4. Liceu Escolar / Palabras para Julia
El Liceu Escolar tant present en la memòria de la ciutat de Lleida, va aparèixer com la institució associada a un model d’educació en llibertat i es va enfonsar com un símbol de les víctimes innocents de la guerra.
Fou Frederic Godàs, membre de la Joventut Republicana de Lleida, qui fundà el Liceu Escolar l’any 1906. Més tard la seva muller, Victòria Vila, hi integrà l’escola de noies Minerva. Fins a la mort del seu fundador el Liceu Escolar suposà la introducció a Lleida de les tendències pedagògiques més renovadores.
El 2 de novembre de 1937 Lleida va patir un bombardeig de l’aviació feixista en el qual hi van haver unes 250 víctimes mortals. Una part del Liceu va quedar enderrocada a causa de l’atac i una cinquantena de nens i nenes, i algun professor, hi van morir entre les runes.
El record dels efectes de la violència provocada per la intolerància dels homes i la brutalitat de la guerra fan ressaltar els valors de l’educació, la democràcia i la pau que avui representa la història del Liceu Escolar, i el monument d’Agustín Ortega que tenim aquí.
Palabras para Julia
Una de les moltes víctimes civils dels bombardejos de l’aviació feixista, no a Lleida sinó a Barcelona, va ser Julia Gay. Deixava tres fills: Luís, Juan i José Agustín Goytisolo. Aquest últim va posar el nom de Julia a la seva filla en record de la seva mare i li va dedicar el poema “Palabras para Julia”. Paco Ibáñez el va musicar i el va presentar al seu famós concert a l’Olympia de París l’any 1970. És, sobretot, un cant a la vida i, per tant, a la resistència.
