Exposició “La Transició Democràtica a Lleida”
L'any 2013 es va començar a elaborar la primera proposta de realitzar una exposició sobre la Transició Democràtica a la ciutat de Lleida que veuria llum el febrer de 2015 al Museu de La Panera fins al mes de maig del mateix any.
Els actes concrets de l'exposició es varen tancar el juny de 2015 amb la realització de les últimes entrevistes.
El 30 d'octubre de 2014, se celebra una reunió oberta a la ciutadania al Centre Cívic del Centre Històric. Més d'una seixantena de lleidatans i lleidatanes van assistir a la trobada que va ser presidida per Antoni Siurana, exalcalde i president del Consell Assessor.
Després de mesos de treball i recollida de material, l’exposició va quedar configurada en la següent estructura expositiva:
El mural de pòsters i cartells. Al vestíbul de l’entrada de l’edifici de La Panera es visualitzaven els primers espais documentals a les parets laterals. Aquest indret anomenat “Actors-Crèdits” constava del lateral dret folrat amb desenes de pòsters i cartells de l’època de la Transició de temàtiques sindicals, polítiques i culturals.
- El mural de crèdits. El lateral esquerre estava conformat per un panell blanc de vinil en què estaven escrits els noms de totes les persones que van participar en el projecte, tant en el vessant organitzatiu com participatiu. Al costat del mural, una pantalla de televisió anava reproduint les imatges d'una part del material cedit, amb el nom de la persona o de l'entitat cedent.
L’espai “Tempus”. Volia ser una contextualització a través de diversos elements visuals sobre la Transició Democràtica a la ciutat de Lleida. Aquesta sala es dividia en tres elements.
Per un costat, hi havia dues pantalles de televisió que anaven oferint imatges i so de fets de l’època de la Transició. En la primera pantalla, s’anaven combinant notícies publicades per diaris locals amb imatges audiovisuals, tant nacionals com internacionals, del període 1975-1982.
La segona pantalla reproduïa audiovisuals cedits per diversos arxius privats de la ciutat que mostraven diferents estampes d’aquells anys.
La paret frontal de la sala “Tempus” estava estampada amb desenes d’adhesius dels anys setanta, cedits per un particular. Al peu dels adhesius hi havia els anomenats objectes singulars, conformats per instruments tan diversos com una guitarra, un casc de bomber, una ràdio, un exemplar de la Constitució de 1979, una boina carlina, la foto del primer ajuntament democràtic de la ciutat de Lleida, una reproducció de la primera acta municipal, una perforadora de bitllets d’autobús, entre altres.
La zona contigua era l’anomenada “Espais” i estava dividida en diverses estances. En la part lateral dreta trobàvem un gran mural de vinil blanc amb el nom escrit de diversos partits, organitzacions i sindicats que varen actuar en el període de la Transició a Lleida.
Al final de la mateixa paret hi havia col·locada una pissarra per poder-hi escriure comentaris o propostes al voltant de l’exposició. En la part central hi destacava una figura triangular en la qual hi havia inserides diferents fotografies de la ciutat d’aquells anys i la seva transformació urbanística actual. A la part lateral esquerra de la sala hi havia fotografies de determinats indrets de la ciutat i reproduccions de portades de diaris de Lleida. Entre aquestes ubicacions destaca el Clot de les Granotes, les vies del tren i la zona del riu Segre.
En aquesta sala començava la prestatgeria que envoltava els diferents espais i que donava cabuda als documents cedits. Damunt de la prestatgeria hi havia col·locades diverses fotografies de la Lleida de la Transició.
La següent sala també s’anomenava “Espais” i era una continuació de l’estança anterior. En el lateral dret continuava la prestatgeria i el filat de fotos de la sala anterior i comunicava amb l’espai que albergava l’obra de l’artista madrileny Sánchez Castillo. La part del lateral esquerre estava presidida per l’obra pictòrica d’Enric Garsaball, “Lleida, any 1525”, pintada a partir de les referències de la documentació de l’historiador Josep Lladonosa i que va ser cedida pel Museu d’Art Jaume Morera. La part inferior del quadre estava engalanada amb documentació referent a altres espais urbans de la ciutat com el Canyeret, les Casetes de Gardeny i el Turó de la Seu Vella. Entre aquesta variada documentació hi destacava l’obra d’Albert Coma Estadella, “No Canyeret”, cedida per la seva vídua, Mary Coma. A continuació, un altre mural de documentació omplia la paret amb fotografies i plànols de l’antic Seminari, l’actual Rectorat de la Universitat de Lleida. Aquest espai estava acompanyat per dues vitrines que contenien diversos plànols del Pla General d’Urbanisme de la ciutat. Al mig de la sala, una altra figura triangular folrada amb diferents fotografies urbanístiques, omplia l’espai.
L’última sala que conformava l’exposició s’anomenava “Síntesis” i estava diferenciada en dos espais. A la part esquerra, una doble prestatgeria donava aixopluc a material divers. Per un costat, hi havia unes 30 caràtules de discos que representaven la banda sonora d’aquells anys, tant en l’aspecte de la música nacional com internacional. A la part inferior, una altra prestatgeria composta de diversos nivells, donava cabuda a revistes de Lleida, que comprenien un període més enllà de la Transició: des de revistes anteriors a la República fins a revistes dels anys vuitanta.
En la part oposada de les prestatgeries s’hi trobava un llençol de forma trapezoidal, denominat “Binomis” que, de manera conceptual, recollia, amb paraules concretes, l’esperit d’aquells anys: “Democràcia,” “Censura” o “Repressió”, entre moltes altres. En l’elaboració d’aquest apartat hi van participar, de manera activa, 19 membres de la convocatòria ciutadana.
La sala més gran de La Panera estava ocupada per diverses obres de l’artista de Madrid, Fernando Sánchez Castillo.
L’exposició es va inaugurar el dimecres 18 de febrer de 2015.
Una de les activitats paral·leles que es va desenvolupar durant l’exposició va ser la realització de visites guiades a diversos grups.
L’exposició “La Transició democràtica a Lleida” va coincidir amb la temàtica prevista pel 9è Congrés de Convivència a la Ciutat, “Memorial Xavier Aluja”, que estava relacionada amb aquest període tan especial de la nostra ciutat. El contingut del Congrés “La Transició democràtica a debat” permetia situar el debat sobre el canvi polític des de la perspectiva global dels moviments polítics, socials, veïnals i les iniciatives civils que, amb desig renovador i actiu, van protagonitzar uns anys de canvis significatius per a la ciutat de Lleida i del país. En la novena edició del Congrés es va considerar interessant construir un marc col·laboratiu entre l'espai de reflexió i debat que vol ser un Congrés amb l'espai acadèmic, que és la Universitat de Lleida. De ben segur que, el fet d’aproximar-nos al debat de la Transició des d'aquesta doble perspectiva, va permetre enriquir-nos en l'aprofundiment d'un relat plural sobre la memòria històrica del país, amb la mirada oberta cap als reptes de futur de la nostra societat.
L'exposició també va comportar la redacció i la publicació d'un catàleg d'articles i fotografies sota el nom "Actors-Context-Temps-Espais-Síntesis". Aquesta publicació recull textos de diverses persones vinculades a l'organització de l'exposició i que, des de diferents àmbits i disciplines, aporten el seu pensament i la seva reflexió sobre el període històric de la Transició a la ciutat de Lleida. La part documental va acompanyada de diverses fotografies, entre les quals destaca la il·lustració de la portada, obra de Pere Terrado, que es va convertir en la imatge icònica del projecte.
El dossier educatiu forma part del projecte de l’exposició de “La Transició democràtica a Lleida”. Dins d’aquest projecte, estava prevista la realització d’un material educatiu que pogués ser utilitzat pel professorat dels Instituts de Secundària de la ciutat de Lleida. El dossier posa en lletra el que s’explica en l’exposició del Centre La Panera. El fil argumental del material educatiu es realitza a través del concepte de societat civil per explicar el recorregut que van tenir les diferents formes d’expressió social, cultural i política a la nostra ciutat durant el període dels canvis democràtics.
