3. Catedral Nova / La Setmana Sagnant
Just després del cop d’estat de 1936 va esclatar a Catalunya una revolució que pretenia transformar radicalment la societat. Un dels seus fets distintius era un marcat caràcter anticlerical. Com passà amb altres esglésies arreu, la Catedral Nova fou incendiada i es destruí molt del patrimoni artístic i religiós que contenia. La part que es va salvar fou conservada a l’antic Hospital de Santa Maria, reconvertit en Museu del Poble.
Un cop acabada la guerra, la Dirección General de Regiones Devastadas y Reparaciones va emprendre arreu obres de reconstrucció, que utilitzaren el treball forçat de presos polítics i de guerra en favor d’una campanya de propaganda política franquista. La Catedral Nova es va reconstruir entre 1943 i 1955, i inaugurada per Francisco Franco el setembre d’aquell any, en un gest que evidenciava la complicitat entre les estructures de l’estat i l’església catòlica.
La setmana sagnant
“La setmana sagnant” és la forma com es coneixen els fets que es van donar entre els diumenges 21 i 28 de maig de 1871, i que van representar el final de la Comuna de París. Aquesta –que va durar del 26 de març fins aquell 28 de maig- va ser el primer intent reeixit de construir una alternativa democràtica i popular al capitalisme. I un dels elements més identificatius del moviment fou l’anticlericalisme. La ferotge repressió de tot aquell que hagués fet costat als Comunards es va allargar durant setmanes, i va causar 30.000 morts.
El text d’aquesta cançó va ser escrit per Jean Baptiste Clément durant aquella setmana de repressió del moviment comunalista en el qual ell mateix lluitava. En les seves pròpies paraules, “Hi vaig experimentar més ràbia i dolor que la que havia sentit durant els llargs dies de lluita”. La música és anterior, i prové del Chant des Paysans, de Pierre Dupont, que n’havia fet la música i la lletra l’any 1849, tot fent referència a la revolució de febrer de l’any anterior.
La versió que en cantem és a tres veus i el text en català és de Joan Isaac.
