes o Le Vernet es convertirien en referents i patrimoni de la Memòria Democràtica del nostre país. Amb la publicació d’aquesta guia de mà, es vol donar a conèixer els espais de memòria vinculats a la retirada de 1939 d'una forma pràctica, senzilla i entenedora. El marc geogràfic de referència és la part oriental dels Pirineus, a banda i banda de la frontera: una serralada que centenars de republicans van haver de travessar camí de l'exili. Amb informació actualitzada i un context històric ben delimitat proposa diversos itineraris que permeten descobrir paisatges de memòria i llocs simbòlics.
L’acte va conclouré amb l’actuació del grup Guerrilla Folk que interpretà diverses cançons del Camí de l’exili.
2018
"El Periple" La vella llum d'Europa.
Per celebrar el 70è aniversari de l’esdeveniment, l’Ajuntament de Lleida organitzà el passi del documental “El Periple” La vella llum d’Europa al Cafè del Teatre de l’Escorxador. Es tracta del nou treball del documentalista i cantant ebrenc, Marius Pons Múria, que realitza una reflexió sobre el feixisme sociològic i l’actual crisi moral, la decadència dels estats que assola la Unió Europea a través de la crisi dels refugiats. El Periple uneix l’exili republicà, el present dels refugiats de la guerra de Síria amb la crisi de l’individu a Europa i els codis del franquisme sociològic. La trama principal del documental utilitza el far com a metàfora d’ajuda davant les situacions adverses i que amb la seva llum ens permeten atansar-nos a port segur sense por i sense témer per la nostra vida.
El documental ha rebut diversos premis entre els quals destaca el Millor Documental Internacional al Festival de Cinema de Girona i ha estat presentat a nivell internacional al Centre Cultural de la Plaça de les Fêtes de París. La visualització del documental anirà acompanyada de l’actuació musical del grup musical Los Sirgadors que ens delitaran amb la banda sonora del film.