Deportació

- ACTUACIÓ MUSICAL -

“Músiques de l’Holocaust” és una acció musical (text i música) concebuda majoritàriament a partir de  material artístic creat als camps de concentració nazis i generat per les mateixes víctimes. Al llarg de la Segona Guerra Mundial, persones relacionades amb el règim nazi realitzaven enregistraments de les cançons populars cantades per les seves víctimes per tal de no extingir, amb la seva mort, les seves tradicions. Brossa Quartet de Corda proposa amb els seus espectacles un viatge sonor per aquestes músiques que, amb tot, van sobreviure a l’Holocaust. Així, fent un pont entre la música clàssica i les músiques de klezmer, zíngara o mediterrània, Brossa Quartet de Corda fa un exercici imaginatiu de reconstrucció de la memòria musical i històrica. I de pas, convida a escoltar la veu dels vençuts, a partir dels textos escrits pels supervivents o de textos que evoquen el seu drama real.

És un espectacle que combina música i paraules. Música d’arrel per reviure el corol·lari d’emocions de les víctimes. I paraules dels supervivents, per redibuixar-nos de nou una memòria històrica que massa sovint roman oblidada i que es continua repetint, fins al punt d’alterar el rol de víctima i botxí.

El Quartet Brossa ha complert més de quinze anys de trajectòria professional. Anys de participació intensa en la vida cultural i musical del país, oferint creacions i participant en multitud de festivals i cicles de concerts. Amb una ferma voluntat d’obrir noves portes musicals i de posar els instruments de corda en tessitures camaleòniques, el Quartet Brossa ha viscut cada nova experiència artística com un nou aprenentatge, cada nou projecte com una oportunitat d’apassionar-se i cada concert com una oportunitat de conèixer gent meravellosa.  El Quartet Brossa /Col·lectiu Brossa ha estat guardonat amb el Premi Altaveu 2011 “per haver renovat i refrescat repertoris clàssics i contemporanis”, el Premi Enderrock 2014 al millor disc de música clàssica del 2013, el Premi Puig Porret 2017 i el Premi Alícia 2023 a la millor producció discogràfica. 

Per poder assistir a l'acte va ser necessari inscripció prèvia a: 

• Departament de Drets Civils. Memòria Democràtica-Ajuntament de Lleida: ☎️ 973700457 📧 memoriademocratica@paeria.cat

Més imatges

El Projecte Stolpersteine és un projecte impulsat per Memòria Democràtica de l’Ajuntament de Lleida en el que hi participa l’Amical de Mauthausen i el Centre Excursionista de Lleida. Aquesta iniciativa vol instal·lar a la ciutat de Lleida les llambordes creades per l’artista alemany, Gunter Demnig.

Denmig va desenvolupar, als anys 90, aquestes llambordes que vol retornar, de manera simbòlica, el nom i els cognoms de les diverses víctimes del nazisme deportades als camps de concentració que van patir una total deshumanització al convertir-se en simples números d’identificació. Les llambordes Stolpersteine van col·locades davant de l’últim domicili conegut on va viure la persona deportada. Els vianants, en ensopegar amb les llambordes, poden llegir el text escrit damunt la planxa de bronze que conté escrites algunes dades i dates de la persona deportada. Aquest fet d’inclinar-se per llegir és un senyal de respecte cap a les víctimes.

Entre els anys 2019 i 2023 s’han col·locat 31 llambordes Stolpersteine en homenatge persones de la nostra ciutat que van ser deportades a diversos camps de concentració nazis. Aquestes peces en estar col·locades al carrer pateixen un procés de desgast i deteriorament i per això, de manera periòdica, s’ha de fer una tasca de neteja. El 19 de maig es farà un Itinerari per a la Recuperació de la Memòria Democràtica amb un caràcter molt especial. Juntament amb l’Amical de Mauthausen i el Grup de Recuperació de Memòria Històrica del Centre Excursionista de Lleida que faran un recorregut per les 31 llambordes col·locades els anys 2019 i 2023, realitzant una neteja a fons d’aquestes peces i recordant les persones homenatjades en les llambordes.

El punt de trobada de l’activitat va ser a la plaça de la Paeria a les 10.00 hores. D’aquest indret van sortir tres grups on van recórrer els diversos carrers de la ciutat on hi ha col·locades les llambordes.

L’activitat de neteja va estar desenvolupada per l’alumnat que va participar en el viatge a Mauthausen per assistir als actes del 79è aniversari de l’alliberament del camp i va estar oberta a tota la ciutadania interessada a conèixer les llambordes Stolpersteine de la ciutat de Lleida.

Les persones interessades es van poder inscriure:

Departament de Drets Civils
Telèfon: 973700457
a/e: memoriademocratica@paeria.cat

Centre Excursionista de Lleida
Telèfon: 973242329
a/e: cel@cel.cat

Més imatges

El Departament de Drets Civils va organitzar un espectacle de música i textos que va anar a càrrec del recitaire Jaume Belló i el músic Pancho Marrodán.

La música del període d’entreguerres va acompanyar els silencis d’aquelles famílies que havien de mantenir la correspondència i els documents amagats per a ser llegits en solitud com si fossin actes furtius. Les lletres dels seus estimats que van haver d’allunyar-se i que, en algun cas, ja no van poder tornar a casa. Mentre a la ràdio sonava la frivolitat amb missatge de la copla i “la querida Elena Francis” donava consells d’home, les dones vivien l’amargor de la separació creixent i tirant endavant difícilment en un país que magnificava la criança de descendents per repoblar la pàtria.

Per recordar aquesta època del nostre país es va crear un espectacle de lectura i acompanyament de piano que gira al voltant de la correspondència i els diaris dels deportats lleidatans als camps de concentració. Els textos van ser llegits per Jaume Belló que també va cantar algunes peces musicals d’aquells anys i l’acompanyament musical va ser del pianista Pancho Marrodán.

Jaume Belló Miró és ARTivista i Integrador Social. Monitor ocupacional i impulsor del projecte d’Arts Escèniques i Discapacitat “La Màxima” de la fundació privada ILERSIS. Representant Espanyol del IIAN (International Inclusive Arts Network). Format, amb diversos professionals, en Belles arts, Teatre, Dansa, i Música. Ha combinat la seva professió d’artista amb una tasca pedagògica en diversos centres, usant el teatre com una eina d’intervenció i dinamització social, i ha fet breus incursions com a actor en cinema i televisió. Professor d’interpretació i Projectes al CFGSTAT  i Coordinador del Projecte Aula Social, a l’Aula Municipal de Teatre fins al 2021. Mediador Cultural en la recepció de les arts escèniques contemporànies al teatre Municipal de l’Escorxador de Lleida des de l’any 2010 a 2016. Director de la Companyia de Teatre Infantil XIP XAP de 1999 a 2012. 

Francesc Josep Marrodán Secanell (Pancho Marrodán) ha estudiat Curs Midi i so a l’incanop, Grau mig de piano clàssic del pla 66, Superior de música moderna al Taller de Música, Superior de Música especialitat en Jazz a l’ESMuC (Escola superior de música de Catalunya), Màster del professorat d’Educació Secundària Obligatòria, Batxillerat. En l’actualitat és pianista de l’orquestra Saturno. 

Informació i inscripcions:

Departament de Drets Civils
Telèfon: 973700457
a/e: memoriademocratica@paeria.cat

Més imatges

L’Àrea de Memòria Democràtica de l’ajuntament de Lleida va organitzar un Itinerari de Memòria dedicat a les llambordes Stolpersteine.

Aquesta activitat estava emmarcada dins dels actes de commemoració del Dia Internacional de les Víctimes de l’Holocaust. Era d’un Itinerari especial en el que hi va participar l’alumnat de l’INS Manuel de Montsuar que  forma part del projecte Escoles Ambaixadores del Parlament Europeu.

Concretament, hi participaren 30 alumnes que eren ambaixadors júniors del Parlament Europeu i 10 alumnes de l’Aula d’Acollida del mateix centre.

En aquesta activitat, també hi col·laboraren l’Oficina del Parlament Europeu a Barcelona i Europa Direct de l’Ajuntament de Lleida.

Aquest Itinerari va recorre diversos carrers de Lleida on hi ha instal·lades les llambordes Stolpersteine. Davant de cada llamborda, es realitzà una breu explicació del seu significat i la seva relació amb determinats fets de la deportació que van afectar a deportats lleidatans com són “el comboi dels 927”, “el tren de la mort”  o “el programa d’eutanàsia Aktion T-4”. La ruta fou guiada pel tècnic de Memòria Democràtica de l’Ajuntament de Lleida.

Més imatges

Dins del marc d’activitats de commemoració del Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust, es va celebrar la conferència “Samudaripen, l’Holocaust gitano”. Aquesta anirà a càrrec del Jordi Perales Giménez.

La història del poble gitano està plena de persecucions i intents d'extermini. La culminació de segles de persecució va ser durant la Segona Guerra Mundial quan el règim nazi i els seus aliats van començar una tasca d'extermini total de la població gitana i jueva. En la conferència es van explicar els antecedents, les teories racials nazis, la situació de la població gitana europea durant la primera meitat del segle XX, les conseqüències de l'intent d'extermini i la lluita del poble gitano per ser reconeguts com a víctimes del genocidi que no es va completar fins a principis de segle XXI, fa només unes dècades.

Més imatges

El 20 d’abril de 2019 la ciutat de Lleida  va rebre la visita de l’artista alemany Gunter Demnig creador del projecte llambordes Stolpersteine col·locant la primera llamborda a la ciutat. L’artista alemany volia retre homenatge a les persones que van ser deportades als camps de concentració nazis i va idear les llambordes Stolpersteine o pedres per ensopegar. Van col·locades davant de l’últim domicili conegut on va viure la persona deportada.

A partir de la data de la col·locació de la primera llamborda a Lleida, se n'han col·locat 20 peces més, el juny del 2019 i el maig de 2021 sobretot col·locades en el Centre Històric de la ciutat. En aquest acte, s'instal·len 10 peces més, dedicades a persones de Lleida que van ser deportades als camps de Dachau, Hartheim Gusen i Mauthausen. D'aquests 10 deportats, 6 van morir en els camps de concentració i la resta es van quedar a viure a França i en un cas va retornar a la ciutat de Lleida.

Cada llamborda, en el moment de ser col·locada, rep un petit homenatge en el qual es llegeix una petita biografia de la persona deportada, la família podrà expressar unes paraules i s’interpreta una peça musical.

Per desenvolupar aquest acte hem comptat amb el suport del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya, la col·laboració de l’Amical de Mauthausen, el Centre Excursionista de Lleida, el Grup de Treball DEMD i l’alumnat que participa en el Projecte Buchenwald-Mauthausen.

Més imatges

L’àrea de Memòria Democràtica de l’Ajuntament de Lleida va impulsar aquesta activitat amb l’Amical de Mauthausen, el Grup de Treball DEMD i el Grup de Recuperació de Memòria Històrica del Centre Excursionista de Lleida.

Entre els anys 2019 i 2023, s’han col·locat 31 llambordes a Lleida en homenatge a persones que van ser deportades als diversos camps de concentració nazis. Aquesta ruta es va fer donat que les peces col·locades al carrer pateixen un procés de desgast i deteriorament i s’ha de fer-hi una tasca de neteja periòdicament.

Les Stolpersteine van col·locades davant de l’últim domicili conegut on va viure la persona deportada. Les persones i vianants, en trobar-se amb les llambordes, poden llegir el text escrit damunt la planxa de bronze que conté escrites algunes dades i dates de la persona deportada. Aquest fet d’inclinar-se per llegir és un senyal de respecte cap a les víctimes.

Hi va haver la participació de l’alumnat que aquest any 2023 va viatjar al maig a Mauthausen per assistir als actes del 87è aniversari de l’alliberament del camp. L’activitat va estar oberta a tota la ciutadania interessada a conèixer les llambordes Stolpersteine de la ciutat.

Més imatges

Amb aquest acte es van iniciar les activitats de Memòria Democràtica de l’any 2022 reunint  dues efemèrides, el 75è aniversari del naixement de Monserrat Roig i el 45è aniversari de la publicació del llibre “Els catalans als camps nazis”. Montserrat Roig, sota l'impuls de Josep Benet, emprengué un llarg i dolorós camí de 4 anys per confegir la seva magna obra que continua sent imprescindible a hores d'ara, per fet que va poder entrevistar a 50 supervivents i rescabalar-los de la ignomínia de l'oblit, i que va donar llum a un episodi, fins aleshores ignorat pel públic.

La conferència va estar conduïda per la historiadora Rosa Toran Belver, una de les millors coneixedores de l’obra de Montserrat Roig relacionada amb els camps de concentració nazis.

Més imatges

Aquest any 2022 s’ha commemorat el 77è aniversari de l’alliberament del camp de Mauthausen. Aquest camp de concentració nazi va ser alliberat el 5 de maig de l’any 1945 amb l'arribada de l'11a Divisió de l'exèrcit dels Estats Units.

A Mauthausen hi va arribar a haver 200.000 persones, més de la meitat de les quals van ser assassinades o van morir per les precàries condicions que patiren. Hi van estar empresonats més de 7.000 republicans espanyols, dels quals uns 2.200 eren catalans. És el camp on van ser deportats la majoria dels conciutadans de la nostra ciutat i que van tenir el mateix i trist destí. Es calcula que van morir 936 catalans dels quals 143 eren de la província de Lleida.

Per tal de recordar aquesta data i, dins de la línia de treball de recuperació de la Memòria Democràtica, l’ajuntament de Lleida farà una ofrena floral en record de l’alliberament del camp i de les persones que hi foren deportades, davant de l’escultura FITA juntament amb l’Amical de Mauthausen, el Centre Excursionista de Lleida i totes les entitats i persones que hi vulgueu assistir.

“Qui oblida la seva història està condemnat a repetir-la” George Santayana

Més imatges

El Paer en Cap de Lleida, Miquel Pueyo París, el membre de la Junta de Govern de l'Amical de Mauthausen Josep San Martín Boncompte per delegació del president de l'Amical de Mauthausen i el President del Centre Excursionista de Lleida, Jordi Climent Llordés han signat la renovació del conveni de col·laboració per dur a terme el Projecte Stolpersteine a Lleida.

L'any 2017 es va iniciar una estreta col·laboració entre l'Ajuntament de Lleida amb l'entitat memorialista Amical de Mauthausen i el Centre Excursionista de Lleida partir del "Projecte Stolpersteine" en record de les persones de Lleida deportades als camps de concentració nazis. Aquesta col·laboració es va concretar en la signatura del primer conveni, el 24 de gener de 2018. Passats quatre anys, la vigència d'aquell conveni ha caducat i s'ha procedit a la seva renovació.

El conveni que porta per nom "Projecte Stolpersteine" se sustenta en diverses activitats:
-Desenvolupar i difondre la Memòria Democràtica a la ciutadania de Lleida.
-Col·laborar en la recerca de les famílies de les persones deportades de la nostra ciutat als camps de concentració nazis.
-Participar en la realització de l'homenatge a les persones deportades de la ciutat de Lleida als camps de concentració nazis.

La signatura es va fer al Saló del Retaule de la Paeria el dia 27 de desembre de 2022 a les 11.00 hores.

Més imatges

El Projecte Stolpersteine és un projecte impulsat per Memòria Democràtica de l’Ajuntament de Lleida en el que hi participa el Centre Excursionista de Lleida i l’Amical de Mauthausen. Aquesta iniciativa vol instal·lar a la ciutat de Lleida les llambordes creades per l’artista alemany, Gunter Demnig. Denmig va desenvolupar, als anys 90, aquestes llambordes que vol retornar, de manera simbòlica, el nom i els cognoms de les diverses víctimes del nazisme deportades als camps de concentració que van patir una total deshumanització al convertir-se en simples números d’identificació. Les llambordes Stolpersteine van col·locades davant de l’últim domicili conegut on va viure la persona deportada. Els vianants, en ensopegar amb les llambordes, poden llegir el text escrit damunt la planxa de bronze que conté escrites algunes dades i dates de la persona deportada. Aquest fet d’inclinar-se per llegir és un senyal de respecte cap a les víctimes.

L’any 2019 es varen col·locar 11 llambordes Stolpersteine a la ciutat de Lleida en homenatge persones de la nostra ciutat que van ser deportats a diversos camps de concentració nazis Aquestes peces a l’estar col·locades al carrer pateixen un procés de desgast i deteriorament i per això, de manera periòdica, s’ha de fer una tasca de neteja. Aprofitant que durant el mes de maig de 2021 es col·locaran 10 llambordes més a la nostra ciutat, el pròxim 2 de maig es farà un Itinerari per a la Recuperació de la Memòria Democràtica amb un caràcter molt especial. Memòria Democràtica juntament amb el Grup de Recuperació de Memòria Històrica del Centre Excursionista de Lleida i l’Amical de Mauthausen faran un recorregut per les diverses llambordes col·locades l’any 2019, realitzant una neteja a fons d’aquestes peces i recordant les persones que van ser homenatjades. Aquest acte començarà al carrer Martí Gralla i acabarà al carrer Canonge Brugulat.

Més imatges

El camp de Mauthausen va ser alliberat el 5 de maig de l’any 1945 amb l'arribada de l'11a Divisió de l'exèrcit dels Estats Units, encapçalada pel general Omar Bradley.

En aquest camp hi va arribar a haver 200.000 persones, més de la meitat de les quals van ser assassinades o van morir per les precàries condicions que patiren. Hi van estar empresonats més de 7.000 republicans espanyols, dels quals uns 2.200 eren catalans. És el camp on van ser deportats la majoria dels conciutadans de la nostra ciutat i que van tenir el mateix i trist destí. Es calcula que van morir 936 catalans dels quals 143 eren de la província de Lleida.

Per tal de recordar aquesta data i, dins de la línia de treball de recuperació de la Memòria Democràtica, l’Ajuntament de Lleida realitza una ofrena floral en record de l’alliberament del camp i de les persones que hi foren deportades, davant de l’escultura FITA (c. Jaume II, 55), juntament amb l’Amical de Mauthausen i el Centre Excursionista de Lleida.

Més imatges

Les llambordes Stolpersteine van ser ideades per l'artista alemany Gunter Demnig per retre homenatge a les persones deportades als camps de concentració nazis.

Aquestes peces estan col·locades davant de l'últim domicili conegut on va viure la persona deportada. Els vianants, en ensopegar amb les llambordes, poden llegir el text escrit damunt la planxa de bronze que conté escrites algunes dades i dates de la persona deportada.

Aquest fet d'inclinar-se per llegir és un senyal de respecte cap a les víctimes.

Més imatges

El divendres, 26 de gener de 2019, l’Ajuntament de Lleida commemorarà el Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l'Holocaust i de prevenció de crims contra la Humanitat amb un acte, de record i memòria que consistí en la col·locació de l’escultura FITA d’Àngel Eroles. Aquesta activitat està emmarcada al conveni de col·laboració per realitzar accions de recuperació de la Memòria Democràtica entre l’Ajuntament de Lleida, el Centre Excursionista de Lleida i Amical de Mauthausen, dins de projecte Stolpersteine. 

A través d’aquesta escultura es vol manifestar la importància que la memòria no caigui en l’oblit. Posar una fita per situar el record en l’espai i en el temps. En un lloc i en un moment en el qual es posa de manifest la voluntat de recordar les persones que van ser oblidades en el seu exili i posterior confinament en camps de concentració.

Es tracta d’una escultura amb funció de fita que ens descobreix el que ha estat la vida a través de qualitats i vivències que es troben dins d’ella. En contra punt, en una altra cara de l’escultura, apareix la no vida, opaca i monolítica. Finalment, en la cara oposada a aquesta darrera, retrobem la memòria i la voluntat de perdurar.

És una peça d’acer corten d'1,80 m x 0,6 m x 0,60 m. Acabat oxidat i lletres amb negatiu acer corten i relleu acer inoxidable.

L’Ajuntament ha recollit els noms de les persones de Lleida que van ser deportades als camps de concentració nazi a partir de diferents bases de dades, trobant 45 lleidatans i lleidatanes víctimes de la deportació.

Més imatges

Vídeo cedit per Ramon Pach.

Col·locació llamborda de Miquel Sol Torres

El camp de Mauthausen va ser alliberat el 5 de maig de l’any 1945 amb l'arribada de l'11a Divisió de l'exèrcit dels Estats Units, encapçalada pel general Omar Bradley.

En aquest camp hi va arribar a haver 200.000 persones, més de la meitat de les quals van ser assassinades o van morir per les precàries condicions que patiren. Hi van estar empresonats més de 7.000 republicans espanyols, dels quals uns 2.200 eren catalans. És el camp on van ser deportats la majoria dels conciutadans de la nostra ciutat i que van tenir el mateix i trist destí. Es calcula que van morir 936 catalans dels quals 143 eren de la província de Lleida.

Per tal de recordar aquesta data i, dins de la línia de treball de recuperació de la Memòria Democràtica, l’ajuntament de Lleida realitza una ofrena floral en record de l’alliberament del camp i de les persones que hi foren deportades, davant de l’escultura FITA (c. Jaume II, 55), juntament amb l’Amical de Mauthausen i el Centre Excursionista de Lleida.

Més imatges

Des de l'any 2003 l’Amical de Mauthausen organitza viatges commemoratius i d'homenatge a diferents camps nazis amb participació d’exdeportats, familiars, amics, associacions de memòria, investigadors, periodistes i estudiants d'educació secundària o batxillerat, acompanyats pel seu professorat. El motiu d’aquests viatges es commemora l’alliberament del camp de Mauthausen que se sol realitzar el dia 5 de maig.

L'any 2023, l'Ajuntament de Lleida, amb la col·laboració de l'Amical de Mauthausen i del Grup de Treball DEMD del departament d'Ensenyament (Exili, Deportació i Holocaust), organitzà el viatge a Mauthausen a diversos indrets de l'univers d'aquest camp de concentració per recordar el 78è aniversari de l'alliberament del camp de concentració on van estar empresonats un nombrós grup de lleidatans.
Viatjaren 12 alumnes i 2 professores dels Instituts de Secundària de Lleida: La Caparrella, Guindàvols, Josep Lladonosa, La Mitjana, el Col·legi El Carme i dos alumnes de l'Institut d'Almenar.

El dia 26 de gener vam poder escoltar l’experiència d'aquests nois i noies, en primera persona, en un acte obert a tota la ciutadania que es va dur a terme a la sala Jaume Magre de Lleida.

Es va presentar l’audiovisual produït a partir dels relats personals que, mitjançant el teatre imatge, ens va apropar a les vivències i a les emocions de l’alumnat a partir d’un viatge als camps de concentració nazis.

 Més informació:

Departament de Drets Civils
Telèfon: 973700457
a/e: memoriademocratica@paeria.cat

Més imatges

Àlex Cirera Izquierdo fa un temps que s'entrena per llançar-se, en solitari, a un viatge físic i emocional que el portarà a recórrer amb bici més de 2.000 quilòmetres des de Catalunya a Àustria. Durant el trajecte vam conèixer el motiu que l'ha impulsat a emprendre aquesta aventura: Félix Izquierdo García, el seu avi -del qual a penes havia sentit parlar a la seva família- va ser un dels molts republicans espanyols exiliats que van acabar a les mans dels nazis. 

Aquesta inquietud per conèixer qui va ser el seu avi i el seu itinerari, l'Àlex ha estat investigant i recopilant informació sobre el Fèlix. Fins i tot ha arribat a descobrir unes cartes enviades durant el seu exili a territori francès. Amb elles i amb ajut d'altres dades històriques, ha reconstruït l'itinerari que va fer el seu avi des que es va exiliar el 1939, fins al lloc on va morir assassinat: el camp de concentració de Gusen.

L’Àlex recorre amb la bicicleta el camí que va fer el seu avi fa 80 anys. Aquest viatge és la manera amb què Àlex vol aproximar-se a la persona que va ser el seu avi, rendir-li homenatge i posar en evidència que encara, després de tants anys, hi ha històries familiars ocultes com conseqüència de la Guerra d'Espanya, l'exili i la llarga dictadura franquista. 

L’acte va comptar amb la presència de l’Àlex Cirera, l’Eloi Calvo (director del documental) i el Joan Manel Calvo (president de l’Amical de Mauthausen).

Inscripció obligatòria  donat que l'aforament era limitat:

Departament de Drets Civils
Telèfon: 973700457
a/e: memoriademocratica@paeria.cat 

Més imatges

El dia 1 de febrer de 2019 es va estrenar l’obra de teatre documental Ruhe!! (Silenci)  Es tracta d’una obra produïda per l’Ajuntament de Lleida, dirigida pel director de teatre, Jaume Belló, i interpretada per tres joves artistes lleidatans: Wyns Fortuño, Sabina Francès i Miquel Rodríguez.

L’obra està inspirada en la deportació de persones de Lleida als camps nazis. L'espectacle parla del viatge, de l'arribada dels presoners al camp, dels costums que aprenien ràpidament, i de com aconseguien sobreviure lluitant contra la deshumanització i el maltractament. De com calia buscar els moments de dignitat que els feia confiar en la seva qualitat de persona per poder sobreviure. Busca moure les consciències personals i fer repensar quin vincle tenim amb aquest episodi tan negre de la història d’Europa.

Durant el mes de març es representa en diversos Instituts de Secundària de Lleida dins del Projecte Buchenwald-Mauthausen de l’Ajuntament de Lleida.

Més imatges

Reunió informativa a Sala Paulo Freire per parlar del viatge a Mauthausen per assistir a la commemoració del 79è aniversari de l'alliberament del camp.

Hi ha participat Memòria Democràtica de l'Ajuntament de Lleida, Amical de Mauthausen, Grup de Treball DEMD, alumnat del projecte Buchenwald-Mauthausen (INS Almenar, INS Caparrella, INS Guindàvols, INS Josep Lladonosa, INS Màrius Torres, INS Montsuar, IES Oliana i el Col·legi El Carme) i diversos familiars dels nois i noies que faran el viatge.

L’acte va consistir en una presentació del Projecte i una sèrie de dinàmiques per facilitar el coneixement de l’alumnat del viatge.

Més imatges

COMMEMORACIÓ DEL 79è ANIVERSARI DE L'ALLIBERAMENT DEL CAMP DE MAUTHAUSEN

Viatge en commemoració del 79è aniversari de l’alliberament del camp de Mauthausen, realitzat amb un grup d’alumnes del projecte Buchenwald-Mauthausen

Enguany van assistir a aquesta commemoració

Va estar organitzat per Memòria Democràtica de l’ajuntament de Lleida i l’Amical de Mauthausen. 

ITINERARI REALITZAT: 

Hartheim 3 de maig de 2024

El castell d'Hartheim està situat al municipi d'Alkoven, a l'Alta Àustria. Aquest castell va ser un des que centres on es va posar en pràctica l'Aktion T4 per eliminar a les persones amb discapacitats psíquiques i, per això, en el seu interior hi havia una i de cambra de gas. Uns 450 republicans espanyols van ser traslladats del camp de Gusen i Mauthausen i després gasejats amb la falsa promesa que eren traslladats a una suposada residència per a invàlids del camp de Dachau. Tres lleidatans van morir en aquest castell. En aquest espai, alumnat del projecte Buchenwald-Mauthausen, van llegir textos en record de les persones que van ser assassinades.

Estació de tren de Mauthausen – 3 de maig de 2024

La gran majoria de deportats arribaven al camp a través de l’estació de tren de Mauthausen. Una vegada obligats a baixar del tren, havien de travessar el poble de Mauthausen per enfilar la pujada que condueix al camp de concentració. Davant el lloc on hi havia l’estació de tren, l’alcalde de Mauthausen, Thomas Punkenhofer, va donar la benvinguda als assistents i agrair la seva presència en aquesta població. Acabat l’acte es va fer una ofrena floral.

Casa Anna Pointner - 3 de maig de 2024

Mauthausen és un dels camps que més documentació fotogràfica existeix. Això es degut al treball que van fer alguns dels espanyols que estaven al laboratori fotogràfic i que gràcies als integrants del  Kommando Poschacher que cada dia podien sortir del camp,  van poder treure els negatius de les fotografies i van ser entregades a la senyora  Anna Pointner que les va amagar a la paret de pedra de casa seva. Una vegada alliberat el camp, diversos presoners van anar a recollir el material fotogràfic. Davant d’aquest espai es va retre un petit homenatge en record d’Anna Pointner.

Ebensee - 4 de maig de 2024

El camp de concentració d'Ebensee va ser un Kommando o camp annex del camp de Mauthausen situat al municipi d'Ebensee. L'objectiu principal del camp era proporcionar mà d'obra esclava per a la construcció d'enormes túnels on s'allotjaria la producció bèl·lica dels coets V2, fora de perill dels bombardejos Aliats, encara que finalment aquest tipus de producció es va abandonar a favor de la producció bèl·lica ordinària. En el Memorial del camp es van llegir textos en record de les persones que hi van ser deportades i després vam poder visitar la galeria de túnels on es va fer un acte conjunt amb alumnat que venia d’Itàlia.

Gusen - 4 de maig de 2024

El camp de concentració de Gusen estava situat a 5 quilòmetres de Mauthausen del qual va ser un camp satèl·lit. Gusen es va establir el març de 1940 per compensar la saturació que hi havia en el camp principal. Dos camps satèl·lit més, Gusen II i III, es van obrir el 1944. Els presoners de Gusen II van treballar en la construcció de túnels subterranis fàbriques d'armament. En total, 67.677 persones van ser internades als camps de Gusen, de les quals es van registrar 31.535 morts, Els treballadors que nom eren productius eren traslladats de Mauthausen a aquest camp Actualment queda molt poc d’aquest camp només s’ha conservat una petita part que s’utilitza com a Memorial.  La majoria dels lleidatans van morir en aquest camp. La delegació lleidatana va assistir a l’acte internacional que es va fer en el Memorial el dia 6 de maig a la tarda. Van poder escoltar els diversos parlaments i realitzar una ofrena floral davant els forns crematoris del camp. L’alumna de l’INS Guindàvols de la ciutat de Lleida, Meritxell Fuentes, va llegir un parlament davant totes les persones que van assistir a l’acte.

Mauthausen – 5 de maig de 2024

El camp de concentració de Mauthausen està situat a la província d'Alta Àustria, situat a prop d'una pedrera de pedra en desús a uns 5 km de la ciutat del mateix nom. El camp va ser establert l'agost de 1938, pocs mesos després de l'annexió d'Àustria per Alemanya. El 6 d'agost de 1940 comença la deportació dels espanyols al camp de Mauthausen que participaran en la construcció del camp. Aquest camp era conegut com "el camp dels espanyols". La major part dels republicans són destinats a treballar a la pedrera on destaca "l'escala de la mort" de 186 esglaons. A Mauthausen es calcula que hi van morir 371 espanyols. Quan els republicans ja no estan en condicions de treball eren traslladats al camp de Gusen. L'acte internacional en commemoració de l'alliberament de Mauthausen es va realitzar el dia 7 de maig. Hi van assistir milers de persones que van retre homenatge als deportats en els diversos memorials que hi ha en el camp. La delegació lleidatana va participar en l'homenatge que es va dur a terme en el Memorial de la Generalitat, el Memorial dels republicans, el Memorial francès, el Memorial jueu i el Memorial gitano. En finalitzar l'acte se'n va anar a visitar "l'escala de la mort" situada en l'antiga pedrera del cam i van tancar l’acte amb una lectura de textos en record de les persones deportades.

Mauthausen (segona visita al camp) – 6 de maig de 2024

Per concloure el viatge es va fer una segona visita al camp de Mauthausen el dilluns 6 de maig. Acompanyats per un membre de l'Amical de Mauthausen, la delegació lleidatana va poder conèixer l'estructura de funcionament del camp de concentració i visitar l'exposició permanent. Així vam poder conèixer espais com la cambra de gas, la sala d'autòpsies, l'espai on hi ha el Memorial amb tots els noms dels presoners i els forns crematoris. Acabada la visita es va continuar amb l'autobús fins a la ciutat de Múnic per pujar a l'avió que ens havia de portar fins a Barcelona.

Més imatges

L'any 2018 es va posar en marxa el Projecte Buchenwald-Mauthausen que té com a principal objectiu "Dignificar la Memòria de les persones deportades als camps de concentració nazis".
Per desenvolupar aquest projecte es va signar un conveni amb l'Amical de Mauthausen per dur a terme diverses activitats en Instituts de Secundària que formen part del Grup de Treball DEMD (Departament Ensenyament Memorial Democràtic).

Des d'aquest any se celebren conferències sobre la deportació als camps de concentració nazis en aquests Instituts. Aquestes conferències són dutes a terme pel senyor Josep San Martín Boncompte, delegat de l'Amical a l'Aragó i membre del Comitè Internacional de Mauthausen. Aquestes conferències tenen una durada d'uns 60 minuts i el seu contingut versa sobre els camps nazis.

Aquest any 2024, s'han celebrat cinc conferències: INS Màrius Torres (dues conferències), INS Caparrella, INS Guindàvols i l'INS Josep Lladonosa.

Més imatges

La sala Paulo Freire va acollir un taller amb l'alumnat de Secundària que va viatjar el passat mes de maig a l'antic camp de concentració nazi de Mauthausen, dins del projecte Buchenwald-Mauthausen de Memòria Democràtica de l'Ajuntament de Lleida.

Els joves van treballar a partir de dinàmiques de teatre-imatge de la mà de Jaume Belló i una ajudant de la companyia de teatre La Màxima, per tal de preparar un treball de retorn a la ciutadania de l'experiència viscuda que es farà a finals de gener de 2024 en el marc dels actes de commemoració del Dia Internacional de les víctimes de l'Holocaust.

El projecte s'està realitzant amb alumnes dels instituts participants en el grup de treball DEMD: Guindàvols, Caparrella, La Mitjana, Josep Lladonosa, Col·legi El Carme i Almenar.

Més imatges

Reunió informativa al Centre de Recursos Pedagògics del Segrià per parlar del viatge a Mauthausen per assistir a la commemoració del 78è aniversari de l'alliberament del camp.
Hi ha participat Memòria Democràtica de l'Ajuntament de Lleida, Amical de Mauthausen, Grup de Treball DEMD, alumnat del projecte Buchenwald-Mauthausen i diversos familiars dels nois i noies que faran el viatge.

Més imatges

El dia 1 de febrer de 2019 es va estrenar l’obra de teatre documental Ruhe!! (Silenci)  Es tracta d’una obra produïda per l’Ajuntament de Lleida, dirigida pel director de teatre, Jaume Belló, i interpretada per tres joves artistes lleidatans: Wyns Fortuño, Sabina Francès i Miquel Rodríguez.

L’obra està inspirada en la deportació de persones de Lleida als camps nazis. L'espectacle parla del viatge, de l'arribada dels presoners al camp, dels costums que aprenien ràpidament, i de com aconseguien sobreviure lluitant contra la deshumanització i el maltractament. De com calia buscar els moments de dignitat que els feia confiar en la seva qualitat de persona per poder sobreviure. Busca moure les consciències personals i fer repensar quin vincle tenim amb aquest episodi tan negre de la història d’Europa.

Durant els mesos de març i abril es representa en diversos Instituts de Secundària de Lleida dins del Projecte Buchenwald-Mauthausen de l’Ajuntament de Lleida.

Més imatges

El Departament de Drets Civils va organitzar una nova edició de Debats de Memòria amb el títol “Rotspaniers: el sistema concentracionario nazi y los españoles en el KL Mauthausen”.

Poc abans del final de la Guerra Civil, més de mig milió d'espanyols va inundar les platges del sud de França. Després de ser-los denegats els permisos per romandre al país com a refugiats polítics, la majoria van ser sotmesos a un procés de repatriació massiva que els va situar a mercè de la repressió franquista. La resta van ser mobilitzats com a mà d'obra estrangera i, després de l'esclat de la Segona Guerra Mundial, en combatents. La ràpida derrota francesa i la reconfiguració administrativa del país, dividit entre el territori ocupat i el règim col·laboracionista de Vichy, va posar en marxa un procés de persecució que es va saldar amb la deportació d'aproximadament 10.000 espanyols als camps nazis. L'àmplia majoria va tenir la desgràcia de conèixer l'horror al recinte austríac de Mauthausen, un dels més letals de tota la xarxa dominada per la SS. Els avenços historiogràfics de les darreres dècades han permès donar nova llum sobre la seva història, un autèntic drama humà que es va saldar amb milers de morts i un reconeixement limitat que ha marcat tant el coneixement de la tragèdia com la seva transmissió fins als nostres dies.

Conferència va estar a càrrec del Sr. Diego Martínez López, Doctor en Història Contemporània i Professor en la Universidad Francisco de Vitoria. La seva activitat investigadora s’ha desenvolupat dins del Grupo de Investigación Complutense de la Guerra Civil y el Franquismo. És autor, juntament amb ell professor Gutmaro Gómez Bravo, de l’obra “Esclavos del Tercer Reich: los españoles en el campo de Mauthausen”.

Més imatges

VIATGE AMB ALUMNAT DE SECUNDÀRIA AL CAMP DE CONCENTRACIÓ DE MAUTHAUSEN (ÀUSTRIA) PER COMMEMORAR EL 78è ANNIVERSARI DEL SEU ALLIBERAMENT

El viatge als camps va ser la darrera activitat del projecte Buchenwald-Mauthausen de l’Àrea de Memòria Democràtica de l’Ajuntament de Lleida.

Des de l'any 2003 l'Amical de Mauthausen organitza viatges commemoratius i d'homenatge a diferents camps nazis amb participació d'exdeportats, familiars, amics, associacions de memòria, investigadors, periodistes i estudiants d'educació secundària o batxillerat, acompanyats pel seu professorat. En aquests viatges, hi han participat instituts de diferents indrets de l'Estat: Andalusia, Aragó, Astúries, Catalunya, Comunitat Valenciana, Navarra, Madrid...

El cap de setmana més proper al 5 de maig es commemora l'alliberament del camp de Mauthausen amb representacions molt nombroses de tots els països d'Europa, dels EUA, Canadà i Israel. L'Amical de Mauthausen i altres camps hi viatja anualment per retre homenatge a les víctimes espanyoles republicanes, participant en les activitats del Comitè Internacional.
La progressiva desaparició de les persones supervivents ha donat el relleu, en els últims anys, a familiars i amistats que compleixen amb el deure del record i l'homenatge als republicans deportats, i també a projectes amb la implicació de professorat i alumnat en els actes d'homenatge, que van acompanyats de tasques i compromisos que van més enllà de la mateixa participació en el viatge.

Aquest any 2023, l'Ajuntament de Lleida, mitjançant el conveni signat amb l'Amical de Mauthausen per desenvolupar el projecte Buchenwald-Mauthausen, va rependre l'activitat del viatge amb l'alumnat, passades les restriccions de la pandèmia per la COVID-19. L'Ajuntament de Lleida, amb la col·laboració de l'Amical de Mauthausen i del Grup de Treball DEMD del departament d'Ensenyament (Exili, Deportació i Holocaust), van organitzar el viatge a Mauthausen i a diversos indrets de l'univers d'aquest camp de concentració.

Van viatjar 12 alumnes i 2 professores dels Instituts de Secundària de Lleida: La Caparrella, Guindàvols, Josep Lladonosa, La Mitjana i del Col·legi El Carme amb el finançament de l'Ajuntament de Lleida. També viatjaran dos alumnes de l'Institut d'Almenar que forma part del Grup DEMD i que han comptat amb el suport econòmic de l'Institut d'Almenar i de l'Ajuntament d'Alfarràs i el d'Ivars de Noguera, pobles respectius de l'alumnat que participa en el viatge.

El viatge tenia com a objectiu fonamental traslladar i conèixer a terreny un dels episodis més dramàtics de la història contemporània, i que l'alumnat pugui comprendre i reflexionar al voltant dels conceptes que s'han treballat prèviament a l'aula. Va començar el dia 5 de maig volant cap a l'aeroport de Munich i va concloure el dia 8 de maig amb la tornada a Lleida. Durant aquests dies es van visitar el castell d'Hartheim, on l'alumnat de Lleida va fer un acte d'homenatge a les persones de la nostra ciutat que van ser deportades en aquest indret. A continuació es van dur a terme els actes a l'estació de tren de Mauthausen, el Memorial d'Anna Pointner, el Memorial d'Ebensee, el Memorial de Gusen i el camp de Mauthausen. El punt central del viatge va estar la participació en els actes internacionals que es van celebrar el diumenge 7 de maig, al camp de Mauthausen.

Aquest 2023, el lema de la commemoració del 78è aniversari de l'alliberament dels camps nazis va ser: Zivilcourage, Coratge Civil. Aquest concepte alemany és el coratge que una persona mostra a l'hora de defensar valors humans i democràtics, com ara la dignitat o la justícia, sense por a les crítiques que pugui rebre en el seu entorn immediat, a la vida pública o a les xarxes socials. L'expressió coratge cívic fou utilitzada originàriament a França al segle XIX, i s'entenia com el valor d'un individu d'actuar segons el mateix criteri, aliè a les pressions de l'entorn. En les darreres dècades, el coratge cívic ha tornat a prendre validesa a l'Europa Central, en la denúncia contra l'antisemitisme, el racisme, en els perills de ressorgiment del neonazisme i d'altres moviments extrems. El lema que s'ha adoptat aquest any recorda bé els crims del passat i que, quan a la vida política es juga sistemàticament amb foc, és fàcil acabar cremant-se.

L'any 2018 es va posar en marxa el Projecte Buchenwald-Mauthausen que té com a principal objectiu "Dignificar la Memòria de les persones deportades als camps de concentració nazis".
Per desenvolupar aquest projecte es va signar un conveni amb l'Amical de Mauthausen per dur a terme diverses activitats en Instituts de Secundària que formen part del Grup de Treball DEMD (Departament Ensenyament Memorial Democràtic).

Des d'aquest any se celebren conferències sobre la deportació als camps de concentració nazis en aquests Instituts. Aquestes conferències són dutes a terme pel senyor Josep San Martín Boncompte delegat de l'Amical a l'Aragó i membre del Comitè Internacional de Mauthausen. El conferenciant sol fer la conferència acompanyat de la senyora Teresa Curià que és membre de l'Amical i filla de l'Enric Curià que va morir al camp de concentració de Gusen. Aquestes conferències tenen una durada d'uns 60 minuts i el seu contingut versa sobre els camps nazis.
Aquest any 2023, s'han celebrat sis conferències: INS Almenar, INS Caparrella, INS Guindàvols, INS La Mitjana, INS Josep Lladonosa i el Col·legi El Carme.

Més imatges

L’alumnat de 1r de Batxiller de  l’INS Caparrella  va assistir a la xerrada “Exiliats espanyols als camps de concentració nazis”

Aquesta, va anar a càrrec del Josep Martín de l’amical de Mauthausen, on es van relatar un dels episodis més cruels de la humanitat, els camps de concentració  i l’extermini de la 2a guerra mundial.

Més imatges

En commemoració del Dia Internacional de les Dones,  des de Memòria Democràtica s’organitza l’exposició “Resistents i deportades” de l’Amical de Mauthausen i altres camps i de totes les víctimes del nazisme d’Espanya.

Aquesta exposició de l’Amical de Mauthausen tracta sobre la història de la resistència i la deportació femenina, a partir de la trajectòria de dones de diferents nacionalitats d’Europa, amb especial èmfasi en les dones republicanes espanyoles i en la història i evolució del camp de concentració de Ravensbrück (Alemanya).

El contingut de la mostra combina informació històrica amb textos i dibuixos extrets d’obres de les mateixes deportades.

Més imatges

El departament de #MemòriaDemocràtica #DetsCivilsLleida de l’Ajuntament de va dur a terme la gravació de la representació teatral RUHE!! (Silenci).

Ruhe és una obra/documental que es va estrenar l’1 de febrer de 2019. Està produïda l’Ajuntament de Lleida, dirigida pel director de teatre Jaume Belló, i interpretada per tres joves artistes lleidatans: Wyns Fortuño, Sabina Francès i Miquel Rodríguez.

L’obra està inspirada en la deportació de persones de Lleida als camps nazis.

L'espectacle parla del viatge, de l'arribada dels presoners al camp, dels costums que aprenien ràpidament, i de com aconseguien sobreviure lluitant contra la deshumanització i el maltractament. De com calia buscar els moments de dignitat que els feia confiar en la seva qualitat de persona per poder sobreviure. Busca moure les consciències personals i fer repensar quin vincle tenim amb aquest episodi tan negre de la història d’Europa. Actualment s’està representant en diversos Instituts de Secundària de Lleida dins del Projecte Buchenwald-Mauthausen.

L’activitat va ser gratuïta i amb inscripció prèvia amb una aforament imitat a 40 persones per raons sanitàries degut a la COVID-19.

Aquesta funció va servir per enregistrar l’obra en format audiovisual.

Més imatges

Aquesta obra de teatre està pensada per portar-la a les aules de diversos Instituts de Secundària de Lleida que participen del projecte Buchenwald-Mauthausen, liderat per la Paeria en conveni amb l‘Amical de Mauthausen. Aquests centres són Almenar, Guindàvols, Josep Lladonosa, Torre Vicens, La Caparrella, La Mitjana i de manera puntual el Manuel de Montsuar. 

Donat l’interès de  la representació teatral pels familiars de les persones que foren deportades, com per la ciutadania de Lleida, l’Ajuntament va decidir realitzar dues  representacions públiques obertes a tothom que desitges veure l’obra de teatre. El dia 26 de gener de 2020 es fa fer una representació a la sala 2 del Teatre Municipal de l’Escorxador amb una assistència de 80 persones.

Més imatges

L’any 2019, per primera vegada, l’Ajuntament de Lleida amb la col·laboració de l’Amical de Mauthausen i el Grup de Treball DEMD (Exili, Deportació i Holocaust) va organitzar un viatge a Mauthausen i a diversos subcamps d’aquest camp de concentració per commemorar el 74è aniversari de l’alliberament del camp. Mitjançant el conveni firmat entre l’Ajuntament de Lleida i l’Amical de Mauthausen per desenvolupar el projecte Buchenwald-Mauthausen, van viatjar 14 alumnes i 2 professors dels INS Guindàvols, La Caparrella, Lladonosa, Torre Vicens i Almenar.

Durant el viatge l’alumnat va recollir les seves experiències i emocions de manera escrita i visual, i es van poder visualitzar i conèixer a través d’una presentació pública que es va fer i d’una exposició que es va anomenar “De Lleida a Mauthausen”.

Aquests actes es van realitzar de manera consecutiva a la Sala de Plens i al Pou de l’Ajuntament de Lleida.

Posteriorment l’exposició va estar presentada en diversos Instituts d’Ensenyament de la província de Lleida.

Posteriorment l’exposició ha estat presentada en diversos Instituts d’Ensenyament de la província de Lleida:

- INS Torre Vicens, febrer 2020

- INS Josep Lladonosa, novembre 2020

- Escola Oficial d’Idiomes, desembre 2020

- INS La Mitjana, gener 2021

- INS Almenar, febrer 2021

-Biblioteca d’Almenar, febrer 2021

- Ajuntament d’Alfarràs, marc 2021

- INS Canigó d’Almacelles, abril 2021

- INS Magraners, maig 2021

Més imatges

Es va inaugurar l’exposició “Imágenes y memoria de Mauthausen” dins del  marc del conveni Buchenwald-Mauthausen signat entre l’Ajuntament de Lleida i l’Amical de Mauthausen. Aquesta exposició és una mostra fotogràfica organitzada sota la iniciativa del Ministeri d’Interior austríac, l’Amicale de Mauthausen francesa i l’Amical de Mauthausen espanyola amb la col·laboració del Comitè Internacional de Mauthausen, i que té l’objectiu de donar a conèixer al gran públic les imatges que documenten la realitat d’aquest camp de concentració i d’algun camp exterior, per tal de mantenir viva la memòria dels milers de deportats als camps del Tercer Reich.

Inauguració 9 de gener de 2019

Durant les 8 setmanes que van estar exposades les fotografies passaren pel claustre de la Biblioteca Pública ciutadans de manera individual o de manera col·lectiva ja siguin membres de  diverses associacions o alumnat  d’instituts de secundària i col·legis de Lleida i la seva demarcació, així com també grups d’altres ciutats catalanes.

Segons les dades d’assistència de què disposem visitaren l’exposició més de 200 alumnes dels 5 Instituts de Secundària que participen del projecte impulsat per l’Ajuntament de Lleida, es desenvoluparen 3 visites guiades amb una assistència de 210 persones inscrites i, segons fonts de la Biblioteca, visitaren l’exposició per lliure més de 5.000 persones.

Val a dir que l’exposició va generar una gran expectació donat que es tractava d’una temàtica que no s’havia vist anteriorment a la nostra ciutat, i del desconeixement que encara hi ha sobre els camps de concentració.

Una de les fites que es pretenia amb l’exposició i que es valora molt positivament donat l’alt índex de persones que l’han visitat,  era informar i fer reflexionar, fonamentalment a les generacions més joves,  sobre el context històric i polític que va permetre arribar a la creació d’aquests camps.

La cloenda de l’exposició va ser amb una visita guiada per Josep San Martín, representant de l’Amical al Comitè Internacional de Mauthausen.

Cloenda exposició 27 de febrer de 2019

Més imatges

L’any 2019 l’Ajuntament de Lleida amb col·laboració amb l’Amical de Mauthausen i el Grup de Treball DEMD (Exili, Deportació i Holocaust) va organitzar el viatge a Mauthausen i a diversos indrets d’aquest camp de concentració per participar en la commemoració del 74è aniversari de l’alliberament. Mitjançant el conveni firmat entre l’Ajuntament de Lleida i l’Amical de Mauthausen per desenvolupar el projecte Buchenwald-Mauthausen, van viatjar 14 alumnes i 2 professors dels INS d’Almenar, Guindàvols, La Caparrella, Lladonosa i Torre Vicens.

El viatge s’inicià el dia 3 de maig volant cap a l’aeroport de Munich i va concloure el dia 6 de maig amb la tornada a Lleida. Durant aquests dies es va visitar el castell d’Hartheim, l'estació de tren de Mauthausen, el Memorial d’Anna Pointner, el Memorial d’Ebensee, el camp de Gusen i el camp de Mauthausen. El punt central del viatge fou la participació dels representats lleidatans en els actes que es celebraran el diumenge 5 de maig, on l’alumnat de Lleida realitzà un acte d’homenatge a les persones de la nostra ciutat que van ser deportades en aquest camp i participaren de manera activa en els actes organitzats pel Comitè Internacional de Mauthausen.

El Camp de Mauthausen

Una breu història:

Mauthausen va ser un complex format per un sistema de diversos sub-camps de concentració. Està localitzat molt a prop de les localitats de Mauthausen i Gusen, a l’Alta Àustria. En aquest camp estaven internats espanyols i persones d’altres nacionalitats com ara italians, portuguesos, anglesos, holandesos, etc. Probablement fou el primer camp de concentració que funcionava com a camp d’extermini des del començament de la Segona Guerra Mundial fins al seu alliberament el 5 de maig de 1945.

El camp de Mauthausen estava envoltat d’un mur enorme, mai enllestit del tot, que tenia els elements comuns a aquests camps: un cop passada la porta d’entrada hi havia un gran espai despullat, era  el que  s’anomenava la plaça de la crida (lloc on tots s’havien de reunir a la crida dels generals) que acabava amb rengleres de barraques en una banda i grans pavellons de xemeneies a l’altre. El nombre de deportats és molt difícil saber-lo, tanmateix s’estima que 118.000 persones van ser exterminades en aquest camp. 

Els espanyols que van estar reclosos als camps de concentració nazis, dels quals hi ha constància documental, ascendeixen a 9.328. En van morir 5.185, 3.809 van sobreviure i, 334 figuren com a desapareguts. Entre aquests deportats hi havia desenes de persones de la demarcació de Lleida. Aquestes dades representen una taxa de mortalitat del 59%. Els deportats eren afusellats, gasejats a les cambres i en vehicles especials, però fonamentalment, van ser exterminats mitjançant  el treball esgotador que suposava traslladar les pesants pedres de la cantera que havien de pujar per l’escala dels 186 esgraons, sota els cops de la SS i dels kapos, símbol d’un treball feixuc i mortal.

https://encyclopedia.ushmm.org/content/es/gallery/nazi-camps-maps

Divendres, 3 de maig 

Per arribar a Mauthausen haurem de volar des de Barcelona fins a Munich (1.056 km). Una vegada aterrats a la capital bavaresa, agafarem un autocar per fer els 254,5 km fins a Mauthausen. Serà un viatge que durarà unes 3 hores.

Barcelona – Munich (Alemanya) 

Munich (Alemanya) – Mauthausen (Àustria)

Itinerari fins a Mauthausen

Castell d’Hartheim

A la ciutat d’Alkoven, prop de Linz (Àustria) s'aixeca un castell d'origen renaixentista que amaga un passat molt tràgic. El castell d’Hartheim va ser un dels sis hospitals on els nazis van dur a terme l'extermini sistemàtic i mèdicament supervisat dels malalts i discapacitats.

Hartheim va ser l'únic centre d'extermini de malalts que va estar situat a Àustria, la qual formava part des de 1938 del Gran Reich. Entre els assassinats a Hartheim va haver-hi 436 espanyols i, entre ells, 2 homes de la ciutat de Lleida procedents del proper camp de Mauthausen. El seu assassinat es va dur a terme dins de la coneguda com a “Operació 14f13”. En ella, els metges nazis es desplaçaven als camps, identificaven als presoners en pitjor estat de salut i els conduïen als centres d'extermini de la T4. Així es va assassinar a 10.000 persones més.

Avui en dia, el castell alberga una reconstrucció de les cambres de gas i del crematori. El visitant camina a través d'uns passadissos seguint el mateix camí de les víctimes. Al primer pis hi ha una exposició que fa un recorregut per les teories eugenèsiques que van donar peu a la pseudociència que pretenia la reproducció selectiva de l'espècie humana.

Estació de tren de Mauthausen

Un lloc clau per entendre l’Univers de Mauthausen és la seva estació de tren, ja que era el lloc on arribaven els presoners del camp de Mauthausen i recorrien els 4 kilòmetres que separen aquest nus ferroviari del camp de concentració.

Monument  a Anna Pointner

Per conservar les fotografies que s’estaven fent al camp de concentració, el grup d’espanyols que treballaven a l’estudi fotogràfic, es va posar en contacte amb un kommando (grup de treball), format íntegrament per espanyols, que des d'octubre de 1944 s'allotjava al poble de Mauthausen amb l'objecte de treballar en una pedrera de l'empresa Poschacher. Fora del seu horari de treball, els integrants del kommando tenien certa llibertat i podien treballar per als veïns del poble. D'aquesta manera, havien pogut establir relació amb una família del poble, els Pointner.

La xarxa comunista espanyola del camp va lliurar les fotografies a Jacinto Cortés i Jesús Grau, presos espanyols militants de les JSU catalanes, que formaven part del Kommando Poschacher, i que acudien diàriament al camp per dur el menjar al poble. Van demanar a la senyora Anna Pointner que amagués i guardés els negatius de les fotografies, cosa que va fer amagant-les entre les parets del mur de casa seva. Com a homenatge a aquest valerós fet, el maig de 2015, es va inaugurar una placa metàl·lica on hi ha gravades paraules en alemany i castellà, i on hi ha representada una finestra a través de la qual es veu el mur on Anna Pointner va amagar els negatius.

Camp d’Ebensee

El camp de concentració d’Ebensee va ser establert com un campament satèl·lit de Mauthausen el 18 de novembre de 1943, prop del poble d’Ebensee, a l'Àustria Superior.

Va ser un dels més de 40 subcamps del camp de concentració de Mauthausen, on els presoners havien de treballar per a la indústria alemanya d'armament.

L'objectiu de "Project Cement", que era el nom del codi utilitzat per la SS, era la construcció de gegantescos sistemes de galeria subterrània destinats a la reubicació de l'estació de proves de míssils Peenemünde. En aquests túnels, la investigació i la producció de coets havien d'estar protegides dels atacs aeris. A causa de problemes tècnics i la urgència d'altres produccions d'armament, el projecte de míssils va ser abandonat. En un complex de túnels s’hi va instal·lar una refineria de petroli, l'agost de 1944. Altres túnels van ser ocupats per Steyr-Daimler-Puch AG per a la producció de components del motor per a tancs i camions, el novembre de 1944. Més de 8.500 presoners van morir en aquest camp. El campament va ser alliberat i es va convertir en un camp de refugiats.

Camp de Gusen

Al complex de Gusen s'utilitzava el treball forçat dels presos. Això, al costat de les condicions de vida extremadament dures, l'alimentació insuficient i tota mena de maltractaments, va portar a l'extermini de la majoria dels presos. A més, es van practicar diferents formes d'assassinat directe, tant en el mateix recinte de Gusen com mitjançant seleccions de presos febles o malalts per la seva mort per gas a les instal·lacions del Castell d’Hartheim o bé en vehicles adaptats per tal comesa.

Encara que l'eliminació dels presos tenia lloc en tot el conjunt de subcamp dependents de Mauthausen, a Gusen es va produir un altíssim percentatge dels assassinats del conjunt d'ells. Com a exemple, dels republicans espanyols arribats a Mauthausen entre 1940-1945, dos terços van morir (un 65%), és a dir, gairebé 5.000 dels 7.200 espanyols. Per prop del 80% d'aquests 5.000 espanyols que van perdre la vida, Gusen va ser l'escenari del seu assassinat. En aquest subcamp van morir 12 lleidatans.

El 5 de maig de 1945, les tropes nord-americanes van arribar a Gusen (i a Mauthausen) i això va significar la fi d'aquest camp de la mort. El personal SS, en la seva gairebé totalitat, havia abandonat les instal·lacions en els dies previs.

Diumenge, 5 de maig

Dia de l’alliberament

Tal dia com avui, fa 74 anys, va ser alliberat el camp de concentració de Mauthausen. El 5 de maig de 1945, la data generalment donada per a l'alliberament oficial del camp de concentració de Mauthausen, un escamot de 23 homes de la XI Divisió cuirassada del Tercer Exèrcit dels Estats Units, va arribar al campament principal, a prop de la ciutat de Mauthausen. Van ser guiats allí per Louis Haefliger, un representant de la Creu Roja al campament, i dos soldats alemanys, després d'alliberar el subcamp Gusen, a 6 quilòmetres a l'oest.

Durant tot el dia es celebren diversos actes entre els quals destaquen les cerimònies que es realitzen als diversos memorials nacionals; un servei religiós ecumènic; la realització de diverses assemblees nacionals i la celebració de l'alliberament col·lectiu. L'acte commemoratiu conjunt comença amb la lectura del Jurament de Mauthausen en diversos idiomes; desfilada de les diverses delegacions.

Dilluns, 6 de maig

Últim dia a Mauthausen

Els actes de commemoració de l’alliberament del camp de Mauthausen solen acollir a milers de persones de diversos països que volen retre homenatge als seus conciutadans que van patir aquesta ignominiosa experiència per aquest motiu és complicat veure amb detall el camp de concentració. Per aquest motí aprofitarem el dilluns al matí per fer una visita guiada per les diverses instal·lacions i així poder fer-nos una idea del que va ser i representar Mauthausen dins de la barbàrie del nazisme a Europa.

Acabada la visita del camp, tornarem a pujar a l’autocar per fer el reton a l’aeroport de Munic i tornar a Lleida.

Més imatges

El novembre de 2017, l’Ajuntament de Lleida a través del departament de Drets Civils, va iniciar un nou projecte de recuperació de la Memòria Democràtica que tenia com a eix narratiu i com a objectiu fonamental dignificar i recordar a les persones de la ciutat de Lleida que van ser deportades a diversos camps de concentració nazis.

El dia 1 de febrer de 2019 es va presentar l’obra de teatre documental Ruhe!! (Silenci)  a la sala 1 del Teatre Municipal de l’Escorxador. Es tracta d’una obra produïda per l’Ajuntament de Lleida, dirigida pel director de teatre local, Jaume Belló, i interpretada per tres joves de l’escena artística lleidatana: Wyns Fortuño, Sabina Francès i Miquel Rodríguez.

A partir de la tècnica teatral del Teatre Document, s’ha portat a terme una recerca en les històries que han explicat alguns dels descendents de les persones que van estar als camps de Buchenwald i Mauthausen, i també de documents i fotografies que ens han aportat les famílies, realitzant tres entrevistes en profunditat que és d’on han sortit els personatges. Paral·lelament, s’ha recollit diversa documentació per situar l’obra en el context històric i familiar de la deportació. L’obra juga amb les actuacions dels personatges i amb el suport de diversos audiovisuals que ajuden a l’espectador a ficar-se amb la pell de les persones deportades així com en el context històric dels fets.

Una de les qüestions que es vol plantejar en el moment de la creació artística, és el Silenci, que és precisament el títol de l’espectacle. Silenci o Ruhe (en alemany) ha estat el motor de la creació col·lectiva, el fil conductor de tot el temps: el Silenci de les persones que es van haver d’exiliar, el Silenci dels viatges plens de por, el Silenci imposat pels assassins nazis, el Silenci de les víctimes que van tornar, el Silenci dels familiars, el Silenci de l'administració feixista. I finalment, com hem pogut descobrir, el Silenci dels ocells que no canten al cel del camp de concentració de Mauthausen. Per poder trencar aquest Silenci cal fer parlar als testimonis que van viure l’època; ara ja només ens poden donar el seu testimoni en els documents i els objectes que ens han aportat els seus familiars i que,  el que pretén l’obra és que quedessin en la imaginació de l’espectador perquè aquesta no sigui una història que s'ompli de la pols de l’oblit i del Silenci.

L'espectacle parla del viatge, de l'arribada dels presoners al camp, dels costums que aprenien ràpidament, i de com aconseguien sobreviure lluitant contra la deshumanització i el maltractament. De com calia buscar els moments de dignitat que els feia confiar en la seva qualitat de persona per poder sobreviure. En certa manera, l’obra busca moure les consciències personals i fer repensar quin vincle tenim amb aquest episodi tan negre de la història d’Europa.

Més imatges

L’Ajuntament de Lleida a través de la Regidoria de Drets Civils i Participació, va dur a terme l’acte de commemoració del Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l'Holocaust i de Prevenció de Crims contra la Humanitat. 

Un any més, aquest acte de record i memòria es va fer davant de l’escultura d’Àngel Eroles anomenada FITA, al carrer Jaume II, 55, entre la passarel·la del Liceu i el Pont de la Universitat de la ciutat de Lleida. 

Aquest any 2024, la commemoració ha girat al voltant del lema “Fragilitat de la Llibertat". 

Aquesta commemoració va comptar amb la  col·laboració de l’Amical de Mauthausen, el Grup de Recuperació de la Memòria Històrica del Centre Excursionista de Lleida i el Grup de Treball DEMD.

A més, també es va comptar amb la participació de diferents entitats de la ciutat que van fer una encesa d’espelmes en memòria dels col·lectius que van patir la deportació als camps.

L’ofrena floral i la interpretació de diverses peces musicals vinculades a l’Holocaust van anar a càrrec de la cantant Júlia Cruz acompanyada als teclats per la Carla Azanuy.

Més informació:

Departament de Drets Civils
Telèfon: 973700457
a/e: memoriademocratica@paeria.cat

Més imatges

- DEBATS DE MEMÒRIA -

Quan parlem  de l’Holocaust tenim clar que ens referim a l’extermini dels jueus europeus dels territoris continentals sota el control del Tercer Reich. El que sovint perdem de vista és que aquest fet s’emmarca dins d’un context molt més ampli de les polítiques genocides, les guerres de conquesta i el projecte de l’Alemanya nazi per a establir la seva reordenació i domini d’Europa.

En aquesta conferència vam conèixer les accions dels Einsatgruppen o Grups Especials o la matança de 30.000 jueus al barranc de Babi Yar a Kiev. Es calcula que gairebé 1.500.000 persones van ser assassinades en aquesta fase inicial de l’Holocaust.

La conferència va anar càrrec de David Alegre Lorenz, professor d’Història de la Universitat Autònoma de Barcelona i membre del Grup de Recerca en Guerra, Radicalisme Polític i Conflicte Social (GRECS).

Més informació:

Memòria Democràtica-Ajuntament de Lleida
Departament de Drets Civils
Telèfon: 973700457
a/e: memoriademocratica@paeria.cat

Més imatges

Un any més, l’Ajuntament de Lleida va commemorar el Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l'Holocaust i de prevenció de crims contra la Humanitat.

Aquest any 2023, la commemoració va girar al voltant del lema Gent corrent. La gent corrent van ser els executors que van dur a terme l’assassinat metòdic, industrialment planificat, de milions de dones i homes, també gent corrent les víctimes que el nacionalsocialisme volia excloure de la societat al ser considerats perillosos per la seva diversitat: jueus, opositors, discapacitats, maçons, gitanos, homosexuals, Testimonis de Jehovà.

Va ser un acte de record i memòria davant de l’escultura d’Àngel Eroles, FITA. Aquesta activitat està emmarcada en el conveni de col·laboració per realitzar accions de recuperació de la Memòria Democràtica entre l’Ajuntament de Lleida, el Centre Excursionista de Lleida i l’Amical de Mauthausen, dins del projecte Stolpersteine. 

L’acte va comptar amb la col·laboració de l’Amical de Mauthausen, el Grup de Recuperació de la Memòria Històrica del Centre Excursionista de Lleida i el Grup de Treball DEMD i la participació de diferents entitats de la ciutat que faran una encesa d’espelmes en memòria dels col·lectius que van patir la deportació als camps: 

Sr. Josep Roigé, de la comunitat gitana.
Sra. Sílvia Schnessel, de  la comunitat jueva de Lleida
Sra. Divina Miñano, en nom dels perseguits polítics i presoners republicans
Sr. Eloi Ponce, de l’Associació Lgbtiq+ Colors de Ponent
Sr. Joan Conejo, de l’Associació Down Lleida
Sr. Gerard Alba , Sr. Roger Saborit, Sra. Maria Sopena i Sr. Pol Campo  alumnat de 3r i 4t d’ESO del Col·legi El Carme de La Bordeta.
Sr. Salvador Escudé, en nom de les minories religioses. 

L’actuació musical de l’acte va estar a càrrec del grup lleidatà, Lauzeta Folk que van interpretar diverses cançons vinculades amb l’Holocaust.

Més imatges

OFRENA FLORAL EN MOTIU DEL DIA INTERNACIONAL EN MEMÒRIA DE LES VÍCTIMES DE L’HOLOCAUST.

L’Ajuntament de Lleida va commemorar el Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l'Holocaust i de prevenció de crims contra la Humanitat, en un acte de record i memòria davant de l’escultura d’Àngel Eroles, FITA.

L’acte va comptar amb la col·laboració de l’Amical de Mauthausen, el Grup de Recuperació de la Memòria Històrica del Centre Excursionista de Lleida i el Grup de Treball DEMD i la participació de diferents entitats de la ciutat que faran una encesa d’espelmes en memòria dels col·lectius que van patir la deportació als camps.

L’actuació musical de l’acte va estar a càrrec de Tui Higgins i Xavier Monge.

Més imatges

Aquesta ruta virtual va estar guiada pel president de l’Amical de Mauthausen i altres camps, Juan Manuel Calvo Gascón. Es va fer un recorregut pels camps de Buchenwald, Dachau, Mauthausen, Ravensbrück i Sachsenhausen. En aquests camps van ser empresonats milers d’exiliats espanyols que van patir crueltats inimaginables.

Més imatges 

Es va realitzar un homenatge a Neus Català i Pallejà, combatent antifeixista que va ser deportada als camps de concentració nazis de Ravensbrück i Flossenburg. Aquest acte va comptar amb la presència de la seva filla i es va desenvolupar al carrer Neus Català a partir de les 12 hores (davant l’INS La Mitjana-Pardinyes). També hi va participar Elisenda Belenguer, biògrafa de Neus Català, Tui Higgins i Xavier Monge en la part musical.

Més imatges

L’any 2021, la commemoració girava al voltant del tema “Sigues la llum a la foscor” que es va celebrar amb un acte de record i memòria davant de l’escultura d’Àngel Eroles, FITA.

Més imatges

Aquest any la commemoració portava el nom de “Mantinguem-nos junts”. L’Ajuntament de Lleida commemora el Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l'Holocaust i de prevenció de crims contra la Humanitat, amb un acte de record i memòria davant de l’escultura d’Àngel Eroles, FITA.

Més imatges

Aquest any, la commemoració girava al voltant del tema “Persones arrancades de casa seva”. Aquest lema vol fer referència a l’experiència de la persecució de la víctima. Si “home" normalment significa un lloc de seguretat, comoditat i seguretat, enguany volem reflexionar sobre el que passa quan els individus, les famílies i les comunitats són expulsades de casa seva, per la persecució o l'amenaça de genocidi, quan acaba el genocidi.

Més imatges

L’any 2018, la commemoració va girar al voltant del tema "El poder de les paraules".  Les paraules parlades i escrites d'individus, de corporacions, d'organitzacions i dels estats, poden tenir un gran impacte.

Aquell any, l’Ajuntament de Lleida commemorarà el Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l'Holocaust i de prevenció de crims contra la Humanitat amb un acte de record i memòria que es va complementar amb la col·locació de l’escultura FITA d’Àngel Eroles. Aquesta activitat estava emmarcada dins del conveni de col·laboració per realitzar accions de recuperació de la Memòria Democràtica entre l’Ajuntament de Lleida, el Centre Excursionista de Lleida i Amical de Mauthausen, dins de projecte Stolpersteine. 

Més imatges

Des de l’any 2017, l’Ajuntament de Lleida commemorarà el Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l'Holocaust i de prevenció de crims contra la Humanitat amb un acte de record que s’ha celebrat en diversos espais de la nostra ciutat i en la que es realitzen parlaments de les comunitats i col·lectius que van patir la deportació i la interpretació de diverses peces musicals.

Cada any la commemoració tracta un tema específic, aquest any 2017 era  "Com pot seguir la vida?". L’acte es va realitzar en el Salo de Plens de la Paeria.

Més imatges