2019
Exposició "De Lleida a Mauthausen"
L’any 2019, per primera vegada, l’Ajuntament de Lleida amb la col·laboració de l’Amical de Mauthausen i el Grup de Treball DEMD (Exili, Deportació i Holocaust) va organitzar un viatge a Mauthausen i a diversos subcamps d’aquest camp de concentració per commemorar el 74è aniversari de l’alliberament del camp. Mitjançant el conveni firmat entre l’Ajuntament de Lleida i l’Amical de Mauthausen per desenvolupar el projecte Buchenwald-Mauthausen, van viatjar 14 alumnes i 2 professors dels INS Guindàvols, La Caparrella, Lladonosa, Torre Vicens i Almenar.
Durant el viatge l’alumnat va recollir les seves experiències i emocions de manera escrita i visual, i es van poder visualitzar i conèixer a través d’una presentació pública que es va fer i d’una exposició que es va anomenar “De Lleida a Mauthausen”.
Aquests actes es van realitzar de manera consecutiva a la Sala de Plens i al Pou de l’Ajuntament de Lleida.
Posteriorment l’exposició va estar presentada en diversos Instituts d’Ensenyament de la província de Lleida.
Posteriorment l’exposició ha estat presentada en diversos Instituts d’Ensenyament de la província de Lleida:
- INS Torre Vicens, febrer 2020
- INS Josep Lladonosa, novembre 2020
- Escola Oficial d’Idiomes, desembre 2020
- INS La Mitjana, gener 2021
- INS Almenar, febrer 2021
-Biblioteca d’Almenar, febrer 2021
- Ajuntament d’Alfarràs, marc 2021
- INS Canigó d’Almacelles, abril 2021
- INS Magraners, maig 2021
Exposició "Imatges i memòria de Mauthausen"
Es va inaugurar l’exposició “Imágenes y memoria de Mauthausen” dins del marc del conveni Buchenwald-Mauthausen signat entre l’Ajuntament de Lleida i l’Amical de Mauthausen. Aquesta exposició és una mostra fotogràfica organitzada sota la iniciativa del Ministeri d’Interior austríac, l’Amicale de Mauthausen francesa i l’Amical de Mauthausen espanyola amb la col·laboració del Comitè Internacional de Mauthausen, i que té l’objectiu de donar a conèixer al gran públic les imatges que documenten la realitat d’aquest camp de concentració i d’algun camp exterior, per tal de mantenir viva la memòria dels milers de deportats als camps del Tercer Reich.
Inauguració 9 de gener de 2019
Durant les 8 setmanes que van estar exposades les fotografies passaren pel claustre de la Biblioteca Pública ciutadans de manera individual o de manera col·lectiva ja siguin membres de diverses associacions o alumnat d’instituts de secundària i col·legis de Lleida i la seva demarcació, així com també grups d’altres ciutats catalanes.
Segons les dades d’assistència de què disposem visitaren l’exposició més de 200 alumnes dels 5 Instituts de Secundària que participen del projecte impulsat per l’Ajuntament de Lleida, es desenvoluparen 3 visites guiades amb una assistència de 210 persones inscrites i, segons fonts de la Biblioteca, visitaren l’exposició per lliure més de 5.000 persones.
Val a dir que l’exposició va generar una gran expectació donat que es tractava d’una temàtica que no s’havia vist anteriorment a la nostra ciutat, i del desconeixement que encara hi ha sobre els camps de concentració.
Una de les fites que es pretenia amb l’exposició i que es valora molt positivament donat l’alt índex de persones que l’han visitat, era informar i fer reflexionar, fonamentalment a les generacions més joves, sobre el context històric i polític que va permetre arribar a la creació d’aquests camps.
La cloenda de l’exposició va ser amb una visita guiada per Josep San Martín, representant de l’Amical al Comitè Internacional de Mauthausen.
Cloenda exposició 27 de febrer de 2019
Viatge a Mauthausen
L’any 2019 l’Ajuntament de Lleida amb col·laboració amb l’Amical de Mauthausen i el Grup de Treball DEMD (Exili, Deportació i Holocaust) va organitzar el viatge a Mauthausen i a diversos indrets d’aquest camp de concentració per participar en la commemoració del 74è aniversari de l’alliberament. Mitjançant el conveni firmat entre l’Ajuntament de Lleida i l’Amical de Mauthausen per desenvolupar el projecte Buchenwald-Mauthausen, van viatjar 14 alumnes i 2 professors dels INS d’Almenar, Guindàvols, La Caparrella, Lladonosa i Torre Vicens.
El viatge s’inicià el dia 3 de maig volant cap a l’aeroport de Munich i va concloure el dia 6 de maig amb la tornada a Lleida. Durant aquests dies es va visitar el castell d’Hartheim, l'estació de tren de Mauthausen, el Memorial d’Anna Pointner, el Memorial d’Ebensee, el camp de Gusen i el camp de Mauthausen. El punt central del viatge fou la participació dels representats lleidatans en els actes que es celebraran el diumenge 5 de maig, on l’alumnat de Lleida realitzà un acte d’homenatge a les persones de la nostra ciutat que van ser deportades en aquest camp i participaren de manera activa en els actes organitzats pel Comitè Internacional de Mauthausen.
El Camp de Mauthausen
Una breu història:
Mauthausen va ser un complex format per un sistema de diversos sub-camps de concentració. Està localitzat molt a prop de les localitats de Mauthausen i Gusen, a l’Alta Àustria. En aquest camp estaven internats espanyols i persones d’altres nacionalitats com ara italians, portuguesos, anglesos, holandesos, etc. Probablement fou el primer camp de concentració que funcionava com a camp d’extermini des del començament de la Segona Guerra Mundial fins al seu alliberament el 5 de maig de 1945.
El camp de Mauthausen estava envoltat d’un mur enorme, mai enllestit del tot, que tenia els elements comuns a aquests camps: un cop passada la porta d’entrada hi havia un gran espai despullat, era el que s’anomenava la plaça de la crida (lloc on tots s’havien de reunir a la crida dels generals) que acabava amb rengleres de barraques en una banda i grans pavellons de xemeneies a l’altre. El nombre de deportats és molt difícil saber-lo, tanmateix s’estima que 118.000 persones van ser exterminades en aquest camp.
Els espanyols que van estar reclosos als camps de concentració nazis, dels quals hi ha constància documental, ascendeixen a 9.328. En van morir 5.185, 3.809 van sobreviure i, 334 figuren com a desapareguts. Entre aquests deportats hi havia desenes de persones de la demarcació de Lleida. Aquestes dades representen una taxa de mortalitat del 59%. Els deportats eren afusellats, gasejats a les cambres i en vehicles especials, però fonamentalment, van ser exterminats mitjançant el treball esgotador que suposava traslladar les pesants pedres de la cantera que havien de pujar per l’escala dels 186 esgraons, sota els cops de la SS i dels kapos, símbol d’un treball feixuc i mortal.
https://encyclopedia.ushmm.org/content/es/gallery/nazi-camps-maps
Divendres, 3 de maig
Per arribar a Mauthausen haurem de volar des de Barcelona fins a Munich (1.056 km). Una vegada aterrats a la capital bavaresa, agafarem un autocar per fer els 254,5 km fins a Mauthausen. Serà un viatge que durarà unes 3 hores.
Barcelona – Munich (Alemanya)
Munich (Alemanya) – Mauthausen (Àustria)
Itinerari fins a Mauthausen
Castell d’Hartheim
A la ciutat d’Alkoven, prop de Linz (Àustria) s'aixeca un castell d'origen renaixentista que amaga un passat molt tràgic. El castell d’Hartheim va ser un dels sis hospitals on els nazis van dur a terme l'extermini sistemàtic i mèdicament supervisat dels malalts i discapacitats.
Hartheim va ser l'únic centre d'extermini de malalts que va estar situat a Àustria, la qual formava part des de 1938 del Gran Reich. Entre els assassinats a Hartheim va haver-hi 436 espanyols i, entre ells, 2 homes de la ciutat de Lleida procedents del proper camp de Mauthausen. El seu assassinat es va dur a terme dins de la coneguda com a “Operació 14f13”. En ella, els metges nazis es desplaçaven als camps, identificaven als presoners en pitjor estat de salut i els conduïen als centres d'extermini de la T4. Així es va assassinar a 10.000 persones més.
Avui en dia, el castell alberga una reconstrucció de les cambres de gas i del crematori. El visitant camina a través d'uns passadissos seguint el mateix camí de les víctimes. Al primer pis hi ha una exposició que fa un recorregut per les teories eugenèsiques que van donar peu a la pseudociència que pretenia la reproducció selectiva de l'espècie humana.
Estació de tren de Mauthausen
Un lloc clau per entendre l’Univers de Mauthausen és la seva estació de tren, ja que era el lloc on arribaven els presoners del camp de Mauthausen i recorrien els 4 kilòmetres que separen aquest nus ferroviari del camp de concentració.
Monument a Anna Pointner
Per conservar les fotografies que s’estaven fent al camp de concentració, el grup d’espanyols que treballaven a l’estudi fotogràfic, es va posar en contacte amb un kommando (grup de treball), format íntegrament per espanyols, que des d'octubre de 1944 s'allotjava al poble de Mauthausen amb l'objecte de treballar en una pedrera de l'empresa Poschacher. Fora del seu horari de treball, els integrants del kommando tenien certa llibertat i podien treballar per als veïns del poble. D'aquesta manera, havien pogut establir relació amb una família del poble, els Pointner.
La xarxa comunista espanyola del camp va lliurar les fotografies a Jacinto Cortés i Jesús Grau, presos espanyols militants de les JSU catalanes, que formaven part del Kommando Poschacher, i que acudien diàriament al camp per dur el menjar al poble. Van demanar a la senyora Anna Pointner que amagués i guardés els negatius de les fotografies, cosa que va fer amagant-les entre les parets del mur de casa seva. Com a homenatge a aquest valerós fet, el maig de 2015, es va inaugurar una placa metàl·lica on hi ha gravades paraules en alemany i castellà, i on hi ha representada una finestra a través de la qual es veu el mur on Anna Pointner va amagar els negatius.
Camp d’Ebensee
El camp de concentració d’Ebensee va ser establert com un campament satèl·lit de Mauthausen el 18 de novembre de 1943, prop del poble d’Ebensee, a l'Àustria Superior.
Va ser un dels més de 40 subcamps del camp de concentració de Mauthausen, on els presoners havien de treballar per a la indústria alemanya d'armament.
L'objectiu de "Project Cement", que era el nom del codi utilitzat per la SS, era la construcció de gegantescos sistemes de galeria subterrània destinats a la reubicació de l'estació de proves de míssils Peenemünde. En aquests túnels, la investigació i la producció de coets havien d'estar protegides dels atacs aeris. A causa de problemes tècnics i la urgència d'altres produccions d'armament, el projecte de míssils va ser abandonat. En un complex de túnels s’hi va instal·lar una refineria de petroli, l'agost de 1944. Altres túnels van ser ocupats per Steyr-Daimler-Puch AG per a la producció de components del motor per a tancs i camions, el novembre de 1944. Més de 8.500 presoners van morir en aquest camp. El campament va ser alliberat i es va convertir en un camp de refugiats.
Camp de Gusen
Al complex de Gusen s'utilitzava el treball forçat dels presos. Això, al costat de les condicions de vida extremadament dures, l'alimentació insuficient i tota mena de maltractaments, va portar a l'extermini de la majoria dels presos. A més, es van practicar diferents formes d'assassinat directe, tant en el mateix recinte de Gusen com mitjançant seleccions de presos febles o malalts per la seva mort per gas a les instal·lacions del Castell d’Hartheim o bé en vehicles adaptats per tal comesa.
Encara que l'eliminació dels presos tenia lloc en tot el conjunt de subcamp dependents de Mauthausen, a Gusen es va produir un altíssim percentatge dels assassinats del conjunt d'ells. Com a exemple, dels republicans espanyols arribats a Mauthausen entre 1940-1945, dos terços van morir (un 65%), és a dir, gairebé 5.000 dels 7.200 espanyols. Per prop del 80% d'aquests 5.000 espanyols que van perdre la vida, Gusen va ser l'escenari del seu assassinat. En aquest subcamp van morir 12 lleidatans.
El 5 de maig de 1945, les tropes nord-americanes van arribar a Gusen (i a Mauthausen) i això va significar la fi d'aquest camp de la mort. El personal SS, en la seva gairebé totalitat, havia abandonat les instal·lacions en els dies previs.
Diumenge, 5 de maig
Dia de l’alliberament
Tal dia com avui, fa 74 anys, va ser alliberat el camp de concentració de Mauthausen. El 5 de maig de 1945, la data generalment donada per a l'alliberament oficial del camp de concentració de Mauthausen, un escamot de 23 homes de la XI Divisió cuirassada del Tercer Exèrcit dels Estats Units, va arribar al campament principal, a prop de la ciutat de Mauthausen. Van ser guiats allí per Louis Haefliger, un representant de la Creu Roja al campament, i dos soldats alemanys, després d'alliberar el subcamp Gusen, a 6 quilòmetres a l'oest.
Durant tot el dia es celebren diversos actes entre els quals destaquen les cerimònies que es realitzen als diversos memorials nacionals; un servei religiós ecumènic; la realització de diverses assemblees nacionals i la celebració de l'alliberament col·lectiu. L'acte commemoratiu conjunt comença amb la lectura del Jurament de Mauthausen en diversos idiomes; desfilada de les diverses delegacions.
Dilluns, 6 de maig
Últim dia a Mauthausen
Els actes de commemoració de l’alliberament del camp de Mauthausen solen acollir a milers de persones de diversos països que volen retre homenatge als seus conciutadans que van patir aquesta ignominiosa experiència per aquest motiu és complicat veure amb detall el camp de concentració. Per aquest motí aprofitarem el dilluns al matí per fer una visita guiada per les diverses instal·lacions i així poder fer-nos una idea del que va ser i representar Mauthausen dins de la barbàrie del nazisme a Europa.
Acabada la visita del camp, tornarem a pujar a l’autocar per fer el reton a l’aeroport de Munic i tornar a Lleida.
Obra de teatre RUHE!!
El novembre de 2017, l’Ajuntament de Lleida a través del departament de Drets Civils, va iniciar un nou projecte de recuperació de la Memòria Democràtica que tenia com a eix narratiu i com a objectiu fonamental dignificar i recordar a les persones de la ciutat de Lleida que van ser deportades a diversos camps de concentració nazis.
El dia 1 de febrer de 2019 es va presentar l’obra de teatre documental Ruhe!! (Silenci) a la sala 1 del Teatre Municipal de l’Escorxador. Es tracta d’una obra produïda per l’Ajuntament de Lleida, dirigida pel director de teatre local, Jaume Belló, i interpretada per tres joves de l’escena artística lleidatana: Wyns Fortuño, Sabina Francès i Miquel Rodríguez.
A partir de la tècnica teatral del Teatre Document, s’ha portat a terme una recerca en les històries que han explicat alguns dels descendents de les persones que van estar als camps de Buchenwald i Mauthausen, i també de documents i fotografies que ens han aportat les famílies, realitzant tres entrevistes en profunditat que és d’on han sortit els personatges. Paral·lelament, s’ha recollit diversa documentació per situar l’obra en el context històric i familiar de la deportació. L’obra juga amb les actuacions dels personatges i amb el suport de diversos audiovisuals que ajuden a l’espectador a ficar-se amb la pell de les persones deportades així com en el context històric dels fets.
Una de les qüestions que es vol plantejar en el moment de la creació artística, és el Silenci, que és precisament el títol de l’espectacle. Silenci o Ruhe (en alemany) ha estat el motor de la creació col·lectiva, el fil conductor de tot el temps: el Silenci de les persones que es van haver d’exiliar, el Silenci dels viatges plens de por, el Silenci imposat pels assassins nazis, el Silenci de les víctimes que van tornar, el Silenci dels familiars, el Silenci de l'administració feixista. I finalment, com hem pogut descobrir, el Silenci dels ocells que no canten al cel del camp de concentració de Mauthausen. Per poder trencar aquest Silenci cal fer parlar als testimonis que van viure l’època; ara ja només ens poden donar el seu testimoni en els documents i els objectes que ens han aportat els seus familiars i que, el que pretén l’obra és que quedessin en la imaginació de l’espectador perquè aquesta no sigui una història que s'ompli de la pols de l’oblit i del Silenci.
L'espectacle parla del viatge, de l'arribada dels presoners al camp, dels costums que aprenien ràpidament, i de com aconseguien sobreviure lluitant contra la deshumanització i el maltractament. De com calia buscar els moments de dignitat que els feia confiar en la seva qualitat de persona per poder sobreviure. En certa manera, l’obra busca moure les consciències personals i fer repensar quin vincle tenim amb aquest episodi tan negre de la història d’Europa.