Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

Deportació

25 de gener de 2022

Amb aquest acte es van iniciar les activitats de Memòria Democràtica de l’any 2022 reunint  dues efemèrides, el 75è aniversari del naixement de Monserrat Roig i el 45è aniversari de la publicació del llibre “Els catalans als camps nazis”. Montserrat Roig, sota l'impuls de Josep Benet, emprengué un llarg i dolorós camí de 4 anys per confegir la seva magna obra que continua sent imprescindible a hores d'ara, per fet que va poder entrevistar a 50 supervivents i rescabalar-los de la ignomínia de l'oblit, i que va donar llum a un episodi, fins aleshores ignorat pel públic.

La conferència va estar conduïda per la historiadora Rosa Toran Belver, una de les millors coneixedores de l’obra de Monserrat Roig relacionada amb els camps de concentració nazis.

Més imatges

4 de maig de 2022

Aquest any 2022 s’ha commemorat el 77è aniversari de l’alliberament del camp de Mauthausen. Aquest camp de concentració nazi va ser alliberat el 5 de maig de l’any 1945 amb l'arribada de l'11a Divisió de l'exèrcit dels Estats Units.

A Mauthausen hi va arribar a haver 200.000 persones, més de la meitat de les quals van ser assassinades o van morir per les precàries condicions que patiren. Hi van estar empresonats més de 7.000 republicans espanyols, dels quals uns 2.200 eren catalans. És el camp on van ser deportats la majoria dels conciutadans de la nostra ciutat i que van tenir el mateix i trist destí. Es calcula que van morir 936 catalans dels quals 143 eren de la província de Lleida.

Per tal de recordar aquesta data i, dins de la línia de treball de recuperació de la Memòria Democràtica, l’ajuntament de Lleida farà una ofrena floral en record de l’alliberament del camp i de les persones que hi foren deportades, davant de l’escultura FITA juntament amb l’Amical de Mauthausen, el Centre Excursionista de Lleida i totes les entitats i persones que hi vulgueu assistir.

“Qui oblida la seva història està condemnat a repetir-la” George Santayana


Més imatges

2 de maig de 2021

El Projecte Stolpersteine és un projecte impulsat per Memòria Democràtica de l’Ajuntament de Lleida en el que hi participa el Centre Excursionista de Lleida i l’Amical de Mauthausen. Aquesta iniciativa vol instal·lar a la ciutat de Lleida les llambordes creades per l’artista alemany, Gunter Demnig. Denmig va desenvolupar, als anys 90, aquestes llambordes que vol retornar, de manera simbòlica, el nom i els cognoms de les diverses víctimes del nazisme deportades als camps de concentració que van patir una total deshumanització al convertir-se en simples números d’identificació. Les llambordes Stolpersteine van col·locades davant de l’últim domicili conegut on va viure la persona deportada. Els vianants, en ensopegar amb les llambordes, poden llegir el text escrit damunt la planxa de bronze que conté escrites algunes dades i dates de la persona deportada. Aquest fet d’inclinar-se per llegir és un senyal de respecte cap a les víctimes.

L’any 2019 es varen col·locar 11 llambordes Stolpersteine a la ciutat de Lleida en homenatge persones de la nostra ciutat que van ser deportats a diversos camps de concentració nazis Aquestes peces a l’estar col·locades al carrer pateixen un procés de desgast i deteriorament i per això, de manera periòdica, s’ha de fer una tasca de neteja. Aprofitant que durant el mes de maig de 2021 es col·locaran 10 llambordes més a la nostra ciutat, el pròxim 2 de maig es farà un Itinerari per a la Recuperació de la Memòria Democràtica amb un caràcter molt especial. Memòria Democràtica juntament amb el Grup de Recuperació de Memòria Històrica del Centre Excursionista de Lleida i l’Amical de Mauthausen faran un recorregut per les diverses llambordes col·locades l’any 2019, realitzant una neteja a fons d’aquestes peces i recordant les persones que van ser homenatjades. Aquest acte començarà al carrer Martí Gralla i acabarà al carrer Canonge Brugulat.

neteja llambordes

neteja llambordes

Més imatges

Acte de col·locació de llambordes celebrat el 22 de maig de 2021

Les llambordes Stolpersteine van ser ideades per l'artista alemany Gunter Demnig per retre homenatge a les persones deportades als camps de concentració nazis.

Aquestes peces estan col·locades davant de l'últim domicili conegut on va viure la persona deportada. Els vianants, en ensopegar amb les llambordes, poden llegir el text escrit damunt la planxa de bronze que conté escrites algunes dades i dates de la persona deportada.

Aquest fet d'inclinar-se per llegir és un senyal de respecte cap a les víctimes.

Més imatges

5 de maig de 2021

El camp de Mauthausen va ser alliberat el 5 de maig de l’any 1945 amb l'arribada de l'11a Divisió de l'exèrcit dels Estats Units, encapçalada pel general Omar Bradley.

En aquest camp hi va arribar a haver 200.000 persones, més de la meitat de les quals van ser assassinades o van morir per les precàries condicions que patiren. Hi van estar empresonats més de 7.000 republicans espanyols, dels quals uns 2.200 eren catalans. És el camp on van ser deportats la majoria dels conciutadans de la nostra ciutat i que van tenir el mateix i trist destí. Es calcula que van morir 936 catalans dels quals 143 eren de la província de Lleida.

Per tal de recordar aquesta data i, dins de la línia de treball de recuperació de la Memòria Democràtica, l’Ajuntament de Lleida realitza una ofrena floral en record de l’alliberament del camp i de les persones que hi foren deportades, davant de l’escultura FITA (c. Jaume II, 55), juntament amb l’Amical de Mauthausen i el Centre Excursionista de Lleida.

Més imatges

El divendres, 26 de gener de 2019, l’Ajuntament de Lleida commemorarà el Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l'Holocaust i de prevenció de crims contra la Humanitat amb un acte, de record i memòria que consistí en la col·locació de l’escultura FITA d’Àngel Eroles. Aquesta activitat està emmarcada al conveni de col·laboració per realitzar accions de recuperació de la Memòria Democràtica entre l’Ajuntament de Lleida, el Centre Excursionista de Lleida i Amical de Mauthausen, dins de projecte Stolpersteine. 

A través d’aquesta escultura es vol manifestar la importància que la memòria no caigui en l’oblit. Posar una fita per situar el record en l’espai i en el temps. En un lloc i en un moment en el qual es posa de manifest la voluntat de recordar les persones que van ser oblidades en el seu exili i posterior confinament en camps de concentració.

Es tracta d’una escultura amb funció de fita que ens descobreix el que ha estat la vida a través de qualitats i vivències que es troben dins d’ella. En contra punt, en una altra cara de l’escultura, apareix la no vida, opaca i monolítica. Finalment, en la cara oposada a aquesta darrera, retrobem la memòria i la voluntat de perdurar.

escultura FITA

És una peça d’acer corten d'1,80 m x 0,6 m x 0,60 m. Acabat oxidat i lletres amb negatiu acer corten i relleu acer inoxidable.

escultura FITA

L’Ajuntament ha recollit els noms de les persones de Lleida que van ser deportades als camps de concentració nazi a partir de diferents bases de dades, trobant 45 lleidatans i lleidatanes víctimes de la deportació.

escultura FITA

Més imatges

20/04/2019 Col·locació llamborda de Miquel Sol Torres.

Vídeo cedit per Ramon Pach.

14 de maig de 2018

El camp de Mauthausen va ser alliberat el 5 de maig de l’any 1945 amb l'arribada de l'11a Divisió de l'exèrcit dels Estats Units, encapçalada pel general Omar Bradley.

En aquest camp hi va arribar a haver 200.000 persones, més de la meitat de les quals van ser assassinades o van morir per les precàries condicions que patiren. Hi van estar empresonats més de 7.000 republicans espanyols, dels quals uns 2.200 eren catalans. És el camp on van ser deportats la majoria dels conciutadans de la nostra ciutat i que van tenir el mateix i trist destí. Es calcula que van morir 936 catalans dels quals 143 eren de la província de Lleida.

Per tal de recordar aquesta data i, dins de la línia de treball de recuperació de la Memòria Democràtica, l’ajuntament de Lleida realitza una ofrena floral en record de l’alliberament del camp i de les persones que hi foren deportades, davant de l’escultura FITA (c. Jaume II, 55), juntament amb l’Amical de Mauthausen i el Centre Excursionista de Lleida.

Més imatges

L’alumnat de 1r de Batxiller de Logotip de twitter l’INS Caparrella  va assistir a la xerrada “Exiliats espanyols als camps de concentració nazis”

Aquesta, va anar a càrrec del Josep Martín de l’amical de Mauthausen, on es van relatar un dels episodis més cruels de la humanitat, els camps de concentració  i l’extermini de la 2a guerra mundial.

Més imatges

4 al 21 de març de 2021

En commemoració del Dia Internacional de les Dones,  des de Memòria Democràtica s’organitza l’exposició “Resistents i deportades” de l’Amical de Mauthausen i altres camps i de totes les víctimes del nazisme d’Espanya.

Aquesta exposició de l’Amical de Mauthausen tracta sobre la història de la resistència i la deportació femenina, a partir de la trajectòria de dones de diferents nacionalitats d’Europa, amb especial èmfasi en les dones republicanes espanyoles i en la història i evolució del camp de concentració de Ravensbrück (Alemanya).

El contingut de la mostra combina informació històrica amb textos i dibuixos extrets d’obres de les mateixes deportades.

Més imatges

L’any 2019, per primera vegada, l’Ajuntament de Lleida amb la col·laboració de l’Amical de Mauthausen i el Grup de Treball DEMD (Exili, Deportació i Holocaust) va organitzar un viatge a Mauthausen i a diversos subcamps d’aquest camp de concentració per commemorar el 74è aniversari de l’alliberament del camp. Mitjançant el conveni firmat entre l’Ajuntament de Lleida i l’Amical de Mauthausen per desenvolupar el projecte Buchenwald-Mauthausen, van viatjar 14 alumnes i 2 professors dels INS Guindàvols, La Caparrella, Lladonosa, Torre Vicens i Almenar.

Durant el viatge l’alumnat va recollir les seves experiències i emocions de manera escrita i visual, i es van poder visualitzar i conèixer a través d’una presentació pública que es va fer i d’una exposició que es va anomenar “De Lleida a Mauthausen”.

Aquests actes es van realitzar de manera consecutiva a la Sala de Plens i al Pou de l’Ajuntament de Lleida.

Posteriorment l’exposició va estar presentada en diversos Instituts d’Ensenyament de la província de Lleida.

Saló de Plens   

Pou Paeria

Exposició a la Paeria

Posteriorment l’exposició ha estat presentada en diversos Instituts d’Ensenyament de la província de Lleida:

- INS Torre Vicens, febrer 2020

- INS Josep Lladonosa, novembre 2020

- Escola Oficial d’Idiomes, desembre 2020

- INS La Mitjana, gener 2021

- INS Almenar, febrer 2021

-Biblioteca d’Almenar, febrer 2021

- Ajuntament d’Alfarràs, marc 2021

- INS Canigó d’Almacelles, abril 2021

- INS Magraners, maig 2021

Més imatges

9 de gener al 27 de febrer de 2019

Es va inaugurar l’exposició “Imágenes y memoria de Mauthausen” dins del  marc del conveni Buchenwald-Mauthausen signat entre l’Ajuntament de Lleida i l’Amical de Mauthausen. Aquesta exposició és una mostra fotogràfica organitzada sota la iniciativa del Ministeri d’Interior austríac, l’Amicale de Mauthausen francesa i l’Amical de Mauthausen espanyola amb la col·laboració del Comitè Internacional de Mauthausen, i que té l’objectiu de donar a conèixer al gran públic les imatges que documenten la realitat d’aquest camp de concentració i d’algun camp exterior, per tal de mantenir viva la memòria dels milers de deportats als camps del Tercer Reich.

Exposició Imágenes y memoria de Mauthausen

Exposició Imágenes y memoria de Mauthausen

Inauguració 9 de gener de 2019

Durant les 8 setmanes que van estar exposades les fotografies passaren pel claustre de la Biblioteca Pública ciutadans de manera individual o de manera col·lectiva ja siguin membres de  diverses associacions o alumnat  d’instituts de secundària i col·legis de Lleida i la seva demarcació, així com també grups d’altres ciutats catalanes.

Segons les dades d’assistència de què disposem visitaren l’exposició més de 200 alumnes dels 5 Instituts de Secundària que participen del projecte impulsat per l’Ajuntament de Lleida, es desenvoluparen 3 visites guiades amb una assistència de 210 persones inscrites i, segons fonts de la Biblioteca, visitaren l’exposició per lliure més de 5.000 persones.

Val a dir que l’exposició va generar una gran expectació donat que es tractava d’una temàtica que no s’havia vist anteriorment a la nostra ciutat, i del desconeixement que encara hi ha sobre els camps de concentració.

Una de les fites que es pretenia amb l’exposició i que es valora molt positivament donat l’alt índex de persones que l’han visitat,  era informar i fer reflexionar, fonamentalment a les generacions més joves,  sobre el context històric i polític que va permetre arribar a la creació d’aquests camps.

La cloenda de l’exposició va ser amb una visita guiada per Josep San Martín, representant de l’Amical al Comitè Internacional de Mauthausen.

Cloenda

Cloenda exposició 27 de febrer de 2019

Més imatges

L’any 2019 l’Ajuntament de Lleida amb col·laboració amb l’Amical de Mauthausen i el Grup de Treball DEMD (Exili, Deportació i Holocaust) va organitzar el viatge a Mauthausen i a diversos indrets d’aquest camp de concentració per participar en la commemoració del 74è aniversari de l’alliberament. Mitjançant el conveni firmat entre l’Ajuntament de Lleida i l’Amical de Mauthausen per desenvolupar el projecte Buchenwald-Mauthausen, van viatjar 14 alumnes i 2 professors dels INS d’Almenar, Guindàvols, La Caparrella, Lladonosa i Torre Vicens.

El viatge s’inicià el dia 3 de maig volant cap a l’aeroport de Munich i va concloure el dia 6 de maig amb la tornada a Lleida. Durant aquests dies es va visitar el castell d’Hartheim, l'estació de tren de Mauthausen, el Memorial d’Anna Pointner, el Memorial d’Ebensee, el camp de Gusen i el camp de Mauthausen. El punt central del viatge fou la participació dels representats lleidatans en els actes que es celebraran el diumenge 5 de maig, on l’alumnat de Lleida realitzà un acte d’homenatge a les persones de la nostra ciutat que van ser deportades en aquest camp i participaren de manera activa en els actes organitzats pel Comitè Internacional de Mauthausen.

El Camp de Mauthausen

Una breu història:

Mauthausen va ser un complex format per un sistema de diversos sub-camps de concentració. Està localitzat molt a prop de les localitats de Mauthausen i Gusen, a l’Alta Àustria. En aquest camp estaven internats espanyols i persones d’altres nacionalitats com ara italians, portuguesos, anglesos, holandesos, etc. Probablement fou el primer camp de concentració que funcionava com a camp d’extermini des del començament de la Segona Guerra Mundial fins al seu alliberament el 5 de maig de 1945.

El camp de Mauthausen estava envoltat d’un mur enorme, mai enllestit del tot, que tenia els elements comuns a aquests camps: un cop passada la porta d’entrada hi havia un gran espai despullat, era  el que  s’anomenava la plaça de la crida (lloc on tots s’havien de reunir a la crida dels generals) que acabava amb rengleres de barraques en una banda i grans pavellons de xemeneies a l’altre. El nombre de deportats és molt difícil saber-lo, tanmateix s’estima que 118.000 persones van ser exterminades en aquest camp. 

Els espanyols que van estar reclosos als camps de concentració nazis, dels quals hi ha constància documental, ascendeixen a 9.328. En van morir 5.185, 3.809 van sobreviure i, 334 figuren com a desapareguts. Entre aquests deportats hi havia desenes de persones de la demarcació de Lleida. Aquestes dades representen una taxa de mortalitat del 59%. Els deportats eren afusellats, gasejats a les cambres i en vehicles especials, però fonamentalment, van ser exterminats mitjançant  el treball esgotador que suposava traslladar les pesants pedres de la cantera que havien de pujar per l’escala dels 186 esgraons, sota els cops de la SS i dels kapos, símbol d’un treball feixuc i mortal.

Mapa univers Mauthausen

https://encyclopedia.ushmm.org/content/es/gallery/nazi-camps-maps

Divendres, 3 de maig 

Per arribar a Mauthausen haurem de volar des de Barcelona fins a Munich (1.056 km). Una vegada aterrats a la capital bavaresa, agafarem un autocar per fer els 254,5 km fins a Mauthausen. Serà un viatge que durarà unes 3 hores.

Barcelona – Munich (Alemanya) 

Munich (Alemanya) – Mauthausen (Àustria)

Itinerari fins a Mauthausen

Itinerari fins a Mauthausen

Castell d’Hartheim

A la ciutat d’Alkoven, prop de Linz (Àustria) s'aixeca un castell d'origen renaixentista que amaga un passat molt tràgic. El castell d’Hartheim va ser un dels sis hospitals on els nazis van dur a terme l'extermini sistemàtic i mèdicament supervisat dels malalts i discapacitats.

Hartheim va ser l'únic centre d'extermini de malalts que va estar situat a Àustria, la qual formava part des de 1938 del Gran Reich. Entre els assassinats a Hartheim va haver-hi 436 espanyols i, entre ells, 2 homes de la ciutat de Lleida procedents del proper camp de Mauthausen. El seu assassinat es va dur a terme dins de la coneguda com a “Operació 14f13”. En ella, els metges nazis es desplaçaven als camps, identificaven als presoners en pitjor estat de salut i els conduïen als centres d'extermini de la T4. Així es va assassinar a 10.000 persones més.

Avui en dia, el castell alberga una reconstrucció de les cambres de gas i del crematori. El visitant camina a través d'uns passadissos seguint el mateix camí de les víctimes. Al primer pis hi ha una exposició que fa un recorregut per les teories eugenèsiques que van donar peu a la pseudociència que pretenia la reproducció selectiva de l'espècie humana.

Castell d’Hartheim

Estació de tren de Mauthausen

Un lloc clau per entendre l’Univers de Mauthausen és la seva estació de tren, ja que era el lloc on arribaven els presoners del camp de Mauthausen i recorrien els 4 kilòmetres que separen aquest nus ferroviari del camp de concentració.

Estació de tren de Mauthausen

Monument  a Anna Pointner

Per conservar les fotografies que s’estaven fent al camp de concentració, el grup d’espanyols que treballaven a l’estudi fotogràfic, es va posar en contacte amb un kommando (grup de treball), format íntegrament per espanyols, que des d'octubre de 1944 s'allotjava al poble de Mauthausen amb l'objecte de treballar en una pedrera de l'empresa Poschacher. Fora del seu horari de treball, els integrants del kommando tenien certa llibertat i podien treballar per als veïns del poble. D'aquesta manera, havien pogut establir relació amb una família del poble, els Pointner.

La xarxa comunista espanyola del camp va lliurar les fotografies a Jacinto Cortés i Jesús Grau, presos espanyols militants de les JSU catalanes, que formaven part del Kommando Poschacher, i que acudien diàriament al camp per dur el menjar al poble. Van demanar a la senyora Anna Pointner que amagués i guardés els negatius de les fotografies, cosa que va fer amagant-les entre les parets del mur de casa seva. Com a homenatge a aquest valerós fet, el maig de 2015, es va inaugurar una placa metàl·lica on hi ha gravades paraules en alemany i castellà, i on hi ha representada una finestra a través de la qual es veu el mur on Anna Pointner va amagar els negatius.

Monument  a Anna Pointner

Camp d’Ebensee

El camp de concentració d’Ebensee va ser establert com un campament satèl·lit de Mauthausen el 18 de novembre de 1943, prop del poble d’Ebensee, a l'Àustria Superior.

Va ser un dels més de 40 subcamps del camp de concentració de Mauthausen, on els presoners havien de treballar per a la indústria alemanya d'armament.

L'objectiu de "Project Cement", que era el nom del codi utilitzat per la SS, era la construcció de gegantescos sistemes de galeria subterrània destinats a la reubicació de l'estació de proves de míssils Peenemünde. En aquests túnels, la investigació i la producció de coets havien d'estar protegides dels atacs aeris. A causa de problemes tècnics i la urgència d'altres produccions d'armament, el projecte de míssils va ser abandonat. En un complex de túnels s’hi va instal·lar una refineria de petroli, l'agost de 1944. Altres túnels van ser ocupats per Steyr-Daimler-Puch AG per a la producció de components del motor per a tancs i camions, el novembre de 1944. Més de 8.500 presoners van morir en aquest camp. El campament va ser alliberat i es va convertir en un camp de refugiats.

Camp d’Ebensee

Camp de Gusen

Al complex de Gusen s'utilitzava el treball forçat dels presos. Això, al costat de les condicions de vida extremadament dures, l'alimentació insuficient i tota mena de maltractaments, va portar a l'extermini de la majoria dels presos. A més, es van practicar diferents formes d'assassinat directe, tant en el mateix recinte de Gusen com mitjançant seleccions de presos febles o malalts per la seva mort per gas a les instal·lacions del Castell d’Hartheim o bé en vehicles adaptats per tal comesa.

Camp de Gusen

Encara que l'eliminació dels presos tenia lloc en tot el conjunt de subcamp dependents de Mauthausen, a Gusen es va produir un altíssim percentatge dels assassinats del conjunt d'ells. Com a exemple, dels republicans espanyols arribats a Mauthausen entre 1940-1945, dos terços van morir (un 65%), és a dir, gairebé 5.000 dels 7.200 espanyols. Per prop del 80% d'aquests 5.000 espanyols que van perdre la vida, Gusen va ser l'escenari del seu assassinat. En aquest subcamp van morir 12 lleidatans.

El 5 de maig de 1945, les tropes nord-americanes van arribar a Gusen (i a Mauthausen) i això va significar la fi d'aquest camp de la mort. El personal SS, en la seva gairebé totalitat, havia abandonat les instal·lacions en els dies previs.

 

Diumenge, 5 de maig

Dia de l’alliberament

Tal dia com avui, fa 74 anys, va ser alliberat el camp de concentració de Mauthausen. El 5 de maig de 1945, la data generalment donada per a l'alliberament oficial del camp de concentració de Mauthausen, un escamot de 23 homes de la XI Divisió cuirassada del Tercer Exèrcit dels Estats Units, va arribar al campament principal, a prop de la ciutat de Mauthausen. Van ser guiats allí per Louis Haefliger, un representant de la Creu Roja al campament, i dos soldats alemanys, després d'alliberar el subcamp Gusen, a 6 quilòmetres a l'oest.

5 maig Mauthausen

Durant tot el dia es celebren diversos actes entre els quals destaquen les cerimònies que es realitzen als diversos memorials nacionals; un servei religiós ecumènic; la realització de diverses assemblees nacionals i la celebració de l'alliberament col·lectiu. L'acte commemoratiu conjunt comença amb la lectura del Jurament de Mauthausen en diversos idiomes; desfilada de les diverses delegacions.

Dilluns, 6 de maig

Últim dia a Mauthausen

Els actes de commemoració de l’alliberament del camp de Mauthausen solen acollir a milers de persones de diversos països que volen retre homenatge als seus conciutadans que van patir aquesta ignominiosa experiència per aquest motiu és complicat veure amb detall el camp de concentració. Per aquest motí aprofitarem el dilluns al matí per fer una visita guiada per les diverses instal·lacions i així poder fer-nos una idea del que va ser i representar Mauthausen dins de la barbàrie del nazisme a Europa.

6 maig Mauthausen

Acabada la visita del camp, tornarem a pujar a l’autocar per fer el reton a l’aeroport de Munic i tornar a Lleida.

Més imatges

El novembre de 2017, l’Ajuntament de Lleida a través del departament de Drets Civils, va iniciar un nou projecte de recuperació de la Memòria Democràtica que tenia com a eix narratiu i com a objectiu fonamental dignificar i recordar a les persones de la ciutat de Lleida que van ser deportades a diversos camps de concentració nazis.

El dia 1 de febrer es va presentar l’obra de teatre documental Ruhe!! (Silenci)  a la sala 1 del Teatre Municipal de l’Escorxador. Es tracta d’una obra produïda per l’Ajuntament de Lleida, dirigida pel director de teatre local, Jaume Belló, i interpretada per tres joves de l’escena artística lleidatana: Wyns Fortuño, Sabina Francès i Miquel Rodríguez.

Obra de teatre RUHE

Assaig a l’Horta de Lleida, 13 de gener de 2019

A partir de la tècnica teatral del Teatre Document, s’ha portat a terme una recerca en les històries que han explicat alguns dels descendents de les persones que van estar als camps de Buchenwald i Mauthausen, i també de documents i fotografies que ens han aportat les famílies, realitzant tres entrevistes en profunditat que és d’on han sortit els personatges. Paral·lelament, s’ha recollit diversa documentació per situar l’obra en el context històric i familiar de la deportació. L’obra juga amb les actuacions dels personatges i amb el suport de diversos audiovisuals que ajuden a l’espectador a ficar-se amb la pell de les persones deportades així com en el context històric dels fets.

Una de les qüestions que es vol plantejar en el moment de la creació artística, és el Silenci, que és precisament el títol de l’espectacle. Silenci o Ruhe (en alemany) ha estat el motor de la creació col·lectiva, el fil conductor de tot el temps: el Silenci de les persones que es van haver d’exiliar, el Silenci dels viatges plens de por, el Silenci imposat pels assassins nazis, el Silenci de les víctimes que van tornar, el Silenci dels familiars, el Silenci de l'administració feixista. I finalment, com hem pogut descobrir, el Silenci dels ocells que no canten al cel del camp de concentració de Mauthausen. Per poder trencar aquest Silenci cal fer parlar als testimonis que van viure l’època; ara ja només ens poden donar el seu testimoni en els documents i els objectes que ens han aportat els seus familiars i que,  el que pretén l’obra és que quedessin en la imaginació de l’espectador perquè aquesta no sigui una història que s'ompli de la pols de l’oblit i del Silenci.

L'espectacle parla del viatge, de l'arribada dels presoners al camp, dels costums que aprenien ràpidament, i de com aconseguien sobreviure lluitant contra la deshumanització i el maltractament. De com calia buscar els moments de dignitat que els feia confiar en la seva qualitat de persona per poder sobreviure. En certa manera, l’obra busca moure les consciències personals i fer repensar quin vincle tenim amb aquest episodi tan negre de la història d’Europa.

Obra de teatre RUHE

Obra de teatre RUHE

Estrena obra, 1 de febrer de 2019

Aquesta obra de teatre està pensada per portar-la a les aules de diversos Instituts de Secundària de Lleida que participen del projecte Buchenwald-Mauthausen, liderat per la Paeria en conveni amb l‘Amical de Mauthausen. Aquests centres són Almenar, Guindàvols, Josep Lladonosa, Torre Vicens, La Caparrella, La Mitjana i de manera puntual el Manuel de Montsuar. (Imatges)

Donat l’interès de  la representació teatral pels familiars de les persones que foren deportades, com per la ciutadania de Lleida, l’Ajuntament va decidir realitzar dues  representacions públiques obertes a tothom que desitges veure l’obra de teatre. El dia 26 de gener de 2020 es fa fer una representació a la sala 2 del Teatre Municipal de l’Escorxador amb una assistència de 80 persones.

Obra de teatre RUHE

Teatre de l’Escorxador, 26 gener 2020

La darrera funció es va fer el 19 de juny de 2021 a la mateixa sala 2 del Teatre de l’Escorxador amb una assistència limitada per raons sanitàries a 45 persones. Aquesta funció va servir per enregistrar l’obra en format audiovisual.

Obra de teatre RUHE

Teatre Escorxador, 19 de juny de 2021

Més imatges

30 de gener de 2022

OFRENA FLORAL EN MOTIU DEL DIA INTERNACIONAL EN MEMÒRIA DE LES VÍCTIMES DE L’HOLOCAUST.

L’Ajuntament de Lleida va commemorar el Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l'Holocaust i de prevenció de crims contra la Humanitat, en un acte de record i memòria davant de l’escultura d’Àngel Eroles, FITA.

L’acte va comptar amb la col·laboració de l’Amical de Mauthausen, el Grup de Recuperació de la Memòria Històrica del Centre Excursionista de Lleida i el Grup de Treball DEMD i la participació de diferents entitats de la ciutat que faran una encesa d’espelmes en memòria dels col·lectius que van patir la deportació als camps:

L’actuació musical de l’acte va estar a càrrec de Tui Higgins i Xavier Monge.

Més imatges

23 d'octubre de 2021

Aquesta ruta virtual va estar guiada pel president de l’Amical de Mauthausen i altres camps, Juan Manuel Calvo Gascón. Es va fer un recorregut pels camps de Buchenwald, Dachau, Mauthausen, Ravensbrück i Sachsenhausen. En aquests camps van ser empresonats milers d’exiliats espanyols que van patir crueltats inimaginables.

Més imatges 

9 d'octubre de 2021

Es va realitzar un homenatge a Neus Català i Pallejà, combatent antifeixista que va ser deportada als camps de concentració nazis de Ravensbrück i Flossenburg. Aquest acte va comptar amb la presència de la seva filla i es va desenvolupar al carrer Neus Català a partir de les 12 hores (davant l’INS La Mitjana-Pardinyes). També hi va participar Elisenda Belenguer, biògrafa de Neus Català, Tui Higgins i Xavier Monge en la part musical.

Més imatges

31 de gener de 2021

L’any 2021, la commemoració girava al voltant del tema “Sigues la llum a la foscor” que es va celebrar amb un acte de record i memòria davant de l’escultura d’Àngel Eroles, FITA.

Més imatges

26 de gener de 2020

Aquest any la commemoració portava el nom de “Mantinguem-nos junts”. L’Ajuntament de Lleida commemora el Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l'Holocaust i de prevenció de crims contra la Humanitat, amb un acte de record i memòria davant de l’escultura d’Àngel Eroles, FITA.

Més imatges

Dia Internacional en memòria de les víctimes de l'Holocaust i de prevenció de crims contra la Humanitat

Aquest any, la commemoració girava al voltant del tema “Persones arrancades de casa seva”. Aquest lema vol fer referència a l’experiència de la persecució de la víctima. Si “home" normalment significa un lloc de seguretat, comoditat i seguretat, enguany volem reflexionar sobre el que passa quan els individus, les famílies i les comunitats són expulsades de casa seva, per la persecució o l'amenaça de genocidi, quan acaba el genocidi.

Més imatges

26 de gener de 2018

L’any 2018, la commemoració va girar al voltant del tema "El poder de les paraules".  Les paraules parlades i escrites d'individus, de corporacions, d'organitzacions i dels estats, poden tenir un gran impacte.

Aquell any, l’Ajuntament de Lleida commemorarà el Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l'Holocaust i de prevenció de crims contra la Humanitat amb un acte de record i memòria que es va complementar amb la col·locació de l’escultura FITA d’Àngel Eroles. Aquesta activitat estava emmarcada dins del conveni de col·laboració per realitzar accions de recuperació de la Memòria Democràtica entre l’Ajuntament de Lleida, el Centre Excursionista de Lleida i Amical de Mauthausen, dins de projecte Stolpersteine. 

Més imatges

26 de gener de 2017

Des de l’any 2017, l’Ajuntament de Lleida commemorarà el Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l'Holocaust i de prevenció de crims contra la Humanitat amb un acte de record que s’ha celebrat en diversos espais de la nostra ciutat i en la que es realitzen parlaments de les comunitats i col·lectius que van patir la deportació i la interpretació de diverses peces musicals.

Cada any la commemoració tracta un tema específic, aquest any 2017 era  "Com pot seguir la vida?". L’acte es va realitzar en el Salo de Plens de la Paeria.

Més imatges

Del 22 al 24 de novembre 2018.

 

Seguint la línia de treball de recuperació de la Memòria Democràtica en l’àmbit de l’exili i de la deportació, l’any 2018 es va realitzar el 12è Congrés de Convivència a la Ciutat, Memorial Xavier Aluja, dedicat a un dels fets més brutals de la història de la humanitat: els camps de concentració nazis. És un tema ampli i complex i es va centrar en un aspecte que ens toca de ple com a ciutadans d'un país que va viure sota la bota de la dictadura: l'exili republicà i la posterior deportació als camps nazis. No és tema llunyà, ja que va afectar i costar la vida a milers de republicans, alguns nascuts a Lleida. Van formar part de les llargues files de derrotats que buscaren refugi a França, però sent atrapats i maltractats en el mirall de jocs i d'estratègies prèvies a la II Guerra Mundial. Per a molts refugiats, el camí van ser els camps de deportació al sud de França, les Companyies de Treballadors Estrangers i l'enviament final als camps nazis, de manera molt especial a Mauthausen i a tot el seu sistema de subcamps.

Exili i deportació als camps de concentració nazis: del contingut històric a la pràctica educativa.

El 12è Congrés entroncà de manera conseqüent en el treball de Memòria Democràtica de l'ajuntament de Lleida. Per una part, en la tasca de reviure el passat explicant-ho a través de la veu de diversos especialistes, seguint una línia temporal-geogràfica-històrica que ens porta des de la repressió franquista, a l'exili a França fins a arribar al cor del monstre, els camps de la mort nazis. No vam quedar-nos en l'explicació històrica sinó que, a més, vam fer una aposta per a la transmissió de tots aquests conceptes a les  generacions més joves que són les que hauran de lluitar perquè el que va passar entre 1939 i 1945 no torni a succeir mai més. Per això, el dissabte 24 de novembre es dedicà a donar a conèixer diferents propostes pedagògiques d'Instituts de Secundària sobre el tema de l'exili i la deportació. Professorat i experts tant de les terres de Lleida com d'altres parts del territori, donaren a conèixer els seus sistemes de treball a l’aula.

Més imatges

Celebrat el 23 d'octubre de 2022 Ofrena floral a la nova placa del cementiri de Lleida, en homenatge als lleidatans assassinats als camps de concentració nazis.

El 29 de maig de 1983 es va inaugurar al cementiri de Lleida una placa dedicada a les persones de la ciutat que van ser assassinades en els camps nazis. Era una peça de marbre encarregada a l’arquitecte Francesc Bordalba de  2 metres d’altura que contenia els noms de 14 persones que van morir en el camp de Mauthausen (Àustria). Aquest esdeveniment va coincidir amb la celebració de la 5a Assemblea d’Amical de Mauthausen al Palau de Vidre dels Camps Elisis.

L’any 2017, Memòria Democràtica de l’Ajuntament de Lleida, va iniciar el Projecte Stolpersteine dedicat a dignificar i recordar els noms de les persones de la ciutat que van patir la deportació als camps de concentració nazis. El procés de recerca ha tingut com a resultat el descobriment d’altres noms de lleidatans i la correcció de les errades que hi havia. En la nova placa hi haurà 23 noms de persones assassinades en els camps  de Buchenwald, Hartheim, Gusen  i Mauthausen.

Tota aquesta nova informació ha quedat reflectida en la nova placa que s’ha inaugurat el 23 d’octubre de 2022 a les 11:00 h en el departament de Sant Jordi del cementiri.

L'acte ha comptat amb la presència de l’alcalde de Lleida, en Miquel Pueyo i d’un representant de l’Amical de Mauthausen, en Josep Sant Martin.

Aquest, va estar acompanyat amb les interpretacions musicals del professor de guitarra del Conservatori de Música de Lleida, Carles Herráiz i les paraules de l’alumnat del Col·legi El Carme de La Bordeta.

Més imatges

Celebrat el 5 de novembre de 2022

El dissabte 5 de novembre es va celebrar l'Assemblea anual d'Amical de Mauthausen que aquest any es fer a la ciutat de Lleida coincidint amb el 60è aniversari de la seva fundació.

L'Amical de Mauthausen i altres camps i de totes les víctimes del nazisme d'Espanya, és l'associació que agrupa als exdeportats republicans dels camps de concentració nazis, així com els familiars i amics, tant dels supervivents com dels deportats assassinats als camps. L'objectiu d'aquesta associació és treballar a favor de la memòria de tots i totes aquells/es que van viure i lluitar durant la Guerra Civil abans de passar la frontera catalana-francesa, cap a l'exili, i més tard van patir deportació als camps nazis.

L'Assemblea es va dur a terme a la sala Jaume Magre situada al carrer del Bisbe Torres, 2 de Lleida.

El Departament de Drets Civils va programar una sèrie d'activats per donar la rebuda als membres l'Amical de Mauthausen durant la seva estada a la ciutat.
Es va fer una recepció del Paer en Cap a l'Ajuntament. Posteriorment, es va fer un acte d'homenatge davant l'escultura FITA situada al carrer Jaume II, 55 de Lleida, amb una ofrena floral acompanyada de les interpretacions musicals de la cantant lleidatana, Tui Higgins.

I per tancar les activitats, es va dur a terme la representació de l'obra de teatre documental "Ruhe!" al Cafè del Teatre de l'Escorxador. Aquesta obra està inspirada en les experiències de les persones de Lleida que van ser deportades als camps nazis.



Més imatges