2023
ITINERARI PEDAGÒGIC DE LES LLAMBORDES STOLPERSTEINE.
L’Àrea de Memòria Democràtica de l’ajuntament de Lleida va organitzar un Itinerari de Memòria dedicat a les llambordes Stolpersteine.
Aquesta activitat estava emmarcada dins dels actes de commemoració del Dia Internacional de les Víctimes de l’Holocaust. Era d’un Itinerari especial en el que hi va participar l’alumnat de l’INS Manuel de Montsuar que forma part del projecte Escoles Ambaixadores del Parlament Europeu.
Concretament, hi participaren 30 alumnes que eren ambaixadors júniors del Parlament Europeu i 10 alumnes de l’Aula d’Acollida del mateix centre.
En aquesta activitat, també hi col·laboraren l’Oficina del Parlament Europeu a Barcelona i Europa Direct de l’Ajuntament de Lleida.
Aquest Itinerari va recorre diversos carrers de Lleida on hi ha instal·lades les llambordes Stolpersteine. Davant de cada llamborda, es realitzà una breu explicació del seu significat i la seva relació amb determinats fets de la deportació que van afectar a deportats lleidatans com són “el comboi dels 927”, “el tren de la mort” o “el programa d’eutanàsia Aktion T-4”. La ruta fou guiada pel tècnic de Memòria Democràtica de l’Ajuntament de Lleida.
DEBATS DE MEMÒRIA. "SAMUDARIPEN, L’HOLOCAUST GITANO"
Dins del marc d’activitats de commemoració del Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust, es va celebrar la conferència “Samudaripen, l’Holocaust gitano”. Aquesta anirà a càrrec del Jordi Perales Giménez.
La història del poble gitano està plena de persecucions i intents d'extermini. La culminació de segles de persecució va ser durant la Segona Guerra Mundial quan el règim nazi i els seus aliats van començar una tasca d'extermini total de la població gitana i jueva. En la conferència es van explicar els antecedents, les teories racials nazis, la situació de la població gitana europea durant la primera meitat del segle XX, les conseqüències de l'intent d'extermini i la lluita del poble gitano per ser reconeguts com a víctimes del genocidi que no es va completar fins a principis de segle XXI, fa només unes dècades.
STOLPERSTEINE A LA CIUTAT DE LLEIDA
El 20 d’abril de 2019 la ciutat de Lleida va rebre la visita de l’artista alemany Gunter Demnig creador del projecte llambordes Stolpersteine col·locant la primera llamborda a la ciutat. L’artista alemany volia retre homenatge a les persones que van ser deportades als camps de concentració nazis i va idear les llambordes Stolpersteine o pedres per ensopegar. Van col·locades davant de l’últim domicili conegut on va viure la persona deportada.
A partir de la data de la col·locació de la primera llamborda a Lleida, se n'han col·locat 20 peces més, el juny del 2019 i el maig de 2021 sobretot col·locades en el Centre Històric de la ciutat. En aquest acte, s'instal·len 10 peces més, dedicades a persones de Lleida que van ser deportades als camps de Dachau, Hartheim Gusen i Mauthausen. D'aquests 10 deportats, 6 van morir en els camps de concentració i la resta es van quedar a viure a França i en un cas va retornar a la ciutat de Lleida.
Cada llamborda, en el moment de ser col·locada, rep un petit homenatge en el qual es llegeix una petita biografia de la persona deportada, la família podrà expressar unes paraules i s’interpreta una peça musical.
Per desenvolupar aquest acte hem comptat amb el suport del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya, la col·laboració de l’Amical de Mauthausen, el Centre Excursionista de Lleida, el Grup de Treball DEMD i l’alumnat que participa en el Projecte Buchenwald-Mauthausen.
RUTA PER A LA NETEJA DE LES LLAMBORDES STOLPERSTEINE DE LA CIUTAT DE LLEIDA
L’àrea de Memòria Democràtica de l’Ajuntament de Lleida va impulsar aquesta activitat amb l’Amical de Mauthausen, el Grup de Treball DEMD i el Grup de Recuperació de Memòria Històrica del Centre Excursionista de Lleida.
Entre els anys 2019 i 2023, s’han col·locat 31 llambordes a Lleida en homenatge a persones que van ser deportades als diversos camps de concentració nazis. Aquesta ruta es va fer donat que les peces col·locades al carrer pateixen un procés de desgast i deteriorament i s’ha de fer-hi una tasca de neteja periòdicament.
Les Stolpersteine van col·locades davant de l’últim domicili conegut on va viure la persona deportada. Les persones i vianants, en trobar-se amb les llambordes, poden llegir el text escrit damunt la planxa de bronze que conté escrites algunes dades i dates de la persona deportada. Aquest fet d’inclinar-se per llegir és un senyal de respecte cap a les víctimes.
Hi va haver la participació de l’alumnat que aquest any 2023 va viatjar al maig a Mauthausen per assistir als actes del 87è aniversari de l’alliberament del camp. L’activitat va estar oberta a tota la ciutadania interessada a conèixer les llambordes Stolpersteine de la ciutat.