Cementiri vell del Soleràs

Entre els mesos de juliol de 1938 i gener de 1939, el cementiri vell del Soleràs, que havia quedat
en desús arran de la construcció d'un cementiri nou a començament del segle XX, va acollir tot
un seguit de fosses comunes destinades a l'enterrament de soldats d'ambdós bàndols i alguns
civils morts durant la guerra civil espanyola. En el primer Pla de Fosses de la Generalitat de
Catalunya (2017-2020) es va realitzar l'excavació i recuperació d'un total de 126 víctimes
inhumades en aquest espai.

Entre juliol i desembre de 1938, l'antic cementiri va servir per enterrar-hi soldats republicans,
provinents del front del Segre i la batalla de l'Ebre. Totes les víctimes enterrades, un total de 97,
eren soldats ferits en acte de batalla, que foren traslladats a l'hospital establert al Soleràs, però
que, malauradament, no van poder ser salvats. Estaven sepultats en tres fosses i les restes
mostraven evidències de les ferides i dels tractaments efectuats pels serveis mèdics republicans.
El 25 de desembre de 1938, el Soleràs pateix un bombardeig per part del bàndol rebel que
suposa la mort de 4 veïns del poble, dos homes i dues dones, els quals són enterrats també al
cementiri vell, tot aprofitant l'espai sobrer en la darrera fossa oberta per part dels republicans.
Un cop el municipi passa a ser controlat pel bàndol franquista,a finals de desembre de 1938,
l'exèrcit rebel decideix exacavar en l'espai restant del recinte cinc fosses, que van albergar les
restes de 25 soldats franquistes morts en el marc de la batalla de les Garrigues. A diferència dels
soldats republicans, les restes recuperades conservaven elements de l'uniforme i objectes
personals.

L'espai està senyalitzat i compta amb dos plafons explicatius.