Cristianisme

CONVICCIONS PRINCIPALS

És una de les religions monoteistes amb més persones seguidores. La religió cristiana gira al voltant de la vida i les obres del messies Jesús de Natzaret (Jesucrist), nascut a Betlem (Jerusalem) fa més de dos mil anys. El cristianisme es va originar a partir del judaisme, amb el qual comparteix alguns textos sagrats, entre altres característiques.

El cristianisme proposa que Jesucrist és Déu i home alhora, i al mateix temps és el messies anunciat a l'Antic Testament (text sagrat). I que és per la seva vida, obra, mort i resurrecció que les persones poden aconseguir la salvació.

Una part fonamental de la fe cristiana és la creença en la Santíssima Trinitat, que és un misteri que explica l'existència d'un sol déu, però que es manifesta com a Pare, com a Fill (Jesucrist) i com a Esperit Sant. Creuen que no hi ha contradicció entre la naturalesa divina (que és una: un sol Déu) i les persones (que són diverses: Pare, Fill i Esperit Sant). Aquesta fe en la Santíssima Trinitat és un element comú en la majoria de les esglésies cristianes.

Amb més de vint segles d'història, el cristianisme s'ha anat desenvolupant i dividint en branques diferents gairebé des dels seus inicis, tant per raons històriques, de doctrina o bé relacionades amb la forma de viure la fe. Les tres branques principals són la catòlica, l'ortodoxa i la protestant o evangèlica. Les diferències principals entre aquestes giren al voltant de com aconseguir la salvació (el tema de la fe i les obres), per bé que totes coincideixen que aquesta és un do de Déu. Les altres diferències fan referència al paper de la tradició a l'hora de viure la fe, a la pràctica dels sagraments i de les celebracions litúrgiques, i també a la manera de governar les diferents esglésies.

L'estructura institucional també és un dels principals desacords. En alguns grups l'autoritat recau sobre la comunitat o congregació, en altres en els ancians i el presbiteri, també n'hi ha en què són els pastors (evangèlics) i d'altres en què l'autoritat la tenen els bisbes i els arquebisbes (catolicisme).

TEXTOS DE REFERÈNCIA

La Bíblia. És el llibre sagrat per excel·lència per al cristianisme, entesa com la "paraula de Déu" comunicada a la humanitat. Està dividit en dos: l'Antic Testament i el Nou Testament. L'Antic Testament és el text sagrat compartit amb la religió jueva. Al Nou Testament —propi dels cristians—, s'hi troben els Evangelis, que expressen les ensenyances i les accions de Jesús de Natzaret.

Fruit de la diversitat del cristianisme es dóna la situació que, a més de la Bíblia, cada tradició o confessió compta amb els seus propis textos de referència, en què destaquen els atribuïts als fundadors de cada branca, o bé als bisbes, teòlegs, místics o sants.

LES PRÀCTIQUES

La pràctica cristiana es concreta sobretot en el culte, que en les esglésies catòlica i ortodoxa arriba al seu cim en la celebració de l'Eucaristia (o Santa Missa), celebrada diàriament, i sobretot els diumenges, l'anomenat Dia del Senyor. Els protestants celebren també el Sopar del Senyor, però no cada diumenge, i algunes esglésies evangèliques no parlen d'una presència real de Jesucrist sota la forma de pa i de vi, encara que l'Eucaristia commemora el sacrifici de Jesucrist i renova el seu últim sopar.

Tal com ho planteja la teologia cristiana, l'Eucaristia és un sagrament, que és el signe de l'efecte espiritual de Déu sobre les ànimes humanes. Un sagrament fonamental en totes les branques cristianes és el del Baptisme, que a les esglésies evangèliques només s'administra als adults. En canvi, en les altres dues confessions s'administra també als infants.

Els catòlics i els ortodoxos tenen, a més, cinc sagraments més: confirmació, penitència (o confessió), matrimoni, unció de malalts i orde sacerdotal.

Els protestants donen molta importància en el seu culte a la lectura de la Bíblia, a les pregàries i als cants, encara que la Bíblia es llegeix en tots els actes de culte de totes les branques cristianes.

Les diferents branques del Cristianisme a Lleida

La presència de la religió cristiana a la península Ibèrica es remunta al segle III. Malgrat que entre els segles VII i XII va ser territori islàmic i, per tant, la religió musulmana era molt destacada, el cristianisme ha estat la religió majoritària a la Península des de la cristianització amb l'Imperi Romà. El catolicisme ha estat la branca del cristianisme amb més persones seguidores a Espanya i Catalunya, tot i que cal destacar que en les darreres dècades el cristianisme evangèlic ha viscut un notable creixement, que a Lleida s'expressa amb l'existència de més d'una vintena de llocs de culte. Tal com ja s'ha expressat, dins la religió cristiana hi ha diferents branques, la catòlica, l'ortodoxa i la protestant (o evangèlica). A més d'aquestes branques, dins el cristianisme destaquen algunes esglésies que es consideren cristianes, però que no s'identifiquen en cap de les tres agrupacions anteriors. Ens referim als Testimonis Cristians de Jehovà i a l'Església de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies. A continuació, oferim una breu síntesi d'algunes de les particularitats de cadascuna d'aquestes esglésies i branques del cristianisme, totes amb presència a la ciutat de Lleida.

CATÒLIC

Cristianisme Catòlic

El cristianisme catòlic romà es distingeix per la importància que dóna a l'anomenada "paraula de Déu", a la tradició de l'Església i a la celebració dels sagraments. L'estructura del món catòlic es divideix en bisbats, i aquests en parròquies, al capdamunt de les quals hi ha el rector, de vegades ajudat per un vicari o sacerdot adscrit. Com a cap de tots els bisbes hi ha el Papa, autoritat major que actualment posseeix J. A. Ratzinger (Benet XVI).

Ens hem de remuntar a l'any 1054 per trobar el moment de la separació entre catolicisme i ortodòxia com a conseqüència de les diferents motivacions més de tipus social i polític que no teològic. De fet, ambdues esglésies coincideixen en gran part de la seva doctrina. Un tret distintiu és la figura del Papa, que els ortodoxos no accepten.

A més dels sis sagraments catòlics, el catolicisme té algunes celebracions específiques
repartides al llarg de l'any, entre les quals destaquen l'Advent (preparació per al Nadal), el Nadal (celebració del naixement de Jesús) —que també celebra la branca protestant—, la Quaresma (preparació per a la Pasqua) i la Pasqua (celebració de la resurrecció de Jesucrist).

EL CATOLICISME A LLEIDA. TRAJECTÒRIA I ENTITATS

Volem fer un breu incís en la trajectòria i situació actual del catolicisme a Lleida. La religió catòlica ha estat la que compta amb una trajectòria més llarga d'arrelament a la ciutat. I així ha estat majoritàriament —excepte durant els gairebé quatre segles d'islamització— des del segle III (invasió romana) fins als nostres dies, moment en què, per causes diferents, la vivència del catolicisme ha anat en disminució. Cal destacar com a fet transcendent les declaracions de l'Estat espanyol en la Constitució de 1931 de negació de cap religió com a oficial i la promoció de la laïcitat, i la declaració d'estat aconfessional en la Constitució de 1978.

Ara bé, les tradicions i les festivitats d'arrel cristiana segueixen vigents. Des de finals del segle XX, el si de l'Església Catòlica està afrontant problemàtiques profundes, com la falta de vocacions al sacerdoci i a la vida consagrada (religiosos), que es tradueix en l'envelliment i la falta de sacerdots, i la disminució i l'envelliment de fidels.

L'assistència als espais de culte catòlics s'ha vist relegada a les celebracions de sagraments com el baptisme, el matrimoni i les exèquies (defunció), que continuen essent molt concorregudes per l'arrelament que tenen aquests rituals cristians en la nostra societat.

Aquesta tendència només s'ha vist revertida per l'arribada de població catòlica llatinoamericana, de l'Europa de l'Est i d'alguns països africans. Així, algunes parròquies lleidatanes han viscut un augment i una renovació de participants. Aquest fenomen ha fet que avui dia a Lleida es realitzin misses en català, castellà, romanès, anglès, francès i ucraïnès. El Bisbat compta també amb una delegació d'Ecumenisme i Diàleg Interreligiós, que cerca l'apropament amb les diverses esglésies cristianes que hi ha a Lleida (ecumenisme) i el diàleg amb altres tradicions. Els catòlics romanesos de ritus llatí compten amb l'assistència religiosa d'un sacerdot enviat pel bisbat d'Iasi (Romania). Fan la celebració eucarística en romanès a la parròquia de la Mare de Déu del Carme i a la de Sant Joan. També hi ha un sacerdot ucraïnès que celebra a la parròquia de Sant Pere Apòstol.

BISBAT, IREL I PARRÒQUIES

Entre els espais de culte del cristianisme catòlic a la nostra ciutat, destaquem les 24 parròquies, i a escala institucional, la seu del Bisbat de Lleida. També cal destacar l'IREL (Institut Superior de Ciències Religioses de Lleida) com a centre de formació universitària i pastoral. Afegir que, a més de les parròquies, també hi ha altres espais de culte o pràctica religiosa. També hi ha diferents delegacions que s'ocupen de camps com l'educació, el lleure i el servei d'ajuda assistencial, on destaca l'entitat Càritas.

Per a les persones interessades a tenir més informació, es pot consultar la web del Bisbat de Lleida (http://www.bisbatlleida.org/).

A continuació, es mostra el llistat de parròquies de Lleida, tot subratllant aquelles que
cedeixen els seus espais a altres comunitats religioses o que compten entre els seus fidels amb un elevat nombre de persones d'origen llatinoamericà o subsaharià i residents a Lleida.