Saltar a la navegació Informació de contacte

paeria.cat

Les diferents branques del Cristianisme a Lleida

La presència de la religió cristiana a la península Ibèrica es remunta al segle III. Malgrat que entre els segles VII i XII va ser territori islàmic i, per tant, la religió musulmana era molt destacada, el cristianisme ha estat la religió majoritària a la Península des de la cristianització amb l'Imperi Romà. El catolicisme ha estat la branca del cristianisme amb més persones seguidores a Espanya i Catalunya, tot i que cal destacar que en les darreres dècades el cristianisme evangèlic ha viscut un notable creixement, que a Lleida s'expressa amb l'existència de més d'una vintena de llocs de culte. Tal com ja s'ha expressat, dins la religió cristiana hi ha diferents branques, la catòlica, l'ortodoxa i la protestant (o evangèlica). A més d'aquestes branques, dins el cristianisme destaquen algunes esglésies que es consideren cristianes, però que no s'identifiquen en cap de les tres agrupacions anteriors. Ens referim als Testimonis Cristians de Jehovà i a l'Església de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies. A continuació, oferim una breu síntesi d'algunes de les particularitats de cadascuna d'aquestes esglésies i branques del cristianisme, totes amb presència a la ciutat de Lleida.

El cristianisme catòlic romà es distingeix per la importància que dóna a l'anomenada "paraula de Déu", a la tradició de l'Església i a la celebració dels sagraments. L'estructura del món catòlic es divideix en bisbats, i aquests en parròquies, al capdamunt de les quals hi ha el rector, de vegades ajudat per un vicari o sacerdot adscrit. Com a cap de tots els bisbes hi ha el Papa, autoritat major que actualment posseeix J. A. Ratzinger (Benet XVI).

Ens hem de remuntar a l'any 1054 per trobar el moment de la separació entre catolicisme i ortodòxia com a conseqüència de les diferents motivacions més de tipus social i polític que no teològic. De fet, ambdues esglésies coincideixen en gran part de la seva doctrina. Un tret distintiu és la figura del Papa, que els ortodoxos no accepten.

A més dels sis sagraments catòlics, el catolicisme té algunes celebracions específiques
repartides al llarg de l'any, entre les quals destaquen l'Advent (preparació per al Nadal), el Nadal (celebració del naixement de Jesús) —que també celebra la branca protestant—, la Quaresma (preparació per a la Pasqua) i la Pasqua (celebració de la resurrecció de Jesucrist).

BISBAT, IREL I PARRÒQUIES

Entre els espais de culte del cristianisme catòlic a la nostra ciutat, destaquem les 24 parròquies, i a escala institucional, la seu del Bisbat de Lleida. També cal destacar l'IREL (Institut Superior de Ciències Religioses de Lleida) com a centre de formació universitària i pastoral. Afegir que, a més de les parròquies, també hi ha altres espais de culte o pràctica religiosa. També hi ha diferents delegacions que s'ocupen de camps com l'educació, el lleure i el servei d'ajuda assistencial, on destaca l'entitat Càritas.

Per a les persones interessades a tenir més informació, es pot consultar la web del Bisbat de Lleida (http://www.bisbatlleida.org/).

A continuació, es mostra el llistat de parròquies de Lleida, tot subratllant aquelles que
cedeixen els seus espais a altres comunitats religioses o que compten entre els seus fidels amb un elevat nombre de persones d'origen llatinoamericà o subsaharià i residents a Lleida.

  • Bisbat de Lleida
  • IREL (Institut Superior de Ciències Religioses de Lleida)
  • Parròquia de la Mare de Déu de la Mercè
  • Parròquia de la Mare de Déu de Montserrat
  • Parròquia de la Mare de Déu del Carme
  • Parròquia de la Mare de Déu del Pilar
  • Parròquia de la Sagrada Família
  • Parròquia de la Verge dels Pobres
  • Parròquia de Sant Agustí, bisbe
  • Parròquia de Sant Andreu Apòstol
  • Parròquia de Sant Antoni Maria Claret
  • Parròquia de Sant Ignasi de Loiola
  • Parròquia de Sant Isidre Llaurador
  • Parròquia de Sant Jaume, Apòstol
  • Parròquia de Sant Joan Baptista
  • Parròquia de Sant Josep Obrer
  • Parròquia de Sant Llorenç, màrtir
  • Parròquia de Sant Martí, bisbe de Tours
  • Parròquia de Sant Pau Apòstol
  • Parròquia de Sant Pere Apòstol
  • Parròquia de Santa Maria de Butsènit
  • Parròquia de Santa Maria de Gardeny
  • Parròquia de Santa Maria de Magdalena
  • Parròquia de Santa Teresa de l'Infant Jesús
  • Parròquia de Santa Teresa Jornet
  • Parròquia del Santíssim Salvador

Volem fer un breu incís en la trajectòria i situació actual del catolicisme a Lleida. La religió catòlica ha estat la que compta amb una trajectòria més llarga d'arrelament a la ciutat. I així ha estat majoritàriament —excepte durant els gairebé quatre segles d'islamització— des del segle III (invasió romana) fins als nostres dies, moment en què, per causes diferents, la vivència del catolicisme ha anat en disminució. Cal destacar com a fet transcendent les declaracions de l'Estat espanyol en la Constitució de 1931 de negació de cap religió com a oficial i la promoció de la laïcitat, i la declaració d'estat aconfessional en la Constitució de 1978.

Ara bé, les tradicions i les festivitats d'arrel cristiana segueixen vigents. Des de finals del segle XX, el si de l'Església Catòlica està afrontant problemàtiques profundes, com la falta de vocacions al sacerdoci i a la vida consagrada (religiosos), que es tradueix en l'envelliment i la falta de sacerdots, i la disminució i l'envelliment de fidels.

L'assistència als espais de culte catòlics s'ha vist relegada a les celebracions de sagraments com el baptisme, el matrimoni i les exèquies (defunció), que continuen essent molt concorregudes per l'arrelament que tenen aquests rituals cristians en la nostra societat.

Aquesta tendència només s'ha vist revertida per l'arribada de població catòlica llatinoamericana, de l'Europa de l'Est i d'alguns països africans. Així, algunes parròquies lleidatanes han viscut un augment i una renovació de participants. Aquest fenomen ha fet que avui dia a Lleida es realitzin misses en català, castellà, romanès, anglès, francès i ucraïnès. El Bisbat compta també amb una delegació d'Ecumenisme i Diàleg Interreligiós, que cerca l'apropament amb les diverses esglésies cristianes que hi ha a Lleida (ecumenisme) i el diàleg amb altres tradicions. Els catòlics romanesos de ritus llatí compten amb l'assistència religiosa d'un sacerdot enviat pel bisbat d'Iasi (Romania). Fan la celebració eucarística en romanès a la parròquia de la Mare de Déu del Carme i a la de Sant Joan. També hi ha un sacerdot ucraïnès que celebra a la parròquia de Sant Pere Apòstol.

Un fet clau per al naixement del cristianisme evangèlic va ser la llibertat personal per llegir, investigar i interpretar la Bíblia que es va iniciar al segle XVI amb la reforma de Luter, i també amb la traducció de la Bíblia. Entres altres, aquests fets van propiciar que aquesta pogués ser llegida pel màxim nombre de persones possible, més enllà dels grups i autoritats eclesiàstiques del catolicisme. Aquest fenomen va produir el desenvolupament de noves tendències dins el cristianisme, com el protestantisme, que va donar lloc a una gran diversitat de branques, tot i que en el trencament amb l'Església Catòlica hi van intervenir molts altres factors.

Els grups cristians evangèlics es caracteritzen per la preferència que tenen cap a les escriptures bíbliques. El cristianisme evangèlic atorga un paper preponderant al grup de fidels i, per tant, tendeix a crear una estructura col·lectiva diversa amb un alt nombre d'esglésies independents entre si que tenen una gran capacitat de captar les sensibilitats en el temps i l'espai. Dins la branca protestant, destaquen la luterana, la calvinista, la congregacionista, l'anglicana i la metodista. Totes formen part del protestantisme històric. I ja al segle XIX destaquen nous corrents, com el baptista, el pentecostal i el carismàtic. El pentecostalisme, nascut als Estats Units al segle XX, ha viscut una forta expansió cap a la resta del món, especialment a l'Amèrica Llatina.

A Espanya, des del segle XVI fins a l'actualitat, el cristianisme protestant o evangèlic ha viscut etapes difícils per a la seva implantació, per raons polítiques o religioses. No va ser fins a la Constitució de 1869, en què es va proclamar la llibertat de culte, que es van començar a obrir les primeres esglésies evangèliques. Tot i això, durant la dictadura franquista es va coartar el desenvolupament del protestantisme i no va ser fins a l'any 1967, amb la Llei de Llibertat Religiosa (Llei 44/1967) de l'Estat, que van poder sorgir de nou a l'àmbit públic. Els espais de culte protestant o evangèlic són austers, senzills i sense imatges. En les seves celebracions només predominen dos sagraments: el baptisme i l'Eucaristia. El baptisme el realitzen en l'edat adulta. També creuen que l'únic jutge del comportament humà és Déu, no s'accepten mediacions i creuen que la persona ha de ser conscient de la seva responsabilitat.

El creixement de l'evangelisme a Espanya i a Catalunya és recent i cal relacionar-lo tant amb la situació política, que amb la democràcia va facilitar la llibertat religiosa, com amb el fenomen migratori recent. L'arribada de població de països on el protestantisme estava més estès ha facilitat també l'augment d'aquesta pràctica cristiana a Catalunya, en general, i a Lleida, en particular.

Des del 1992, el cristianisme evangèlic té una posició legal privilegiada a Espanya, arran dels convenis signats entre la Federación de Entidades Religiosas Evangélicas de España (FEREDE) i el govern de l'Estat.

Les esglésies evangèliques més antigues de Lleida: l'Adventista i la Baptista

A la ciutat de Lleida cal destacar la presència de dues esglésies evangèliques amb més de 50 anys d'història. Parlem de l'Església Evangèlica Baptista, que va obrir l'any 1949, i l'Església Adventista del Setè Dia, que es va iniciar el 1960.

L'Església Evangèlica de Filadèlfia

Convé incidir també en les Esglésies Evangèliques de Filadèlfia, que des de la dècada del 1980 han crescut molt i agrupen principalment població gitana lleidatana. Avui dia, a Lleida trobem cinc espais de culte d'aquest corrent evangèlic, tres d'aquests al barri de la Mariola.

Pel que fa a la pràctica del cristianisme evangèlic a la nostra ciutat, destaquen els 22 espais de culte oberts al públic actualment. Les entitats cristianes evangèliques estan representades en l'Assemblea Municipal de Religions a través de dos membres amb veu i vot. Des de la Regidoria de Drets Civils, Cooperació i Igualtat, l'any 2008 es va iniciar una Jornada Anual de Portes Obertes als centres de culte de la ciutat, on hi han participat activament les esglésies evangèliques següents: l'Església Evangèlica Baptista, l'Església Bíblia Oberta i l'Església Evangèlica Romanesa Alfa i Omega. Aquestes experiències han contribuït notablement a l'apropament entre les diferents tradicions religioses i espirituals, i també a l'obertura i proximitat d'aquestes a la població lleidatana. Obrir els espais de culte ha donat peu que el gran públic conegui les seves pràctiques, els seus espais i les persones que hi participen.

A la ciutat de Lleida hi trobem 22 esglésies evangèliques amb espai de culte propi obert al públic, o bé en tràmit de tenir-lo en el moment actual. Són les següents:

El cristianisme ortodox atorga molta importància a la Bíblia, a la tradició configurada a partir de les decisions dels concilis i textos dels grans pensadors religiosos, i també a l'autoritat dels bisbes i patriarques.

La separació definitiva entre l'església cristiana oriental (ortodoxa) i occidental (catòlica) es remunta al segle XI, tot i que l'any 1964 hi va haver un acostament entre ambdues esglésies. Més enllà de les diferències en el camp litúrgic i teològic, l'ortodòxia rebutja el paper preponderant que té el Papa en el catolicisme, ja que les seves esglésies són autocèfales, és a dir, independents les unes de les altres.

L'església cristiana ortodoxa estableix diferents sagraments, entre els quals destaquen l'Eucaristia, la penitència, l'orde sacerdotal i el matrimoni. A diferència del catolicisme, els sacerdots ortodoxos poden casar-se. La Sagrada Litúrgia, en la celebració de l'Eucaristia, és el centre de la fe ortodoxa. Una de les particularitats d'aquesta confessió religiosa és la devoció a les icones religioses, pel fet que són representacions de la divinitat o dels sants, realitzades en el context d'una inspiració religiosa.

L'Església Ortodoxa destaca també com la catòlica per la seva devoció a la Verge Maria i també als sants. En això, es distingeixen clarament de les esglésies protestants.

Parlar de cristianisme ortodox a Lleida significa tractar un fenomen recent. En el context de Catalunya, les primeres esglésies d'aquestes característiques es remunten als anys setanta del segle XX, però en el cas de Lleida, el procés és encara més nou, atès que ha anat lligat a la presència de població migrada dels països de l'anomenada Europa de l'Est, especialment Romania i Ucraïna. Cal destacar també la proximitat actual que hi ha entre Església Ortodoxa i Església Catòlica en el cas de Catalunya i Lleida en particular. A la nostra ciutat, hi ha un grup de població romanesa cristiana ortodoxa que compta amb un espai cedit dins la parròquia catòlica de la Mare de Déu Carme, i en els cultes habituals poden arribar a ser unes 200 persones. Realitzen la litúrgia en romanès i compten amb un capellà propi.

CONTACTE:
Església Ortodoxa Romanesa. El naixement de Sant Joan Baptista
Adreça: rambla de Ferran, 31 baixos, 25007 Lleida

Espai web: Episcopat Ortodox Romanès a Espanya i Portugal:
http://episcopiaspanieiportugaliei.es/index.php

HORARIS:
Diumenge: de 9.00 a 13.00 h (segons calendari ortodox)

ALTRES ACTIVITATS QUE REALITZA

La comunitat imparteix classes de castellà per a persones adultes, a més de cursos de llengua, història i geografia de Romania. També fan activitats d'ajuda a persones sense sostre en alimentació, ajudes de viatge i atenció primària.

A banda de les tres branques principals del cristianisme, per la seva presència i arrelament a Lleida, en destaquem: - Església de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies - Testimonis Cristians de Jehovà

Joseph Smith va ser el fundador de l'Església de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies al segle XIX als Estats Units.

Entre els textos més importants, a més de la Bíblia, trobem el Llibre del Mormó, i ambdós són considerats la Paraula de Déu. Proposen la revelació contínua, perquè les declaracions de les seves autoritats eclesiàstiques són considerades escriptures sagrades no canòniques. El president de l'Església es considerat una mena de profeta contemporani.

Seguint el Llibre del Mormó, creuen en un sol Déu —Déu, Jesucrist i l'Esperit Sant—, tres persones separades que conformen la deïtat, cadascú amb la seva funció, atès que són éssers diferents, els dos primers humans, i l'Esperit, de caire immaterial, el que seria el Misteri de la Santíssima Trinitat.

Proposen que cadascú serà jutjat pels seus propis pecats i no creuen en la càrrega del pecat original sobre les persones.

De la mateixa manera que els Testimonis de Jehovà, també tenen l'obligació d'evangelitzar i promouen activitats missioneres i de caritat. Els joves són els encarregats de realitzar una tasca missionera durant dos anys en un país estranger.

En la quotidianitat, és important que els membres de la comunitat mormona estudiïn les escriptures sagrades i es dediquin a pregar. Un cop per setmana celebren el Sant Sopar, i de forma mensual, també fan dejuni de dos àpats. També celebren Nadal i Setmana Santa, tot i que no fan cap cerimònia particular.

Pel que fa a comportament, els fidels estan obligats a l'honestedat, la integritat, a obeir les lleis, la castedat fora del matrimoni i la fidelitat conjugal. L'avortament i l'adulteri són condemnats, i només s'admet el divorci en casos extrems.

A Lleida, la primera capella es va construir l'any 1986, i des de fa poc més de deu anys l'església està ubicada al barri de Ciutat Jardí. La comunitat està formada per unes 120
persones, i en la pràctica habitual dels diumenges hi participen al voltant d'una vuitantena.

CONTACTE

Adreça: carrre Enric Farreny, 40-42, 25199 Lleida
Telèfon: 973 25 43 58
Adreça electrònica: lleida.sud@gmail.com
Espai web: www.lleidasud.blogspot.com

HORARIS

Diumenge: de 10.00 a 13.00 h

ALTRES ACTIVITATS QUE DESENVOLUPA

Realitzen tasques de suport a ONG, principalment donacions de material, i altres activitats. Des de fa 20 anys, cada any fan donació de sang. També fan concerts per Nadal.

És un moviment fundat a finals del segle XIX als Estats Units per part de Charles Taze Russell (1852-1916). Des del 1931, s'anomenen Testimonis Cristians de Jehovà.

En destaquem algunes de les seves creences fonamentals. Creuen en un únic Déu, Jehovà, i rebutgen la creença en la Santíssima Trinitat. També creuen en el retorn de Crist perquè aquest governi la Terra, i interpreten les guerres, la fam i les catàstrofes naturals com un senyal del "final dels dies" o del món tal com el coneixem. L'arribada de Déu és el que portarà la pau a la Terra. Així, la reflexió sobre la Bíblia i l'anunci del Regne són els seus elements distintius.

Solen ser coneguts per la seva pràctica proselitista, atès que creuen que han de donar testimoni de la seva fe per tal d'ajudar el pròxim a conèixer la veritat i arribar així a la seva salvació. Rebutgen l'absorció de sang com a manament bíblic, és a dir, les transfusions sanguínies, i el consum d'aliments fets de sang.

Proposen seguir amb fidelitat la Bíblia com a guia per al comportament humà diari. Les seves pràctiques col·lectives se centren en la realització de reunions setmanals, tres cops per setmana a la Sala del Regne, i l'ensenyança al voltant de la Bíblia és una de les pràctiques centrals, que realitzen els "ancians" o "superintendents" de cada congregació. També realitzen pregàries d'adoració a Déu. El baptisme el realitzen per immersió i en l'edat adulta, i representa una integració a la comunitat religiosa i submissió a Déu, i no té caràcter sagramental.

La presència a les comarques lleidatanes del grup és notòria, atès que el 2004 se'n comptaven 14 congregacions. Segons el mapa de religions de Catalunya, l'any 2010 hi havia 131 Salons del Regne, xifra que indica que és una de les religions amb més espais de culte, darrere de l'Islam.

A Lleida, els inicis del grup es remunten a l'any 1940, aproximadament. A la nostra ciutat hi ha un Saló del Regne ubicat al barri de la Bordeta, que compta amb la participació d'unes 1.000 persones en les seves reunions regulars. Les llengües en què realitzen les seves activitats són català, castellà, romanès, anglès, francès i xinès.

CONTACTE

Saló del Regne
Adreça: carrer de les Roses, 6 baixos, 25001 Lleida
Telèfon: 618 613 100
Espai web: www.jw.org

HORARIS DE LES REUNIONS INFORMATIVES BÍBLIQUES

De dilluns a divendres: 19.30h (reunions en diferents idiomes)
Diumenge: de 10:00 a 11.45 h (català i castellà)
Diumenge: de 12:30 a 14.15 h (en anglès)
Diumenge: de 16.30 a 18.15 h (en català i castellà)
Diumenge: de 19.00 a 20.45 h (en català i castellà)

ALTRES ACTIVITATS QUE DESENVOLUPA

Tenen un programa de recursos destinats a socórrer persones afectades en casos de desastres naturals.