Manolo San Martin Santamaría (1920-2006)
Llamborda: Avinguda Sant Ruf, 23. Lleida.
En esclatar la guerra va marxar cap a França amb la seva família. El 1938, un cop el Manolo va complir els 18 anys, tornà cap a Espanya per incorporar-se a l'exèrcit. Era membre de les JSU, joventuts del PSUC. Durant la Retirada a França va ser detingut en el camp de Septfonds.
Va formar part de les Companyies de Treballadors Estrangers (CTE), enquadrat a la 32a CTE a Sarregueminnes. El 21 d'octubre de 1940 els alemanys el fan presoner a la línia de Front a Autreuil (Vosges), i fou conduït a Baccarat i a l'Stalag XVIIA a Kaisersteinbruch (Àustria), com a presoner de guerra núm. 80143. El 4 d'abril de 1941 fou deportat a Mauthausen, on arribà tres dies més tard i li adjudicaren el número de matrícula 4949.
A Mauthausen treballà a la pedrera i al Kommando Steyr en la construcció d'una fàbrica i fent armament. Participà en el Comitè Internacional de Mauthausen com a enllaç i en els grups militars clandestins en l'alliberament del camp el 5 de maig de 1945. Formà part del grup de republicans que recollí a casa de l'Anna Pointner les fotografies robades als SS, al servei fotogràfic de Mauthausen. L'11 de juny de 1945 fou repatriat a França com a refugiat polític El 14 de juny de 2003 fou condecorat amb la Medalla de la Reconnaisance de la Nation i la Creu del Combatent. Fou president regional de la FNDIRP i va participar en diversos actes sobre la deportació fins a la seva mort, als 86 anys, el 16 d'abril de 2006.
