Obra de teatre RUHE!!
El novembre de 2017, l’Ajuntament de Lleida a través del departament de Drets Civils, va iniciar un nou projecte de recuperació de la Memòria Democràtica que tenia com a eix narratiu i com a objectiu fonamental dignificar i recordar a les persones de la ciutat de Lleida que van ser deportades a diversos camps de concentració nazis.
El dia 1 de febrer de 2019 es va presentar l’obra de teatre documental Ruhe!! (Silenci) a la sala 1 del Teatre Municipal de l’Escorxador. Es tracta d’una obra produïda per l’Ajuntament de Lleida, dirigida pel director de teatre local, Jaume Belló, i interpretada per tres joves de l’escena artística lleidatana: Wyns Fortuño, Sabina Francès i Miquel Rodríguez.
A partir de la tècnica teatral del Teatre Document, s’ha portat a terme una recerca en les històries que han explicat alguns dels descendents de les persones que van estar als camps de Buchenwald i Mauthausen, i també de documents i fotografies que ens han aportat les famílies, realitzant tres entrevistes en profunditat que és d’on han sortit els personatges. Paral·lelament, s’ha recollit diversa documentació per situar l’obra en el context històric i familiar de la deportació. L’obra juga amb les actuacions dels personatges i amb el suport de diversos audiovisuals que ajuden a l’espectador a ficar-se amb la pell de les persones deportades així com en el context històric dels fets.
Una de les qüestions que es vol plantejar en el moment de la creació artística, és el Silenci, que és precisament el títol de l’espectacle. Silenci o Ruhe (en alemany) ha estat el motor de la creació col·lectiva, el fil conductor de tot el temps: el Silenci de les persones que es van haver d’exiliar, el Silenci dels viatges plens de por, el Silenci imposat pels assassins nazis, el Silenci de les víctimes que van tornar, el Silenci dels familiars, el Silenci de l'administració feixista. I finalment, com hem pogut descobrir, el Silenci dels ocells que no canten al cel del camp de concentració de Mauthausen. Per poder trencar aquest Silenci cal fer parlar als testimonis que van viure l’època; ara ja només ens poden donar el seu testimoni en els documents i els objectes que ens han aportat els seus familiars i que, el que pretén l’obra és que quedessin en la imaginació de l’espectador perquè aquesta no sigui una història que s'ompli de la pols de l’oblit i del Silenci.
L'espectacle parla del viatge, de l'arribada dels presoners al camp, dels costums que aprenien ràpidament, i de com aconseguien sobreviure lluitant contra la deshumanització i el maltractament. De com calia buscar els moments de dignitat que els feia confiar en la seva qualitat de persona per poder sobreviure. En certa manera, l’obra busca moure les consciències personals i fer repensar quin vincle tenim amb aquest episodi tan negre de la història d’Europa.