Miquel Casteràs Oró (1908-1941)
Llamborda: carrer del Canyeret, 36. Lleida.
Se sap que va estar afiliat a la CNT, des del 1932. Ingressa a la Columna Durruti el dia 24 de juliol de 1936 , que més tard es transforma en la 26è Divisió. En aquesta unitat militar exerceix de delegat polític de la 3a Companyia de la 119 Brigada Mixta, Comissari de la 3a Companya del 4t Batalló de la 119 Brigada Mixta i Comissari de Companyia de la 121 Brigada de l’Exèrcit de l’Est. Es desconeix quan i en quins llocs està instal·lat al llarg del seu exili a França. L’única notícia que es té és que l’última residència en aquest país va ser a la ciutat de París.
Se sap que es està a l’stalag IB a Hohenstein, que actualment correspon a la població polonesa d’ Olsztynek. Posteriorment, és traslladat al camp de Mauthausen, el 9 d’agost de 1940, i ingressa a la barraca número 18, amb el número de matrícula 3554. El 17 de febrer de 1941 és transferit al camp de Gusen, amb el número de presoner 10605. Amb la promesa de ser enviat al camp de Dachau per ser internat en una residència de presoners invàlids, surt de Gusen el 16 d’agost de 1941 però la seva destinació final és el castell d’Hartheim, on és assassinat a les 02:40 hores del 24 de setembre de 1941. És probable que aquesta no sigui la data real de la seva mort, atès que entre l’agost de 1941 i el febrer de 1942 són transferits, de forma fictícia, presoners a Dachau, que en realitat anaven a Hartheim, i que molts d’aquests presoners són declarats morts al camp de Mauthausen dies o setmanes després del seu trasllat. És possible que fos assassinat el mateix dia de la seva arribada a Hartheim.
Un membre de les SS que va participar en els trasllats que es feien a l’autobús de la T4 explica:
“Ens van emetre un certificat per al viatge, estava prohibit controlar-nos. A Hartheim els conduíem al pati, en una mena de cabana. La gent va baixar i va entrar en una habitació on hi havia un home que els va rebre. Aquest home mirava la gent, examinava les boques i feia un senyal. […] Aleshores la gent va passar a una habitació veïna, la cambra de gas. […] La gent havia de desvestir-se sola. La roba se'n va anar amb nosaltres, […] i una vegada també les dents d'or”.
