6. Passarel·la sobre el Segre / Ay Carmela
El front d’Aragó, que separava les forces republicanes de les insurrectes, havia quedat establert des del principi de la Guerra Civil. I, malgrat algunes batalles importants, es va mantenir estable fins que l’exèrcit franquista el va trencar, el 9 de març de 1938. Des d’aquell moment l’avenç va ser ràpid. El dia 26 van arribar a Fraga, i l’endemà van entrar a Catalunya. El mateix 27, bona part dels lleidatans van fugir de la ciutat, i a la tarda es van iniciar uns terribles bombardejos, que es van allargar una setmana.
El dia 30 les tropes de la República van arribar a Lleida per defensar-la i es van desplegar per l’horta, on les forces franquistes ja hi havien pres posicions. L’endemà, el 31 de març, es van iniciar uns intensos enfrontaments entre els dos exèrcits; i el dia 3, l’escenari dels combats ja foren els carrers de la ciutat. A la tarda, les tropes franquistes del general Juan Yagüe controlaven pràcticament tota la ciutat, però quedaren aturades al marge dret del Segre. Els republicans van fixar les seves posicions a la riba esquerra, després d’haver fet volar els dos ponts que permetien creuar el riu per tren i carretera.
Lleida era la primera capital catalana ocupada pels franquistes, l’única després d’una batalla. I el Segre, juntament amb l’Ebre i la Noguera Pallaresa, es va convertir en línia de front durant nou mesos.
Ay Carmela
Segons alguns, és una cançó que va aparèixer entre les tropes espanyoles que feien front als francesos durant la guerra del francès (1808-1814). Sigui com sigui, es va fer especialment famosa com a cançó preferida de l’exèrcit republicà durant la guerra civil.
La melodia té dues variants de lletra. La primera comença amb “El ejército del Ebro” i fa referència a aquesta batalla, decisiva per a la caiguda de Catalunya. La segona diu “Viva la XV Brigada” (una de les brigades internacionals) i es vincula sobretot a la Batalla del Jarama, tot i que aquesta brigada va combatre en moltes altres batalles.
Nosaltres cantarem la primera versió, probablement més coneguda,que apel·la a la resistència de l’exèrcit republicà i dona ànims als combatents.
