Josep Larroca Vendrell (1899-1974)
Llamborda: carrer d’Anselm Clavé, 7. Lleida.
És conegut com “el Manco”, neix a Lleida el 7 de març de 1899. Membre de la Secció de Ferroviaris de la CNT, treballa a l’estació de tren de Lleida, on tenia la categoria laboral de “mozo suplementario”. L’any 1934 és detingut i empresonat a causa dels fets d’octubre d’aquell any. Presideix el primer Tribunal de Justícia Popular de Lleida entre l’agost i l’octubre de 1936.
Es trasllada a França el 9 de febrer de 1939. Primerament, es dirigeix a Auch i l’11 de febrer arriba a Valence-sur-Baïse, al departament de Gers. Allí troba feina en una granja, on hi treballa fins al 13 de juny de 1941 sense cap problema. En aquesta data, per ordres de la Prefectura, se l’obliga a incorporar-se al 541è Grup de Treballadors Estrangers, però finalment es pot quedar a treballar a la granja fins al 4 de febrer de 1942, moment en què és detingut. La causa de la detenció probablement és perquè troben documentació política en un registre al seu domicili. Seguidament, és transferit a Valence, Auch, Tolouse i al camp de Recebedou, el 6 de febrer de 1942. Finalment arriba a Vernet el 17 d’abril.
El 30 de juny de 1944 els alemanys, que havien pres el comandament del camp de concentració de Vernet d'Ariège cap al 10 de juny, decideixen deportar els 398 homes i 5 dones que encara hi eren tancats. El 30 de juny de 1944, aquestes 403 persones són traslladades a Tolosa en camió i autobús. Són deportats en un comboi que triga dos mesos a arribar al seu destí: el 28 d'agost a Dachau, els homes, i principis de setembre a Ravensbrück, les dones. En aquell camp Josep Larroca té el número de matrícula 94228. El camp és alliberat el 29 d’abril de 1945 i Larroca Vendrell és un dels supervivents. Mai no va poder tornar al nostre país i va morir el 6 de desembre de 1974 a Le Pertús.
