CRISTIANISME EVANGÈLIC (També anomenat protestantisme)

Un fet clau per al naixement del cristianisme evangèlic va ser la llibertat personal per llegir, investigar i interpretar la Bíblia que es va iniciar al segle XVI amb la reforma de Luter, i també amb la traducció de la Bíblia. Entres altres, aquests fets van propiciar que aquesta pogués ser llegida pel màxim nombre de persones possible, més enllà dels grups i autoritats eclesiàstiques del catolicisme. Aquest fenomen va produir el desenvolupament de noves tendències dins el cristianisme, com el protestantisme, que va donar lloc a una gran diversitat de branques, tot i que en el trencament amb l'Església Catòlica hi van intervenir molts altres factors.

Els grups cristians evangèlics es caracteritzen per la preferència que tenen cap a les escriptures bíbliques. El cristianisme evangèlic atorga un paper preponderant al grup de fidels i, per tant, tendeix a crear una estructura col·lectiva diversa amb un alt nombre d'esglésies independents entre si que tenen una gran capacitat de captar les sensibilitats en el temps i l'espai. Dins la branca protestant, destaquen la luterana, la calvinista, la congregacionista, l'anglicana i la metodista. Totes formen part del protestantisme històric. I ja al segle XIX destaquen nous corrents, com el baptista, el pentecostal i el carismàtic. El pentecostalisme, nascut als Estats Units al segle XX, ha viscut una forta expansió cap a la resta del món, especialment a l'Amèrica Llatina.

A Espanya, des del segle XVI fins a l'actualitat, el cristianisme protestant o evangèlic ha viscut etapes difícils per a la seva implantació, per raons polítiques o religioses. No va ser fins a la Constitució de 1869, en què es va proclamar la llibertat de culte, que es van començar a obrir les primeres esglésies evangèliques. Tot i això, durant la dictadura franquista es va coartar el desenvolupament del protestantisme i no va ser fins a l'any 1967, amb la Llei de Llibertat Religiosa (Llei 44/1967) de l'Estat, que van poder sorgir de nou a l'àmbit públic. Els espais de culte protestant o evangèlic són austers, senzills i sense imatges. En les seves celebracions només predominen dos sagraments: el baptisme i l'Eucaristia. El baptisme el realitzen en l'edat adulta. També creuen que l'únic jutge del comportament humà és Déu, no s'accepten mediacions i creuen que la persona ha de ser conscient de la seva responsabilitat.