EL CATOLICISME A LLEIDA - TRAJECTÒRIA I ENTITATS
Volem fer un breu incís en la trajectòria i situació actual del catolicisme a Lleida. La religió catòlica ha estat la que compta amb una trajectòria més llarga d'arrelament a la ciutat. I així ha estat majoritàriament —excepte durant els gairebé quatre segles d'islamització— des del segle III (invasió romana) fins als nostres dies, moment en què, per causes diferents, la vivència del catolicisme ha anat en disminució. Cal destacar com a fet transcendent les declaracions de l'Estat espanyol en la Constitució de 1931 de negació de cap religió com a oficial i la promoció de la laïcitat, i la declaració d'estat aconfessional en la Constitució de 1978.
Ara bé, les tradicions i les festivitats d'arrel cristiana segueixen vigents. Des de finals del segle XX, el si de l'Església Catòlica està afrontant problemàtiques profundes, com la falta de vocacions al sacerdoci i a la vida consagrada (religiosos), que es tradueix en l'envelliment i la falta de sacerdots, i la disminució i l'envelliment de fidels.
L'assistència als espais de culte catòlics s'ha vist relegada a les celebracions de sagraments com el baptisme, el matrimoni i les exèquies (defunció), que continuen essent molt concorregudes per l'arrelament que tenen aquests rituals cristians en la nostra societat.
Aquesta tendència només s'ha vist revertida per l'arribada de població catòlica llatinoamericana, de l'Europa de l'Est i d'alguns països africans. Així, algunes parròquies lleidatanes han viscut un augment i una renovació de participants. Aquest fenomen ha fet que avui dia a Lleida es realitzin misses en català, castellà, romanès, anglès, francès i ucraïnès. El Bisbat compta també amb una delegació d'Ecumenisme i Diàleg Interreligiós, que cerca l'apropament amb les diverses esglésies cristianes que hi ha a Lleida (ecumenisme) i el diàleg amb altres tradicions. Els catòlics romanesos de ritus llatí compten amb l'assistència religiosa d'un sacerdot enviat pel bisbat d'Iasi (Romania). Fan la celebració eucarística en romanès a la parròquia de la Mare de Déu del Carme i a la de Sant Joan. També hi ha un sacerdot ucraïnès que celebra a la parròquia de Sant Pere Apòstol.