Antoni Vidal Vidal (1898-1972)
Llamborda: Carrer de la Democràcia, 22. Lleida.
Va entrar als ferrocarrils i es va convertir en el cap del taller mecànic de l'estació i membre del Comitè Revolucionari de l'Estació de tren. Militant del PSUC, fou nomenat regidor de Lleida el 10 de novembre de 1937.
El 5 de febrer de 1939 s'exilià a França i fou internat al camp de concentració d'Argelers, després al de Septfonds i posteriorment a Nevers (Departament de Nièvre). A finals d'octubre del 1939 treballà com a torner a la fàbrica Thomson-Houston i entrà a formar part de la resistència al departament de Nièvre, on va participar activament en els sabotatges
El 1943 fou processat per un sabotatge a la via de ferrocarril de Nevers a Chagny. A conseqüència d'aquell procés, patí un internament administratiu i el trasllat a la presó de Compiègne, amb el número de registre 43116. Finalment, el 1944 fou deportat al camp de concentració de Dachau, en el "Tren de la mort" que va sortir el 2 de juliol i va arribar el dimecres 5 de juliol a les 15 hores. En aquell camp de concentració se li assignà el número de registre 77925. Posteriorment fou traslladat al subcamp d'Allach. Fou alliberat el 2 de maig de 1945 a Deggendorf (Baviera) i repatriat a França el 18 de maig de 1945.
Va tornar a Lleida l'any 1963 on va morir el 3 de desembre de 1972, als 74 anys.
