Conviccions principals

L’Islam és un de les religions monoteistes més importants des dels seus inicis. Es va originar a l’Aràbia al segle VII. Muhhammad (Mahoma), profeta de l’Islam, és la persona que va viure la revelació d’Al·là (Déu) a través de l’àngel Gabriel, que va ser qui li va donar l’encàrrec de transmetre-la a les persones el fet de predicar-ne paraules i actes, guiant així els actes dels musulmans i musulmanes. Islam significa submissió a la voluntat de Déu, situació que portarà la pau (salam). Una de les conviccions principals és el tawhid, que expressa la unitat i la unicitat d’Al·là (Déu), considerant que Al·là és una sola força que abasta tota l’existència.

A la religió musulmana hi ha dos corrents principals, el sunnisme i el xiisme. La divisió parteix d’un conflicte del segle VII sobre qui havia de ser el califa (successor). Un tercer corrent és el dels kharigites. Al llarg dels anys, cada corrent ha anat marcant les seves especificitats a partir de la creença en la unicitat de Déu i en el marc de la Umma (comunitat de creients):

Sunnisme: partidaris de Muawiya (que va ser governador de Síria). És la branca majoritària i representen aproximadament el 90% dels musulmans. No són partidaris de cap successor, excepte el profeta Mahoma, i proposen que l’autoritat recau en el mateix Alcorà, la sunna (tradició) i el fiqh. Plantegen que l’Alcorà no necessita cap autoritat personal interpretadora llevat de la comunitària (teòlegs i juristes). Dins el sunnisme hi ha diferents branques.
Xiisme: partidaris d’Alí (cosí i gendre de Mahoma). Proposen que Mahoma va designar un successor (imam), amb capacitat especial per interpretar l’Alcorà. Són partidaris d’una jerarquia religiosa. Per a ells, l’imam té un caràcter sagrat. Veneren Alí i fan només tres pregàries diàries.
Kharigisme: partidaris que qualsevol bon musulmà pot ser nomenat califa. Representa una de les visions menys jeràrquiques de l’Islam. També anomenats ibadites.

Els ulemes o mul·làs són els experts en dret islàmic, teòlegs i guies espirituals. Els sufís representen la via mística musulmana amb cultes propis. Practiquen un culte místic i íntim que està caracteritzat per la pietat, formada per l’amor i la relació personal amb tot allò diví.

TEXTOS DE REFERÈNCIA

L’Alcorà. És el llibre sagrat de l’Islam, a partir de les revelacions d’Al·là a Muhhammad, i es considera la paraula de Déu. Primerament es transmetia oralment, però després de la mort del profeta es va escriure en àrab. A l’Alcorà es troben les normes que han de regir la societat, en l’àmbit moral, religiós i jurídic, per a la vida social i familiar.

També destaquen els hadits, que expliquen les paraules i actuacions de Muhhammad, i constitueixen la tradició (sunna) islàmica i són font del dret Islàmic.

Els versos de l’Alcorà es reciten en les oracions diàries obligatòries, a la llar o a la mesquita, i en tots els rituals associats: funerals, vetlles, durant el Ramadà, etc.

LES PRÀCTIQUES

Els cinc pilars principals de l’Islam són els que defineixen les pràctiques de l’Islam:

La fe (xahada) és l’acceptació de la unitat divina (tawhid) d’Al·là com a únic Déu i Mahoma com a profeta.
L’oració (salat) és el deure més important de la vida religiosa, a través de la qual es dóna gràcies a Déu per la vida i les possessions. Els sunnistes en fan cinc cops al dia, i els xiïtes, tres.
El zakat (purificació o creixement–compromís amb les persones necessitades). Donar almoina a les persones pobres i a la comunitat.
El saum, o dejuni durant el mes del Ramadà. Es tracta de dejunar durant les hores de sol del novè mes de l’any musulmà. El dejuni pretén apropar la persona a Déu i al patiment de la gent empobrida.
El hagi, o peregrinació a la Meca un cop a la vida, dins les possibilitats de cada persona. Es realitza dos mesos més tard del Ramadà. Es tracta de visitar la Meca (Aràbia Saudita), el lloc on Muhhammad va tenir les revelacions d’Al·là.

Les oracions es poden realitzar dins la llar o a la mesquita, o en qualsevol espai, sempre en direcció a la Meca. L’obligació mínima és que el divendres al migdia s’ori a la mesquita, dia en què també es fan predicacions de l’imam.