Ramon Alandí Qui (1907-1981)
Llamborda: carrer Democràcia, 11. Lleida.
De professió ferroviària i militant del PSUC. En plena Guerra Civil el nomenen sergent d'enginyers i acabada la guerra travessa la frontera de França cap a l'exili. El juliol de 1941 és retingut al camp d'Argelès-sur-Mer i posteriorment es trasllada a Rennes on forma part de la resistència espanyola a la Bretanya comandat per Pedro Flores, lluitant contra les tropes nazis a França que actuaven sota el nom de "Deportistas” vinculats a la Unión Nacional Espanyola. A Rennes participa en diverses accions com atemptats en cinemes de Rennes, un hotel, transformadors elèctrics i descarrilament de trens.
Traïda la xarxa espanyola de resistència, diversos membres són detinguts a l'hotel Pécoil de Rennes el 20 de març de 1944, entre ells Ramon Alandí, que va ser traslladat a la presó de Jacques Cartier. Enviat després al camp de trànsit francès de Compiègne, posteriorment és traslladat a Neuengamme amb el número de matrícula 30859, a 15 quilòmetres d'Hamburg, on va haver de fabricar armament. Més tard és traslladat al camp de concentració, de Ravensbrück. El 30 d'abril de 1945 és alliberat pels russos i repatriat a Rennes. El 1946 s'instal·la com a exiliat a Vesinet, prop de París, i treballa a la xarxa de ferrocarrils francesa fins als anys seixanta. Finalment es trasllada a Perpignan, on mor el 30 de novembre de 1981.
