7. Carrer Jaume II / Corrandes d’exili, Soldats de la Torbera

L'acabament de la Guerra Civil no va suposar el final d'un període de violència contra les persones que van lluitar amb la República, sinó que va ser l'inici d'un camí que va portar milers de compatriotes als camps nazis. El seu itinerari començà amb la Retirada de finals de gener de 1939, que dugué moltes persones a camps francesos. Des d’allà va ser una possible sortida l'enrolament en les Companyies de Treballadors Estrangers o en diverses unitats militars franceses. La derrota francesa de juny de 1940 els va deixar en mans de les tropes alemanyes, i molts foren traslladats a camps de concentració. Altres van formar part de la resistència francesa i la seva detenció també els va conduir als camps nazis.

A Lleida es tenen registrades 50 persones que van ser deportades als camps de Buchenwald, Dachau, Gusen, Hartheim, Mauthausen, Neuengamme, Ravensbruck i Stutthof. Per recordar aquestes persones, el 26 de gener de 2018 es va inaugurar l'escultura FITA que s'ha acabat convertint en el lloc de commemoració del Dia de les Víctimes de l'Holocaust i de l'alliberament del camp de Mauthausen.

Corrandes d’exili

Joan Oliver es va comprometre especialment amb el govern de la República durant la guerra civil i l’any 1939 es va exiliar, primer a França, i després a Argentina i Xile. Tornà a Catalunya l’any 1948. Aquest poema fa referència precisament al moment de l’exili republicà cap a França, els mesos de gener i febrer del 1939. El va publicar l’any 1947 i segurament és el més conegut de la seva obra.

Dos músics han compost melodies per a aquest poema. El 1974 ho feia l’Ovidi, i l’any 1984, Lluís Llach l’incloïa en el seu disc T’estimo. Diferents intèrprets han versionat tant una melodia com l’altra. Nosaltres cantem la de Lluís Llach en la nostra pròpia harmonització.