Projecte Stolpersteine
2023
ITINERARI PEDAGÒGIC DE LES LLAMBORDES STOLPERTEINE A L’ALUMNAT DE L’INS MANUEL DE MONTSUAR
L'Àrea de Memòria Democràtica de l'Ajuntament de Lleida va organitzar un Itinerari de Memòria dedicat a les llambordes Stolpersteine, guiat pel tècnic de Memòria Democràtica de l'Ajuntament de Lleida, en Josep Serra Grau.
Aquesta activitat s'emmarca dins dels actes de commemoració del Dia Internacional de les Víctimes de l'Holocaust.
En aquest itinerari hi va participar l'alumnat de l'INS Manuel de Montsuar que forma part del projecte Escoles Ambaixadores del Parlament Europeu.
Hi van participar 30 alumnes, ambaixadors júniors del Parlament Europeu i 10 alumnes de l'Aula d'Acollida del mateix centre.
En aquesta activitat, també hi van col·laborar l'Oficina del Parlament Europeu a Barcelona i Europa Direct de l'Ajuntament de Lleida.
Aquest Itinerari va recórrer diversos carrers de Lleida on hi ha instal·lades llambordes Stolpersteine i davant de cada peça, es va fer una breu explicació del significat de la llamborda i la seva relació amb determinats fets de la deportació que van afectar deportats lleidatans com són "el comboi dels 927", "el tren de la mort" o "el programa d'eutanàsia Aktion T-4".
DEBATS DE MEMÒRIA. "SAMUDARIPEN, L’HOLOCAUST GITANO"
Dins del marc d’activitats de commemoració del Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust, es va celebrar la conferència “Samudaripen, l’Holocaust gitano”. Aquesta anirà a càrrec del Jordi Perales Giménez.
La història del poble gitano està plena de persecucions i intents d'extermini. La culminació de segles de persecució va ser durant la Segona Guerra Mundial quan el règim nazi i els seus aliats van començar una tasca d'extermini total de la població gitana i jueva. En la conferència es van explicar els antecedents, les teories racials nazis, la situació de la població gitana europea durant la primera meitat del segle XX, les conseqüències de l'intent d'extermini i la lluita del poble gitano per ser reconeguts com a víctimes del genocidi que no es va completar fins a principis de segle XXI, fa només unes dècades.
STOLPERSTEINE A LA CIUTAT DE LLEIDA
El 20 d’abril de 2019 la ciutat de Lleida va rebre la visita de l’artista alemany Gunter Demnig creador del projecte llambordes Stolpersteine col·locant la primera llamborda a la ciutat. L’artista alemany volia retre homenatge a les persones que van ser deportades als camps de concentració nazis i va idear les llambordes Stolpersteine o pedres per ensopegar. Van col·locades davant de l’últim domicili conegut on va viure la persona deportada.
A partir de la data de la col·locació de la primera llamborda a Lleida, se n'han col·locat 20 peces més, el juny del 2019 i el maig de 2021 sobretot col·locades en el Centre Històric de la ciutat. En aquest acte, s'instal·len 10 peces més, dedicades a persones de Lleida que van ser deportades als camps de Dachau, Hartheim Gusen i Mauthausen. D'aquests 10 deportats, 6 van morir en els camps de concentració i la resta es van quedar a viure a França i en un cas va retornar a la ciutat de Lleida.
Cada llamborda, en el moment de ser col·locada, rep un petit homenatge en el qual es llegeix una petita biografia de la persona deportada, la família podrà expressar unes paraules i s’interpreta una peça musical.
Per desenvolupar aquest acte hem comptat amb el suport del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya, la col·laboració de l’Amical de Mauthausen, el Centre Excursionista de Lleida, el Grup de Treball DEMD i l’alumnat que participa en el Projecte Buchenwald-Mauthausen.
2022
MONTSERRAT ROIG I ELS CATALANS ALS CAMPS NAZIS
Amb aquest acte es van iniciar les activitats de Memòria Democràtica de l’any 2022 reunint dues efemèrides, el 75è aniversari del naixement de Monserrat Roig i el 45è aniversari de la publicació del llibre “Els catalans als camps nazis”. Montserrat Roig, sota l'impuls de Josep Benet, emprengué un llarg i dolorós camí de 4 anys per confegir la seva magna obra que continua sent imprescindible a hores d'ara, per fet que va poder entrevistar a 50 supervivents i rescabalar-los de la ignomínia de l'oblit, i que va donar llum a un episodi, fins aleshores ignorat pel públic.
La conferència va estar conduïda per la historiadora Rosa Toran Belver, una de les millors coneixedores de l’obra de Monserrat Roig relacionada amb els camps de concentració nazis.
Commemoració alliberament Mauthausen
Aquest any 2022 s’ha commemorat el 77è aniversari de l’alliberament del camp de Mauthausen. Aquest camp de concentració nazi va ser alliberat el 5 de maig de l’any 1945 amb l'arribada de l'11a Divisió de l'exèrcit dels Estats Units.
A Mauthausen hi va arribar a haver 200.000 persones, més de la meitat de les quals van ser assassinades o van morir per les precàries condicions que patiren. Hi van estar empresonats més de 7.000 republicans espanyols, dels quals uns 2.200 eren catalans. És el camp on van ser deportats la majoria dels conciutadans de la nostra ciutat i que van tenir el mateix i trist destí. Es calcula que van morir 936 catalans dels quals 143 eren de la província de Lleida.
Per tal de recordar aquesta data i, dins de la línia de treball de recuperació de la Memòria Democràtica, l’ajuntament de Lleida farà una ofrena floral en record de l’alliberament del camp i de les persones que hi foren deportades, davant de l’escultura FITA juntament amb l’Amical de Mauthausen, el Centre Excursionista de Lleida i totes les entitats i persones que hi vulgueu assistir.
“Qui oblida la seva història està condemnat a repetir-la” George Santayana
RENOVACIÓ DEL CONVENI DEL PROJECTE STOLPERSTEINE 2022-2025
El Paer en Cap de Lleida, Miquel Pueyo París, el membre de la Junta de Govern de l'Amical de Mauthausen Josep San Martín Boncompte per delegació del president de l'Amical de Mauthausen i el President del Centre Excursionista de Lleida, Jordi Climent Llordés han signat la renovació del conveni de col·laboració per dur a terme el Projecte Stolpersteine a Lleida.
L'any 2017 es va iniciar una estreta col·laboració entre l'Ajuntament de Lleida amb l'entitat memorialista Amical de Mauthausen i el Centre Excursionista de Lleida partir del "Projecte Stolpersteine" en record de les persones de Lleida deportades als camps de concentració nazis. Aquesta col·laboració es va concretar en la signatura del primer conveni, el 24 de gener de 2018. Passats quatre anys, la vigència d'aquell conveni ha caducat i s'ha procedit a la seva renovació.
El conveni que porta per nom "Projecte Stolpersteine" se sustenta en diverses activitats:
-Desenvolupar i difondre la Memòria Democràtica a la ciutadania de Lleida.
-Col·laborar en la recerca de les famílies de les persones deportades de la nostra ciutat als camps de concentració nazis.
-Participar en la realització de l'homenatge a les persones deportades de la ciutat de Lleida als camps de concentració nazis.
La signatura es va fer al Saló del Retaule de la Paeria el dia 27 de desembre de 2022 a les 11.00 hores.
2021
Neteja llambordes
El Projecte Stolpersteine és un projecte impulsat per Memòria Democràtica de l’Ajuntament de Lleida en el que hi participa el Centre Excursionista de Lleida i l’Amical de Mauthausen. Aquesta iniciativa vol instal·lar a la ciutat de Lleida les llambordes creades per l’artista alemany, Gunter Demnig. Denmig va desenvolupar, als anys 90, aquestes llambordes que vol retornar, de manera simbòlica, el nom i els cognoms de les diverses víctimes del nazisme deportades als camps de concentració que van patir una total deshumanització al convertir-se en simples números d’identificació. Les llambordes Stolpersteine van col·locades davant de l’últim domicili conegut on va viure la persona deportada. Els vianants, en ensopegar amb les llambordes, poden llegir el text escrit damunt la planxa de bronze que conté escrites algunes dades i dates de la persona deportada. Aquest fet d’inclinar-se per llegir és un senyal de respecte cap a les víctimes.
L’any 2019 es varen col·locar 11 llambordes Stolpersteine a la ciutat de Lleida en homenatge persones de la nostra ciutat que van ser deportats a diversos camps de concentració nazis Aquestes peces a l’estar col·locades al carrer pateixen un procés de desgast i deteriorament i per això, de manera periòdica, s’ha de fer una tasca de neteja. Aprofitant que durant el mes de maig de 2021 es col·locaran 10 llambordes més a la nostra ciutat, el pròxim 2 de maig es farà un Itinerari per a la Recuperació de la Memòria Democràtica amb un caràcter molt especial. Memòria Democràtica juntament amb el Grup de Recuperació de Memòria Històrica del Centre Excursionista de Lleida i l’Amical de Mauthausen faran un recorregut per les diverses llambordes col·locades l’any 2019, realitzant una neteja a fons d’aquestes peces i recordant les persones que van ser homenatjades. Aquest acte començarà al carrer Martí Gralla i acabarà al carrer Canonge Brugulat.
Commemoració alliberament Mauthausen
El camp de Mauthausen va ser alliberat el 5 de maig de l’any 1945 amb l'arribada de l'11a Divisió de l'exèrcit dels Estats Units, encapçalada pel general Omar Bradley.
En aquest camp hi va arribar a haver 200.000 persones, més de la meitat de les quals van ser assassinades o van morir per les precàries condicions que patiren. Hi van estar empresonats més de 7.000 republicans espanyols, dels quals uns 2.200 eren catalans. És el camp on van ser deportats la majoria dels conciutadans de la nostra ciutat i que van tenir el mateix i trist destí. Es calcula que van morir 936 catalans dels quals 143 eren de la província de Lleida.
Per tal de recordar aquesta data i, dins de la línia de treball de recuperació de la Memòria Democràtica, l’Ajuntament de Lleida realitza una ofrena floral en record de l’alliberament del camp i de les persones que hi foren deportades, davant de l’escultura FITA (c. Jaume II, 55), juntament amb l’Amical de Mauthausen i el Centre Excursionista de Lleida.
Stolpersteine a la ciutat de Lleida
Les llambordes Stolpersteine van ser ideades per l'artista alemany Gunter Demnig per retre homenatge a les persones deportades als camps de concentració nazis.
Aquestes peces estan col·locades davant de l'últim domicili conegut on va viure la persona deportada. Els vianants, en ensopegar amb les llambordes, poden llegir el text escrit damunt la planxa de bronze que conté escrites algunes dades i dates de la persona deportada.
Aquest fet d'inclinar-se per llegir és un senyal de respecte cap a les víctimes.
2019
Escultura FITA
El divendres, 26 de gener de 2019, l’Ajuntament de Lleida commemorarà el Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l'Holocaust i de prevenció de crims contra la Humanitat amb un acte, de record i memòria que consistí en la col·locació de l’escultura FITA d’Àngel Eroles. Aquesta activitat està emmarcada al conveni de col·laboració per realitzar accions de recuperació de la Memòria Democràtica entre l’Ajuntament de Lleida, el Centre Excursionista de Lleida i Amical de Mauthausen, dins de projecte Stolpersteine.
A través d’aquesta escultura es vol manifestar la importància que la memòria no caigui en l’oblit. Posar una fita per situar el record en l’espai i en el temps. En un lloc i en un moment en el qual es posa de manifest la voluntat de recordar les persones que van ser oblidades en el seu exili i posterior confinament en camps de concentració.
Es tracta d’una escultura amb funció de fita que ens descobreix el que ha estat la vida a través de qualitats i vivències que es troben dins d’ella. En contra punt, en una altra cara de l’escultura, apareix la no vida, opaca i monolítica. Finalment, en la cara oposada a aquesta darrera, retrobem la memòria i la voluntat de perdurar.
És una peça d’acer corten d'1,80 m x 0,6 m x 0,60 m. Acabat oxidat i lletres amb negatiu acer corten i relleu acer inoxidable.
L’Ajuntament ha recollit els noms de les persones de Lleida que van ser deportades als camps de concentració nazi a partir de diferents bases de dades, trobant 45 lleidatans i lleidatanes víctimes de la deportació.
Llambordes Stolpersteine
Vídeo cedit per Ramon Pach.
2018
Commemoració alliberament Mauthausen
El camp de Mauthausen va ser alliberat el 5 de maig de l’any 1945 amb l'arribada de l'11a Divisió de l'exèrcit dels Estats Units, encapçalada pel general Omar Bradley.
En aquest camp hi va arribar a haver 200.000 persones, més de la meitat de les quals van ser assassinades o van morir per les precàries condicions que patiren. Hi van estar empresonats més de 7.000 republicans espanyols, dels quals uns 2.200 eren catalans. És el camp on van ser deportats la majoria dels conciutadans de la nostra ciutat i que van tenir el mateix i trist destí. Es calcula que van morir 936 catalans dels quals 143 eren de la província de Lleida.
Per tal de recordar aquesta data i, dins de la línia de treball de recuperació de la Memòria Democràtica, l’ajuntament de Lleida realitza una ofrena floral en record de l’alliberament del camp i de les persones que hi foren deportades, davant de l’escultura FITA (c. Jaume II, 55), juntament amb l’Amical de Mauthausen i el Centre Excursionista de Lleida.