Santiago Bautista Serrano (1916-1942)
Llamborda: avinguda Balmes, 5. Lleida.
La seva estada a Lleida es produeix a partir del document de notificació de defunció que s’envia al seu pare, Félix Bautista, el 1950. El lloc de residència era l’avinguda de Balmes, número 5. Per la informació que ens han donat diversos familiars, sembla que Santiago Bautista formava part d’alguna organització anarquista i que va ser ferit al front i traslladat posteriorment a un hospital de Lleida. Allí coneix la seva dona, Ramona Jové, que treballa d’infermera, i amb qui es casa l’octubre de 1936. Les ferides li produeixen seqüeles físiques que deriven en coixesa. La família es trasllada a viure a Barcelona. A principis de 1939 marxa cap a França, malgrat les peticions de la família que es quedés, ja que el seu pare tenia contactes en el bàndol insurrecte. Sabem que va estar internat al camp de Septfonds, al departament de Tarn et Garonne. Allí entra a formar part d’una Companyia de Treballadors Estrangers vinculada al 4t Exercit Francès, i es creu que era la 115. És destinat a Aligan-du-Vent, Sarrebruck, línia Maginot i Morhange. És detingut a Saint Die-des-Vosgues en una data desconeguda i traslladat al Frontstalag 140 a Belfort. Després és destinat a l’ Stalag I A Stablack situat a l’actual poble polonès d’ Stabławki i el 23 de juliol de 1941 és deportat a Mauthausen amb el número de matrícula 3781. La seva dona rep dues cartes l’any 1941, on informava que es trobava detingut en aquest camp austríac. En la segona carta explica que temia que no sortiria viu d’aquest lloc i que amb la pell de presoners fèiem llum.
El 20 d’octubre de 1941 és deportat al camp de Gusen amb el número 13765. El 4 de febrer de 1942 forma part d’un comboi de presoners invàlids, als quals se’ls comunica que anaven al camp de Dachau per ingressar en un sanatori on es podrien recuperar. El seu destí real era el castell d’Hartheim, on és assassinat el 10 de febrer de 1942. En aquest emplaçament són assassinats 449 espanyols.
