1. Camp de concentració de la Seu Vella / Soldats de la torbera
El 3 d’abril de 1938 les tropes franquistes entraven a la ciutat de Lleida. Des d’aquell moment la Seu Vella, que ja havia servit com a caserna militar des del segle XVIII, va quedar transformada en un camp de concentració i classificació de presoners. Fou un dels camps més grans de Catalunya, i va arribar a confinar entre 4.000 i 7.000 presoners republicans fins l’agost de 1940, entre ells Joan Pinyol o Josep Palau i Fabre. Els presoners hi patiren set, gana, fred, insalubritat i epidèmies. I molts d’ells hi deixaren la vida. I tant per ells com per la resta de la població, aquests camps foren una valuosa eina per sembrar la repressió i la por.
Constatar l'existència d'un camp de concentració en un espai que avui vol esdevenir Patrimoni Mundial hauria d’obligar a incorporar la dignificació de les víctimes, i la visibilització de l'horror de la guerra i del feixisme.
Soldats de la torbera
Die Moorsoldaten és una cançó que van escriure l’any 1933 tres presos del camp de concentració alemany de Börgermoor, a la Baixa Saxònia, prop dels Països Baixos. En aquells anys de l’inici de la dictadura nazi, la majoria dels presoners eren alemanys, tots ells dissidents polítics, sindicalistes i altres opositors al règim.
La lletra és de Johann Esser i Wolfgang Langhoff; i la música, de Rudi Goguel. Va ser estrenada al mateix camp de concentració per un grup de 16 presoners cantant-la a quatre veus masculines. Segons les memòries del mateix autor, els gairebé mil presoners que hi assistien es van unir al cor ja a la segona tornada, i també ho van fer els soldats de les SS. Dos dies després la cançó va ser prohibida al camp.
Se n’han comptabilitzat més de 500 versions en moltes llengües. Es va fer molt popular després de la 2a Guerra mundial, però abans ja l’havien portat aquí les Brigades Internacionals durant la Guerra Civil. L’han cantat Pete Seeger, The Dubliners, Quico Pi de la Serra i Xesco Boix, entre altres; i segueix essent vista avui com un himne a l’antifeixisme.
La versió a quatre veus mixtes que en fem segueix ben de prop la versió original. La traducció al català és nostra.
