5. Plaça Paeria / Grandola vila morena
El 19 de juliol de 1936, la guarnició de Lleida es va sumar al cop d'Estat contra la República. El seu fracàs va provocar l'ensulsiada de l'aparell de l'Estat i l'inici d'un procés que s'ha qualificat de revolucionari. Aquest procés va anar acompanyat d'una important onada de violència, tant en un bàndol com en l'altre. Amb la diferència que mentre a la zona lleial, la violència va contribuir a debilitar encara més les institucions republicanes; a la rebel va reforçar l'aparell repressiu de l'Estat fins a cotes inversemblants.
Un cop fracassat el cop d’estat, però amb les institucions republicanes debilitades, el 18 d’agost de 1936 es va crear a la ciutat el Tribunal Popular, amb l’objectiu de jutjar responsables i simpatitzants del cop d’estat. A través d’aquest organisme de justícia revolucionària es poden comprendre les convulsions que va viure la República en guerra a la ciutat, des del 18 de juliol de 1936 fins als fets de maig de 1937. En les sentències d’aquest tribunal només hi havia pena de mort pels culpables o l’alliberament immediat pels innocents. La contundència de les sentències despertava una gran expectació entre la població.
El Tribunal Popular va tenir com a primera seu el Palau de la Paeria aprofitant que en aquell moment l'activitat de l'ajuntament estava sota mínims.
Grandola vila morena
José "Zeca" Afonso va escriure aquesta cançó l'any 1964 com un homenatge a la "Sociedad Musical Fraternidad Operaria Grandolense" que el va impressionar per la seva consciència i maduresa política. Però no fou fins l’any 1971 que la cançó aparegué en disc.
El règim dictatorial de Salazar la va prohibir, i el Movimento das Forças Armadas la va escollir perquè fos la contrasenya per donar inici a la Revolució dels Clavells de Portugal, el 25 d'abril de 1974. Quan, aquella matinada, la cançó va sonar a Rádio Renascença els militars van sortir al carrer amb els seus clavells vermells. Fou així com la cançó esdevingué, juntament amb aquells clavells, el principal símbol de la Revolució i de la democràcia a Portugal. I alhora, també un símbol internacional de l’antifeixisme.
